Treballar menys per viure amb més equitat, per Núria Alcaraz Coca de l'Esberla

Redacció

La manera com organitzem el temps (de treball remunerat, de cures, de descans i d’oci) defineix el model de societat i reforça o contribueix a transformar les desigualtats socials de gènere, classe i raça. La consecució de la jornada laboral de 8 hores va ser una conquesta cabdal de la classe obrera de finals del segle XIX, però responia a una mirada masculina del temps. El model que es defensava – 8 hores de treball, 8 hores d’oci i 8 hores de descans– ignorava el temps de dedicació imprescindible a les tasques de reproducció de la vida: la neteja de la llar, l’elaboració d’aliments, la cura d’infants i persones dependents, etc.

Com a resposta a aquesta desigualtat, les feministes defensen la reivindicació de la lògica dels temps de la vida quotidiana. Això implica la necessitat de reestructurar les polítiques públiques i els drets de ciutadania més enllà del mercat laboral. Aquest enfocament proposa una visió del temps més flexible, oberta als imprevistos i a la vulnerabilitat de les persones, allunyant-se d'una organització mecànica, capitalista i androcèntrica del temps dissenyada amb la finalitat de maximitzar la productivitat. Es defensa la prioritat dels temps pausats i diversos que la vida requereix, per sobre d'una organització del temps que imposi ritmes contradictoris a les necessitats quotidianes. Concretant, les propostes giren entorn la reducció de la jornada laboral, les polítiques i permisos de cura de les persones i l’harmonització dels temps de les ciutats. Aprofundim en la primera: per què cal que reduïm el temps de treball remunerat?

Actualment, vivim en un dels estats europeus on més hores es treballa segons la llei mentre que a països com a Àustria, Alemanya o Noruega la màxima jornada laboral permesa és de 33,7 hores, 34,1 hores i 34,6 hores respectivament. A l’Estat espanyol existeix només una promesa increpada per les patronals i els economistes més prestigiosos que posen el crit al cel pel “risc de baixar la productivitat”, però és aquest el risc real o bé la disminució dels seus beneficis econòmics particulars? Segons l’estudi de fonamentació per l’elaboració de la Llei d’usos del temps i racionalització horària de l’Estat espanyol (Güell i Junqué, 2023), la reducció horària no només augmentaria la productivitat, sinó també la igualtat, la salut i la sostenibilitat mediambiental.

L’estudi destaca que l’Estat espanyol és un dels països europeus on la jornada laboral acaba més tard i, per tant, els horaris s’allarguen fins a altes hores de la nit i es malmet el descans. Segons dades de l’EPA (2022) es realitzen 6,6 milions d’hores extres setmanals i només un 40% d’aquestes són remunerades. A la vegada, la cultura presencialista afecta l’autonomia de les treballadores essent un dels països on menys teletreball es realitza. Tot plegat, conjuga el còctel perfecte perquè, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 30% de les baixes laborals estiguin vinculades a l’estrès i que un 60% de les persones treballadores afirmi patir estrès a la feina.

La invisibilització dels treballs de cura encara implica un biaix de gènere i classe a la nostra societat. Les dones són les que dediquen el doble que els homes a aquestes tasques. El 30% de les dones, especialment les que parteixen d’unes pitjors condicions socioeconòmiques, pateixen el que les expertes anomenen “pobresa de temps” (Vega et al, 2020). L’altra cara de la moneda és que les dones representen el 85% de les treballadores que redueixen les seves jornades laborals a temps parcial per a fer-se càrrec de les cures i, per tant, cobren menys i perden autonomia econòmica (Eurostat, 2018). La reducció de la jornada laboral contribuiria a millorar la qualitat de vida d’aquestes dones i, acompanyada d’un sistema públic de cures i de la sensibilització cap a la corresponsabilitat dels homes, esdevé un element crucial per reduir la bretxa salarial de gènere del 23%. Els beneficis en termes d’equitat de gènere resulten evidents, però a la vegada, la reducció de la jornada laboral també comportaria una reducció de l’activitat econòmica i, per tant, de les emissions de CO₂, tant en l'àmbit de transport privat com de la despesa energètica de les empreses. L’equitat social també passa per un abordatge urgent de la crisi climàtica i la reducció de la jornada laboral només comporta avantatges en aquest aspecte.

Cal tenir en compte que, tal com promouen iniciatives com la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, des de les empreses i cooperatives és possible reduir hores de treball remunerat sense perdre capacitat salarial. Des d’aquesta xarxa difonen bones pràctiques com la racionalització de processos laborals, identificant els anomenats “lladres de temps”, com fer reunions més eficaces (amb ordre del dia, temps establerts i moderació), introduir l’ètica de la cura en la cultura organitzacional, etc. En aquest sentit, cal transformar amb profunditat la cultura productivista que tenim integrada (fins i tot en el cooperativisme) i introduir millores en els permisos de cura i baixes, protocols de substitucions i altres mesures que podríem trobar en un pla d’igualtat o de transició organitzacional feminista.

Tot plegat, però, topa amb un límit clar: per molt que des del cooperativisme desitgem jornades més baixes si no canvia la legislació és difícil no fer-ho reproduint la precarització salarial, especialment des dels sectors majoritaris de l’economia social i solidària. La urgència del canvi també implica incidir en les lluites sindicals, moviments socials feministes i ecologistes i xarxes associatives que fan pressió social a la vegada que difonen bones pràctiques i un canvi de consciència vers els usos del temps. Construir una societat més equitativa i saludable és possible treballant menys: encara hi som a temps.

Per Núria Alcaraz Coca de la cooperativa l’Esberla.