“Hernani està implementant un pla de sobirania territorial sobre la base de l’economia social i solidària, i funciona”

Aina Serra i Julià

Imparable d’idees, de ritme i de vocació transformadora real, la que es materialitza més enllà de la teoria i del bar. Andoni Egia és tècnic de desenvolupament local de l’Ajuntament d’Hernani des de 2013, on impulsa un pla de sobirania territorial sobre la base de la planificació i la democratització de tots els àmbits de la vida.
 

Sobirania territorial, de què estem parlant?

La sobirania territorial vetlla per assegurar la reproducció de la vida fora de les dinàmiques d’acumulació de capital. És a dir, que per tenir accés a l’alimentació no calgui passar per la mediació d’organitzacions que prioritzen maximitzar beneficis en lloc de garantir la bona alimentació per a tothom. Que es democratitzin tots els sectors que donen cobertura a les necessitats bàsiques de la vida.

Com es materialitza?

Quan diem ser sobirans ens referim a tenir la propietat, el poder de decisió i el poder d’acció sobre els recursos per tal que els pobles puguin desenvolupar-se tal com ells decideixin. Per aconseguir-ho, fem una proposta metodològica concreta: d’entrada, recuperar la propietat pública sobre els mitjans de producció i reproducció, i socialitzar-los per assegurar-ne l’accés universal i igualitari per a tothom. Després, establir una planificació público-econòmico-comunitària dels recursos partint de les necessitats de la ciutadania. I finalment, activar i dinamitzar seguint els principis cooperatius, aquests mitjans de producció socialitzats segons les línies estratègiques que ha marcat la comunitat.

I això per tots els àmbits de la vida.

Un repte! Impulsem processos de sobirania en tota la cadena productiva (matèries primeres, transformació, distribució, venda, consum i gestió de residus) de tots els sectors estratègics (alimentació, cures, habitatge, energia, telecomunicacions, finances... ) i els anem articulant entre si. Lluny de voler l’autarquia, sí que vetllem perquè l’impacte d’aquests processos es quedi tant com sigui possible al territori.

Impulsem processos de sobirania en tota la cadena productiva de tots els sectors estratègics i els anem articulant entre si

Processos de sobirania vol dir assemblea i reunions?

Sí, tenim espais de debat sectorials que es troben una vegada al mes per fer planificació i seguiment estratègic dels projectes. Espais de debat amb els moviments socials per transversalitzar els plans sectorials amb la perspectiva feminista, de classe, descolonial, ecologista i de llengua. I, finalment, hi ha el Consell de planificació local, que es troba cinc vegades l’any per fer el Pla Integral d’Hernani Burujabe, on s’articulen totes les propostes que vota tota la ciutadania a través d’un procés participatiu telemàtic.

La ciutadania us segueix?

Cada vegada més, sí. Hi ha centenars de persones diferents implicades en aquests processos en una població entorn de 20.000 habitants.

I teniu resultats?

Tots els sectors tenen projectes i tots els projectes tiren endavant. La comunitat energètica ja està en marxa, ja tenim una associació de productors i consumidors que ha obert una botiga, hem fet una cuina molt gran per elaborar i transformar, tenim una cooperativa de cures i un servei d’acompanyament comunitari a persones grans, més de 1.000 usuaris de la moneda i 100 botigues donades d’alta, hem posat fibra òptica comunitària al nucli antic.

És una proposta realment factible?

Ho estem fent. Hernani està implementant un pla de sobirania territorial a partir de l’economia social i solidària, i funciona. I no ho fem en un poblet aïllat al mig del bosc, no; ho fem en un municipi on imperen totes les forces del capitalisme.

Es basa en alguna proposta teòrica?

Moltes. Fa molts anys que debatem sobre això i que ho treballem amb altres col·lectius. A Catalunya hi ha un moviment molt potent en aquest sentit. A més, nosaltres el que volem és dotar-ho tot de metodologia per poder-ho replicar, així que cuidem molt la base teòrica. Agafem el marc que plantegen les companyes de l’economia feminista, basat en el conflicte entre el capital i la vida, en què es considera que les condicions per la reproducció del capital són antagòniques a les condicions per la reproducció de la vida. És a dir, que el capitalisme és un sistema que se sosté sobre la base de la negació de la vida. Només cal veure el compte de resultats d’Endesa o d’Iberdrola que no paren d’enriquir-se, en paral·lel a l’augment de la pobresa energètica entre la ciutadania. És obvi.

Necessitem trinxeres concretes on desenvolupar propostes alternatives i demostrar que són realment factibles i positives per a la gent i l’entorn, i Hernani Burujabe n’és una

El capitalisme aposta pel creixement infinit, aposta per una negació infinita de la vida?

Això mateix. El capitalisme necessita un creixement constant del 3%. Per tant, per fer viable aquest creixement és imprescindible que entri en conflicte amb els recursos que el sostenen. Des de l’economia feminista es desgrana en cinc eixos: el conflicte entre el capital i el treball, ja que el creixement del capitalisme només se sustenta si hi ha una reducció de les condicions laborals; el conflicte ecosistèmic, pel fet que el creixement es desenvolupa a costa d’una base biofísica que no creix; el conflicte patriarcal, perquè l’acumulació de capital se sustenta en la negació dels treballs reproductius, que es deixen fora del mercat; el conflicte racial, ja que el capitalisme es desenvolupa a costa d'una relació colonial de subrogació dels recursos del sud per als interessos del nord; i finalment, el conflicte polític, pel fet que els discursos d’odi i alineació es basen en l’empobriment de les classes mitjanes i la radicalització dels interessos basats en les identitats.

En tot cas, tot això és molt teòric. Necessitem trinxeres concretes on desenvolupar propostes alternatives i demostrar que són realment factibles i positives per a la gent i l’entorn, i Hernani Burujabe n’és una.

Quin és el context que ho fa possible?

Calen moviments socials actius i articulats, iniciatives econòmiques alternatives i un marc institucional favorable. Al País Basc està creixent una força política que aposta per una economia de la vida, i això amb matisos i entrebancs, però està possibilitant espais per pensar i per impulsar projectes com aquest arreu del territori. En el pla econòmic també. Actualment ja existeixen alternatives no capitalistes en tots els sectors estratègics que fan possible la vida. Per molt que en alguns casos siguin incipients, prefiguren una proposta i tenen capacitat d’escalabilitat. I vosaltres, a Catalunya, també: Coop57, SomEnergia, SomConnexió, SomMobilitat, cooperatives de cures, de sobirania alimentària, de serveis… I finalment, la dimensió social, un teixit de col·lectius dens i organitzat que aborda totes les lluites: feminismes, interculturalitat, llengua, pobresa, ecologisme…  A més, al País Basc, tenim també un teixit sindical molt actiu, som el país d’Europa on es fan més vagues generals cada any.

Teníeu experiències anteriors?

Com a tècnic de desenvolupament local de l’Ajuntament d’Hernani, el 2013 vam començar a impulsar un pla de desenvolupament comarcal basat en l’economia social i solidària juntament amb els sis pobles de l’entorn d’Hernani. Hi vam impulsar una cooperativa de cures, vam treballar la sobirania alimentària amb els productors locals, vam crear un cotreball de l’economia social i solidària... allà ja hi teníem una mica d’estructura engegada. Llavors va arribar el març del 2020: pandèmia, tothom tancat a casa, pugen les necessitats d’energia, els productors no tenien mercats on vendre, canvien radicalment les necessitats de cures... i és en aquest context que comencem a idear el que esdevindria Hernani Burujabe. La doctrina del xoc diu que s’aprofiten les situacions de crisi per neoliberalitzar encara més el mercat i reduir drets; nosaltres ho vam aprofitar per impulsar un sistema de sobirania territorial des de l’Ajuntament.

Amb el suport de: