És possible fer la volta al món en un any i només amb 7.000 euros?

Si que ho és, hi ho hem constatat parlant amb Sandra Canudas, barcelonina, economista i politòloga, que va deixar la seva feina, després de vuit anys en el control de compres d’una administració pública de Barcelona per fer un any sabàtic que giraria la seva vida com un mitjó. Apassionada per viatjar des de molt jove, va ocupar aquells mesos en fer la volta al món. De les experiències i del procés de preparació per aquella gesta n’ha nascut un llibre “Manual d’una volta al món” i un projecte que ja fa quatre mesos que funciona: http://www.consultoriaviajes.com/

Quatre anys preparant el viatge

“Des dels 18 anys que tinc el cuquet de viatjar” explica Sandra. Moltes vegades li costava trobar company de viatge pel seu encaterinament en anar a països exòtics defugint dels viatges organitzats. I va viatjar sola a països com Guatemala o Mèxic, entre d’altres, fet que després li ha servit d’ensinistrament per a fer el gran viatge. Quan el va emprendre feia 8 anys que treballava en una feina estable i ben pagada, tenia la vida més o menys organitzada, però es va adonar que aquella vida ja no li aportava res de nou. Tenia dues alternatives: seguir com fins aquell moment, amb una vida còmoda o optar per deixar-ho tot i anar a conèixer món.

Després de quatre anys madurant la idea va optar per la segona possibilitat. Aquella va ser una etapa dedicada a la recerca d’informació, a l’adaptació de la família, a assimilar i combatre les pors que li transmetien els altres, fins a sentir que estava realment preparada.

Començar el viatge, millor des de Sidney

“Després de buscar les possibilitats d’adquirir bitllets des d’aquí, em vaig adonar que existeix un buit en informació per a fer aquest tipus de viatges. Vaig decidir traslladar-me a Austràlia per lligar tots els passatges. Des d’allà va ser tot molt més fàcil”, per això la Sandra va sortir de casa amb un bitllet d’anada a Sidney on és més habitual coincidir amb els interessos de viatgers procedents de cultures que tenen més assumit els sabàtics i els viatges de gran quilometratge. Allà va organitzar la connexió de bitllets aliança (companyies aèries que pacten combinacions) amb condicions com que els vols tinguin un mínim de 10 dies entre ells i un màxim d’un any, el conjunt dels quals haurà d’encerclar el planeta. “Aquest tipus de bitllet no els interessa a les agències de viatge ja que dóna poc marge comercial i s’hi perd molt de temps concretant connexions i altres detalls”

Uns 7.000 euros tot inclòs

Els estalvis per passar aquell any viatjant no superaven els 7.000/8.000 euros. El projecte comptava amb el desplaçament per deu països diferents i la intenció era no haver de treballar en tot aquest temps. “La meva idea era aprofitar el 100 per 100 i organitzar-me de manera que no hagués de fer feinetes per sobreviure, no em podia passar tres mesos recollint alvocats al desert australià... Deixar de veure coses per haver de treballar”.

I la seva "organització" preveia dormir en albergs, la majoria freqüentats per neozelandesos, americans, australians... països que tenen més estès el costum d’utilitzar aquest tipus d’allotjaments. “Llàstima que a Europa en general no tenim aquest hàbit d’utilitzar-los perquè normalment són espais nets i molt econòmics...”

Altres fórmules que funcionen per allargar els diners: No comprar menjar en zones turístiques o triar els restaurants xinesos perquè són els que tenen els preus més barats, fins i tot, en les ciutats més cares del món.

El què i el com recollits en un manual sorgit de l’experiència

Quan va arribar , Sandra Canudas va escriure un llibre per donar eines informatives enfocades a la cultura viatgera i així va néixer el “Manual d’una volta al món”. Un manual que dóna informació especialitzada en viatges de llarga durada i anys sabàtics. “Actualment només hi ha una o dues guies semblants en tot el món, però son americanes i molt enfocades a persones que ja tenen una tradició”.

“El llibre conté les diferents etapes per les que es passa quan un pren la decisió de fer un viatge d’aquest tipus. Primer, una orientació per superar les pors, com preparar els familiars, passes per definir el projecte...” I després ja s’endinsa en temes més pràctics com preparar l’equipatge per un any “un handicap si tenim en compte que tenim un límit de 20 kg si es viatja en classe turista” , com posar la roba perquè no s’arrugui, si és millor utilitzar maleta o motxilla, els estris i medicaments imprescindibles en cas de malaltia, com racionar els diners per no tenir problemes, “consells que, de fet, també serveixen pels que normalment tenen aquest problema encara que no vagin de viatge” confessa la Sandra. I més precaucions i consells a tenir en compte durant el trajecte, “per un viatge tan llarg és millor organitzar les rutes intercalant països “fàcils” i “difícils”. Hi ha zones en les que no es pot baixar la guàrdia bé per salubritat dels aliments o de l’aigua o bé per la seguretat personal, un temps massa seguit en aquesta situació et pot portar a l’esgotament i perdre el control, que seria greu, per exemple, si beus aigua que no esta en condicions”.

Canudas aplega més de cent consells en el llibre i fa un conjunt de reflexions que li ha donat l’experiència, fins i tot inclou un qüestionari perquè cadascú es faci el seu viatge a mida. “M’he desplaçat per cada país buscant l’autenticitat, ha estat una experiència molt enriquidora, tot i que hi ha hagut moments de tot. Quan em sentia superada per algun problema, només em calia trucar algun amic o familiar i preguntava: "com va tot?", quan responien:”Com sempre”, era quan m’adonava de la intensitat del que estava vivint, ho valorava i m’ajudava a passar el tràngol”.

Tòpics trencats

“No em guiava pels tòpics, intentava fer-me jo mateixa la imatge del país on estava”. Tot i així, confessa que la idea de paradís que tenia de Papua Nova Guinea, no va ser realment el que es va trobar, “no és gens turístic, continua sent una mica perillós moure’s per aquell territori, fa 10 anys les tribus encara practicaven l’antropofàgia, i molts dels habitants van equipats amb sabres que utilitzen per netejar de vegetació els camins, que impacten força”.

Quan es parla d’indrets cars, pensem en països com Japó o ciutats com Sidney o Nova York, però “que siguin ciutats cares o barates és relatiu, els restaurants xinesos són a tot arreu i sempre hi pots anar”.

La tornada

Ara fa un any Sandra va fer el trajecte de tornada Sidney-Barcelona. El viatge havia estat fecund i intens i era molt difícil reprendre el punt on havia deixat la seva feina. Va fer algun intent de buscar treball però no encaixava en les entrevistes que li feien, bé perquè tenia massa currículum o bé perquè una experiència viatgera com la seva no era valorada. Sandra lamenta els topics de hippy i poc treballador que li pengem encara a les persones que pretenen viure una experiència com aquesta “a països com Estats Units es cotitza molt que t’hagis mogut, que tinguis la capacitat d’improvisació amb què et conrea un viatge fet en solitari”.

Va ser aleshores quan va néixer la idea de muntar una consultoria de viatges independent http://www.consultiraviajes.com/, dirigida tan a empreses com a particulars, que ompliria el buit existent entre el que ofereixen les agències de viatges tradicionals, que organitzen tots els detalls, i l’opció motxilla, en què el futur viatger no organitza res o bé es nodreix del que troba per Internet. “Vaig pensar que la meva experiència podia ser útil a qui volgués materialitzar el seu somni. Tinc 34 anys i he estat a més de 40 països, tinc 300 contactes arreu del món, conec personalment els guies perquè he estat en el país, a partir d’aquí tinc informació molt propera i actualitzada de cada zona”.

La seva empresa és innovadora, ofereix viatges independents i inèdits que en certa manera estan organitzats, a través d’informació personalitzada de les rutes i opcions a seguir. Ara comença a obrir camí, mentre tant, sent que pot ser útil a través del que més li demanen: consells. Des de la tornada, col.labora en diversos mitjans de comunicació i entitats interessades en fer tallers i donar difusió a la cultura viatgera. La intensitat del que ha viscut ja no li treurà ningú.