El celler Marco Abella introdueix la biodinàmica als vins del Priorat

Foto: David Marco i Olivia Bayés


David Marco i Olivia Bayés busquen transmetre l’autenticitat de la terra en l'elaboració del vi, a través d’una agricultura natural que respecta el medi i que utilitza les darreres tècniques conegudes en biodinàmica. El celler ‘Marco Abella SL’ va ser fundat fa set anys i té el nom de l’avi de David, en record de la dedicació vitivinícola del seu progenitor. Ara el nét ha unit pràctiques tradicionals en l’elaboració del vi amb instal•lacions gairebé futuristes i d’aquí ha sorgit la primera anyada de Mas Mallola i la segona de Clos Abella. El raïm que ha estat utilitzat procedeix exclusivament de les 30 hectàrees de vinyes que té el celler repartides entre Porrera i Gratallops. “Volem impregnar el caràcter d’aquestes terres en els nostres vins”, diu contundent Olivia Bayés, que ens explica al detall què vol dir tot això de la biodinàmica aplicada a la producció de vi. El sòl tan peculiar d’aquelles terres, conformat per un tipus de pissarra anomenada ‘llicorella’, és un dels principals responsables de la particularitat d'aquests vins mentre que la biodinàmica s’encarrega d’extreure’n el millor partit.










Foto: jerryoldenettel a Flickr


Què implica la biodinàmica aplicada al vi?

La idea de biodinàmica va quedar molt oberta en el seu moment i mai s’ha acabat de tancar, nosaltres l’apliquem a la cura de les vinyes i a la nostra filosofia d’empresa, perquè el que defensem és una viticultura integrada i ecològica. No tirem cap producte químic a les terres. Utilitzem preparats específics per a biodinàmica, bonyiga (fems) i silice (minerals).

Això quant a l’adob i, per les plagues, què utilitza?

Uns preparats que elaborem nosaltres mateixos amb herbes medicinals o homeopàtiques com la valeriana, i també minerals, sobretot quars mòlt... Les plantes, adobades amb aquests preparats naturals estan més sanes, menys estressades. Fins i tot estem experimentant amb herbes autòctones de la comarca per a poder aplicar a aquests compostos. Per altra banda, les tècniques biodinàmiques segueixen les fases lunars, la influència dels planetes. Així, els coneixements que ja utilitzaven els nostres ancestres, els apliquem en cada una de les etapes: La plantació, la poda, l’entrada a la verema, fins i tot, en el moment de d’embotellar.


Aquesta és la part pràctica de la biodinàmica...

Si, l’altra part, la més esotèrica, potser també la més coneguda, nosaltres no l’apliquem.

Algun exemple d’aquest esoterisme?

Doncs, enterrar una banya de vaca farcida amb els productes d’adob, un dia determinat l’any, en un racó de la vinya... I coses similars. Nosaltres ens sentim més propers a l’aspecte pràctic de la biodinàmica. Ens agrada investigar més en l’aplicació de les herbes homeopàtiques i realment si que creiem que les fases de la lluna són determinants en el procés del vi, com influeixen en les marees. La resta és diferent, respectem qui hi cregui però nosaltres no ho apliquem. El que si que podem dir és que els millors vins francesos del món són biodinàmics: El Coulée de la Serrant, elaborat per Nicolas Joly (Loire), Romanée Conti, de Mm. La Flaive (Borgonya), o el Silex, de Didier Dagueneau (Loire).










Què us va fer decidir per aquesta tècnica tan singular?

Perquè creiem que s’ha de recuperar la terra. I fer els esforços que calgui per recuperar la terra que teníem abans i recuperar el nostre medi de vida. Per altra banda, aplicant aquesta agricultura veus que les vinyes creixen més bé i més sanes i duren més anys. De l’altra manera amb 50 anys s’han d’arrencar els ceps i plantar-ne de nous. La planta s’esgota. Amb aquest sistema els ceps tenen menys plagues i l’aigua que cau penetra millor. És una zona on plou molt poc, de moltes hores de sol, i les arrels han d’anar fins a 30 o 50 metres sota terra buscant l’aigua. El resultat és un vi molt mineral. En fer una agricultura tan natural aconseguim que les propietats d’aquest terroir arribin al vi.


Quin tipus de llevat utilitza la viticultura biodinàmica?

Només llevat del nostre. Això també és un factor important, perquè pots tenir unes vinyes molt ben cuidades però si portes els llevats de fora li impregnes al vi un caràcter aliè a la terra d’origen. La biodinàmica possibilita que els llevats arrenquin la fermentació de manera natural. Els llevats surten sols.







Foto: a Flickr


La vostra bodega és molt peculiar. Tenir dues plantes soterrades facilita la feina?

El soterrament és molt bo per a obtenir un condicionament natural de la temperatura. Tenim un sistema d’aire condicionat per una punta de calor excessiva que es pugui produir algun dia, però no l’apliquem sistemàticament. Però tenir dues plantes soterrades també té altres avantatges. Una és aprofitar la força de gravetat per a cadascun dels passos de la vinificació. Uns forats al terra fan de boca dels tubs per on es desplaçarà el raïm directament a les tines i d’allà a les barriques. L’únic contacte previ amb maquinària és quan es desgrana. Mentre dura la verema, a l’entrada de la bodega hi col•loquem una màquina que fa aquesta funció. De manera lenta i amb molta cura ajuda a que el gra arribi sencer al premsat.


Quina avantatge té l’estalvi de maquinària?

És molt important que el vi no s’estressi, no passi per massa màquines... De fet, el moment de màxim estrés d’aquest vi és el d’embotellar. Com veuràs és un procés de producció meticulosament integrat amb la natura. Estem molt satisfets dels resultats. En l'èxit del producte final hi té molt a veure que hem pogut comptar amb els coneixements d’una excel•lent enòloga, l’Esther Nin, que ens ha introduït en aquesta manera d’elaborar el vi.

I el consumidor ja pot comprovar aquests ‘resultats’?

Aquests vins s’han de provar. Son vins del Priorat amb les característiques pròpies del territori però en línia molt més fina i elegant. De moment no es poden trobar en supermercats. Només en botigues especialitzades i en alguns restaurants. Aquí, encara no tenim nom perquè acabem de començar. Assistim a fires, aquest any hem participat per primer cop a Alimentària i ja tenim punts de venda a Girona, Barcelona i Lleida. On si que tenim distribució i molt bona acollida és a països com EUA, Suïssa, Anglaterra, Dinamarca, Bèlgica o Alemanya.










Per què triar el vostre vi?

Per la qualitat, esta clar. El que nosaltres pretenem es que la gent, apart de gaudir d’un producte sa, gaudeixi bevent i que es pugui acabar l’ampolla. El vi ha de ser per fruir i deixar un bon record del moment que s’ha compartit amb amics. Un vi biodinàmic dura molt més temps en ampolla, per alguna cosa és. La producció de Clos Abella, es pot consumir durant 10 o 15 anys perfectament, la de Mas Mallola, entre 5 i 10 anys. Però també vull remarcar que, aquests caldos, són fruit d’un desig de recuperar la terra. Per nosaltres és molt important seguir aquests criteris. Ho fem pel vi però també per la terra. Perquè aquí volem viure nosaltres i hi viuran els nostres fills.