Israel controla tots els passos fronterers amb Gaza i no permet l’entrada de periodistes. Ja era molt difícil poder-hi entrar abans d’aquesta darrera ofensiva que ja ha deixat més de 18.000 morts a la Franja, però ara és pràcticament impossible.
Periodistes d’arreu del món s’acumulen a Jerusalem i Tel-Aviv per cobrir la guerra a Gaza, però acaben informant del que passa a Cisjordània. Una altra cara de l’ocupació a Palestina.
Mentrestant a Gaza, el llistat de periodistes morts s’hi ha afegit un altre nom: Abdul Karim Odeh. Treballava a Al Mayadeen, un mitjà libanès que des de l’inici de la guerra ja ha perdut tres periodistes. Els altres dos són la periodista Farah Omar i el càmera Rabih Al Mamari, un míssil els va matar al sud del Líban on hi ha enfrontaments entre l’exèrcit hebreu i la milicia libanesa de Hezbollah, quan feia només una hora que havien fet un directe.
La llista de periodistes morts és llarga i sense precedents, almenys 70 noms i cognoms. La gran majoria han estat víctimes dels bombardejos israelians a Gaza, però també cal sumar-hi tres periodistes morts a la frontera amb el Líban i almenys tres d’israelians que van morir durant l’atac de Hamas del dia 7 d’octubre.
A finals d’octubre, quan ja feia tres setmanes que havia començat la guerra, Israel va comunicar a dues de les grans agències de notícies, Reuters i Agence France Press, que no podia garantir la seguretat dels seus periodistes. Vulnerant així la convenció de Ginebra, que diu que els periodistes s’han de protegir com qualsevol altre civil.
Excepcionalment, periodistes de cadenes com la CNN, ABC o NBC van poder entrar a Gaza encastats amb les tropes israelianes durant la presa de l’Hospital Al-Shifa. L’objectiu va ser que els periodistes es fessin ressò dels suposats túnels de Hamàs que l’exèrcit havia trobat just a sota del complex hospitalari.
Mentre tot això passa, els periodistes a Gaza es continuen jugant la vida per informar sobre la Franja i al mateix temps viuen en primera persona les conseqüències de la guerra.
Wael Al-Dahdouh, Motaz Azaiza, Plestia Alaqad o Hind Khoudary, entre moltes altres que hem conegut durant aquestes setmanes a les xarxes socials també han viscut la mort de familiars, han perdut la casa, són ara desplaçats o els costa trobar menjar.
Però aquest dijous 14 de desembre va arribar un petit raig de llum. La CNN va entrar a la Franja de Gaza, el primer mitjà estranger en fer-ho sense l’exèrcit, per unes hores. Van publicar un vídeo de sis minuts en el qual visiten un hospital de campanya de les Naciones Unides i en recullen testimonis.
La periodista Clarissa Ward comença el vídeo dient: “No cal buscar la tragèdia a Gaza, la trobes a cada carrer” i acaba dient: “Acaba la nostre breu mirada des d’una finestra a l’infern”.
No és pas que el vídeo de la CNN expliqui res de nou, però l’important és qui ho explica. Per fi, tot el que els periodistes de Gaza porten setmanes explicant s’hi suma una nova mirada externa que els hi dóna la raó. Que multiplica la seva feina.
És immensament injust que això sigui així, que facin falta els mitjans internacionals, però sempre ha estat així. A tots els conflictes les parts enfrontades intenten controlar el relat i crear enormes forats negres per evitar que se sàpiga la veritat.
Per la periodista Meritxell Verdaguer.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari