Preparant un viatge alternatiu

Fer viatges alternatius i exòtics cada vegada té un espai més limitat. L’estandarització del turisme per una banda i la inseguretat que genera viatjar a determinades zones del planeta per l'altra, fa que ens desdim de propostes ben interessants. Toni Vives, d’intensa experiència viatjada, és un dels responsables del portal Muztag especialitzat en rutes alternatives que dóna a triar el viatge entre el continent (inclòs l'Antàrtic) o l’activitat que volguem fer durant les vacances en els llocs més verges de la terra. En els seus viatges prevalen la vetlla per les cultures ancestrals i la protecció de la natura, l’actuació ètica i ecològica, i garanteixen que els seus guies, a més de vetllar per les necessitats bàsiques del viatger, tenen una especial cura en què no quedi empremta del nostre pas.

-Amb tot el que ha passat al món en els darrers mesos... quins són els destins "alternatius" més segurs que ens queden per les vacances d'estiu? El terrorisme, les amenaces a occidentals, els riscos per la salut, epidèmies, la grip aviària... es pot parlar de destins exòtics i estables al mateix temps?

Disortadament el terrorisme s’ha convertit en un flagell globalitzat i no només apunta cap als turistes. Després d’atemptats com els de Madrid o Londres molts turistes han vist clar que privar-se del viatge desitjat per la por d’un atemptat té poc sentit quan també ets vulnerable a casa. És veritat que hi ha zones del món on hi ha més números per rebre, però aquests llocs no acostumen a ser destins turístics (a cap agència de viatges se li acut, de moment, organitzar “tours” per l’Irak, l’Afganistan o determinades zones de Colòmbia).





SÍria un dels destins de Muztag


L’extensió cap a Europa de l’epidèmia de la grip aviària ha posat en clar que de moment, viatjar per zones afectades no té cap mena d’afectació als turistes. Fa un any hi havia gent que no volia ni sentir a parlar de destins com Vietnam o sud-est de Xina al·legant els riscos de la grip aviària. Ara s’evidencia que l’afectació als humans es limita a persones que conviuen permanentment amb aus infectades.
Amb el turisme passa com en tot, a vegades busquem problemes on no n’hi ha i en canvi ens costa veure’n de més evidents. Els turistes temen el terrorisme i les epidèmies quan en moren moltíssims més en accidents d’autobús o cotxe, igual que passa a casa. L’escenari de la majoria de viatges “alternatius” acostuma a ser el tercer món, és veritat que allí hi ha menys densitat de vehicles i que es corre poc però, per contra, hi ha males carreteres i un parc automobilístic molt deficient. Davant d’aquest perill evident, jo recomanaria prendre mesures que aquí són obligatòries (com lligar-se el cinturó de seguretat) i allí no se’n fa ni cas; el problema és que molts cops els vehicles d’aquests països no disposen d’elements de seguretat.

-I els perills de sempre, malària, febre groga, la seguretat en general?

Si prenem les precaucions lògiques que marca l’OMS no hem de temer res pel que fa a les malalties “tropicals”. El problema és per a les poblacions que viuen permanentment als llocs on hi ha aquestes malalties i no disposen d’un sistema sanitari avançat ni per a tothom. Les malalties de transmissió sexual i, en especial la SIDA, són un flagell en molts països, en especial a l’Àfrica, i qui viatgi a aquestes zones haurà d’extremar les precaucions en cas de tenir relacions amb locals. Pel que fa a la seguretat, entenent robatoris, atracaments, etc. Moltes zones depauperades del Planeta, curiosament i malgrat la pobresa de la gent, són més segures que alguns països desenvolupats. Per exemple a l’Àsia, en general, és força més difícil que ens robin que no pas a Catalunya. Sempre, però haurem de prendre unes mesures també lògiques per no facilitar ocasions als possibles malfactors (a això, els llatins hi estem acostumats).

-Vist tot això parli’ns de les avantatges d'aquests destins:

Penso que la paraula avantatge és poc escaient. Si el que busquem són avantatges, entenent-les com a comoditat, serveis excel·lents, puntualitat, etc., millor que ens dirigim cap un turisme estandarditzat i que discorri per països rics, amb bons hotels, autopistes, i altres avenços. El que trobarem en els destins de l’anomenat “turisme alternatiu” (penso que encara no hem donat amb el nom escaient a aquest tipus de viatge), és conèixer altres cultures des de tots els punts de vista: religiós, històric, artístic, de relació humana... També hi entren com a importants els factors de l’exotisme, veure paisatges inèdits, altres tipus de clima, anar a llocs on encara podem considerar més o menys verges en referència al turisme de masses.

-Voldriem que ens proposessiu 3 viatges per a l'estiu en funció del recursos econòmics:

1000 euros:

Avui en dia, quan veus les ofertes dels majoristes que venen destins presumptament exòtics i llunyans, ens trobem amb preus que semblen ridículs. Així, per 400 € podem anar al Carib, però serà per quedar-nos tancats en un “resort”, amb comoditats molt a l’europea i viurem també a l’europea, on no tindrem ni una sola oportunitat de gaudir d’allò que se’n diu el viatge de debò. Viatjar per llocs de manera organitzada on hi ha poca infrastructura acostuma a resultar car, a menys que no disposem de molt de temps i estiguem disposats a viure al cent per cent com ho fan els locals. Segur que aquesta és una bona manera de viatjar, potser la millor, però no tothom disposa d’anys sabàtics! Així, per mil euros podríem triar destins com Marroc o Turquia i poc més.

2500 euros:

Aquí si que hi ha un ventall molt més ampli i assenyalem com a molt interessants recorreguts per algunes de les illes d’Indonèsia, com podria ser Sulawesi, amb les peculiars cultures que hi viuen. Mongòlia és un destí emergent, fins aquest moment reservat a gent força viatjada (les condicions del país fan que el viatge sigui dur). L’Índia segueix mantenint-se any rera any com un dels destins preferits pels turistes “alternatius”; malgrat que hi hagi inseguretat en algunes regions (evitar Catxemira), el país sempre respon a les expectatives del turista.

4000 euros:

Si estem disposats a gastar-nos tants diners, no ens faltaran destins a la llista. En aquest cas podem optar per qualsevol recorregut africà, incloent-hi safaris fotogràfics en els millors parcs i reserves. Visites a zones remotes del Brasil i del Perú podrien ser dues altres destinacions, en aquest cas encara ens sobrarien calés.






-A la vostra pàgina d'Internet també recomaneu informar-se bé, amb llibres especialitzats, tenir clara la documentació requerida, els costums...

És evident que hi ha diferències entre els qui viatgen perquè és una necessitat social, una més en el món del consum, i els qui surten a veure món perquè entenen que el bon viatge dóna molt de si. Les persones que estan pel turisme responsable i sobretot educat, saben que els plaers de viatjar comencen molt abans d’agafar l’avió i s'allarguen fins molt després d’haver tornat. Com més bé es prepara el viatge (lectura de guies, literatura relacionada amb el lloc que es visitarà, documentar-se per internet, etc.) segur que més suc es treurà de les vivències de les vacances.

-Un aspecte del que a vegades no se’n té prou cura -perquè un fa les vacances quan pot-, és anar a determinats destins en una època concreta i no en una altra?

És clar que no tothom disposa de les vacances quan vol i això condiciona en molts casos la tria dels llocs on anar. Cal informar-se per saber quan les teòriques condicions climàtiques són millors o en quina època és quan determinades cultures celebren les seves cerimònies. En determinats destins haurem de renunciar quasi a la força d’anar-hi fora d’època per quasi impossible. Però per exemple, veure l’Índia en ple monzó també té el seu interés.

-Parlant d'això per als mesos d'estiu, de juny a setembre, quins són els millors destins?

Qualsevol lloc de l’hemisferi nord o els tròpics són adients. El sud-est asiàtic està sotmès a fortes pluges, però no impossibiliten el viatge. Les regions més australs del planeta (Patagònia ...) o molts dels deserts de l’hemisferi nord són aquells on les condicions climàtiques són més extremes i quasi impedeixen el viatge. Fixeu-vos que dic “quasi impedeixen”!

-Per acabar, i desobeint els consell de preparar els viatges amb temps, alguna idea per Setmana Santa, o que ens serveixi per a preparar un viatge més llarg a l'estiu?

Algèria (la zona central del Sàhara com l’Hoggar o els Tassili) aquí, per clima l’estiu ; Líbia (tot el país és interessant); Mauritània (la costa i alguns oasis) i Egipte (un recorregut pels oasis).