"Fer créixer l’economia social i solidària és voler canviar el model econòmic, i hi ha una aposta clara del Govern en aquest sector"

Aina Serra i Julià

Juli Silvestre i Martínez ha estat nomenat Director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya. Amb tres setmanes al càrrec i més de 25 anys de trajectòria al sector, respon la primera entrevista en profunditat a Jornal.cat.

Quins són els seus propòsits com a nou Director General?

Hereto una direcció general amb uns programes ben definits, així que l’encàrrec que rebo i que assumeixo és de consolidació d’allò que funciona i de reforç de les iniciatives engegades recentment. Òbviament matisant-ne els serrells amb la meva mirada, però estic totalment alineat amb els projectes que estaven en marxa, amb la vocació de treball amb el sector i amb l’objectiu d’incorporar l’economia social i solidària en les altres àrees de govern.

Com valora la potencialitat d'aquest sector en un context d'encadenat de crisis i d'enfortiment de discursos liberals?

La darrera crisi ha posat de manifest la capacitat de resistència, resiliència i superació de l’economia social i solidària: els llocs de treball no han baixat, el percentatge de personal fix estable i de qualitat és molt més alt que al mercat ordinari, les empreses socials que han patit han tendit més a redistribuir la renda interna que no pas a reduir plantilles, i hi ha sectors que han crescut. Les crisis posen en evidència les distorsions del sistema i què és important prioritzar. A cada crisi augmenta la consciència social i tothom té clar que les crisis no les provoca l’economia social i solidària.

Actualment, l’economia social i solidària representa entorn d’un 8% del PIB català, un 5,6% dels llocs de treball, un 2,3% de les empreses... és un objectiu del Govern incrementar-ho?

Ho ha sigut i ho continuarà essent. Els últims anys s’ha doblat el pressupost d’aquesta direcció general i s’ha apostat ja no per l’engegada, que també, sinó pel creixement i la consolidació dels projectes. Som conscients que l’economia social i solidària ha d’estar a tot el territori, en tots els sectors i a totes les mides. Des del grup de criança compartida del barri, fins als grans projectes estratègics de país: d’energia, de reciclatge, de tecnologia, d’inserció laboral o del que sigui. Hem de mostrar que l’economia social i solidària aporta qualitat i diferència. Si estem d’acord que un dels problemes de la humanitat és la disparitat en la distribució de la riquesa (i l’economia social i solidària fa una aposta per reduir aquesta desigualtat en evitar que la riquesa de les organitzacions estigui en mans només d’uns quants), és obvi que l’economia social i solidària va en la bona direcció, i el Govern ho té clar. Cal que detectem les necessitats del país i sapiguem donar-hi resposta des de l’economia social i solidària. I perquè això sigui realista hem d’estar dotats d’estructures fortes. No podem esmicolar segons quines decisions, seria ineficient i una pèrdua de recursos. I això és un repte de l’economia social i solidària: generar aliances per agafar més mida i entrar a nous sectors.

La darrera crisi ha posat de manifest la capacitat de resistència, resiliència i superació de l’economia social i solidària

Així és a altres llocs del món...

No estem inventant la sopa d’all. La realitat de molts països d’Europa és que hi ha empreses de l’economia social i solidària en sectors estratègics, no estem plantejant una utopia. Només és que aquí durant quaranta anys hem tingut una llosa que encara patim. Que el 26% de les cooperatives actives hagin engegat els últims sis anys demostra l’aposta del Govern pel model. Que és més que un model d’empresa, és un model d’economia distributiva amb governança participativa, una economia que posa les persones al centre i ho concreta amb mesures específiques: salaris, repartiment de beneficis, plans d’igualtat, decisions horitzontals, direccions corals... i són mesures tan òbviament interessants que fins i tot les empreses de l’economia capitalista se les estan apropiant.

Se les apropien per continuar generant més beneficis en favor d’uns pocs, per això, és un “social washing”. La direcció general d’economia social i solidària és el “social whashing” d’un govern que manté acords amb la banca armada, que permet un quart cinturó en contra del territori o que té un país coix encara amb les energies renovables, per exemple?

El Govern és molt gran i necessita molts interlocutors. El nostre repte és mostrar que hi ha interlocutors de l’economia social i solidària que poden donar resposta a aquests reptes en clau local, comarcal, de país i internacional. Per exemple, per segon any, una part de la gestió de la tresoreria de la Generalitat la portarà una entitat financera cooperativa. Això ja no és una acció de la nostra direcció general, això és una proposta del Departament d’Economia que es converteix en una aposta de Govern i vol dir que el Govern s’ho creu. Fer créixer l’economia social i solidària és voler canviar el model econòmic, i hi ha una aposta clara del Govern en aquest sector. En aquesta línia, tenim com a directriu vincular-nos amb el màxim de departaments possibles, ser transversals, i fer-hi arribar la manera de treballar que tenim al sector. Si no la coneixen, que la coneguin, i si la coneixen, activar projectes de valor. El programa Ocell de Foc és un exemple clar en aquesta línia, un projecte que treballa amb jovent amb problemàtiques entorn de la gestió emocional, que s’impulsa des d’aquesta direcció general, però que alia Joventut, Infància, Salut, Ensenyament, Drets Socials. En liderar-se des de l’economia social i solidària posa damunt la taula una manera de treballar: des del territori, amb l’expertesa de les entitats, en xarxa... El recorregut que queda és llarg? Evidentment.

El repte d’explicar-vos més i millor dins el Govern és una de les mancances que sempre detecta el sector. Quines estratègies desenvolupeu per trencar l’endogàmia?

No parlarem d'endogàmia. Molt sovint l'economia social i solidària ha volgut ser molt discreta i austera en la seva exposició pública oberta i ha cercat la comoditat de treballar en entorns propers i de complicitat, però cada cop més veiem, i la direcció general hi aposta, passos endavant tant en aspectes de comunicació i promoció al públic en general, com en la recerca d'acords i aliances amb empreses i interlocutors que sense ser pròpiament ESS hi són propers, com els autònoms, les PIMES, etc.

L'estratègia, doncs, passa per la intercooperació i l’encaix amb sectors fora de l’economia social i solidària al territori. Les organitzacions que tenim al costat són aliades, no competència. Obrir les portes de les organitzacions permet que entri aire fresc, noves mirades i projectes. És bo, és sa, és aprenentatge. Al voltant de l’economia social hi tenim una economia local propera, molt implicada en la comunitat, sovint molt discreta i humil, que pot ser una aliada molt potent.

La realitat de molts països d’Europa és que hi ha empreses de l’economia social i solidària en sectors estratègics, no estem plantejant una utopia

En clau local, com valora l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona en economia social i solidària?

L'Ajuntament de Barcelona ha estat referent per moltes altres localitats. També ho han estat altres municipis del Penedès. Per exemple, Vilafranca del Penedès té un 70% de les contractacions centrades en economia social. Tenir una capital d’aquesta importància amb els equips jurídics formulant propostes creatives amb el sector, ha permès que altres ajuntaments poguessin copiar-ho.

Com preveu les relacions amb el canvi de govern municipal?

Els projectes bons han de superar els canvis de govern. La nostra intenció és no canviar les condicions. Per tant, si hi ha voluntat per part seva, la nostra aposta és continuar avançant.

Veurem aprovada la Llei d’economia social i solidària amb un Govern amb minoria?

Tenim moltes coses. Tenim unes bases que van ser aprovades pel sector -no ha estat fàcil-, s’ha fet un esforç de consens extraordinari per poder arribar a un plantejament prou bo per a tothom. La proposta de normativa encaixa també amb les línies de treball del Govern. Tenim una proposta de llei ja redactada. Ara cal reprendre les negociacions perquè el consens d’un sector molt ampli i dispers, que ha costat més de 4 anys d’aconseguir, es pugui convertir també en un consens parlamentari. Esperem que, si hi ha propostes, siguin en clau de reforçar-la encara més.

Els dos anys vinents tindrem llei d’Economia Social i Solidària?

La legitimitat la té el Parlament. Si és pel Govern i pel sector, sí. Esperem que la resta ho vegin com una llei feta des de l’esforç, la negociació i els consensos.

Com afectarà el sector tenir la Llei aprovada?

Tenir llei ens donarà un marc i, per tant, tindrem clar què és i què no és, i quins passos cal seguir per formar-ne part o no. Tenir marc és molt important a l’hora de mesurar el sector, a l’hora de preveure els programes i valorar els projectes. L’economia social i solidària trenca les barreres de la fórmula jurídica perquè se centra en els valors: distribució de la renda, l’equitat, la igualtat, la governança democràtica... per tant, tenir aquesta llei ens permetrà clarificar, posar una frontera alhora que obrir camins per formar-ne part.

L'economia social i solidària té una forta dependència del finançament públic; és un problema pel sector, una aposta per la redistribució, una empenta pel creixement... com ho valora?

És necessari. Ningú qüestiona que hem de tenir un pla de suport al turisme, a la indústria, al petit comerç... són empreses privades i legítimes que fan una aportació de valor al país. Des de la mateixa lògica s’ha d’entendre l’aposta per l’economia social i solidària. Cal tenir present que, sovint, aquestes entitats fan política pública, donen resposta a necessitats socials i la resposta a les necessitats socials s’ha de finançar des del Govern que paguem entre tots. I no només això: més enllà del servei que s’ofereixi, des de l’economia social i solidària es fa una aportació de model. Volem una economia en què molta gent decideixi coses, en què els beneficis es redistribueixin en la societat, en què no es generin impactes ambientals... que els pressupostos públics apostin per projectes amb aquest caràcter, em sembla el millor que es pot fer. Si poguéssim fer la traçabilitat completa del diner públic i poguéssim garantir que cada euro invertit en el sector privat es reinverteix en la comunitat, tindríem un impacte multiplicador brutal.

La dependència és normal en un moment d’activació de molts projectes, amb un nou model i en nous sectors. Cal posar damunt la taula la necessitat que no es converteixin en dependències estructurals, però és un camí. Per tant, no és dependència, és un compromís de l’administració.

“Cal que detectem les necessitats del país i estiguem preparats per donar-hi resposta des de l’economia social i solidària”

Al programa Ateneus Cooperatius va cap a la dècada; com el valora i quines vies de millora n'han detectat?

L’aposta dels Ateneus Cooperatius ha estat un èxit, ha permès arrelar a tots els territoris de Catalunya una dinàmica de promoció, difusió, sensibilització, d’activació, d’enxarxament... és extraordinari. Les dades de creixement de les cooperatives segueixen una tendència general natural. Però no és casualitat, també és gràcies als Ateneus. Els anys que venen encara ajustarem el programa per recollir els aprenentatges que hem anat recollint, que sobretot posen en valor aquest treball fi de connectar persones, entitats, economies locals, economies comunitàries, empreses i administracions locals.

Els ajuntaments han de veure els Ateneus com un dispositiu del Govern que enxarxa amb els projectes del territori, que els ajuda a desenvolupar polítiques amb mirada d’economia social i solidària. Un èxit en aquest sentit és que governs locals de diferents colors polítics ens han mostrat interès per continuar amb el programa.

L’any passat vau engegar dues noves convocatòries, Ocell de Foc i Comunalitats; com en valoreu l’arrencada?

El programa Ocell de Foc, que vincula salut mental i joventut, està generant xarxes locals complementàries a salut, educació, cultura i joventut per donar resposta a les situacions concretes de cada jove a cada territori. És fonamental i és un gran exemple de coordinació entre departaments, entre administracions, entre disciplines i entre projectes.

Les Comunalitats treballen partint de les economies comunitàries locals. Es tracta de posar molt en valor els espais de dinamització comunitària. Com connectes un grup de gestió d’un hort agroecològic, amb una entitat social, amb una cooperativa o l’administració?

Són programes tendres, innovadors, arriscats, però són molt importants perquè ens validen molt més enllà de la fórmula jurídica, ens validen la manera de treball participada, en xarxa, arrelada, que les cooperatives fa anys que practiquen i ara poden dinamitzar al territori.

Ens hem convertit en gestors d’indicadors.

És un dels problemes. Estem valorant com reduir aquesta part. És un dels problemes de no ser un país independent, depenem de finançaments aliens que venen marcats per l’exigència d’indicadors que no posem nosaltres i que, a vegades, tot i ser importants, no són centrals en l’objectiu principal dels projectes.

Si poguéssim somiar, com seria una Catalunya travessada pels valors de l'ESS?

Seria una Catalunya on parlaríem molt més de comunitat que de persones. Les persones tindrien sentit en tant que vinculades a una comunitat que les acull, les recull, les ajuda, les relaciona, les enriqueix, les promociona, que els aporta cultura, reconeixement, estima. Perquè la diferència és una riquesa, però la diferència de la riquesa, no. Per tant, seria una societat en què l’economia estaria al servei de les necessitats reals del conjunt de persones. Seria una economia on molta gent podria participar en la gestió i el rendiment de comptes, on no caldria tenir estructures específiques per col·lectius concrets, perquè les estructures serien inclusives en elles mateixes. Podríem confiar que rere la producció hi ha mesures per respectar les persones, la producció d’energia o l’origen de les matèries primeres. Els centres educatius afavoririen el treball col·laboratiu. Serien uns valors que passin de generació en generació i que facin de Catalunya un país on tothom, subratllo, tothom, copsi que val molt la pena viure, cooperar, emprendre i treballar amb una consciència personal i comunitària que fes que a ningú li semblaria assenyat cercar la felicitat a costa dels altres o de l'entorn on vivim plegats. Tindríem una societat on no caldria lluitar per la justícia social perquè es donaria per feta.