“Barcelona necessita l’economia social i solidària”

Neus Altisent i Silva

Proximitat i motivació és el que ens transmet el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona durant el govern d’Ada Colau. Amb ell, aprofundim sobre l’economia social i solidària des de l’àmbit municipal, en un moment de canvi de color polític al consistori barceloní després dels resultats de les eleccions municipals d’aquest mes de maig.

Què es pot fer des del municipalisme per transitar cap a l’economia social i solidària (ESS)?

Des del municipalisme es poden plantar les llavors i assentar les bases perquè creixi. És necessari facilitar i generar les condicions per fomentar l’economia social i solidària, però ha d’haver-hi un teixit econòmic i associatiu de partida que faci de motor. 

Com si fos un jardí, si en un barri o municipi hi ha teixit, la nostra tasca des del sector públic és regar, fertilitzar perquè les plantes hi creixin. Però, en un lloc on no hi ha ESS, la nostra feina és portar terra fèrtil i ajudar a plantar llavors. Cada municipi i cada barri ha de tenir un enfocament diferent. A Barcelona, ja existia l’ESS, hem hagut de fer una estratègia per visibilitzar-la i fer-la créixer, però sense perdre de vista que la política pública només facilita, no pot substituir el que ha de tirar endavant la societat civil i teixit econòmic. 

Des de l’experiència de Barcelona, quines recomanacions plantejaries en altres municipis?

L’ESS s’ha de visibilitzar i fer transcendir als governs i als partits polítics perquè hi hagi una política de ciutat posant de manifest que els guanys són per a tota la ciutadania. També és important fer polítiques públiques que comptin amb molt consens per fer-les irreversibles. I també generar estructures que es mantinguin en el temps, tant des de la perspectiva empresarial com des de la lluita i representació de l’ESS, construint i observant les necessitats adaptades a cada territori. I, finalment, cal recordar que no estem descobrint la roda: hi ha molts projectes arreu de Catalunya que poden servir d'exemple per al nostre municipi. La XMESS, en aquest sentit, és un bon espai per aprendre bones pràctiques.

És necessari facilitar i generar les condicions per fomentar l’economia social i solidària, però ha d’haver-hi un teixit econòmic i associatiu de partida que faci de motor

Quins són els reptes que té l’ESS sobre la taula?

L’ESS ha de créixer i cal que agafi economia d’escala, mentre que les empreses del sector s’han de fer viables econòmicament. Així doncs, cal posicionar-se millor dins de l’economia de la ciutat. I això implica entrar en àmbits o  sectors en els quals no s’ha accedit gaire i ampliar fronteres en el mercat social. La gran pregunta és com creixem sense perdre els valors. Per mi, és totalment compatible. 

Per altra banda, la digitalització és un dels reptes en què l’economia social s’ha quedat enrere. La disrupció digital està present, no és opcional. Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha apostat per construir un pla de digitalització que vol implicar les entitats i la Generalitat de Catalunya. I amb això involucrar el Bloc 4 i Innoba-Ca n’Andalet perquè tinguin un paper important. El consistori barceloní també compta com a precedent amb el programa Match Impulsa, conjuntament amb la UOC, un pla d’acompanyament d’entitats i empreses de l’ESS per a la seva digitalització. 

I aquest creixement, com es pot fer?

L’ESS té formes de creixement diferenciades. Per exemple, les cooperatives de segon grau són una opció molt interessant; fem-les servir. Es pot crear una cooperativa de serveis entre diverses entitats per mutualitzar alguns serveis o infraestructures compartides o, fins i tot, els crèdits mancomunats, etc, en tenim molts d’instruments. Hi ha diferents instruments per poder créixer i alhora mantenir els valors. Cal mirar-ho sense complexos i ser creatius. 

La transició ecològica seria un altre dels reptes de l’ESS?

Totalment. L’economia social i solidària ha de tenir un paper important. En els grans temes clau per a la transició ecològica com són l’habitatge, l’energia, les finances, la mobilitat, l’alimentació… l’ESS és forta i té projectes de referència. És una oportunitat molt potent. Ara cal fer-se gran i demostrar a la ciutadania que podem ser una solució respecte a altres opcions. Hem d’aprofitar les oportunitats que surten per posar l’ESS sobre la taula i reivindicar el nostre paper dins de l’economia. Com hauria d’estar passant amb les comunitats energètiques.

Creus que els preus són prou seductors per atraure la ciutadania vers l’ESS?

No només és una qüestió de preu, els serveis de l’economia social t’ofereixen transparència, honestedat, bon tracte, valors... però no només això. És qüestió de trobar un equilibri entre els preus competitius, qualitat  i els valors que aporta l’ESS.

Hem d’aprofitar les oportunitats que surten per posar l’ESS sobre la taula i reivindicar el nostre paper dins de l’economia

En aquests darrers vuit anys, l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta clara per l’ESS. 

Sí, el consistori ha impulsat diverses polítiques en economia social i solidària. La més recent, impulsada conjuntament amb l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT), és l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030, un procés compartit entre els diferents actors de l’ESS per contribuir en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i que serveixi de marc general per l’ESS. D’altra banda, comptem amb el Pla d’Impuls de l’ESS 2021-2023, al qual s’han destinat més de 21 milions d’euros. 

Quin és l’objectiu de l’Estratègia ESS BCN 2030?

Hem contribuït a treballar amb certes dinàmiques de coproducció amb el àmbit r de l’ESS i la valoració és positiva. Aquestes dinàmiques de treball conjunt garanteixen que es continuï treballant, més enllà d'un govern, d’un partit i d’un mandat. La ciutat de Barcelona necessita l’ESS, ha de formar part de les polítiques municipals, que no depengui només d’un govern. 

En què consisteix?

És una estratègia de ciutat que va més enllà d'un document. És una dinàmica de treball, entre els agents de l’ESS i l’Ajuntament que col·laboren per fer-la créixer i enfortir-la. Ha servit per fer de far. 

El gran projecte d’aquesta Estratègia és Bloc4BCN, conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Coòpolis i la Generalitat de Catalunya. Es tractarà d’un centre de promoció del cooperativisme i 'ESS  de 4000 m2 que obrirà les portes el gener de 2024 i que no té precedents en l’impuls de l’ESS a escala de ciutat i de país. 

Amb el nou govern municipal, creus que les polítiques que giren al voltant de l’ESS quedaran retallades? (Aquesta pregunta es va formular quan encara no hi havia cap pacte per investir alcalde a Jaume Collboni)

Tinc la impressió que s’ha generat un consens transversal durant aquest mandat i això fa que sigui força irreversible. M’atreveixo a dir que qualsevol govern respectarà aquestes dinàmiques. Hi haurà diferències en intensitat, però hi ha una base que no és qüestionable. I si no és així, hi ha un moviment social per defensar-ho. 

L’ESS s’ha de visibilitzar i fer transcendir als governs i als partits polítics perquè hi hagi una política de ciutat posant de manifest que els guanys són per a tota la ciutadania

Durant aquests vuit anys, l’Ajuntament ha fet una aposta clara per l’economia social i solidària. Què ha implicat per al conjunt de la ciutat?

El ritme de creació de cooperatives ha augmentat significativament a Barcelona. Entre 2016 i 2019 es va multiplicar per tres: de 25 cooperatives a l’any, se’n van crear 75 el 2019. Posteriorment, a causa de la covid va baixar la xifra, però actualment torna a pujar el nombre de cooperatives de nova creació, unes 60 a l’any.

Les xifres de BCN Activa han augmentat considerablement: unes 17.000 persones úniques han passat pels serveis de formació, assessorament i incubació al voltant de l’ESS. Passant de ser un 3% l’atenció de BCN Activa a quasi un 11%. 

Tot i que la ciutadania té més coneixement de l’ESS que temps enrere, què cal fer perquè sigui considerada una opció viable?

Cal donar més visibilitat a l’ESS, generar esdeveniments com la Febrerada, fer créixer la Fira de l’Economia Social de Catalunya (FESC) o la fira de Nadal de la plaça de Catalunya. Hem d’aprofitar les oportunitats amb respostes reals, que la gent vegi que pot cobrir moltes necessitats amb l’ESS i sortir dels estereotips més acotats. 

Com es concreta això?

Coordinant tots els instruments dels quals ja disposa l’economia social i solidària. Quan busques feina, per exemple. Cal que cada vegada més gent vegi que és una opció de treball, tant per emprendre una activitat com per treballar en una entitat de l’ESS. I, per tant, un dels reptes és la captació i retenció de talent, i la millora de les condicions laborals, que sovint no són competitives. Cal apostar per l'enfortiment empresarial.