El 2015 un grup de professionals de l’àmbit de l’economia, la banca i el dret es va unir per crear la cooperativa Serveis Financers Islàmics. Així naixia CoopHalal, la primera entitat de serveis financers islàmics dels Països Catalans (amb serveis i socis a tot l’Estat), un model que es diferencia de les finances no islàmiques per donar préstecs sense cap tipus d’interès i basats en l’estalvi. Poden tenir comptes i fer transferències, però per ara sense un compte IBAN, fet que els diferencia d’un gran banc.
Actualment, tenen una oficina a Barcelona, a més de l’atenció telefònica i en línia. L’activitat de la mateixa entitat permet autofinançar el projecte, però, tot i això, algunes de les accions són possibles gràcies al voluntariat d’una part dels seus socis. El creixement és evident: 287.750 euros de capital social el 2020 i 7,4 milions el 2024, més de 560 socis i 58 projectes finançats. D'ençà del seu naixement, la cooperativa no només ha crescut en nombre d’operacions i socis sinó també en la valoració dels criteris de les finances ètiques. L’escàner de les finances ètiques de FETS la situen en tercer lloc del rànquing,obtenint la puntuació màxima als criteris de coherència, participació, exclusió i compromís.
La seva presidenta, Najia Lofti, n’explica el funcionament: “una persona ens demana diners i comprem el taxi a mitges. Nosaltres som copropietaris i rebem la meitat dels beneficis de l’explotació de l’activitat. Posteriorment, el beneficiari compra la nostra part de manera que durant un temps tenim un ingrés per l’activitat i després per la compra. Amb això ens entren uns diners que ens serveixen per a un fons de garantia i per pagar l’estructura de la cooperativa. El restant es distribueix entre els socis a tall d’estalvi”.
Molts dels finançaments serveixen per a l'adquisició de taxis, locals i habitatges
Aquest mecanisme permet que a final d’any els seus estalviadors rebin a hores d'ara prop d’un 4% de benefici, encara lluny del 15% dels grans bancs islàmics. L’exemple del taxi no és casual, ja que com diu Lofti, molts dels finançaments serveixen per a l'adquisició de taxis, locals i habitatges. El creixement de l’entitat els ha permès eliminar el topall màxim de finançament de manera que als seus inicis no podien finançar pisos de més de 50.000 euros i ara ja poden superar els 200.000.
El seu model, defensa la presidenta, garanteix que tota la inversió sigui mitjançant fons propis. No tenir un tipus d’interès esdevé un element clau per donar-se a conèixer, generalment mitjançat el boca-orella. “Si creixem, podrem invertir més”, explica Lofti, que posa l’accent en la comunicació i la digitalització com a reptes a assumir, “necessitem la creació d’aplicacions financeres a mida perquè treballem sense tipus d’interès i això encareix la digitalització”.
Segons la mateixa entitat reconeix, el sistema econòmic islàmic es reivindica com una tercera via entre el capitalisme i el socialisme que pretén abraçar la producció, la comercialització, el consum i les finances, podent constituir així un mercat social. Vincular el concepte de finances islàmiques al de finances ètiques era el pas lògic per a moltes persones que, colpejades per la crisi, volien que els seus diners no fomentessin activitats que van en contra dels seus principis i conviccions. Com que la mirada és social, les finances islàmiques compten amb mecanismes com el zakat (un impost caritatiu, que a CoopHalal es concreta amb un fons amb el 2,5% dels béns totals dels socis) i el waqf (donatius per a causes benèfiques).
El 2013, abans de la formalització com a cooperativa, es va crear el Centre d’Estudis i Investigacions en Finances Islàmiques. Un cop creada la cooperativa, CoopHalal va créixer amb el fons Takaful Spain (2016) com a fons solidari per a les assegurances de decés i repatriació, el fons Zabat Solidari (2016) com a obra social, l’Islamic & Halal Business of Spain (2021) com una empresa SL per gestionar els negocis de la cooperativa i el Manzili Halal in Spain (2023) com una immobiliària vinculada a la cooperativa.
S’assegura que les transaccions se sustentin sobre béns i serveis i no l’especulació mitjançant accions
A més de prohibir els préstecs amb interès, la concreció pràctica de les finances islàmiques a CoopHalal prohibeix l’engany així com el finançament i inversió d’activitats que no procurin el bé per a les persones i el medi ambient. També s’assegura que les transaccions se sustentin sobre béns i serveis –i no l’especulació mitjançant accions, per exemple– i que els beneficis i les pèrdues siguin a repartir.
El creixement de l’entitat també els ha fet superar la part eminentment financera i passar a oferir una assegurança davant possibles sinistres, amb les opcions de repatriació i d’enterrament a Espanya; una tria gens casual tenint en compte les preocupacions i necessitats dels seus socis. Tot i definir-se com a finances islàmiques, això no suposa una exclusió i el seu equip de treball està format per musulmans i no musulmans; sense perdre de vista el principi bàsic que recorda la seva presidenta: “més que ètiques, fem finances islàmiques”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari