L’ensenyament sota els valors cooperatius

El cooperativisme d'ensenyament a Catalunya d'avui dia, no es pot entendre si no fem una mirada retrospectiva, especialment, el que va significarles escoles cooperatives creades durant els anys seixanta que es varen estendre arreu del país. En ple franquisme, grups de famílies i professionals de la docència se la varen jugar endegant un model d'escola autogestionada, laica, activa, progressista i catalana com a alternativa a les propostes existents, les escoles eclesiàstiques i públiques lligades al règim. No va ser fàcil fer aquesta tasca gairebé d'amagat. Qui va viure aquella època ens podria explicar un munt d'anècdotes que ara ens fan riure, però llavors, eren situacions molt perilloses pels qui estaven al capdavant.

Aquestes cooperatives, però, no neixen per art de màgia. S'inspiren en els models pedagògics de la Segona República i els recuperen, com l'escola de bosc de Rosa Sensat, o de mètodes proposats per l'enfocament pedagògic italià, com el de Maria Montessori o el de Gianni Rodari, entre altres. La guerra civil i la consegüent postguerra, varen arrencar de soca-rel aquests enfocaments d'ensenyament, avançats en el temps, participatius i centrats en l'aprenentatge per l'experiència. Als anys seixanta, hi havia personalitats catalanes dins del món educatiu que coneixien en profunditat l'estructura d'aquesta escola progressista i varen poder impulsar una reforma educativa des de la base.

El moviment va tenir un oment d'inflexió amb l'establiment de la democràcia, quan l'any 1978 es crea el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC), un gran moviment d'escoles cooperatives amb clara vocació de convertir-se en el model que hauria de valdre com a escola pública. Llavors un bon gruix de les escoles cooperatives van veure culminar les seves reivindicacions quan el model d'escola fou acollit per generalitzar i reformar el sistema educatiu del país, a mitjans dels anys vuitanta. És a dir, moltes escoles deixaren de ser cooperatives per passar a ser escola pública.

Però, n'hi hagué algunes que varen preferir mantenir-se en el format cooperatiu. Tot i que renunciaven a obtenir el suport i finançament de les institucions públiques, convertir-se en escola pública significava, també, la renúncia a un model d'escola autogestionada, perdre el control i la presa de decisions directa sobre el propi projecte pedagògic. Neix, llavors, la Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya (FeCEC, l'actual EscolesCoop), hereva també del viscut amb el CEPEPC.

Algunes d'elles s'han mantingut fins al dia d'avui, altres han desaparegut i també se n'han creat de noves, en diferents formes cooperativistes: de treball (formades per mestres), de consum (de famílies) o integrals (de mestres i famílies). Una oportunitat per valorar i ensenyar, cada dia i en cada racó de l'escola, darrere de cada acció o projecte, el que són i una forma de ser: organitzacions cooperatives.

EscolesCoop reforça els ideals democràtics, la transversalitat i l'estabilitat dels equips i l'experiència com a valors afegits. Basats en una economia solidària i equitativa, són escoles inclusives, on tota la comunitat educativa pot participar en el projecte i tenen la voluntat d'oferir un servei públic i amb incidència social. L'autoorganització és fonamental per ser més independents i coherents en la presa de decisions col·lectiva.

La defensa i la responsabilitat d'educar des dels principis cooperatius fonamenten una visió única i significativa dins el panorama educatiu i que les ajuda, a la vegada, a ser més flexibles, resolutives i àgils davants dels reptes actuals que enfronta l'escola, com els reptes demogràfics, sanitaris, ecosocials, tecnològics o de benestar emocional. Reptes que poden abordar-se, precisament, des de l'essència del cooperativisme.

Podem dir, que l'escola cooperativa té molt per dir i oferir per poder navegar en un món incert, complex i en constant estat de canvis.