“No volem que el que guanyi sigui l’intermediari sinó que volem guanyar nosaltres i el consumidor”

Marta Rosique Saltor

El 6 i 7 de febrer, milers de tractors van tallar autopistes arreu del país. De forma espontània i descentralitzada, la pagesia va dir prou. Reclamaven reconeixement, acompanyament i garanties per garantir la viabilitat i el relleu en el sector agrari i ramader. Així és com va néixer la plataforma assembleària Revolta Pagesa, que s’ha mantingut en peu de lluita, convocant nous talls i fent trobades amb representants institucionals. Hem tingut l’ocasió de parlar amb un dels seus portaveus, Ramon Rojo, que és agricultor i té una explotació d’oli ecològic. A l’ombra d’una olivera, hem conversat sobre la situació i els reptes de la pagesia catalana. 

Heu formalitzat Revolta Pagesa constituint-vos com a gremi. Què us porta a prendre aquesta decisió?

Ens havíem de constituir en algun tipus d'organització legal, perquè, per tractar amb els governs i les administracions, necessitem tenir una forma jurídica. Llavors vam pensar que calia un gremi d'aquest sector per aglutinar tota la pagesia i ser com un sector sencer.

Suposa també una reacció a les associacions agràries que ja hi ha a dia d'avui? 

Sí, sí. És una manera de trencar el que hi havia, perquè el que hi havia queda obsolet o no és capaç de solucionar la problemàtica. Ara calia una manera de crear una organització que sigui prou potent com per estar a sobre de tot, de polítics, de governs, d'administracions. I com que va esclatar la revolta, vam pensar que la manera de canalitzar-ho  era aquesta. De moment encara ens estem acabant d'organitzar i de crear tot el sistema, perquè cal molta gent. A més, pensem cadascuna d'una manera diferent i hem d'anar mica en mica, passet a passet, per intentar fer les coses bé.

I amb els sindicats, per exemple, quina relació teniu?

Nosaltres intentem tenir bona relació amb tothom, perquè no veiem cap organització com un enemic, sinó com algú complementari que ens necessitem mútuament. Passa que hi ha organitzacions que ens veuen com a competidors i altres organitzacions que ens veuen com el que volem ser, que és un òrgan aglutinador de tot el sector.

Quin és el tret diferencial que voleu aportar respecte a tot el que hi havia fins ara?

Bàsicament, ser una organització participativa, que qualsevol pagès pugui tenir veu i vot. Aglutinar tot el sector, i també canviar les formes d'aconseguir millorar el sector.

La immensa majoria som gent jove i aquí, la gent jove volem altres maneres de viure a la pagesia. No volem que el que guanyi sigui l'intermediari sinó que volem guanyar nosaltres i el consumidor.  Volem fer les coses de manera diferent i de manera activa. I si cal anar a protestar, protestem de manera contundent i toquem totes les tecles possibles.

Quan naixeu arran de les mobilitzacions, definiu alguns trets comuns que us identifiquin? Quin és el ventall ideològic que hi ha dins de Revolta Pagesa?

El ventall ideològic que tenim és defensar la pagesia de Catalunya. Tot el que sigui defensar la pagesia de Catalunya en principi ha de ser benvingut i tot el que estigui en contra de la pagesia ens tindran en peu de guerra contra qui sigui.

La setmana passada us vau reunir amb els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. Quina valoració en feu?

Vam demanar que compleixin tot el que es va manifestar el ple monogràfic. Jo crec que amb la Generalitat estem tenint bastanta connexió. Jo estic satisfet perquè hi podem anar i se’ns escolta. Ens agradaria millorar moltes coses, però el primer pas jo crec que ja el tenim fet, que és tenir presència allà i veu. Ara falta també el govern espanyol i l'europeu, que són els que més lleis fan. 

Preveieu nous talls? 

Ara mateix, no, però segurament al setembre-octubre començaran una altra vegada les mobilitzacions, si això no canvia. De moment estem demanant reunions amb el Comissari Europeu i amb el ministre Planas. Al final, és la seva feina. Diguem-ne que els polítics i els òrgans de govern han d'estar amb el sector que els toca. No pot ser que el sector els estigui dient que necessita fer una reunió i no ens facin ni cas.

Parlem del context actual del país. Quines conseqüències té la inflació per la pagesia?

En primer lloc, a causa de la sequera, tenim collites molt pobres. I, clar, hem d'invertir més diners perquè s’ha d'estar més a sobre dels cultius. Tot això suposa una despesa, i moltes vegades, la immensa majoria, en el preu no es reflecteix el que nosaltres estem invertint. Llavors, aquesta inflació moltes vegades va directe a l'intermediari, no ve ni a nosaltres ni al consumidor.

Com gestioneu totes aquestes pèrdues que provoquen la sequera i altres impactes del canvi climàtic? Sobretot a partir de subvencions públiques?

Les subvencions són com un últim valor d'oxigen. En principi tots estem perdent, i amb les subvencions i els ajuts el que intentem és aguantar per no haver de plegar. No ens queda més remei que aguantar aquestes èpoques que estem passant. Per això estem tots en peu de guerra per donar la volta a tot això.

Quina proposta feu per aconseguir una certa estabilitat del sector?

Ens hem de posar al dia de tot. Hem de ser molt més eficients amb tot: amb la producció, amb les despeses, amb intermediaris, amb la venda...  I l'Estat ens ha d'ajudar a poder ser més eficients.  Per exemple, amb el tema de l'aigua i de la competència que tenim amb productes que venen de fora. També la societat ha de ser partícip i ha de deixar de comprar producte de fora mentre hi hagi producte local. Això és bàsic.

Creieu que arran de les mobilitzacions, hi ha cada cop més consum conscient?

Sí, sense dubte. Veiem que cada vegada el nostre producte surt més i es valora més la gent que treballem. I la gent també està sent conscient que necessitem una sobirania alimentària, que no podem seguir aquest camí. Amb el conflicte d’Ucraïna ho hem vist: que a la que un país o un mercat es tanca, comencem a tenir problemes d’augment de preu i inestabilitat.

“A Catalunya no arribem al 40% de la sobirania alimentària i totes les organitzacions recomanen que com a mínim hem de tenir el 70%”

Amb Ucraïna hem tingut sort que de moment ens n’hem sortit, però si esclata algun tipus de conflicte que no poden arribar vaixells aquí de fora, estem fotuts. Pensa que a Catalunya no arribem al 40% de la sobirania alimentària i totes les organitzacions recomanen que com a mínim hem de tenir el 70%.

Què caldria fer perquè als supermercats o mercats es promogui més el comerç de proximitat?

El primer que s'hauria de fer és diferenciar a simple vista d'un producte què és fet a l’àmbit local i què és un producte que ve de fora de la Comunitat Europea. O sigui, no hauríem d'estar mirant codis de barres ni històries, això no ho hauríem de fer. A simple vista hauríem de poder veure si aquest producte és fet aquí o no, perquè el consumidor, a l'hora d'omplir el carro de la compra, ho tingui fàcil. Les administracions s'han de posar les piles perquè el producte d'aquí passi per davant del de fora.

A més, el producte de fora que no té les mateixes garanties que els nostres. No ha d'entrar dintre la Comunitat Europea. No pot ser que entri un producte que porta fitosanitaris, quan aquí portem 30 anys amb aquest fitosanitari prohibit perquè, òbviament, és una agressió a la salut del consumidor europeu. Llavors, una manera molt bona que tenim ara mateix de fer canvis per tot el món i ser un món més sostenible o menys agressiu contra la natura és demanar productes amb la mateixa normativa que tenim a Europa. Així aconseguim que el productor que està fora hagi també d'aplicar la mateixa normativa fórmula.

Es tractaria de limitar les importacions?

Les importacions han de venir quan nosaltres no som capaços de produir ni més ni menys. Per exemple, el blat s'està pagant fatal perquè entra blat de fora, d'Ucraïna i de Sud-amèrica,  i això ens genera a nosaltres pèrdues. Primer hem d'acabar el blat d'aquí i quan aquí no hi hagi blat, que entri blat de fora. Perquè tenir un blat aquí a la Conca de Barberà i portar un vaixell d’Argentina no té cap mena de sentit. És una bogeria.

Potser també es tracta de tenir menys varietat de productes i d’apostar per aquells de temporada.

Això podria ser, també. Si ho mirem de manera sostenible, òbviament, portar alvocats a l'estiu que venen del Brasil no és molt sostenible. Si volem ser més sostenibles, potser gen d'esperar que tinguem alvocats aquí a l'hivern, que és quan els tenim.

Com s’hauria de conscienciar al consumidor final sobre la feina que es fa des de la pagesia?

Explicant una mica com funciona tot. Al final és un tema d'informació i de poder veure el que està passant. De fet, Revolta Pagesa ho està aconseguint. Es tracta de veure que aquí tenim un producte de molta qualitat, sobretot a Catalunya. Personalment, crec que som del millor que hi ha al món, sense cap mena de dubte. A aquest producte no té tanta diferència econòmica amb un producte fora de i la qualitat no té res a veure. I la repercussió en l'àmbit ecològic, en l'àmbit econòmic, en l'àmbit de territori, no té res a veure. Quan estem comprant un producte fet a Catalunya, tenim les garanties que està fet amb les lleis més estrictes del món en tema de sanitat.

“El producte de fora ve d'un gran tenidor que té una mega extensió, que està explotant normalment el Tercer Món, que està aplicant tota mena de fitosanitaris, que s'està carregant la natura”

I també estem creant economia aquí. Si comprem el producte fora, estem pagant a un gran tenidor, perquè el producte que ve de fora ve de grans tenidors. No ve d'un petit pagès. Per desgràcia, ve d'un gran tenidor que té una mega extensió, que està explotant normalment el Tercer Món, que està aplicant tota mena de fitosanitaris i que s'està carregant la natura. A més, el porta un vaixell enorme fins aquí, quan aquí tenim la majoria de productes.

Com s’hauria de fer per mantenir aquesta qualitat i respecte a l’entorn i al mateix temps reduir part de la burocràcia?

S’ha de buscar un equilibri. Que no hi hagi duplicitat de papers, d'informació, que tinguem un sol quadern i amb aquest quadern poder fer-ho tot, i de la manera més senzilla. També el departament i els funcionaris han de fer la seva feina, no l'hem de fer nosaltres. Nosaltres som pagesos i no som administratius.

Per tant, no es tracta de rebaixar exigències sinó de canviar qui i com es fa aquesta paperassa?

Sí, i de ser més eficient. El departament ha de ser molt més eficient a l'hora d'agafar la informació i tramitar-la. Ha de ser tot molt més fàcil. En el cas de la ramaderia, és una autèntica bogeria. Tenen vuit quaderns, cadascun per una història, i estan controladíssims, i això ha de ser també una feina de l'Estat.

"Quan comences a fer una cooperativa no t’estàs defensant a tu sol, sinó al teu veí i als interessos de la gent que són com tu"

Quina diries que és la situació actual del cooperativisme agrari?

Si no m’equivoco, Catalunya és la regió de tota Europa amb més cooperatives. Això ve d’una cultura d'associacionisme i de tenir un objectiu en comú, que és defensar el nostre interès. Quan comences a fer una cooperativa no t’estàs defensant a tu sol, sinó al teu veí i als interessos de la gent que són com tu. Aquí a Catalunya tenim aquest privilegi de ser la regió amb més cooperatives i on hi ha més consciència. El problema és que les cooperatives ara estan molt fluixes, les agràries sobretot. Cal reinventar-se, segurament, i unificar cooperatives o ajuntar-les i donar-los viabilitat. El problema és la viabilitat. Hem de guanyar-nos la vida bé o mitjanament bé com qualsevol altra persona.

Jo, per exemple, la majoria de tendes a les quals venc oli són cooperatives. Si hagués de vendre el meu oli al Mercadona, no treballaria d'això, ho tinc claríssim. A més, vull fer un producte per la gent que és com jo, que és gent normal, perquè hi pugui accedir.

Com s’hauria de garantir un relleu generacional en la pagesia?

S’ha d'ajudar a incorporar els joves i, sobretot, crec que s'ha de connectar pagesos. Per exemple, eines com els bancs de terres, connecten pagesos que pleguen o terres que no es treballen amb joves. Són com una mena de lloguer, per incentivar que el jove pugui tirar endavant.