La pinya al Mercadona: per què cal una alternativa

Marta Rosique Saltor

S’han popularitzat a les xarxes socials vídeos que promouen anar a lligar a les 19h amb una pinya al revés a la cadena de supermercats Mercadona. Aquesta tendència, que els ha desbordat, ha contribuït a fomentar un consum innecessari, a llançar aliments, a blanquejar les grans superfícies i a normalitzar la compra de productes produïts a distàncies quilomètriques. L’economia social i solidària, que vetlla per les persones i l’entorn, es reivindica com una alternativa més justa, que fomenta el consum conscient des de múltiples mirades.

Durant les darreres setmanes, hem observat com aquest contingut viral ha estat criticat per fer publicitat gratuïta al Mercadona. Però més enllà de si és un contingut promogut o espontani, el cert és que ha situat el focus en aquesta cadena de supermercats de grans superfícies. Un tipus de negoci que es vanagloria d’incomplir la llei, tal com va afirmar el seu president del comitè d’empresa, Gerardo Grande, al Congrés dels Diputats. 

Són múltiples les persones intermediàries que s’han vist afectades per les seves pràctiques empresarials. El motiu és que és un negoci que ofereix uns preus insostenibles. Tal com afirmava Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagesa, “si hagués de vendre el meu oli al Mercadona, no treballaria d'això, ho tinc claríssim”. De fet, per aquest i altres motius, pagesos com ell han apostat per vendre l’oli a cooperatives. 

A més, durant els darrers anys s’ha dut a terme un increment del preu del cistell de productes bàsics, que es troba molt lluny de l’increment de la inflació. Tal com publicàvem fa un temps a Jornal.cat, segons l'OCU, Mercadona és dels supermercats que ha incrementat més les seves tarifes, tot beneficiant-se del context econòmic.

Malgrat tots aquests impactes, aquest negoci segueix beneficiant-se de les polítiques públiques. Exemple d’això és el que explicava Gustavo Duch a Jornal.cat, en contraposició a la Seguretat Social Alimentària que ell defensa. “El president d’Espanya va fer públic un xec de 200€ per les famílies vulnerables. Són 200€ a l’any, escassos per a una família, uns diners perquè vagin al Mercadona a comprar els productes. No deixa de ser caritat o almoina per part de l’estat perquè acabis consumint a les grans empreses que incrementaran els seus beneficis amb uns diners que surten d’impostos”, afirmava.

De Mercadona en podríem parlar a bastament, però convé que també situem sobre la taula la fruita triada: la pinya, que no es produeix ni als Països Catalans ni a l’estat espanyol. Generalment, prové d’Amèrica Llatina, per la qual cosa la seva importació comporta travessar l’Atlàntic. Tot plegat genera un gran impacte ambiental, que s’agreuja en llançar aquella pinya que s’ha tocat i carretejat pel supermercat i que finalment no s’ha acabat comprant.

Són múltiples els projectes de l’economia social i solidària que, en contraposició a aquest tipus de negocis, lluiten per un model agroecològic. Ana Correro, de la cooperativa Arran de Terra, preguntava a Jornal.cat: “què millor que fer activisme que davant d’un plat?”. A més, afegia que el repte majúscul és capgirar el sistema alimentari perquè sigui coherent amb les necessitats i la sostenibilitat de la vida. 

Precisament per apropar aquest model diferenciat, alguns comerços de barri han promogut vídeos proposant que aquesta tendència es popularitzi en altres establiments i sense necessitar la pinya. Més enllà de si cal o no donar-li corda a aquesta forma de relacionar-se, s’evidencia que l’economia social i solidària té el doble repte de ser l’alternativa i d’evidenciar els interessos i conflictes profunds que hi ha darrere cadascuna d’aquestes tendències virals.