“El sistema en què vivim ens ha pres la creativitat perquè no puguem organitzar-nos i crear altres formes de fer”

Amàlia García i Fargas

A La Tregua es defineixen com una comunitat antiracista decolonial que treballa des de l’educació popular, el teatre d’oprimides i la investigació acció. Karolyna Núñez Grez parla amb energia i passió de tots els projectes que tenen entre mans. Conversem amb ella sobre la potència de les pràctiques artístiques, les cures col·lectives i l’antiracisme dins l’Economia Social i Solidària (ESS).

Per a algú que no us coneix de res, podries explicar què és i què feu a La Tregua?

La Tregua és un espai formatiu que vol promoure formes alternatives de relacionar-nos, compartir i crear, a través de metodologies participatives i basades en l’educació popular. El component artístic és l’eina amb la qual treballem i intentem que estigui present en tots els projectes, perquè és una forma d’aprendre i incorporar el que estem treballant de manera integral. A partir d’aquí, fem moltes coses. Hi ha la branca d’experiència artística, amb cursos regulars, intensius, monogràfics o residències. També hi ha la part d’educació transformadora, amb formació, acompanyaments o activitats molt diverses per a escoles, administracions i entitats o col·lectius. Una altra branca són els projectes propis, on hi ha una part de Migració i Art, amb projectes d’acompanyament en el procés migratori, i una altra Sociolaboral i de drets, amb projectes com Juntes Trepitjant Fort, que té a veure amb la regularització de dones treballadores de la llar i de les cures. Finalment, hi ha la branca de consultoria i investigacions, així com la participació en projectes externs. 

Quan i com va néixer el projecte?

L’any 2016 la Tregua va néixer com a projecte col·lectiu i des de llavors hem anat creixent. El 2017 vam conformar-nos com a associació, un model que vam mantenir fins al 2019, quan finalment vam decidir fer-nos cooperativa. D’alguna manera, el naixement de La Tregua té a veure amb la situació migratòria que algunes de les persones que el conformem vivíem en aquell moment; el fet de no trobar espais que acollissin altres formes de fer i la necessitat de que es reconegués el que havíem estudiat sense haver de demostrar constantment que el que fem és vàlid. La idea de La Tregua era construir un espai on sentir-nos com a casa i alhora on desenvolupar-nos i treballar. I en aquesta iniciativa ens vam unir un seguit de persones que compartíem metodologies.

La idea de La Tregua era construir un espai on sentir-nos com a casa i alhora on desenvolupar-nos i treballar

Abans comentaves que la pràctica artística és el fil que uneix tots els vessants del vostre projecte. Per què és enriquidor treballar des d’aquí?

Per a nosaltres l’educació ha estat sempre l’eix central i si una cosa tenim clara és que aprenem amb tot el cos, no només amb el cap; això és el pensament dicotòmic. Si ho analitzem des d’una dimensió decolonial, podem veure que a través del sistema en què vivim ens han pres la creativitat perquè no puguem organitzar-nos i crear altres formes de fer. Ens han coartat la manera d’expressar-nos; tot ho has de dir en paraules i, en el fons, només certes paraules. Amb la idea de “veure per creure”, l’expressió de sons, de moviments i la creativitat amb altres parts del cos queda anul·lada. Estem encartonades i fem rutines robòtiques, ens passen coses i no les experimentem amb tots els sentits. Davant d’això, la idea és despertar la consciència que estem vius i entendre que, per aquest mateix fet d’estar vius, tenim la capacitat de prendre decisions que ens ajudin a pensar-nos més col·lectivament. En aquest sentit, les eines artístiques fan una interpel·lació bastant directa a una altra manera de fer, perquè apel·len a totes les emocions i els sentits.

Quina potencialitat té aquest reapropiar-nos de la creativitat en tots els àmbits de la nostra vida?

El que fa és precisament el que no volen que passi, que ens sentim poderoses, amb capacitat de fer, crear i decidir. Quan el poder econòmic, cultural i social el tenen uns pocs, es genera una piràmide i deleguem la capacitat de decidir i valorar. D’alguna manera, reapropiar-nos de la creativitat implica començar a trencar amb aquesta visió de l’art contemplatiu, en la qual som passives, i sortir d’una idea restrictiva, on tot és depurat, elegant i “bonic”. El que nosaltres fem és explicar des d’un inici d’on partim, perquè hi ha molta autocensura. Sovint pensem que no servim per a ballar o que som incapaces de cantar, per exemple. Des de La Tregua volem generar espais on puguis experimentar diferents disciplines i trobar el canal d’expressió més adient a la teva personalitat o la teva manera de fer segons el moment. Perquè també cal trencar amb la idea que som estàtiques. Les identitats van canviant i són dinàmiques.

A La Tregua disposeu d’un espai físic, un local on hi ha una biblioteca, espai per a fer reunions i assemblees, espais de creació, espais on descansar abans d’una activitat… En un món cada cop més individualista, per què és important fomentar espais de convivència i intercanvi com aquest?
El projecte de La Tregua va començar precisament amb la cerca d’una llar, d’un lloc segur. La ciutat té un ritme frenètic, que no para, i la idea era poder tenir un espai de tregua, on poder abaixar la guàrdia i respirar. Un espai on estar a gust, on sentir-te tu mateixa i respectar-te tal com et sents en cada moment. D’alguna manera això t’ho dona l’espaialitat, el fet de tenir un entorn tranquil, amb un sofà on poder fer una infusió i un espai on poder compartir i moure’t lliurement. Aquesta aposta també té a veure amb el nostre convenciment que les cures haurien de ser col·lectives. De vegades necessitem refugiar-nos a casa, però volem que també puguem sentir que tenim una xarxa. En aquest sentit, les activitats artístiques remouen les emocions i ens permeten canalitzar-les. I això també és important, sobretot perquè en la col·lectivitat neix una altra cosa. No és el mateix estar-te movent sola que en un contacte amb una altra persona. Per a nosaltres és important mantenir aquesta mena de màgia que neix en col·lectiu.
 

Es continua concebent que l’eix principal és l'anticapitalisme i no es té en compte l'antiracisme que va tot lligat. És per això que continuarem lluitant per una economia social antiracista, popular i transfeminista

Dieu que compartiu un espai per a “una socialització intercultural, basada en el reconeixement de les nostres diferències i el treball comunitari”. Com enteneu el concepte d'interculturalitat?

Sempre diem que treballem des d’una interculturalitat crítica, amb cognom. La qüestió és que per a nosaltres la interculturalitat no és un enfocament, perquè no és una manera de veure el món que aconsegueixes quan et poses unes “ulleres”. Des del nostre punt de vista, la interculturalitat té a veure amb processos i no es pot donar si no hi ha una reflexió cap a la decolonialitat. La interculturalitat es produeix quan ens deixem afectar; del que tu estàs compartint i el que jo estic compartint en sortirà una altra cosa. Es tracta precisament de comprendre la riquesa que té deixar-se afectar, veure què passa en aquest moment de trobada. Si ens mantenim en la creença que les identitats són estàtiques, si no vull que em canviïs, no es produirà cap procés. A més, si no comprenem que estem situades en llocs diferents, que estem desigualment situades, aquesta interculturalitat serà ficció, un moment puntual. Quan parlem d’interculturalitat crítica el que fem és situar-nos en un lloc teòric que es diferencia de la interculturalitat funcional, que seria la que manté les posicions desiguals del món modern. En el fons, aquesta idea d’interculturalitat té més a veure amb el concepte de tolerància, perquè no proposa un fer realment en conjunt, col·lectiu. La interculturalitat crítica vol qüestionar aquestes posicions desiguals i això requereix un posicionament decolonial.

La Tregua és una de les cooperatives que forma part del cercle de Migracions i d’Economia Social i Solidària antiracista de Coòpolis. Actualment, diries que la perspectiva antiracista està integrada dins el món de l’ESS?
D’alguna manera, el cercle neix per abordar aquesta qüestió i parteix d’una reflexió que evidencia que el ressorgiment de l’ESS que es va viure als anys 90 va ser principalment blanca, sense cap reflexió antiracista. Per a nosaltres, començar a formar part del cercle va ser una oportunitat per fer un pas més en el treball de l’antiracisme i sentir que no estàvem soles fent aquesta feina.  A més, ens ha permès participar del projecte de la Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa, que per a nosaltres és molt valuós. El dissabte 30 de setembre hem celebrat la quarta edició, una gran oportunitat per veure l’aportació que estan fent els col·lectius migrants a l’economia de la ciutat i com estan organitzant-se. Amb tot, crec que dins de l’ESS hi ha hagut un avenç, encara que lent. Ja no és tan fàcil dir que ets anticapitalista i no pensar que també ets antiracista; o, com a mínim, algú t’ho assenyalarà. Parlo aquí d’antiracisme i no de decolonialitat, perquè, encara que el terme comença a estar de moda, en aquest aspecte estem “anys llum”. Al final, la nostra crítica continuarà, perquè encara falta molt camí i veiem que hi ha dinàmiques que no se surten de les lògiques de posició desigual. Es continua concebent que l’eix principal és l'anticapitalisme i no es té en compte que això va tot lligat. És per això que continuarem lluitant per una economia social antiracista, popular i transfeminista.