"Incorporem espais de joc i itineraris temàtics per obrir més la Fira Literal al barri de Sant Andreu"

Neus Altisent i Silva

Conversar amb la Laura Arau, coordinadora de la Fira Literal, és sinònim d’entusiasme, empenta i determinació per la cultura, les idees i els llibres radicals. Aquest any, la fira arriba a la novena edició i, com cada mes de maig, el recinte de Fabra i Coats es converteix en el punt de trobada de la cultura i el pensament crític. 

Aquest any, a la Fira Literal heu fet una aposta per l'obertura al barri.

Hem incorporat un espai de joc, en col·laboració amb el programa Patis Oberts de l’Ajuntament de Barcelona, perquè els infants i adolescents, de 3 a 14 anys, hi puguin jugar. Dissabte i diumenge es dinamitzen jocs amb la temàtica d’aquell dia. El primer dia és sobre el medi ambient i el segon dia hi ha jocs enfocats al tema dels Drets en el seu concepte més ampli. 

En les anteriors edicions, vam detectar que no venia prou gent del barri i ens semblava interessant que vinguessin els veïns i les veïnes. Per això, hem habilitat aquest espai de joc. Ens sembla que pot ser un reclam que hi pugui participar la gent que viu a prop de la fira. Des de 2019, hi ha un canvi d’hàbits a l’hora de consumir cultura. La gent ja no assisteix a fires o festivals com la Literal. En canvi, sí que han crescut els macrofestivals i el seu públic. Per nosaltres, era important que el veïnat entengués que hi ha una activitat a prop, d’accés gratuït, i que pogués ser triada com a espai usual. Per això, hem reforçat la cartelleria de paper a tot el barri, per arribar a gent que potser no està tan familiaritzada amb Internet i les xarxes socials.

Aquestes novetats se sumen a l’activitat habitual que coneixem d’edicions anteriors. L’any passat la Fira Literal va comptar amb un centenar d’editorials participants i la creació d’espais nous. Com encareu l’edició d’aquest any? 

No hi ha creixement de la fira respecte de l’any passat. Repetim el que ja vam fer en l’edició anterior però amb coses noves. Repetim els cinc espais de programació en paral·lel, dos per a presentacions de llibres, dos espais per a les grans converses, debats o els llibres amb diàleg i escenari artístic que acull poesia, música i contacontes. Tot i que sí que incorporem algunes novetats com els itineraris temàtics.

Com conviu una fira com la vostra, tan enfocada a continguts i al pensament crític, amb la imposició de reclams comunicatius per part dels mitjans de comunicació?

Des de la Fira Literal, volem donar-hi una volta i mirar quines fórmules tenim per programar de forma diferent, que no ens passi per damunt la comunicació. Si volem sortir als mitjans de comunicació i que arribi a una població més àmplia que la nostra comunitat més directa, hem de programar grans caps de cartell. Si no, no ets noticiable. Cal fer una primera reflexió a totes les persones que estem programant i, sobretot, les de cultura cooperativa i transformadora. Hauríem de trobar altres formes de programar, que estic segura que n’hi ha. Però, a vegades, els mitjans de comunicació et porten a programar d’una manera molt concreta que potser no és la més encertada. 

A vegades, els mitjans de comunicació et porten a programar d’una manera molt concreta que potser no és la més encertada

No obstant això, des de la Fira Literal continueu investigant nous formats?

Decidim incorporar itineraris temàtics emmarcats com emergència: ambiental, violències patriarcals, augment de l’extrema dreta i les lluites internacionalistes per la llibertat dels pobles. A partir d’aquestes temàtiques, la programació ha estat construïda a través de les propostes de les editorials, autors i llibres publicats, o persones referencials del món de l’acadèmia, o moviments socials la veu dels quals creiem que és interessant. Per això, hem muntat els ‘llibres en diàleg’ entre dos autors i les grans converses, com la de Tim Jackson sobre ‘La vida després del capitalisme’que conversa sobre el medi ambient, o la mirada de ‘Les dones al Kurdistan’ amb la Sozdar Dêrik. 

La Literal és possible gràcies a la intercooperació de Kult, Tigre de Paper, Bellaterra Edicions, Triangular Edicions, La Carbonera, l’Ateneu l’Harmonia i Biblioteques de Barcelona. Com es coordina i es fa possible un esdeveniment d’aquestes característiques, des del punt de vista de l’ESS?

La comunicació amb les llibreries i les editorials és la clau, és molt directa i facilita els possibles canvis que calgui fer. També tenim la facilitat de poder-nos trobar i veure quines són les temàtiques principals que volem abordar a la fira. La facilitació dels espais, fer possible la fira, des de llicències fins a temes més tècnics. Ens coorganitzem i cooperem entre totes.  

A la pràctica, organitzeu una fira com la Literal des de l’economia social i solidària...

Demostrem que és possible. Com també ho fa el ‘Say It Loud’, un projecte de la cooperativa Quesoni, que porta catorze edicions, o el festival ‘Esperanzah’. Espais transformadors com la Literal hem d'apostar per treballar amb cooperatives i no pas amb empreses potser més barates però allunyades dels valors que volem promoure. L’aposta passa per aquí. Així, cada vegada, les cooperatives es tornaran més competitives -encara que soni forta la paraula- i podran impregnar més el sector.

A banda, nosaltres aquest any hem tingut en compte l’impacte mediambiental de la fira. I ens hem posat en acció. Després d’una consultoria externa que ens ha permès ser més conscients de quines coses fem bé i quins punts tenim de millora, hem fet una aposta des del punt de vista de la programació però, també, des de la pràctica. Per posar un exemple, l’escenari artístic funcionarà, dissabte, amb energia solar, amb el risc de quedar-nos sense la bateria si no fa sol. Així, hem incorporat punts de recollida selectiva, la barra funciona amb materials compostables, i la fira en conjunt té materials reciclables en el mateix espai. 

Espais transformadors com la Literal hem d'apostar per treballar amb cooperatives i no pas amb empreses potser més barates però allunyades dels valors que volem promoure

Precisament, l’ESS serà ben present a la fira amb quatre converses dins de l’espai Àgora. Per què trobeu rellevant destinar-hi un espai?

La fira s’ha organitzat des dels inicis tenint molt clar que es feia des de l’economia social i solidària. És a dir, les editorials i les entitats que fem possible aquesta fira formem part d’aquest marc i la majoria dels nostres proveïdors, també. Més enllà d’això, com que la fira és de llibres i idees radicals, és important que aquests valors de l’ESS també hi siguin presents, més enllà de la publicació dels llibres. La Literal, per al tipus de públic que hi ha, és un espai idoni per creuar autors i autores de llibres amb el món de l’acadèmia i els moviments socials.

Per això, hem organitzat quatre debats a l’espai Àgora amb veus referencials que reflexionen i generen relat. Aquest any, hem volgut posat l’accent en diversos temes: el capitalisme i la salut pública, abordant la necessitat de desenvolupar noves formes d’educació; la gestió comunitària de recursos, conversant amb cooperatives que posen sobre la taula la necessitat de desenvolupar models econòmics alternatius; l’economia comunal en diferents indrets del planeta; i el dret a ciutat, on s’exploren diferents maneres d’empoderar les comunitats locals. 

«Sovint, entre el dir i el fer hi va un bon tros de carrer», la frase de Víctor Català, és la frase inspiradora de la fira. Per què la literal dedica aquesta edició a l’escriptora i precisament a aquesta cita?

L’escriptora ha estat més oblidada del que seria desitjable i ens agrada poder-la reivindicar. I a més, anomenar-la Víctor Català, que és com signava, però també poder dir que era una dona i que es deia Caterina Albert. Per altra banda, ella vinculava molt la literatura amb la vida i feia reflexions que, avui dia, encara són molt actuals. Per nosaltres, posar aquesta figura sobre la taula era important.

A banda, la frase de Caterina Albert ens semblava molt simbòlica i molt gràfica.  En tenir les eleccions municipals a tocar, és una crítica cap als polítics, però també una autocrítica cap a nosaltres. La frase de Victor Català ens inspira per dir: més enllà de les paraules, quins fets portem a terme i com ho podem demostrar?