"Hem de ser crítics amb el model d'emprenedoria dels darrers anys"

Contingut fet en col·laboració amb elSetembre.cat
Josep Comajoan Colomé  @jcomajoan 

Alba Rojas (Manresa, 1975) és la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central des de la seva creació, el 2016. Sòcia fundadora de 6tell, Treball, Educació i Lleure SCCL a finals dels noranta, des del 2008 està vinculada a Gedi SCCL, on recentment ha estat incorporada a la gerència estratègica. Impulsora de projectes com mengemBages, d’on és sòcia de treball, també participa d’altres com Supercoop Manresa, L’Obradora de la Catalunya Central o la Xarxa de Suport Mutu del Barri de Valldaura. Se sent reflectida en una cita de Mafalda: «Si no fos per tots, ningú seria res».

Com definiries l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central amb molt poques paraules i a poder ser pocs tecnicismes?

L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és una eina per explicar, acompanyar i difondre el que és l'economia social i el cooperativisme a tothom. Ho definiria així, de manera molt bàsica.

Al cap de vuit anys us podeu donar per satisfetes pel que ha assolit l’Ateneu Cooperatiu?

Crec que sí. Satisfetes o molt satisfetes. Més enllà dels resultats numèrics, d’haver assolit els indicadors, hi ha un tema de complicitat entre les entitats, de visibilitat del model al territori, de complicitat també amb les administracions públiques. Hi ha coses que quedaran encara que els ateneus no hi siguin.

L’Ateneu Cooperatiu s'ha anat fent un forat en l'escenari empresarial i econòmic de la Catalunya Central. S'aprofita prou, però, tot el potencial que té per oferir l'Ateneu a persones, empreses i administracions?

L'hem aprofitat molt, no sé si prou. L'Ateneu, tal com l'hem concebut a la Catalunya Central, ha anat més enllà de la mateixa subvenció, del pla de treball i els indicadors, que és cert que són un factor limitador. Perquè si el territori té demanda, però tu no pots donar-li resposta perquè t'has de cenyir a uns paràmetres, a vegades és complicat jugar a fer aquesta dansa del ventre o mirar com jugues les dues coses, i això a vegades s'entén i a vegades no. Al final no deixem de ser una subvenció pública per prestar un servei públic i podem donar molta petjada des de les entitats que el promovem, però hi ha una part que ja no depèn de nosaltres. A mesura que hem anat assentant el dispositiu, s'han obert moltes finestres d'oportunitat i al final no arribes a tot el que voldries arribar.

Molt interessant, però jo volia dir externament: la gent de fora, persones, entitats, empreses, aprofiten prou el potencial de l'Ateneu?

Qui el coneix l'aprofita, el que no sé si tothom el coneix o entén exactament què estem fent. Encara hi ha cert desconeixement, tant del model d'economia social com del que fa l'Ateneu i el que pot aportar. I com que el ventall és tan ampli, moltes vegades ens costa una mica focalitzar-nos en què podem ser útils realment.

Entorn del concepte d’economia social encara hi ha confusió? No ja en el conjunt de la gent, sinó fins i tot amb administracions, amb l’entramat empresarial. No s'acaba d'entendre de què estem parlant?

No, no, clar, la paraula economia ens l'han pres. Això d'entrada. L'economia, quan la conceptualitzem, pensem una cosa molt concreta. No pensem en l'origen propi del terme, i nosaltres ens hem d'anar posant cognoms tota l'estona i aquests cognoms a vegades dificulten que la gent entengui. Social i solidari té unes connotacions que no sempre s’associen a generar economia. Amb una economia entesa en resoldre les necessitats bàsiques de les persones.

"Una de les grans dificultats que hem tingut moltes vegades és fer acompanyament de projectes i que després les mateixes gestories els tirin enrere, bàsicament per un desconeixement del model"

D'aquests vuit anys, què és el que més t'ha sorprès, positivament i negativament?

Justament això que parlàvem ara, que suposo que estàs tan ficat a dintre, que això del cooperativisme i l'economia social es coneixia més, i costaria menys d'explicar o de fer entendre. I més que negativament, la sorpresa o la dificultat que hem tingut, és veure que des del món universitari es coneix poc, començant que no existeix en els currículums. Els prescriptors, tant públics com privats, el desconeixen. Una de les grans dificultats que hem tingut moltes vegades és fer acompanyament de projectes i que després les mateixes gestories els tirin enrere, bàsicament per un desconeixement del model. En l’àmbit positiu, la xarxa relacional, la complicitat amb les entitats, la confiança generada amb moltes d'elles. I com a dificultat, potser també, que les últimes demandes de governança de l'Ateneu, molt enteses des de dalt cap a baix i no tant de baix cap a dalt com és propi del cooperativisme, ha dificultat que la gent entengués exactament el rol de les entitats que prestem la subvenció.

Sense l'Ateneu, el cooperativisme a la Catalunya central no seria el que és ara mateix. El 2016, descentralitzar les polítiques de foment del cooperativisme semblava una aposta agosarada. No sé si ha funcionat.

És una mica pretensiós dir que, com que hi ha hagut els Ateneus, el cooperativisme i l'economia social i solidària ara són més forts que abans. Però alguna aportació hi hem fet. Hi ha més cooperativisme i hi ha més economia social i solidària i se'n parla més, fins i tot de manera transversal, que abans del 2016, no a la Catalunya central, arreu del territori. Ha sigut un encert de política pública descentralitzada pel que ha suposat d'autoorganització territorial i d'encaixar aquesta política pública a les mateixes dinàmiques territorials. Si hagués passat el mateix que ara sense Ateneus, no ho sabem, no ho sabrem mai. No tot el que ha passat és culpa dels Ateneus, però sí que el que han fet els Ateneus és que la gent hagi sigut més valenta i hagi sabut més que existeix aquesta possibilitat i, per tant, hagin sortit més iniciatives.

Mirem la composició de l'equip promotor de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya central, i així, primera vista, hi veiem sobretot cooperatives dels sectors social, agroalimentari i cultural. És un reflex del cooperativisme català, encara poc present a segons quins sectors estratègics de l'economia?

És reflex que hi ha poc cooperativisme industrial, encara poc cooperativisme tecnològic, poc cooperativisme lligat a les enginyeries. També que la paraula que hi portem al darrere ens hi aboca una mica. Altres països o altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol tenen una tradició molt més empresarial del moviment, nosaltres la tenim més associativa. I ens costa fer propostes de més envergadura o més multisectorial, tot i que també n'hi ha, però menys.

Parles del cooperativisme industrial. Quan serà possible que tanqui, posem per cas, una Pirelli a Manresa o un Colomer Munmany a Vic, com va passar, i els treballadors tinguin capacitat per donar continuïtat a l'empresa en format cooperativa? És somiar truites ara mateix això?

Quan passarà que el Barça sigui una cooperativa de consum? No ho sé. Crec que podria passar, però tenim un sostre cultural. La cultura hegemònica no veu el cooperativisme com una opció. Falta entendre això, que fer-te empresari, ser responsable del teu propi projecte, del teu propi treball, es vegi com una opció quan hi ha empreses d'aquestes grosses que fan fallida o tenen dificultats de relleu, i que el cooperativisme pugui ser una sortida. Que se'n cuidin els treballadors, que moltes vegades potser no tenen els diners per poder invertir en un traspàs. Es pensa més en el pelotazo i en fer diners de cop amb algú que s'ho traspassa, que no pas que allò pugui tenir una continuïtat i que s’ho pugui quedar qui s’ho estima perquè ha estat la seva feina durant molts anys. Hem de ser crítics amb el model d'emprenedoria dels darrers anys, associat a algú d'èxit que acumula. I entendre això suposa un sostre important.

"Cadascú és del seu pare i de la seva mare, però l'experiència dels ateneus s'ha d'escoltar molt bé des del moviment cooperatiu i s'ha de viure com una oportunitat absoluta"

Tu també t'has implicat a fons amb la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, a la XAC. Hi veus potencial, més enllà de coordinar i gestionar la subvenció de la Generalitat pel foment del cooperativisme? No parlo d'un ara immediat, sinó en un futur més o menys llunyà i potser ni tan sols amb les sigles de la XAC, però sí un projecte similar.

La XAC ja té potencial actualment només pel fet de ser capaços de coordinar aquesta política pública d'entitats diferents, amb mirades diferents i de territoris diferents. Això ens ha donat a les que hem portat els ateneus i fins i tot a les mateixes entitats que hi hem participat una visió del cooperativisme molt arrelat, molt de l'impacte que pot tenir en els llocs i que els models poden no ser replicables per molt que siguin necessaris, perquè hi ha unes característiques de les persones i dels indrets que els fan genuïns i per tant ens hem hagut d'adaptar molt a això. Aquesta oportunitat que ens ha donat aquesta política pública tal com l'estem concebent ja va més enllà de la subvenció. I tenim el repte de veure com s'acull des de les entitats representatives del cooperativisme i l'economia social i solidària, que ho han de viure com una oportunitat. Al final, totes tenim el mateix objectiu, que és enfortir el model, enfortir els sectors que aposten per aquest mode. I hem de trobar la manera de confluir, de coordinar, de complementar quan tenim l'oportunitat que s'hi aposta des del públic, perquè potser un dia no s'hi apostar. Perquè cadascú és del seu pare i de la seva mare, però l'experiència dels ateneus s'ha d'escoltar molt bé des del moviment cooperatiu i s'ha de viure com una oportunitat absoluta.

En aquesta confluència amb el moviment encara hi ha passes per donar?

Sí, sí, sí, hi ha passes per donar. Aquesta visió més territorialitzada no s'ha tingut perquè està molt centralitzada. Les entitats representatives del moviment tenen una influència molt clara a l’àrea metropolitana i no tan clara a territori, tot i que s'hi facin intents. Però també és responsabilitat de les entitats que prestem la subvenció, i que també som part del moviment, en acompanyar que això sigui possible. Al final hi ha d'haver un mínim comú múltiple que ens faci més forts, que al final és el que volem totes.

"La relació amb les universitats és un dels objectius a futur del moviment cooperatiu, perquè sí que han sortit molts postgraus i cursos d'especialització, però a vegades acaben sent com unes taques de color dins el món acadèmic"

A l'última assemblea de l'Ateneu de l'Ajuntament Central vam conèixer experiències del foment del cooperativisme a Euskal Herria que anaven una mica més enllà de les subvencions del govern. Què tenim per aprendre nosaltres d'ells?

De l'experiència d’OlatuKoop, com a xarxa territorial, i va relacionat amb la pregunta d'abans, hem d'aprendre que ells han tingut un debat polític molt profund de quin tipus de model d'economia social volen promoure. Aquí no sé si hem tingut un debat tan profund. Ells no parlen d'economia social i solidària, sinó d'economia social transformadora, perquè hi ha una voluntat política molt important. Una de les coses a aprendre, a llegir i a escoltar del que ens han explicat és aquesta. L'altra és la complicitat amb la Universitat de Mondragón. Tenen la sort de tenir una universitat vinculada al cooperativisme i que els ha permès pensar en un dispositiu d'acompanyament també dins l'àmbit universitari. Aquesta relació amb les universitats és un dels objectius a futur del moviment cooperatiu, perquè sí que han sortit molts postgraus i cursos d'especialització, però a vegades acaben sent com unes taques de color dins el món acadèmic. I la tercera, per mi important de la feina que estan fent, és sistematitzar. Estan fent una molt bona recollida de les pràctiques amb allò que estan acompanyant. Sistematitzar bé els processos d'acompanyament, explicar les bones pràctiques, però també allò que no ha funcionat tan bé. Perquè és del que no funciona bé del que s'aprèn. I com més sistematitzats, investigats i focalitzats tinguem els processos, millor. Tot i que les rèpliques poden tenir trets diferencials, perquè s'hauran d'adaptar a les persones i els indrets. Però és important tenir una base recollida i saber molt clar què ens ha funcionat, què hem de fixar i què hem de canviar en aquests processos, això és important.