La Cooperativa ‘El Rebost’ promou la cuina sana i sostenible a l’escola i a casa

La demanda de productes ecològics augmenta però encara costa de trobar aquests productes en els establiments habituals. Molts consumidors motivats per la responsabilitat i els criteris sostenibles a l’hora d’adquirir els aliments, els cosmètics o els productes de neteja opten per fer-se socis d’alguna de les vint-i-dues cooperatives que actualment existeixen a Catalunya. Hem parlat amb Lola Puig, membre de la Cooperativa El Rebost (Girona), una de les entitats pioneres del país en compaginar la comercialització de productes ecològics amb la difusió i la gestió dels menjadors ecològics a les escoles. El Ceip Joan Bruguera de Girona ha estat el primer en introduir aliments orgànics als menús de les escoles, però n’hi ha més que s’han començat a interessar. El pla econòmic elaborat per Lola Puig, mostra que els menús ecològics es poden oferir a preus similars als convencionals.


La cooperativa demana coherència als productors

El Rebost funciona com a entitat econòmica sense afany de lucre i pertany als seus usuaris. La coordinació és en mans d’un equip de gent que creu que som en gran part el que mengem i que cal consumir uns productes amb garanties, produïts prop de casa. Per això preval la seriositat a l’hora d’escollir els productors, que passen per un control estricte de qualitat. Se’ls demana que siguin coherents a l’hora d’aplicar criteris de producció “no volem trampes, demanem que els productes que oferim als socis tinguin un traçat ecològic des de les llavors fins el que arriba al plat. Amb aquesta intenció fem analítiques periòdiques i demanem seriositat” explica Lola Puig.

La cooperativa també ofereix als associats cosmètics, detergents i la majoria de productes que es poden trobar al comerç habitual “és molt complicat trobar productes de neteja que no deixin cap residu tòxic, de moment oferim dues marques de detergent, ambdues estrangeres”. Però si algun associat vol un producte en concret només ha de demanar-lo “tenim un equip de gent que atén als clients i els assessora. Si no podem oferir algun producte expliquem el per què i, si hi ha possibilitats, procurem aconseguir-lo”.

Carn, llet i ous ecològics







Foto: Spappy.joneS a Flickr


“Tenim també molt bona carn ecològica” explica Lola Puig, “tot i que molts de nosaltres som vegetarians pensem que no ens hem de tancar a res” i així la cooperativa ofereix xai de l’Espunyola, pollastres i porc de Maspujols de Torelló (Osona), vedella de Navarra per la seva accessibilitat i presentació. Els ous són un capítol apart, fins fa poc eren subministrats per la granja 'La Clota' de Llers (Alt Empordà) però una empresa alimentària els absorbeix actualment tota la producció i estem buscant un nou proveïdor. De làctics hem triat els elaborats a la granja de Tomàs i l’Esther de Maià de Montcal (Garrotxa), marca 'Rafael Lladó', entre d'altres petits productors ecològics. “Ens dediquem a motivar els productors ecològics que sabem que estan treballant molt bé i fem el que tenim al nostre abast per animar-los. Aquests productors que no tenen temps ni de promocionar-se ni de vendre el seu producte… són gent que fan una feina silenciosa i extraordinària a la que cal encoratjar” diu Puig amb contundència.


Els productors ecològics se senten desemparats per l’administració

Malgrat el creixement de la demanda de productes ecològics, la majoria de productors que volen ser coherents amb la seva ideologia no es guanyen la vida. La Cooperativa el Rebost vol ser un esglaó més en la cadena de consum responsable, amb aquest objectiu es nodreix de la producció de pagesos i ramaders que fan un esforç per conrear productes respectuosos.







Foto: Annie&John a Flickr


“Tenim un problema molt greu” recalca Puig “els nostres productors no se senten recolzats per les institucions i n’hi ha molts que pleguen. Tot i que s’estén la idea que se’n surten prou bé, però el cert és que el pagès que s’hi dedica amb la intenció de fer negoci es veu abocat a exportar”. Posa l’exemple del govern andalús “allà l’administració ha apostat per aquest tipus d’agricultura i dedica recursos per afavorir-ne l’expansió”. Hi ha d’altres exemples com el del govern de Roma (Itàlia) que des de fa quatre anys posa els recursos i ajuts necessaris perquè totes les escoles de la ciutat ofereixin menjar ecològic als seus alumnes”.


Hi ha Comunitats amb segells molt dubtosos

Les garanties de qualitat d’aquests productes estan avalades pel segell de cada Comunitat. Però s’ha donat el cas que algun d’aquests segells no ha ofert prou garanties? “Ens hem trobat en diverses ocasions que productes ecològics provinents de Múrcia i Aragó, un cop fetes les analítiques, no han resultat ser el que es prometia. Potser són casos aïllats però això fa mal al col.lectiu de productors ecològics d’aquelles zones”, lamenta Lola Puig.

Projecte cuina sana i sostenible a l’escola

Paral•lelament, la cooperativa contribueix al desenvolupament del consum crític i responsable amb criteris de sostenibilitat, equitat i justícia social i econòmica. Entre les seves activitats trobem una àmplia oferta de formació que contempla tallers i xerrades a les escoles, on s'hi tracten temes que abasten des de “la capacitat medicinal dels aliments”, “com a netejar-nos de la pol•lució a través dels aliments” o “descobrir els aliments amb els 5 sentits”. Les xerrades programades es compaginen amb la pedagogia vinculada a la creació d’un hort biològic o aprendre a fer compostatge.

Un equip de tècnics voluntaris treballen per impulsar els hàbits de menjar alternatiu entre els més joves. Un dels objectius del programa “Educació, alimentació i cuina sana a l’escola i a casa” és dotar d’informació escrita a famílies, mestres, personal de cuines i empreses de càtering, per indicar les eines, els ingredients i les combinacions dels aliments que facilitin una dieta més sana i sostenible.

Així, l'Ajuntament de Girona va atorgar ajuts al Ceip La Bruguera per a l'elaboració d'un estudi sobre la introducció de productes orgànics en els menús escolars. El Ceip va encarregar aquest estudi a la Cooperativa El Rebost. Lola Puig és l’autora de l’estudi econòmic per l’aplicació d’aquest projecte que es presentarà en breu. Un estudi que planteja termes com des d’on cal partir, els proveïdors, la combinació dietèticament correcta dels aliments o la logística que s’ha de seguir.







Foto: Scott Ableman a Flickr


D’uns mesos ençà varies escoles s'han interessat per l'experiència i estudien implantar menú biològic als seus menjadors "a Girona ciutat estem en contacte amb les Ampas del Cassià Costal, Eixeminis, Pla de Girona, Annexa-Joan Puigbert. De les comarques gironines existeix el nucli format pels municipis de Cervià, Celrà, Flaçà i Bordils, que van ser dels primers en fer un projecte destinat a passar a ecològics els menús de les respectives escoles municipals. També Vall-llobrega figura entre els municipis més motivats…”. El projecte ha tingut una bona acollida, sorprenent a vegades, perquè implica les voluntats de tot un cúmul de gent: pares, mestres, cuiners... que es veuen obligats a replantejar hàbits i actuar coordinadament.

El projecte pretén facilitar les eines que millorin la salut dels infants mitjançant l’alimentació. D’una banda, a través d’accions de sensibilització, informació i formació i, de l’altra, oferint un servei d’assessorament i gestió de productes biològics per als menjadors escolars. Es treballen altres punts que s’introdueixen al mateix temps: l’hort, el compostatge i el reciclatge.


Menús escolars biològics al mateix preu que els convencionals

El preu oficial de mitjana que es paga pel menú escolar (s’entén només els aliments) és de 1,5 euros. Però Lola Puig assegura que es pot dissenyar un bon menú ecològic per el mateix preu. “Per a poder oferir aquests menús cal que l’escola tingui cuina pròpia i que comprem els aliments directament al productor”. Són menús en els que es dóna molta rellevància al llegum, s’inclou més verdura (per exemple, la salsa bolonyesa pot integrar pastanaga ratllada i porro a més de la carn i el tomàquet), s’eliminen (o redueixen) els congelats, els fregits. Quant als postres s’ofereixen menys làctics i més fruita. “amb tots aquests elements es pot oferir un bon menú saludable i de qualitat i, sobretot, amb productes de proximitat. Els productes ecològics barats que venen de la Xina o de Turquia no compten, preferim els productes que venen del nostre entorn. Per què no introduir el farro de La Garrotxa, per exemple?”

Contacte

La Cooperativa El Rebost té actualment la seu a Girona, Plaça Bell•lloc, 4 (prop de l’ajuntament)

Horaris: De 10 a 13:30 h i de 17 a 20:30 h. (Dilluns tancat)

Encara no tenen actiu el portal d’Internet però si que us hi podeu posar en contacte a través del telèfon: 972202070 o bé enviant un missatge a [email protected]