"La cultura és un bé comú i ha de contribuir a crear comunitat"

Neus Altisent i Silva

Enèrgica i amb empenta, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, encomana la seva passió per la cultura només comença a parlar. Amb ella, valorem les jornades Mutare que organitza l’entitat cada any. La cinquena edició amb el títol de ‘Mutare SOStenibilitat’ ha estat una jornada de diàleg i reflexió sobre la sostenibilitat des de la mirada del sector cultural i educatiu. 

Què és Mutare?

La Plenària Mutare va néixer el 2018 i és una trobada que aborda el diàleg, l’intercanvi, la inspiració i la connexió al voltant del poder transformador de la cultura a través de conferències, tallers i presentacions de projectes culturals. El que volem és que sembli com una plaça del poble, aquell espai on et trobes i parles de com podem millorar el món. 

A banda, també tenim el programa de Mutare al Territori on fem focus a reptes culturals d’àmbit local. Ho treballem directament amb les entitats i els ajuntaments de municipis petits i treballem sobre temes entorn a l’accés a la cultura, participació cultural, usos i espais, etc... 

Jornades culturals n’hi ha diverses, què va motivar la seva creació?

Teníem la sensació que sempre hi ha les mateixes veus en aquest tipus d’actes. Mutare pretén ser unes jornades de diàleg, de connexió i on poder cocrear respostes i utilitzar l’expertesa de la gent que ve per tal de decidir entre totes com han de ser els projectes culturals per tenir més impacte social. Un lloc on tothom hi tingui veu. 

D’aquí va sorgir el Decàleg Mutare, el document de bones pràctiques i inspiració per promoure la cultura comunitària.

Sí, és una guia d’inspiració que ens ha permès agafar projectes culturals que segueixen uns eixos per tal que la cultura estigui compromesa amb la realitat social. Si la cultura volem que sigui rellevant per a la vida de les persones ha de poder parlar i fer-se seus els relats. En aquest cas, en clau de sostenibilitat o del món on volem viure, hem de poder-ne parlar al teatre, als museus… perquè al final estem utilitzant uns altres missatges que són els que ens fan conectar-nos emocionalment. 

De quin tipus de projectes estem parlant?

Un exemple clar és Nilak, un espai escènic itinerant que apropa les arts escèniques contemporànies a aquelles comarques que no tenen equipaments al seu entorn que, sorprenentment és 1 de cada 4 a Catalunya! Així Nilak dona resposta a un repte que és l’accés a la cultura perquè encara avui en dia hi ha una part del territori català que no té possibilitats d'arribar a la cultura, s’ha de desplaçar molt. A banda, durant la seva estada, col·laboren amb escoles i instituts i organitzen creacions col·lectives.

Els equipaments culturals han de fer un gir, han de crear comunitat, espais públics on poder passejar, quedar amb algú, parlar de coses que són rellevants per a tu

Uns dels punts del decàleg és la persona, per què és rellevant?

Hem de posar la persona al centre, no és només un espectador. Hem de comptar amb la gent, fer-la sentir part. També si vols impactar, has de treballar en xarxa ja que quan impliques a la gent l’impacte és major. 

Aquest any la temàtica triada a la Plenària ha estat la sostenibilitat. 

L’edició d’aquest any s'ha centrat en dur el concepte de la sostenibilitat un pas més enllà de l’habitual sostenibilitat climàtica. Els continguts de les jornades han reflexionat sobre la sostenibilitat de la llengua catalana, del territori i del nostre entorn, a partir de propostes artístiques i educatives que proposen altres maneres de viure i habitar en el planeta.

Com s'ha tractat la sostenibilitat en les jornades Mutare des de la llengua catalana, del territori i del nostre entorn?

Des de Mutare, treballem des de grup de persones, expertes de cada àmbit, origen, on s’aprofunditza com estem, els reptes. A través d’exemples de coses que s’estan fent, projectes inspiradors, busquem la solució, no ens quedem només en el problema.

I com ho feu?

Per posar-te un exemple, un dels projectes que vam presentar és MÒDUL, un equipament cultural ubicat en una zona de màxima exclusió, al costat de la via del tren a l'Hospitalet de Llobregat. Està fet amb materials recuperats i compta amb la participació del veïnat de barris amb grans desigualtats socials. El projecte dota d’espais ciutadans físics on impulsar projectes comunitaris, crear noves xarxes de treball i facilitar l’accés a la cultura, l’educació i el lleure. 

Hem de crear més espais per connectar entre nosaltres, per coneixe’ns, per cooperar, col·laborar

Des de molts àmbits de l’economia social i solidària s’impulsen projectes per fer una transició ecosocial justa i democràtica, com pot ajudar la cultura des del seu àmbit?

El sector de la cultura no som res els uns sense els altres, hem de tenir una mirada compartida. Hem de poder imaginar altres maneres de viure. Potser els canvis han de venir des de xarxes més locals, crear comunitats. Els equipaments culturals han de fer un gir, han de crear comunitat, espais públics on poder passejar, quedar amb algú, parlar de coses que són rellevants per a tu. La cultura és un bé comú i ha de contribuir a aquesta nova manera de fer. 

No ho estan fent?

Hi ha aquest gir però ha de ser més convençut. Els equipaments són educatius, són de ciutat. Semblant als girs que han fet les biblioteques que s’han convertit en espais vertebradors del barri. Per què no poden els museus portar les obres al carrer? Projectes per obrir la ment. 

Tot i que no teniu la forma jurídica de cooperativa, treballeu amb els valors de l’ESS. 

En molts àmbits s’estan fent projectes molt potents. L’ESS ha fet una evolució, ja no som quatre gats perroflautes. Cal que sumem l’aprenentatge cultural i trobem maneres d’intercooperar. S’han de vèncer els egos i dificultats, ens hem de deixar de tonteries. 

En alguna ocasió has comentat que estem plens de prejudicis, per què? 

És la tendència habitual. Hem d’evolucionar fent-nos preguntes, som realment útils? Què passaria si no existissim? I si la resposta és res, com fem que sí que passi si no existim. Quina és la nostra proposta de valor? Hem de crear més espais per connectar entre nosaltres, per coneixe’ns, per cooperar, col·laborar. El concepte de comunitat creativa que és el que és Mutare.