La gent que contracta una reunificació de deutes ho fa per desesperació

Irene Gomez del Moral, tècnica en assessorament financer d'Adicae Catalunya, ens parla de la denominada "Hipoteca creixent" com una de les fórmules més perverses pels efectes que esta tenint entre els que l’han contractada i per l’estrat social al que va dirigida. Gomez del Moral es mostra optimista, en canvi, amb les notícies que arriben del procés obert arrel del tancament dels centres d’estètica a Barcelona, que ha deixat nombrosos usuaris a mig tractament, amb els crèdits pendents de pagar. La campanya per unes comissions bancàries més justes, o el suport a usuaris que no se'n surten de les reunificacions de deutes, són alguns dels temes que més dedicació li reclamen des del seu despatx del carrer Entença, 30. Com podem suposar, a aquesta organització que vetlla per la defensa dels usuaris de bancs i caixes se li ha girat molta feina d'uns temps ençà.




-Explica’ns què diferencia la hipoteca creixent de la resta?

Aquest és un producte que ve d’un model francès, primer es paguen els interessos, després l’amortització i, a més, les quotes van pujant progressivament. Què ha passat? Que ningú s’esperava que els tipus d’interès s’enfilessin tan com ho han fet. Això ha fet que s’arribi a quotes molt elevades que ham fet pujar la tensió i han provocat molts de problemes en el cobrament de quotes. Les entitats financeres, davant d’això, enlloc d’informar de la dificultat de mantenir aquesta fórmula i intentar pactar amb els clients, van optar per fer una novació (modificar les condicions de la hipoteca). El resultat és neutre, cap de les dues parts hi surt guanyant, però tampoc l’usuari se sent afavorit. Ens van arribar moltes queixes d’afectats i varem decidir presentar una reclamació al Banc d’Espanya. Ara estem a l’espera de resposta. El problema és que molts clients ja han signat les novacions i ja no són a temps de pactar altres condicions.

-Hi ha un perfil d’usuari per a aquestes hipoteques?

La hipoteca creixent ha enganxat especialment als més joves, que tenen guanys limitats, que es casen i fan una hipoteca d’aquest tipus pensant en donar-se un temps per anar pagant quotes reduïdes. En definitiva un usuari de classe mitja/baixa.










-El tancament aquest estiu dels centres d’estètica Slim Balance Center al carrer Marquès de Sentmenat i Physiomins del carrer Muntaner, ha deixat molts clients a mitges en el tractament, havent-lo pagat per endavant. Adicae ha treballat en una reclamació conjunta, en quina situació esta?

El cas presenta semblances amb el de les acadèmies d’anglès, de fa uns anys. En tractar-se de serveis de llarga durada i de cost elevat, les empreses oferien un finançament fraccionat que gestionava Caixa de Catalunya. A pesar les facilitats que oferia la companyia, la majoria dels afectats van pagar en efectiu induïts per la mateixa empresa, molts no disposen ni de rebuts. Alguns, fins i tot, encara ara han d’anar pagant quotes per uns serveis que no s’han prestat. Després de les gestions que hem fet amb Caixa de Catalunya, hem aconseguit que els clients que han fet la reclamació no siguin considerats morosos per deixar de cobrar les quotes. Aquesta vegada sembla que tindrà un bon final pels afectats que van fraccionar els imports. Altra tema és els que van pagar en efectiu. La solució és més difícil perquè existeix un entramat empresarial molt complicat. El que han de fer primer de tot és presentar denuncia als jutjats.


Bancs per Internet: "recomanem que en el moment de contractar el producte l’usuari imprimeixi les condicions del document"

-Què en penseu de les campanyes tan insistents que engeguen els bancs que operen per Internet, per aconseguir més clients que domicilien la nòmina? És pràctic? Té més avantatges o inconvenients?

Moltes entitats ho comencen a fer, perquè obtenen beneficis econòmics molt importants. Treballar per xarxa implica reducció costos en infraestructura, en personal... És un model incipient. En principi no hi ha problemes de seguretat. Sempre s’ha de mirar qui hi ha al darrere de l’entitat virtual i si el banc és reconegut pel Banc d’Espanya. Les queixes que ens arriben d’aquest tipus de bancs, tenen relació amb la dificultat de posar-se en contacte amb l’entitat. Els usuaris troben a faltar el paper paternalista de l’empleat de banca de confiança, que els atén i els aconsella. En aquest cas han de parlar abans amb un robot, i falta pràctica quan no es domina el sistema per trobar una resposta directa als dubtes com: m’han robat la targeta, què faig?. La població no s’hi llança en massa perquè desconfia. Els principals usuaris d’aquests bancs virtuals són joves i executius que tenen més per mà les noves tecnologies. Des d’Adicae considerem que aquesta no és una mala opció. Però si que recomanem que en el moment de contractar, s’imprimeixin les condicions del document. En ser per Internet, l’usuari no és conscient de la seva importància, però cal, i molt, per a poder-les consultar si fa falta.

Hipoteques: "Entenem que la gent no té temps per consultar 8 entitats financeres abans de decidir-se, però val la pena. Nosaltres oferim aquest servei als associats"

- Què en penseu de la nova tendència de les immobiliàries a oferir serveis financers?







Foto: quinspreus a Flickr


Algunes immobiliàries promouen hipoteques ‘congelades’, d’altres sé que han ofert ‘hipoteques creixents’ a través d’entitats bancàries. Les immobiliàries volen trobar un forat per compensar l’estancament del mercat i aprofitar que la gent no te temps de gestionar tot el que comporta l’adquisició d’una nova casa. Així, la immobiliària s’ofereix a donar d’alta d’aigua, gas, electricitat i de passada gestiona la hipoteca al nou client. Pensem que aquests productes haurien d’estar controlats pel Banc d’Espanya. Perquè poden oferir productes dubtosos, que amaguin grans interessos financers. En general són hipoteques molt perilloses. Molt atractives, però molt perilloses. Sempre recomanem als que ens consulten que quan més llaminer és un producte financer, més en desconfiïn. No existeixen els ‘duros a quatre pessetes’. Entenem que la gent no té temps per anar a 8 entitats financeres i fer càlculs comparatius, però val la pena.

-Existeix alguna entitat que es dediqui a fer el servei de comparar diverses hipoteques i fer un estudi sobre la que més li convé a l’usuari?

Nosaltres fem aquest servei als socis. Es tracta de comparar 5 ofertes d’hipoteca que li hagin fet i elaborem un estudi comparatiu personalitzat, que li indicarà quina d’aquestes li pot anar millor per la seva situació econòmica, social, familiar, etc...


Euribor: "Que es trigui més a vendre no vol dir que el mercat s’hagi normalitzat. Els habitatges estan sobrevalorats. Recomanem esperar a comprar un pis, encara que l’Euribor es moderi"

-Sembla que l’Euribor comença a posar el fre. Quin missatge donaríeu als usuaris que encara esperen per comprar un pis?

No es segur que freni, encara que aquest mes d’octubre sembla que hagi canviat de tendència. En la compra d’un pis hi juguen molts factors. Que es trigui més a vendre no vol dir que s’hagi normalitzat el mercat, els habitatges estan sobrevalorats. No hi ha res clar. Per exemple, els preus sembla que frenen però estan pujant els lloguers. Aconsellem als que vulguin comprar un pis que no facin hipoteques al 100% i menys al 120 i 130%, com ha passat. És molt perillós perquè es paga moltíssim. El més recomanable és que el comprador d’un pis tingui abans estalviat, al menys, un 10% del cost total. També és important que la quota no representi més d’un 30% dels ingressos mensuals. Altres factors són el nombre de persones de la unitat familiar que contracta la hipoteca. No és el mateix una persona que viu sola o en parella, cal valorar l’estabilitat laboral, la salut...

Reunificació de deutes: "La gent que contracta una reunificació de deutes ho fa per desesperació. No arriba a final de mes"

-Agrupament de deutes. Considereu suficient la normativa actual que regula les entitats que s’hi dediquen?







Foto: Chris_J a Flickr


Un sector perillosíssim, a pesar de tota la normativa aprovada. En realitat, el que es contracta són crèdits, però el sector esta regulat pel Ministeri de Sanitat i Consum i, per lògica, hauria d’estar regulat pel mercat monetari i el Banc d’Espanya. Aquest és el problema. Els usuaris que opten per l’agrupament de deutes cauen, la majoria, en un cercle del que els costa molt de sortir. Els interessos i les comissions són enormes. Acostuma a ser gent que ja té dificultats econòmiques acumulades i estan enganxats. Reunifiquen deutes o concerten crèdits ràpids. En què es troben? Els abaixen les quotes –no tan com sembla- però allarguen els terminis, els augmenten els interessos, no acaben d’arribar per pagar i aleshores necessiten una altra reunificació de deutes, que encara els apujarà més els interessos, comissions i tot el que vingui. I d’aquí és molt difícil sortir-se’n.

-A pesar de les darreres campanyes advertint de la perillositat d’aquests productes?

La gent que contracta una reunificació de deutes ho fa per desesperació. No arriba a final de mes. Si l’entitat financera no els vol fer un crèdit es que alguna cosa passa. Aquest és un tema que entre els immigrants esta de moda. Alguns d'ells cauen en un parany per desconeixement. Són un sector de la població més vulnerable, no compta normalment amb assessors. No acaben de veure que és un crèdit, no un regal. Aquestes companyies tenen potestat d’embargament. Per això pensem que la gent els contracta sense saber-ne les conseqüències.


Comissions bancàries: "Volem aconseguir que hi hagi una relació entre el cost del servei i el que es cobra pel servei. Unes comissions més justes, en definitiva"

-Explica’ns més sobre la campanya que fa Adicae per a una regulació justa de les comissions bancàries.

A més de la recollida de signatures volem informar a l’usuari. Volem que sigui conscient que qualsevol comissió es pot negociar, que no té perquè acceptar articles i comissions que totes les entitats cobren, que les comissions han d’estar publicades al tauler informatiu de l’entitat bancària, etc. Al mateix temps, Adicae ha iniciat una campanya per intentar negociar amb el Banc d’Espanya que les entitats financeres no només haurien de donar a conèixer al Banc d’Espanya les comissions màximes que poden cobrar, com passa ara, sinó que s'haurien de facilitar uns mecanismes per a pactar unes de comissions més justes. Sabem que les entitats financeres tenen les seves despeses, com és natural, però demanem una certa proporcionalitat en el cobrament de les comissions. Hi ha molts de serveis que a l’entitat no li costen res. Amb aquesta campanya volem aconseguir que hi hagi una relació entre el cost del servei i el que es cobra pel servei. Unes comissions més justes, en definitiva.

Fórum Filatélico i Afinsa







Foto: Petezin a Flickr


-Fórum Filatélico i Afinsa han protagonitzat un dels escàndols financers més massius. En quina situació esta el procés?

Aquest és un cas en què el client obtenia una altíssima rendibilitat dels seus estalvis. I mira com estem! En aquests moments, apart del procés judicial, el govern central, a través de L’ICO, dóna crèdits per valor d’un 15% del capital invertit, fins un màxim de 3.000 euros i a retornar en cinc anys. Els afectats que no necessiten immediatament els diners els posaran en un pla d’estalvi per intentar compensar part del que han perdut. Però no es retornaran els diners als atrapats pel frau. Com a molt, calculem que es retornarà un 25% del capital invertit inicialment. I potser serà un 15%. Quant al termini, suposem que serà en cinc anys. L’Estat no donaria aquests diners si no comptés que en cinc anys la gent podrà retornar els crèdits. Els afectats per ‘Arte i Naturaleza’, empresa que invertia en obres d’art, estan en una situació semblant i, en canvi, no tenen crèdits de l'ICO.


-Per molt que advertiu que no existeixen els ‘productes màgics’...

Cal recordar-ho totes les vegades que faci falta. Ara mateix, hi ha nous models d’inversions que ‘pinten’ semblant. Al client se li ofereix comprar un terreny amb plantacions d'arbres i li fan veure que, amb el canvi climàtic, allò valdrà una milionada. Un pèl sospitós, oi?