“Hem de ser els millors per demostrar que el cooperativisme funciona, que no som quatre hippies fent coses”

Redacció
Laura Arias Rodríguez

Frescor, joventut i empenta. És la combinació perfecta per tirar endavant el projecte cooperatiu Corda i Poal Cultural, situat Mediterrani enllà, a la capital de les Illes Balears. Xerrar amb un dels seus socis, Pau Font Manzano, vol dir descobrir l’energia del col·lectiu que representa. És parlar de pràctica més que no pas de teoria. Però, sobretot, és demostrar excel·lència a través dels resultats. Una xerrada, en el marc de la Trobada de la Cultura Cooperativa als Països Catalans celebrada el mes de març passat, per apropar-nos al cooperativisme del conjunt insular. Un entorn on els petits projectes s’interrelacionen i s’uneixen fins pràcticament confondre’s els uns amb els altres.

Parlem del cooperativisme a les Illes Balears. Com el veus?

El cooperativisme a Mallorca no està tan estès com aquí, és més complicat. Sí que és cert que hi ha projectes com Terranostra, el supermercat cooperatiu, amb molts socis, hi ha Ecotxe, de lloguer de cotxes elèctrics, altres de treball, de productes sostenibles... I nosaltres, Corda i Poal Cultural, mantenim el nostre espai de creació. Hi fem poesia, presentacions de llibres, concerts i altres esdeveniments. 

Quin paper juga el vostre projecte en tot aquest ecosistema a Mallorca i a les Balears?

És complicat perquè dins de Corda i Poal Cultural n’hi ha moltes d’altres, la que fa més feina és Sus Cultura. A part d’administració i de dur els comptes, gestionar les subvencions, la part més visible són els esdeveniments que fem: el 30 d'abril celebrem la segona edició del festival Satèl·lit, amb Els Amics de les Arts, Cesk Freixas i molts artistes emergents de les Balears. Intentem sortir cada cop més fora del local, així veiem món i ens veuen més.

Una de les vostres característiques és que treballeu amb entitats socials, us interrelacioneu amb el territori i la gent.

Estem creant bastantes sinergies, també amb moltes associacions de barri. I en referència als pobles, no hi ha tanta vida associativa com a Barcelona, però a través dels ajuntaments és molt més fàcil arribar a les persones a les que volem arribar.

No hem de renegar de les subvencions perquè és nostre, com qui diu. No limita, però sí que et fa canviar alguns aspectes dels projectes

Parlem sobre la viabilitat econòmica de moltes cooperatives. Sovint, recau en les subvencions.

No hem de renegar de les subvencions perquè és nostre, com qui diu. No limita, però sí que et fa canviar alguns aspectes dels projectes. Per exemple, volies fer un concert amb menjar i gastronomia de quilòmetre zero. I per tenir subvenció, també ha de ser multidisciplinar, intergeneracional, interdisciplinar i inter alguna cosa més. No només puc fer música, també he de fer dansa o qualsevol altra cosa per complir l’expedient. Volies fer una cosa senzilla i per poder optar a la subvenció acaba sortint un projecte enorme.

Al final t'has d'adaptar a allò que et demanen les subvencions per poder tenir viabilitat econòmica.

Exacte. Ara bé, intentem no dependre sempre de les subvencions. Per exemple, per al Satèl·lit Fest hem demanat subvencions però alhora hem tirat tot el possible de la nostra part, de nosaltres mateixos. Això sí: ens hem curat en salut i hem fet unes jornades professionals, per si de cas. Però el festival l’hem fet com nosaltres volíem, no com demanava l’administració.  

Precisament el govern balear ha aprovat fa relativament poc la nova llei de cooperatives. Per a vosaltres és una bona notícia que des de les institucions públiques es fomenti aquest model.

Per a nosaltres no canvia gaire. Dins del govern ja hi havia moltes línies de subvencions que afavorien les cooperatives. Línies de subvenció que poden finançar el 60% d’un projecte, percentatge que s’amplia fins al 80% si es tracta d’una cooperativa o d’una associació sense ànim de lucre o bé d’integració. Així que sí, el govern balear ajuda el cooperativisme.

Els reptes de futur de Corda i Poal és tenir una viabilitat econòmica, estabilitat per mantenir els sous i continuar ampliant el nostre projecte, la nostra manera de fer i de ser, l'ètica i la filosofia

Quins són els vostres reptes de futur?

Suposo que el més important seria tenir una viabilitat econòmica, estabilitat per mantenir tots els sous i per continuar treballant sense sobrecarregar alguns dels nostres membres. I després, continuar ampliant el nostre projecte, la nostra manera de fer i de ser, l'ètica i la filosofia i poder compartir-ho tot amb tota la gent. Un cas molt pràctic: hi ha molts grups de música que ens venen a buscar perquè els fem l’acompanyament. I vas dient que sí. Però quan ja en duus uns quants veus que ens hem de calmar perquè tampoc no podem ser una ONG. Ja ens està costant dur quatre o cinc grups, cadascun dels quals necessita una atenció, unes tasques, una professionalitat. No n’hi ha prou amb fer la feina, si només fem la feina, poden anar amb qualsevol altre. Hem de ser els millors per demostrar que el sistema cooperatiu funciona i que no només som quatre hippies fent coses. Hem de ser els millors. 

Corda i Poal Cultural ha participat en la trobada de la cultura cooperativa als Països Catalans. Què us aporta aquesta relació amb els companys de Catalunya i del País Valencià? 

Abans de tot, el meu company, per crear la cooperativa va venir a Catalunya i es va basar en La Ciutat Invisible. En el meu cas, que vaig aparèixer després i venia de moviments socials, sindicats polítics i el món associatiu, no coneixia tant el cooperativisme, però un cop a dins, veus el companyerisme que hi ha. I amb jornades com aquesta fem molts contactes i relacions. Sempre que el tipus de cooperació, l’ètica i la filosofia siguin les mateixes, ens sembla perfecte.