”Hem d’aprendre a cultivar l’esperit comunitari i a cuidar les relacions i els vincles”

Neus Altisent i Silva

Amb el convenciment de fer les coses ben fetes, Mireia Parera de la cooperativa Fil a l’Agulla, desgrana els secrets per una bona convivència en un habitatge cooperatiu a través del llibre ‘Teixir Comunitats’ que ella ha coordinat i que ha editat Pol·len edicions. Els textos escrits per onze membres de la cooperativa desgranen les reflexions i acompanyaments a persones i comunitats fruit de les seves experiències professionals. 

Les pujades del preu del lloguer, edificis sencers propietat de grans tenidors i ciutadania que cada vegada ha de destinar una part més gran del sou a pagar l’habitatge. L’habitatge en cessió d’ús és una alternativa?

És un model possible davant del problema esgarrifós que tenim amb l’habitatge en aquest país, una alternativa interessant com a model no especulatiu. No obstant, cal que els governs fomentin més aquest tipus d’habitatge, ja que no està a l’abast de tothom. Hi ha una part de la societat que se’n queda fora: persones amb pocs recursos, persones migrades amb poc vincle o suport. No hi ha facilitats, les administracions no estan donant resposta.

Sovint l'habitatge en cessió d'ús incorpora implícitament nous models de cohabitatge que donen més espai a les cures. Què canvia?

Hi ha gent que s'atansa a aquests models fugint de la soledat o buscant altres imaginaris de convivència per cobrir certes necessitats. Vivim en una societat basada amb el nucli de la familia heterosexual amb criatures, si ens hi fixem, les cases estan creades sota aquest model, amb l’habitació de matrimoni i la petita pels infants. Si aquest no és el teu model, és normal que busquis alternatives.

Per tant, en un món capitalista que ens porta de cap a l'individualisme, el cohabitatge ens pot ajudar a sortir d'aquesta tendència?

Pots viure en un cohabitatge i ser molt individualista, aquest llibre és una invitació a trencar amb aquestes lògiques, independentment de com visquis. No crec que existeixi una única manera de viure, i cadascú ha de trobar la seva, però sí hem d’aprendre a cultivar aquest esperit comunitari i a cuidar les relacions i els vincles. Som éssers relacionals on el fet comunitari és important. Sovint, l’absència d’espiritualitat ens porta a desconnectar-nos, endinsar-nos a aquest individualisme, i fa que ens aboquem a relacions tòxiques i a no cuidar-nos. 

Antigament en una mateixa casa habitaven diverses generacions, avis pares i fills, hi havia un concepte de comunitat més ampli. Una idea que el món occidental ha anat perdent.

Actualment, aquelles societats més individualistes, més desconnectades de la vida, emmalalteixen. En canvi, aquelles societats que se senten més part del tot, més connectades tenen molt guanyat.

Hem de reconnectar amb el sentit espiritual. Li podríem dir sentit ecològic, som part del planeta i si cuido de l'entorn, m’estic cuidant a mi i al revés. És essencial. Si estiguéssim connectades profundament amb aquest concepte, la resta ve sol. Com que a vegades no passa, és necessari fer aquest treball de cohesió, comunicació entre les persones, com gestionem la diversitat d’opinions, com gestionem els conflictes… 

Com a facilitadora i consultora organitzacional de Fil a l’Agulla, reivindiques el vostre paper dins dels projectes d’habitatge cooperatiu. Quin nivell de consciència col·lectiva hi ha actualment?

Cada cop hi ha més comunitats on es dona importància a aquest acompanyament dins de la comunitat. Tot i que, estem millor que fa deu anys, encara hi ha molt camí per recórrer. Avui dia, encara es veu més important l’acompanyament arquitectònic que no pas l’organització interna o treballar amb les relacions. No es valora prou. 

Quins aprenentatges heu pogut extreure fruit d’acompanyar projectes habitatge cooperatiu?

L'aprenentatge està relacionat a com ens posicionem davant els processos d'acompanyament: reivindiquem que som noves i també estem aprenent, és una oda a l’error. Volem fugir del fet que ‘com ets professional, no t’equivocaras’. És molt exigent i no és realista. A banda, que no és el tipus de societat a la que volem contribuir. Volem que la gent sigui capaç de veure què sap fer i què no, estigui oberta a l’aprenentatge.

Quines recomanacions faries per crear comunitats fortes i sanes?

Els projectes comunitaris on la convivència és més estreta i es comparteixen molts aspectes de la vida quotidiana és especialment important tenir responsabilitat afectiva. Per tant, ajudarà que hagis fet o facis treball personal i siguis conscient de la teva motxilla. En termes generals, en el moment que ens coneixem més i posem més consciència de qui som i com som també ens cuidarem més a nosaltres i a la resta.