“En el sector audiovisual, la fórmula cooperativista és molt disruptiva, dona estabilitat, resiliència i menys precarietat”

Redacció
Laura Arias Rodríguez

Parlar de Barret Cooperativa és parlar d’experiència i maduresa en el cooperativisme valencià, un ecosistema que està en construcció. Àlex Badia i Tamarit és un dels socis fundadors d’aquesta cooperativa, una productora audiovisual molt allunyada del model tradicional del seu sector. Fent un exercici d’introspecció, és capaç de veure els punts forts i reconèixer les febleses, tant de Barret com del cooperativisme al País Valencià. I el més interessant és que té la capacitat d’afrontar les debilitats i convertir-les en reptes.

Barret Cooperativa ha fet un camí llarg fins arribar on és avui. Com ha estat?

Som una marca des del 2005, una empresa del 2008 i una cooperativa des del 2015. Vam néixer com a societat limitada perquè érem tres socis, en aquell moment. Era el mínim que marcava la llei valenciana per constituir una cooperativa. Parlem de l’any 2008, era una època més complicada i teníem por que si algun dels tres socis es donava de baixa, s'havia de desfer la cooperativa o buscar algú d’una forma que potser no era orgànica. Vam optar pel model de societat limitada i vam estar anys justificant-nos i dient que, en realitat, treballàvem com una cooperativa. Fins que el 2015 ja ens vam transformar i amb l'entrada de dues persones més ens vam constituir com a cooperativa. I des d'aleshores, han passat vuit anys. Ara, a Barret Cooperativa som cinc persones i la major part de la feina la fem nosaltres, intentem no haver d’externalitzar ni de contractar gent. Tenir gent contractada dins d'una cooperativa és complicat perquè tens un estatus diferent i encara que hi hagi molt bon rotllo, l’estatus juridic és diferent i això pesa molt. 

La vostra cooperativa està arrelada al País Valencià. Com veus la cultura cooperativa al vostre territori? 

Doncs fins ara no la vèiem, la veritat. Crec que el sector del cooperativisme cultural està començant ara a reconèixer-se. L'any passat, en el marc d'un premi que donava la Confederació de Cooperatives Valencianes (CONCOVAL), es va donar un premi a les cooperatives de l'àmbit del disseny, a la trajectòria cooperativa, i era un premi col·lectiu. Aleshores va ser un punt de trobada, es van ajuntar 90 cooperatives de l'àmbit del sector del disseny, la cultura, i això sembla que podria ser el germen de fer alguna cosa en col·lectiu. El primer pas era conèixer-nos. Crec que el que hem vist a la trobada de la cultura cooperativa als Països Catalans són unes quantes passes més i al País Valencià no estem en eixe punt. El contacte que teníem nosaltres amb el cooperativisme era a través de la Federació de Cooperatives de Treball Social (FEVECTA), que tampoc no representa totes les cooperatives, però sí que ens ha posat en comú amb cooperatives d'altres sectors, com per exemple la de neteja, amb qui contractem els serveis de neteja de la nostra oficina. Anem veient com es van aglutinant les entitats professionals pel fet cooperatiu. Estem coneixent-nos, no sé fer una radiografia perque crec que encara no està feta.
 

Volem visibilitzar les nostres produccions, intentem arribar el més lluny possible, a la màxima massa de públic possible i sempre que podem diem que som cooperativa

Crec que ho has definit molt bé a la tertúlia ‘Cultura Cooperativa o Barbàrie’ quan deies que esteu en un estat embrionari. En aquest marc, què aporta Barret a la cultura cooperativa de València?

Hi ha una cosa que que té Barret: comencem a ser majors, en el sentit bo. Aportem experiència. Reivindiquem molt la marca Barret Cooperativa perquè abans érem Barret Films S.L. No és que tinguem una visibilitat brutal, però hi ha hagut treballs nostres que han tingut certa projecció i sempre intentem posar el segell ‘coop’ a totes bandes, com quan hem tingut algun premi internacional. És important que hi hagi un prestigi per al model cooperatiu. FEVECTA va fer un unes enquestes en instituts i sembla que el model cooperatiu sona com una cosa antiga, com la cooperativa agrària del poble. La gent dels instituts no veu el model cooperatiu com una eina, com una estructura, com a model de futur. Aleshores nosaltres el que intentem aportar és això, treballem per donar visibilitat. Volem visibilitzar les nostres produccions, intentem arribar el més lluny possible, a la màxima massa de públic possible i sempre que podem diem que som cooperativa.

Justament has parlat de donar visibilitat a les cooperatives i ho apliqueu en un sector, l’audiovisual, que és especialment cru per la temporalitat, les condicions de feina i la poca estabilitat. El cooperativisme és la resposta a aquests mals endèmics?

És difícil encaixar una cooperativa en el sector audiovisual. No sé si és la forma més eficient. A nosaltres ens funciona. Amb el model tradicional, clàssic, de producció audiovisual, no funcionaria. Normalment, en el model tradicional hi ha un o dos productors que es dediquen a dissenyar projectes, finançar-los i quan ja està el finançament damunt la taula, doncs es contracta un equip. Fan la producció i després tot l'equip se’n va a casa i ja està, fins al següent projecte. En aquest sentit, la fórmula cooperativista és molt disruptiva, dona estabilitat, més resiliència, menys precarietat a les sòcies i et fa un matalàs, que és la pròpia cooperativa. Tot i que si es van consumint els recursos, en algun moment és possible que hagis de replantejar els salaris. Però és una resposta molt bona i molt difícil d’aplicar. Val la pena, de sobres. Et fa resilient però també multitasca, és una cosa que hem après. I, d’alguna manera, ens fa coautores dels treballs a totes, l’autoria es col·lectivitza.

Quins són els reptes de futur de la xarxa de cooperatives del País Valencià?

Com a xarxa, crec que créixer, enfortir-nos, fer-nos més visibles i construir una bona marca que crec que està en creixement, es una intuïció. I mostrar-ho, arribar a les següents generacions de treballadores que s’incorporaran al mercat. Sempre que faig classe en màsters, dic als estudiants que s’han de formar i estudiar quin és el model que volen per al seu lloc de treball. Els dic que el model cooperatiu els dona l'opció de dissenyar com volen que sigui el seu lloc de treball. Com a sector, per a començar, ens hem de reconèixer. 

Som 10 milions de valencianoparlants, catalanoparlants, balearoparlants, és absurd no explorar quines formes de col·laboració hi ha, s’han de provar totes

I per a Barret Cooperativa?

El repte per a Barret Cooperativa és seguir fent produccions cada vegada millors, de més qualitat i de més recorregut internacional, arribar a més public, fer-nos més conegudes i construir aquesta marca. Fem documentals sense una autoria personal clara. A nivell de comunicació ens hem de repartir la representació i això té els seus mals perquè es difumina una mica la imatge clara. Per exemple, tothom sap qui és Michael Moore i ja saps si aniràs a veure la seva següent producció. Però la següent pel·li de Barret no saps si l’aniràs a veure. M’agradaria que Barret es consolidés i fes créixer la nostra comunitat. 

Barret ha participat en la trobada de cooperatives dels Països Catalans. Què us sembla aquesta interrelació amb la resta de territoris? 

Em sembla molt positiva i imprescindible per poder sobreviure com a poble. Necessitem intercooperar en l’àmbit de país, pensant en el país gran, en el Principat i en les Illes, seria absurd no fer-ho. Les corporacions de televisió se n'han adonat i comencen a haver-hi coproduccions a tres bandes. I s’ha de seguir per aquí perquè fraccionar un mercat que és xicotet no té sentit, som 10 milions de valencianoparlants, catalanoparlants, balearoparlants, és absurd no explorar quines formes de col·laboració hi ha, no sé quines seran pero s’han de provar totes.