“El 80% de l'impacte ambiental es decideix en la fase del disseny”

Laia Coronado Nadal

Tot i l’etiqueta que encapçala aquesta entrevista, Vila no s’hi sent plenament còmoda per la “perversió que sovint es fa del terme ‘eco’”, i prefereix parlar de disseny compromès amb el medi ambient, des d’un “sentit comú crític”. És a dir, que no calcula les emissions exactes que genera un disseny que fa, si no que busca minimitzar l’impacte dels seus projectes de disseny, i si és possible, que aquest sigui positiu. Va participar a l’Ecobooklab 2023 amb una conversa amb Josep Martínez Ruzafa i Roc Alabat, també ecodissenyadors. 

Què és l’ecodisseny?

Vol reduir la petjada ecològica del que dissenyem. Un 80% de l’impacte ambiental es defineix durant la fase inicial, la dels dissenyadors. Sempre dic que com a dissenyadors tenim una responsabilitat, i per tant també podem ser generadors del canvi: podem tenir tant un impacte negatiu com positiu. L’ecodisseny té en compte totes les etapes o fases, del cicle de vida: des de la conceptualització, que és on nosaltres ho podem compensar de manera més holística, i per tant tenir en compte l’extracció de materials –d’on provenen–, el processat i ensamblatge, transport i distribució, ús i consum, del que nosaltres dissenyem. D’aquesta manera podem reduir l’impacte ambiental i la petjada ecològica. I per exemple, treballo molt amb els residus i els sobrants, per transformar-los en coses noves.

En quins àmbits o projectes has treballat?

En tots, una mica. El que m’engloba és la sostenibilitat, com reduir l’impacte ambiental, però toco des d’editorial, branding, web, direcció creativa, disseny i comissariat d’exposicions, packaging. Per tant el que faig molt últimament és experimentar com transformar a partir de residus ja existents. Des d’SlowMov, que és una cafeteria de Barcelona i són torradors de cafè d’especialitat, que vaig agafar el seu residu, el marro del cafè, per fer tintes de cafè per als seus packagings. En aquell moment, perquè ara ha anat evolucionant i ara estan fets amb tintes de soja. O per al Museu de la Vida Rural, que es feia l’exposició ‘Jugar amb foc’, tots els dissenys gràfics i textos de sala, els vaig puntar amb tinta de l’incendi de Ribera d’Ebre. Vaig anar a buscar troncs, els vaig transformar en tinta i mentre llegies veies part d’aquell incendi, o en què s’havia convertit el foc.

Perquè el disseny tingui el mínim impacte, el sentit comú pot ser més útil que fer un càlcul de les emissions de CO2

La part d’emissions de CO2, per exemple, com ho tractes?

No faig el càlcul, que és molt difícil: necessites que tots els agents et donin les dades. Però sé que si faig les coses a nivell local, estic reduint emissions. O si faig les coses optimitzant l’espai. Hi ha una sèrie de criteris que t’ajuden a decidir en el moment de dissenyar a reduir les emissions que pots emetre durant tot el procés. Un punt de sentit comú crític, diríem.

Com vas començar? Què et va dirigir a anar cap aquí?

Quan vaig acabar d’estudiar, treballava a Cuenca, a Madrid i me’n vaig anar a El Salvador a fer un documental en un moment en què el país estava en un conflicte polític, perquè hi havia el govern d’Arenas i el Frente Nacionalista estava intentant revoltar-se i fer fora el govern de dretes. Jo estava al mig de la revolució i me’n vaig adonar de què injust és el món, i de la sort de poder fer el que fas en funció d’on has nascut. Quan vaig tornar aquí vaig estudiar un postgrau en Direcció d’Art però vaig entrar en conflicte amb mi mateixa i amb el món de la publicitat, la comunicació… i com de superficials i perversos podem arribar a ser. Vaig entrar en un conflicte intern del que no sabia sortir.

Només llevar-te ja consumeixes: el millor és fer-ho de la manera més responsable possible

Què et va dirigir cap a l’ecodisseny?

Quan vaig voler deixar-ho tot vaig començar a fer dissenys per a clients que estaven relacionats amb el món de l’agricultura ecològica, a qui ja coneixia. Em vaig adonar que en aquell moment el que es feia era imprimir en textura de paper craft —que llavors ni tan sols era reciclat— per semblar ecològics. Però no ho has de semblar, ho has de ser. Aleshores ve aquesta recerca de com poder fer-ho realment, que ho sigui i no que ho sembli.

Et trobes en contradiccions? Quan prioritzant una acció tens més impacte per un altre costat.

Tot el dia, amb totes les accions que faig. A vegades t’interessa un material, per exemple, que conceptualment ajuda al teu projecte, però potser només el fabriquen a la Xina, o el client només pot assumir-ne el cost si ve de la Xina. Per tant saps que ja tindrà una petjada de CO2 només per portar-lo d’allà. Però sí que la idea és ser conscient que totes les teves decisions tenen un impacte i poder compensar-lo: per això és interessant treballar totes les parts del cicle de vida per poder detectar on generes més impacte per intentar reduir-lo, o compensar. Però si volem ser 100% sostenibles, millor ens dediquem a una altra cosa, o no fer res. Només llevar-te ja consumeixes: el millor és fer-ho de la manera més responsable possible.