“Volíem fer un mètode universal que pugui contestar tota la població, i a més a més que fos amb lectura fàcil”

Marta Rosique Saltor

Totes les empreses estan obligades a fer avaluacions de prevenció de riscos psicosocials des de l’any 95. Aquesta és la tasca principal de la cooperativa SePrA que, des del seu naixement l’any 2003, ha dut a terme aquestes avaluacions. Recentment, la cooperativa ha anunciat el naixement d’una nova metodologia, que pretén incloure de forma universal totes les persones treballadores amb dificultats de comprensió lectora, que en alguns casos constitueixen una majoria. Es tracta del programa ARIPSO, que vol ser el mètode de prestigi per avaluar aquests riscos. N’hem parlat amb la directora de Prevenció i Salut de la cooperativa, Roser Martí. 

Aquest contingut compta amb la col·laboració de SePrA.

En què consisteixen les avaluacions que feu des de SePrA?

En la prevenció de riscos laborals, l'eina principal de presa de dades són les avaluacions. Hi ha avaluacions de riscos generals i fem avaluacions de riscos psicològics, de riscos ergonòmics, de contaminants químics, de totes les disciplines preventives: seguretat, higiene, ergonomia, i psicosociologia. La nostra responsabilitat amb totes les empreses clientes és avaluar.

Avaluar vol dir mirar què passa i posar nota. Posar nota consisteix a dir si hi ha molt risc o hi ha poc risc. I a partir d'aquestes avaluacions, la nostra obligació és avaluar i proposar millores, és a dir, accions correctives. 

Les avaluacions de riscos psicosocials en quines metodologies es basen?

Per fer l'avaluació de riscos psicosocials sempre ens hem de basar en metodologies de reconegut prestigi científic o metodològic, perquè tot el que fem va vigilat per inspecció de treball. Per tant, no ens podem inventar enquestes ni ens podem inventar coses d'avaluar, sinó que ens hem de basar en mètodes validats. 

A l'estat espanyol, avui dia, hi ha dos mètodes  majoritàriament reconeguts  i que la inspecció de treball considera que són els més correctes. Un es diu PSQCAT i és un mètode elaborat per l’Institut Nacional de Salut Laboral de Dinamarca. Nosaltres des de l'any 2003 estem utilitzant aquest mètode. Hi ha un altre mètode que ha fet l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Trabajo, que es diu FPSICO. Nosaltres i tots els serveis de prevenció de tot Espanya tenim l'obligació de fer l'avaluació de riscos psicosocials amb una d'aquestes dues metodologies.

Recentment heu impulsat el mètode ARIPSO. Suposa una nova metodologia? D’on neix la necessitat d’actualitzar-se?

El PSQCAT i l’FPSICO són unes metodologies amb unes preguntes molt complexes. Són preguntes, per exemple amb doble negació i una mica complicades d'entendre.

Arriba un moment en què nosaltres tenim moltes empreses clientes que són centres especials de treball i empreses d'inserció laboral. En centres especials de treball, un 80% de la població són persones amb certificat de discapacitat i majoritàriament certificats de discapacitat intel·lectual. També tenim moltes empreses d'inserció laboral on hi ha molta gent que té dificultats de comprensió lectora perquè acaben d'arribar al país. Per tant, costa més.

Ens trobàvem que quan aplicàvem aquesta metodologia, teníem un volum important de població, especialment en centres especials de treball, que no entenia el que li estàvem preguntant, i llavors la decisió era no fer l'avaluació de psicosocials. 

"Fèiem l'avaluació de riscos psicosocials només amb el 25% de persones sense dificultats de comprensió lectora i això ens destrossava una mica"

Per tant, us adoneu que hi ha un 80% que no s’inclouen en les avaluacions de riscos psicosocials.

Exacte. La fèiem només amb el 25% de persones sense dificultats de comprensió lectora i això ens destrossava una mica. No podíem fer bé la feina, perquè són persones que tenen els mateixos drets i condicions laborals i també s'estressen i també tenen problemes psicosocials a avaluar.

Quan us proposeu incloure aquest 80% a les avaluacions?

Vam saber pel centre de referència per aquestes coses, que és l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball, que l’ONCE i ILUNION estaven  dissenyant una metodologia per persones amb certificat de discapacitat. Cinc anys després, va aparèixer PSICODISC que tampoc ens convencia, per què no avaluava suficients dimensions.

Llavors, un centre especial de treball que és la Fundació Tallers, que són clientes nostres de fa molt temps, ens van dir que no entenien per què no hi havia una metodologia que englobés a totes aquestes persones. Això va ser l'any 2018. Va ser llavors quan vam emprendre el repte de crear una metodologia acompanyats de Fundació Tallers i del seu grup de gestió de persones i de les seves psicòlogues. Vam començar a fer reunions amb la gent de Tallers i ens vam presentar a un Singulars. 

Quines eren les condicions de la nova metodologia?

Nosaltres volíem que fos una metodologia que la informació que ens donés fos la mateixa que ens donaven els altres dos mètodes.  Que fos una metodologia que ens servís per a tota l'organització sencera, no només per a les persones amb dificultats de comprensió lectora. O sigui, que no impliqui una segregació ni una discriminació. Volíem fer un mètode universal que pugui contestar tota la població, i a més a més que fos amb lectura fàcil.

Amb qui vau comptar per tirar-la endavant?

Vam parlar amb l'Associació de la Lectura Fàcil, vam anar a veure sindicats, patronal, diferents centres especials de treball,  projectes de referència, vam anar a consultar l’Institut de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya.

Com es concreta aquesta metodologia? 

La metodologia està basada en un qüestionari de preguntes. A més, a part de les preguntes, volíem que fos una excusa també per trencar la bretxa tecnològica d'aquestes persones. Per tant, tampoc volíem que fos una metodologia de paper i llapis, sinó que vam crear tot un sistema de tablets i de preguntes i imatges.

Amb quins actors intercoopereu per aquest projecte?

La intercooperació la fem amb Fundació Tallers de Catalunya  i amb Mad Systems, empresa informàtica. També fem un acord de col·laboració amb la Universitat de Blanquerna.

"Estem pensant fer un servidor informàtic públic, que la gent pugui utilitzar el mètode de manera oberta”

Aquest mètode és obert a què tothom el pugui utilitzar?

Això és una segona part. Nosaltres ara el que estem pensant és fer un servidor informàtic públic, que la gent pugui utilitzar el mètode de manera oberta. El que passa és que ara estem en aquesta segona fase de valorar què en fem.

Ara tenim serveis de prevenció, que ens estan contractant e nosaltres per fer això amb clients seus. I fins aquí és fàcil. Però clar, la dimensió volem que sigui més universal, i estem parlant de molts diners per fer tot aquest muntatge informàtic. 

El govern de Generalitat o del govern de l'estat espanyol, no us oferiria aquest acompanyament?

Estem tenint moltes converses amb l’Institut de Seguretat de la Generalitat, els interessa molt. Però estem aquí, ara, i ho estem fent amb tota la tranquil·litat del món perquè entenem que és de reconegut prestigi.

Quant temps fa que esteu elaborant aquest projecte?

Portem sis anys amb això. És un projecte d'aquells que ens ha portat moltes hores de feina no pagades. El Singulars va ser un any, però després tot això ho hem anat fent sobre SePrA. I és un projecte molt xulo, que a mi em fa molta il·lusió, però, vaja, també és feixuc. Costa molt convèncer tots els agents.

Heu fet una tasca que hauria pogut fer l’administració pública.

Sí, els organismes públics t'ajuden molt, et contrasten molt, però posar diners per fer aquests mètodes els costa molt. I més partint d'una cooperativa privada, que som un granet. Vull dir, que no som Quirón Prevención, ni som un organisme que tothom conegui.

"Jo crec que per l'economia social és un punt d’inflexió, perquè és donar una eina universal, inclusiva per totes les persones"

Haver intercooperat amb altres cooperatives i que això vingui d'un projecte Singular, també fa valdre la feina de les cooperatives com a tal. 

Jo crec que per l'economia social és un punt d’inflexió, perquè és donar una eina universal,  inclusiva per totes les persones. I això parteix del món de l'economia social i, especialment rellevant. Dels 27 centres especials de treball que han participat en el projecte i que ens han deixat la gent per anar fent proves.

Hi han participat 27 centres especials de treball, que no tots són cooperatives perquè també n'hi ha alguns que són del món mercantil. Però la iniciativa surt del món cooperatiu i en tot cas demostra la capacitat que té el món cooperatiu d'arribar més enllà fins i tot del mateix món en si. D’anar transformant la manera de fer les coses.