"L'economia social i solidària no és una alternativa exclusiva al capitalisme, sinó més aviat una opció complementària que busca construir alternatives econòmiques"

Neus Altisent i Silva

La intel·ligència artificial (IA), aquest robot que sembla que ho sap tot però que, de fet, només aglutina allò que troba escrit per altres; capaç de substituir feines creatives que fins ara eren exclusives dels humans; se sotmet a les preguntes de Jornal.cat. Hem parlat sobre l'economia social i solidària amb el chat GPT per recollir què extreu la intel·ligència artificial en preguntar-li sobre el sector. 

- Què entens per economia social i solidària?

L'economia social i solidària (ESS) és un model econòmic que busca posar les persones i el benestar col·lectiu al centre de l'activitat econòmica, en lloc de prioritzar el benefici individual. Aquest model promou la cooperació, la solidaritat, la sostenibilitat i la democràcia econòmica. L'ESS també fomenta pràctiques empresarials sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, així com la promoció de la igualtat de gènere i la inclusió social.

- Ha de ser l'ESS un sistema econòmic hegemònic?

No necessàriament. L'economia social i solidària és un model econòmic alternatiu que busca complementar i diversificar l'economia del mercat convencional, no substituir-la completament. L'ESS és una opció viable per a les persones i les comunitats que volen crear alternatives econòmiques basades en valors com la solidaritat, la sostenibilitat i la democràcia econòmica.

L'ESS té un potencial significatiu per transformar la societat i l'economia, però és important reconèixer que no tothom pot o vol participar en aquest model econòmic. Hi ha persones i empreses que prefereixen seguir operant en el sistema de mercat convencional, i això és perfectament legítim.

Per tant, l'ESS no ha de ser un sistema econòmic hegemònic, sinó una opció més per a les persones i les comunitats que volen construir una economia més justa i sostenible. Això requereix de polítiques públiques que fomentin i recolzin l'ESS i de la col·laboració entre els diferents models econòmics per aconseguir un sistema econòmic més equilibrat i just per a tothom. 

L'economia social i solidària és un model econòmic alternatiu que busca complementar i diversificar l'economia del mercat convencional, no substituir-la completament.

- Pot ser l'ESS un sistema globalitzat i mantenir els principis?

L'economia social i solidària té el potencial de ser un model econòmic global, ja que els seus principis i valors són universals i aplicables en diferents contextos i països. No obstant això, és important tenir en compte que el model econòmic dominant basat en el capitalisme i la lògica del mercat ha estat àmpliament globalitzat i consolidat durant molts anys, i que l'ESS és un model econòmic emergent i alternatiu que encara està en desenvolupament.

Per mantenir els principis i valors de l'ESS en un context globalitzat, és important que les organitzacions i empreses d'ESS mantinguin la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions en funció dels seus objectius socials i ambientals. Això requereix de polítiques públiques que reconeguin i protegeixin l'ESS i de la col·laboració entre les organitzacions i empreses d'ESS a nivell local, regional i global.

- És l'ESS una alternativa al capitalisme?

L'economia social i solidària no és una alternativa exclusiva al capitalisme, sinó més aviat una opció complementària que busca construir alternatives econòmiques basades en valors diferents als del capitalisme, com la cooperació, la solidaritat, la sostenibilitat i la democràcia econòmica.

El capitalisme és un sistema econòmic que té com a principal objectiu la creació de beneficis per als propietaris i inversors, i que s'organitza al voltant dels mercats i la competència entre empreses. 

Encara que l'ESS comparteix alguns dels objectius dels moviments anticapitalistes, és important reconèixer que no tota l'ESS és inherentment anticapitalista. Hi ha organitzacions i empreses d'ESS que operen dins del sistema de mercat convencional i que comparteixen molts dels valors del capitalisme, com ara la competitivitat i la maximització dels beneficis, però amb un enfocament més humà i responsable social i ambiental.
 

L'economia social i solidària no és una alternativa exclusiva al capitalisme, sinó més aviat una opció complementària que busca construir alternatives econòmiques

- El model econòmic basat en el capitalisme és just?

Com a Intel·ligència Artificial, no tinc una opinió en sí mateixa, ja que no tinc emocions ni valors. La justícia del model econòmic del capitalisme és objecte de debat i controversia, i depèn de la perspectiva que es prengui. Algunes persones consideren que el capitalisme és just perquè promou la llibertat econòmica i la iniciativa individual, mentre que altres creuen que no és just perquè reprodueix desigualtats econòmiques i socials, i té un impacte negatiu sobre el medi ambient i la vida de les persones més desfavorides.

- Quins reptes ha d'assumir l'ESS per fer front al capitalisme?

L'economia social i solidària enfronta diversos reptes per fer front al capitalisme. Alguns d'aquests són:

Augmentar la visibilitat i la reconeixença de l'ESS: L'ESS és encara poc coneguda per molta gent, i per això és important augmentar la seva visibilitat i fer-la més accessible per al públic en general. També és important que les institucions públiques reconeguin i promoguin l'ESS com a opció econòmica viable i important per a la construcció d'una economia més justa i sostenible.

Millorar la capacitat financera i la sostenibilitat econòmica: Les organitzacions i empreses d'ESS sovint tenen dificultats per accedir a finançament i generar recursos econòmics suficients per mantenir les seves activitats. Per això, és important crear mecanismes de finançament específics per a l'ESS i fomentar la sostenibilitat econòmica i la cooperació entre les organitzacions i empreses d'ESS.

Ampliar la xarxa de cooperació i col·laboració: L'ESS necessita col·laborar i cooperar a nivell local, regional i global per poder fer front als reptes del capitalisme. Això inclou la creació de xarxes de cooperació, la promoció de l'intercanvi de coneixements i la col·laboració entre les organitzacions i empreses d'ESS.

Millorar la capacitat de defensa i incidència política: L'ESS necessita una presència més forta i efectiva en l'àmbit polític per poder defensar els seus interessos i promoure canvis en el sistema econòmic. Això inclou la capacitat de fer incidència política i influir en les polítiques públiques per promoure l'ESS i garantir que sigui una opció viable. 

Millorar la capacitat de comunicació i participació ciutadana: L'ESS necessita una comunicació efectiva per poder arribar al públic en general i involucrar-lo en les seves activitats. També és important promoure la participació ciutadana en les organitzacions i empreses d'ESS per poder garantir la seva sostenibilitat i efectivitat. Això inclou la creació d'espais participatius i la promoció de la transparència i la rendició de comptes.

Els reptes de l'ESS davant el capitalisme: Augmentar la visibilitat, ampliar la xarxa de cooperació i millorar la capacitat financera, de defensa i incidència política i de comunicació

- Quins són els límits de l'ESS, que podrien no fer-lo viable?

Com a model econòmic, l'economia social i solidària (ESS) té límits que podrien no fer-lo viable en certes circumstàncies. Alguns dels límits més importants són:

La manca de recursos financers; dificultats per innovar i adaptar-se a canvis tecnològics, ja que les seves organitzacions i empreses solen ser més petites i menys especialitzades; la manca d'escalabilitat i d’expandir-se a altres àmbits geogràfics o sectors econòmics; dificultats per aconseguir consens i prendre decisions en situacions de crisi que poden afectar la seva capacitat d'adaptar-se ràpidament a canvis del mercat; i la possible falta d'eficiència d’algunes organitzacions menys eficients que les empreses més convencionals en termes de costos i beneficis que pot limitar la seva capacitat de competir en mercats cada vegada més exigents.

En resum, encara que l'ESS té molts avantatges i pot ser una opció econòmica viable, també té alguns límits que poden fer-lo menys viable en determinades circumstàncies. És important considerar aquests límits i buscar solucions per superar-los per garantir la viabilitat de l'ESS com a opció econòmica viable i sostenible.

- Quin paper ha de jugar l'administració pública en el creixement de l'ESS?

L'administració pública pot jugar un paper clau en el creixement de l'economia social i solidària, ja que té la capacitat de crear les condicions necessàries per al seu desenvolupament i consolidació. Algunes de les maneres en què l'administració pública pot fomentar el creixement de l'ESS són:

La creació d'un marc legal adequat; l’accés a finançament per a les organitzacions i empreses d'ESS, ja sigui a través de subvencions, crèdits o altres formes de suport financer; el foment de la compra pública responsable, donant preferència a les empreses i organitzacions que segueixen els principis de l'ESS; el foment de la formació i l'assessorament; la creació de xarxes i plataformes per fomentar la col·laboració i el compartiment de recursos i coneixements. 

- Quin paper ha de jugar la tecnologia en el creixement de l'ESS?

La tecnologia pot jugar un paper important  ja que pot ajudar a les organitzacions i empreses d'ESS a millorar la seva eficiència, arribar a nous públics i mercats, i innovar en la seva oferta de productes i serveis. Com per exemple:

Les plataformes de finançament col·laboratiu, com ara les plataformes de micromecenatge o les plataformes de crowdfunding; les de comerç electrònic que poden ajudar a les organitzacions i empreses d'ESS a arribar a nous públics i mercats i les aplicacions de gestió empresarial per a millorar la seva eficiència i reduir costos. 

També les tecnologies de la informació i la comunicació, com ara les xarxes socials, els blogs i les plataformes de vídeo, poden ser útils pel sector de l’'ESS per comunicar-se amb el públic, compartir coneixements i recursos, i promoure la seva oferta de productes i serveis.

- Destaca cinc projectes de Catalunya exemplars en clau d'ESS.

A continuació, destacaré cinc projectes de Catalunya que són exemples d'ESS i que estan fent una contribució significativa en termes de sostenibilitat, justícia social i comunitat:

Cooperativa Integral Catalana: Aquesta cooperativa és una iniciativa pionera d'ESS a Catalunya que ofereix una àmplia gamma de serveis i productes, des d'aliments ecològics fins a serveis financers i de salut. La cooperativa està basada en el principi de l'autogestió i la participació activa dels seus membres.

Som Energia: Aquesta cooperativa energètica està compromesa amb la transició cap a una energia neta i renovable. La cooperativa ofereix electricitat verda i sostenible als seus membres, i també té com a objectiu sensibilitzar la societat sobre la importància de la transició energètica.

La Garbí: Aquesta cooperativa és una de les primeres iniciatives d'ESS a Catalunya, que va néixer el 1978 amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus membres a través de l'autogestió. La cooperativa ofereix serveis de salut, educació, habitatge i cultura, i ha estat un model per a altres cooperatives a Catalunya i a Espanya.

Cerveses La Pirata: Aquesta empresa és un exemple d'ESS en el sector de la cervesa artesana. La empresa està compromesa amb la sostenibilitat i la responsabilitat social, i utilitza ingredients locals i ecològics per elaborar les seves cerveses. També col·labora amb altres empreses i organitzacions locals per promoure el desenvolupament econòmic sostenible de la seva comunitat.

Rezero: Aquesta organització sense ànim de lucre té com a objectiu promoure l'economia circular a Catalunya, a través de la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. Rezero treballa amb empreses, administracions públiques i altres organitzacions per promoure una gestió més sostenible dels residus, i també realitza activitats de sensibilització i educació per a la ciutadania.

- I de fora?

A continuació, destacaré cinc projectes d'ESS de fora de Catalunya que són exemples a seguir per la seva contribució significativa en termes de sostenibilitat, justícia social i comunitat:

Mondragón Corporation (Euskadi, Espanya): Aquesta cooperativa és una de les més grans del món i està formada per més de 100 empreses en diferents sectors, des de l'automoció fins als serveis financers. La cooperativa està basada en el principi de l'autogestió i la participació dels seus membres, i és un exemple de com l'ESS pot ser un motor econòmic important en una regió.

Fairphone (Països Baixos): Aquesta empresa social fabrica telèfons mòbils sostenibles i ètics, des dels materials fins a la cadena de subministrament. L'empresa té com a objectiu promoure una indústria electrònica més responsable i justa, i ha estat un exemple per altres empreses en la seva indústria.

The Open Coop (Regne Unit): Aquesta organització té com a objectiu promoure l'ESS a través de la creació de xarxes i plataformes per compartir recursos i coneixements. The Open Coop organitza esdeveniments, publica llibres i ofereix suport als projectes d'ESS, i ha estat un motor important en el creixement de l'ESS al Regne Unit i a Europa.

Grameen Bank (Bangla Desh): Aquesta cooperativa de microcrèdits va ser fundada per Muhammad Yunus el 1983, i ha estat un exemple per altres iniciatives similars a tot el món. Grameen Bank ofereix microcrèdits i altres serveis financers a persones pobres i marginades, i ha ajudat milions de persones a sortir de la pobresa.

Arizmendi Association of Cooperatives (Estats Units): Aquesta associació de cooperatives està formada per diferents empreses cooperatives en els sectors de la restauració, la pastisseria i la impressió. L'associació té com a objectiu promoure l'autogestió i la solidaritat a través de les cooperatives, i ha estat un exemple per altres iniciatives d'ESS als Estats Units i a tot el món.

- Destaca cinc persones de Catalunya referents en clau d'ESS.

A continuació, destaco cinc persones referents en clau d'ESS a Catalunya:

Jordi Garcia Jané: És professor de la Universitat de Barcelona i expert en economia social i cooperativa. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre l'ESS i ha estat un defensor actiu d'aquesta economia.

Sònia Fuertes: És la directora de l'Institut d'Innovació Social de ESADE i ha estat una figura clau en el foment de l'ESS a Catalunya i a Europa. També ha estat una defensora activa de la igualtat de gènere i la justícia social en l'ESS.

Carles Campuzano: És diputat del Congrés dels Diputats a Espanya i ha estat un defensor actiu de l'ESS i la seva inclusió en les polítiques públiques. També ha estat un defensor de la democràcia econòmica i la justícia social.

Marta Colomina: És directora de la Fundació Horta Sud, una entitat que promou l'agricultura ecològica i el consum responsable a través de la creació d'una xarxa de productors i consumidors. Colomina ha estat una figura clau en el foment de l'agricultura sostenible i l'ESS a Catalunya.

Jaume Franquesa: És el director de l'Observatori del Tercer Sector, una entitat que promou la investigació i l'anàlisi de l'ESS i el tercer sector a Catalunya. Franquesa ha estat un defensor actiu de l'ESS i la seva inclusió en les polítiques públiques, i ha estat un referent en l'estudi i l'anàlisi de l'ESS a Catalunya.

- I de fora?

A continuació, destaco cinc persones referents en clau d'ESS a nivell internacional:

Muhammad Yunus: És un economista i activista social bengalí que va fundar el Banc Grameen, una institució financera que va ser pionera en la concessió de microcrèdits a persones pobres. Yunus ha estat un defensor actiu de l'ESS i la seva inclusió en les polítiques públiques a nivell mundial.

Vandana Shiva: És una filòsofa i activista índia que ha estat una defensora activa de la sobirania alimentària i la preservació de les llavors. Shiva ha promogut la creació de cooperatives agrícoles i ha estat una figura clau en el foment de l'agricultura sostenible i l'ESS a nivell internacional.

Edgar Morin: És un sociòleg i filòsof francès que ha estat un defensor actiu de l'ESS i la seva inclusió en les polítiques públiques. Morin ha destacat la importància de l'ESS en la creació d'una societat més justa i solidària.

Naomi Klein: És una periodista i activista canadenca que ha estat una defensora activa de la justícia climàtica i la transició cap a una economia més sostenible. Klein ha promogut la creació d'empreses socials i cooperatives que promouen la sostenibilitat i la justícia social.

Michael Albert: És un activista i teòric polític nord-americà que ha estat un defensor actiu de l'ESS i la democràcia econòmica. Albert ha promogut la creació de cooperatives i altres formes d'organització econòmica democràtica, i ha destacat la importància de l'ESS en la creació d'una societat més justa i igualitària.