“Les adaptacions reals per a l’adaptació al canvi climàtic venen a escala regional i local”

Redacció

La geògrafa i màster en ordenació del territori i medi ambient, Eva García Balaguer, és coordinadora de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), creat fa deu anys per la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) amb seu a Jaca i al qual hi pertanyen Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, País Basc i les regions d’Occitània i Nova Aquitània. Anteriorment havia desenvolupat la seva tasca professional a Suïssa, Catalunya i Navarra.

Quin és l’objectiu de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic?

Aconseguir una informació, un coneixement comú i compartir-lo amb tots els actors, per tal que aquest coneixement produeixi una millor decisió per totes aquestes set administracions, que pertanyen a tres estats. I recolzar-la, perquè som dins una emergència climàtica que necessita de decisions ràpides i urgents. L’Observatori va ser creat fa deu anys sota la presidència de la regió Midi-Pyrénées (actualment part de la regió Occitània) amb la idea d’abordar, des de la cooperació i la coordinació, el repte del canvi climàtic, no entén de fronteres administratives, és un problema global. En aquell moment, aquest no estava tan assumit  pels responsables governamentals, i per això va ser una iniciativa innovadora.

Les principals dades que assenyalen aquest canvi climàtic quines són i quins canvis es preveuen en el futur?

A nivell mundial es parla dels pols, dels esculls de coralls, però les muntanyes són una de les zones amb més vulnerabilitat. Les dades són impactants: hi ha un increment de les temperatures molt i molt important. I això té incidència en tot l’ecosistema, tant en temes forestals, de pastura, d’onades de calor i tot el que respecta a les organitzacions dels pobles Pel que fa a les precipitacions, tot i les incerteses, sí que hi ha una reducció, però sobretot un canvi en el moment en que es produeixen i com es precipita la pluja. Hi ha més fenòmens extrems –inundacions, allaus molt més freqüents, esllavissades de terrenys... Són tots aquests riscos que afecten la seguretat de les persones i dels serveis i infraestructures. L’adaptació a tot això és d’un abast extraordinari.

Quin impacte preveieu que tindrà el canvi climàtic en l’economia dels Pirineus?

Si hi ha menys neu i la neu es manté menys temps sobre el terreny, aquest turisme tradicional que teníem haurà de fer un esforç d’adaptació. Ara, s’obren moltes oportunitats: tenim unes infraestructures que no estan prou ben rendibilitzades, i que es podrien dedicar al turisme d’estiu, i més si sabem que la costa, amb les onades de calor i uns nivells de temperatura més alts, pot ser una oportunitat per als Pirineus.

Quines mesures d’adaptació es plantegen a nivell d’administracions, sectors econòmics i també ciutadania?

Moltes vegades les accions a plantejar no són exclusivament d’un sector o un altre, es necessita una acció comuna per poder avançar. Cal aquesta intersecció entre l’administració, la ciència, els sectors econòmics i la població en general. Hem d’anar tots a una. És evident que l’administració n’ha de ser impulsora, ha de fer-hi front amb els instruments públics i les lleis; però molts cops no arriben a res si no aconseguim mobilitzar la gent que pren decisions cada dia.

Per on hem d’orientar l’actuació?

En preparar la població per aquests extrems climàtics. Això vol dir la coordinació de molts sectors: salut, forces de seguretat, sistemes d’alertes... I la pròpia població també ha de saber què fer: és molt important estar sensibilitzat i saber com podem reaccionar i que aquesta reacció aporti i no faci més gran el problema. Un altre aspecte és acompanyar els sectors que poden tenir més problemes: davant les sequeres, davant dels períodes de menys disponibilitat d’aigua. La gestió de l’aigua ha d’estar més coordinada i ser més eficient. D’aigua en tindrem menys a tot arreu. No passa per dir “jo acumulo i ja està”, no. El Pirineu s’ha de veure com l’ecosistema que serveix a tota la població, a moltes ciutats grans, tant del cantó nord, com Tolosa fins al sud: a Barcelona, a Saragossa. I si hi ha menys aigua, tindrem més problemes de qualitat. Nosaltres estem produint abocaments i s’haurien de prendre mesures per aconseguir que els impactes siguin menors i sobretot que sigui l’ecosistema mateix el que mantingui aquesta qualitat. I això té a veure amb les lleres, amb el sector forestal... El que ens interessa és que la gent pugui mantenir-se als Pirineus. Hem de fer polítiques enfront del despoblament, que és un problema de fa molts anys. I cal donar un cop molt fort de canvi. Amb la Covid-19, la implantació de la digitalització, del teletreball, demostra que s’hi pot treballar, però ens cal també una sèrie de serveis al costat.

Al Pirineu estan retornant alguns conreus, com la vinya, que havien existit durant l’època medieval...

Una de les nostres funcions és estudiar casos d’èxit i transferir aquest coneixement. Estem demostrant com una activitat ramadera extensiva ajuda a l’activitat forestal i disminueix molt el risc d’incendis. Mantenir les pastures que són un espai obert, entremig del forestal, també té una funció molt important en la biodiversitat.

“El Pirineu és una zona privilegiada per fer servir energies renovables. Tenim els recursos a mà i això és important”

Quines actituds personals hauríem de prendre?

Podem adaptar la nostra llar... aïllaments, plaques solars, però la clau és també la de mitigar, la de produir menys gasos que són perjudicials. Hem d’intentar reduir consums d’energies fòssils. El Pirineu és una zona també privilegiada per fer servir energies renovables. Tenim els recursos a mà i això és molt important. Que cadascú amb les seves decisions de quina energia fem servir per a la nostra calefacció, la nostra mobilitat... per la nostra vida. La ciutadania té molt a dir. Els hàbits de consum marquen també els mercats i produeixen els canvis des de baix. Sabem, però, que el Pirineu el tema de la mobilitat és molt complicat i segurament els serveis de transport col·lectiu com a una ciutat no tenen massa sentit, però sí que es poden fer esforços en la digitalització per evitar desplaçaments i utilitzant energies renovables per a la producció. I sobretot, transmetre a d’altres aquesta sensibilització. L’educació a les escoles, l’educació als grups socials és molt important. Que això del canvi climàtic va per tothom, que no és una cosa d’especialistes, de gent que tenim la sort de treballar en alguna cosa que ens agrada. Ens estem jugant el nostre futur.

La promoció del consum de productes de proximitat, de km0, afavoriria la sostenibilitat i alhora l’activitat econòmica als Pirineus?

És clar. L’alimentació és un tema molt cabdal davant del canvi climàtic. El Pirineu té un tipus de producció extensiva, de poques emissions, que ha de fer-se valorar. I per això necessitem que els joves s’impliquin i vegin l’interès de continuar aquestes activitats i de viure en un àmbit més natural. Perquè no podem tractar els Pirineus com una cosa aïllada. Les zones mediterrànies, a les dues vessants, vivim dels serveis ecosistèmics del Pirineu. Els mercats són a les ciutats, però els productes de més qualitat, els productes més sostenibles són al territori i molt especialment en el territori de muntanya.

L’experiència de coordinació entre administracions de l’Observatori és exportable a altres àmbits?

Sí, després de deu anys es pot dir que l’Observatori és una experiència d’èxit. Hi ha iniciatives similars a nivell hospitalari, en els temes de joventut, de patrimoni... La base de la col·laboració i la coordinació està en el coneixement i la confiança. És des de la diversitat com es treballen els grans reptes. El que passa és que quan parlem d’un problema global tothom es veu petit. Però cal treballar des de la base, també de les administracions locals. Evidentment els acords són entre estats, però les accions per a l’adaptació venen a nivell regional i a nivell local.

Podem dir que els Pirineus són un territori de futur?

N’estic convençuda! No en tenim alternativa. Lluitar contra el canvi climàtic és fer que l’ecosistema funcioni millor, i les persones hem de ser al territori. Els Pirineus han estat poblats des de la prehistòria i el que hem de fer és que les persones puguin continuar i gestionar el territori perquè els ecosistemes siguin forts. Perquè ens donin uns serveis que ens són necessaris: qualitat de l’aire, de l’aigua, de l’alimentació...