Els joves agricultors qualifiquen d'indignant l'acord agrícola de la UE amb el Marroc

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) qualifica d'indignant la ratificació de l’acord entre l’UE i el Marroc que permetrà l’entrada lliure a Espanya i Europa de tot tipus de fruites i hortalisses d’aquet país nord africà, menys els cítrics, tomàquets, alls, carbassó, cogombre i maduixes, les quals continuaran tenint aranzels. Però aquest acord que podria ser considerat des de l’Europa Mediterrània, (principals productors europeus de fruita i hortalisses), com solidari i políticament correcte, resultarà ser la sentència de mort del sector.  El més trist de tot plegat, asseguren en una nota de premsa, és que el botxí és de casa. Després de revisar detingudament l’acord, JARC ha detectat que a canvi de mantenir els aranzels dels cítrics, els alls, tomàquets, cogombre, carbassó i maduixes es podrà augmentar la seva producció, i conseqüentment, la seva importació. A més a més, les últimes filtracions de l’acord preveuen una reducció dels aranzels del  voltant d’un 30%, amb la qual cosa, el preu d’entrada de les taronges serà de 0,264€/kg, un 50% menys del valor del cítric català calculat  al voltant dels 0,514€/kg de cost de producció, recol·lecció i condicionament, i de 0,484€/kg de clementines importades vers els 0,747€/Kg de les locals.

Mentre, des del Nord d’Europa exportaran cereals, llet i carn a dojo cap aquest país àrab, l’agricultura europea de la conca mediterrània, i entre ella la citricultura catalana, veurà disminuir progressivament la seva quota de mercat al no poder competir ni en condicions laborals ni salarials (el salari mínim agrari se situa en 55,12 dirhams/dia, és a dir 5€/dia), i molt menys quant aquí hem de complir amb unes normatives productives estrictes en matèria de condicionalitat, de salut pública amb fortes restriccions fitosanitàries,... i tantes altres normes específiques tan d’Europa com d’aquells països de destí, normes no exigides als productes marroquins i que ara gaudiran de lliure circulació de mercats.

L’origen de tot plegat és el projecte marroquí “Plan Marruecos Verde”, impulsat i finançat amb més de 70 milions d’euros per la UE, per donar impuls a l’agricultura de baix rendiment d’aquest país mitjançant la implantació de regadiu i ajuts directes de 1070€/ha (12.000 dirhams, una petita gran fortuna pel nivell de vida del país, més explícitament, si els catalans rebéssim aquet mateix ajut, l'import seria equivalent a més 10.000€/ha), que preveu pel 2020 el doble de la producció actual en cítrics, fruites i hortalisses.
 
Tot i voler creure amb la benevolència dels parlamentaris europeus que, ignorants de la realitat del país, veuen aquest acord com a solució a la immigració massiva dels ciutadans àrabs cap Europa, aquest pacte entre Brussel·les i Rabat no beneficiarà al petit productor marroquí, espectador pacífic de polítiques especulatives com l'acord difós amb un fons d’inversió sobirà de Abu Dhabi (un dels països més rics del món), que es farà càrrec de cultivar 700.000 hectàrees de cítrics, hortalisses i oliveres en terra marroquina, acaparant així el nostre fons europeu destinat al país magrebí.
 
A falta de l’aprovació definitiva del Parlament Europeu aquest 2011, des de JARC s'exigeix una revisió a fons d’aquest acord: reciprocitat productiva i manteniment dels aranzels mínimament a preu de producció europeu. Si finalment s’aprova sense variacions, estarem davant de l'inici de la pèrdua total de sobirania alimentaria i la mort del nostre sector agrari en mans dels propis dirigents.