“Volem contribuir a impulsar un ecosistema cultural propi del Pirineu”

Amàlia García i Fargas

El Refugi és una llibreria cooperativa especialitzada en pensament crític que el 2022 va obrir les portes al bell mig de la Seu d’Urgell. El projecte, que actualment compta amb dues sòcies treballadores i vora trenta sòcies col·laboradores, vol contribuir en la dinamització del teixit cultural del territori. Així, el seu local sovint acull activitats com ara presentacions de llibres, concerts o recitals de poesia i a la botiga, a banda de llibres, també hi ha espai per a la producció d’artistes d’arreu del Pirineu. Parlem d’aquesta iniciativa amb en Miquel Albero, un dels seus impulsors.

Com va néixer el projecte d'El Refugi?

La idea d'El Refugi va sorgir el febrer de 2021, en un context de postpandèmia. Vivint a la Seu d’Urgell ens vam conèixer amb el Pol Maese, l’altre fundador de la llibreria, en un moment en què els dos teníem ganes d’engegar un projecte i fer un canvi vital. En aquest punt, vam veure que, després d’anys de lluites i treball col·lectiu, a la Seu d’Urgell s’havia creat un caldo de cultiu on la iniciativa d’una llibreria de pensament crític podia funcionar. Vam considerar que hi havia un ecosistema adequat per tirar endavant un projecte amb el qual donar espai a autors i autores que trenquen amb els discursos més mainstream i vam decidir fer-lo realitat. Amb tot, el Pol i jo som dues persones que venim de fora de la Seu; ell és de Barcelona i jo de València. Per a nosaltres, l’arrelament social era una qüestió molt important i per això vam començar a teixir una xarxa de sòcies col·laboradores. El que en un principi havíem pensat que havien de ser unes 5 o 10 persones, se’ns va escapar de les mans i ara mateix ja en són més de 30.

Una qüestió que genera curiositat és el vostre nom. Com és que vau decidir anomenar així el projecte?

El nom de la llibreria fa referència als refugis antiaeris que es van construir durant la Guerra Civil i, de fet, la línia gràfica del projecte s'inspira també en les tipografies que s’utilitzaven en aquella època. La guerra va esclatar en un moment d’efervescència política molt forta, on els moviments socials, culturals i polítics estaven en auge.  Quan arriba el cop d’estat d’extrema dreta, les persones que integraven aquests moviments es veuen obligades a refugiar-se. A partir d’aquí, la nostra idea era modernitzar aquesta concepció i plantejar la llibreria també com un refugi d’idees alternatives o transformadores. D’alguna manera, volem retre homenatge a totes aquelles persones que al llarg de la història han lluitat per les seves idees.

Espais com El Refugi crec que són fonamentals. Són espais agradables, on la gent se sent segura i còmode, espais on es pot parlar de tot

Una de les qüestions que reivindiqueu des d’El Refugi és que sou molt més que una botiga. Quin tipus d’esdeveniments i activitats organitzeu?

Aquest és precisament un dels pilars que té la llibreria. La realitat és que actualment El Refugi no podria sostenir-se només amb la venda de llibres, això sempre ho posem sobre la taula. Cal diversificar el projecte i, en aquest sentit, la programació cultural setmanal és fonamental per a poder dinamitzar l’espai. Per una banda, una part important de les activitats que duem a terme són presentacions de llibres, amb una oferta que intentem que sigui variada. Amb el pensament crític com a eix vertebrador, procurem organitzar presentacions que abordin temes que a la Seu no s’han obert mai o dels quals se n’ha parlat poc. Amb tot, també intentem tenir presents als autors del territori, per tal de construir un projecte arrelat que ens interessi a les persones que vivim aquí. A banda, també organitzem altres coses. Durant el 2024, per exemple, volem impulsar un cicle de jazz amb petits concerts on compartir bona música en un ambient íntim. Alhora també engeguem un grup de lectura i debat sobre transfeminismes i dissidències sexe-gènere, on participaran autores destacades. A més, sempre intentem fer algun tipus de petita exposició per a mostrar artistes locals que es vulguin donar a conèixer.
 

Vivim una època en què les nostres vides van plenes de virtualitat. Quin sentit pren en aquest context el fet de fer presentacions de llibres, recitals de poesia, concerts i altres esdeveniments en què es generen espais físics de trobada i intercanvi?

És important perquè enforteix el projecte i també enforteix al mateix col·lectiu. Vivim en un moment en què l’individualisme cada vegada és major i crec que aquests espais són petits racons des d’on generar comunitat. No m’agrada parlar d’espais de resistència, perquè crec que hem de superar aquesta fase. Ja fa molt temps que resistim, és hora d'avançar i fer-ho juntes. En aquest sentit, espais com El Refugi crec que són fonamentals. Són espais agradables, on la gent se sent segura i còmode, espais on es pot parlar de tot. Evidentment, partim d’un punt concret; som un projecte transformador i d’esquerres, però els nostres referents són molt amplis i crec que aquest ventall ens permet arribar a gent diversa que aquí troba punts en comú.

És essencial reivindicar que es fa cultura més enllà de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Hem de revaloritzar el que es fa aquí, plantar-nos i qüestionar perquè al Pirineu no haurien de poder venir autores o pensadores 

Per què és necessari impulsar una iniciativa com aquesta a la Seu d’Urgell? A l’hora de dinamitzar el territori, costa trencar amb el centralisme?

Actualment, podem parlar de discriminació cultural cap a certs territoris i, per tant, cap a les persones que hi habiten. És per això que és essencial reivindicar que es fa cultura més enllà de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona; per no parlar ja d’altres capitals com Madrid o Bilbao. Hem de revaloritzar el que es fa aquí, plantar-nos i qüestionar perquè al Pirineu no haurien de poder venir autores o pensadores que sempre lliguem a grans capitals. A banda, també és important entendre que aquí hi ha una necessitat real de projectes com aquest. Des que vam obrir la llibreria, hem comprovat que les activitats que proposem funcionen i això demostra que aquí dalt hi ha una necessitat d’accés a la cultura. Al final, cal entendre que ens trobem en unes condicions molt concretes: vivim entre valls, no tenim transports públics de qualitat i estem desconnectades. Això fa que fins i tot entre nosaltres de vegades desconeixem la pròpia activitat cultural que es fa al Pirineu o que costi portar a persones de fora per a una activitat. El camí és llarg, però crec que anem en la bona direcció.

Precisament del Refugi va néixer el projecte de ‘La Barraca’. Podries explicar en què consisteix?

La Barraca lliga amb el que comentàvem ara mateix i també entronca amb el que seria el relat fundacional de la cooperativa. Tal com explicava, el nom de la llibreria es vincula amb els refugis de la Guerra Civil. Doncs bé, precisament durant la segona república, el poeta Federico García Lorca va desenvolupar un projecte que es deia La Barraca: una companyia de teatre ambulant que viatjava a zones rurals perquè la gent pogués accedir a la cultura. La nostra Barraca s'inspira en aquesta iniciativa, perquè trobem un seguit de paral·lelismes entre un context i l'altre. En un territori rural de pobles de muntanya, en comptes de plantejar que la gent sempre vingui a la llibreria, vam proposar que la llibreria també sortís al territori. La idea és interconnectar els pobles a través d’una furgoneta plena de llibres i fer-ho en col·laboració amb les entitats culturals del territori, les seves autores i fins i tot amb les administracions públiques. Volem contribuir a impulsar un ecosistema cultural propi del Pirineu, un petit circuit cultural que sigui totalment autònom i que pugui oferir cultura de qualitat.

La cooperació ha estat clau per a consolidar dos projectes molt incipients. No ens enganyem, el sector cultural és bastant precari i no és fàcil aconseguir que els projectes siguin econòmicament viables i sostenibles en el temps

Amb aquesta mateixa idea de fer xarxa, partiu de la màxima de cooperar i no competir amb la resta d’agents socials, polítics i culturals del Pirineu. Amb quins altres projectes teniu vincle?

Amb qui tenim un contacte molt estret i hem col·laborat molt és amb una llibreria cooperativa de Ripoll, La Lluerna, amb qui, de fet, estem tirant endavant un projecte conjunt. Aquesta col·laboració s’ha donat des del principi, ja que els dos projectes vam néixer més o menys alhora, i és a partir d’aquí que hem creat La Traça cultural. Es tracta d’una pàgina web que té diversos objectius: des de ser un banc de recursos d’entitats culturals del Pirineu, fins a generar una agenda compartida entre aquestes mateixes entitats. En un futur, a més, ens agradaria sumar-hi altres projectes, com ara crear un directori d'artistes del Pirineu o intentar crear una plataforma de compravenda d’entrades per a esdeveniments que es facin al territori.

Per què és important construir xarxa entre diferents iniciatives?

En la nostra experiència, la cooperació ha estat clau per a consolidar dos projectes molt incipients. No ens enganyem, el sector cultural és bastant precari i no és fàcil aconseguir que els projectes siguin econòmicament viables i sostenibles en el temps. D’aquí mateix va sorgir la proposta del Banc de recursos, per a poder compartir les eines que tenim; ja sigui deixar-nos un equip de so o compartir despeses quan ve un artista al territori i aprofitem per a fer diferents activitats. Per altra banda, crec que la cooperació també serveix per enfortir el territori des d’un vessant transformador, amb uns valors basats en l’ESS: de suport mutu, assemblearisme i democràcia directa.

Si us poseu a somiar, on veieu el projecte en un futur?

A mi m’agradaria veure’l al mateix lloc on és ara, però totalment consolidat. També seria interessant que l’equip pogués augmentar d’acord amb la sostenibilitat; que el projecte permetés que hi hagués una tercera persona treballadora. Finalment, m’agradaria somiar que des d’un lloc humil El Refugi seguirà contribuint a la dinamització social, cultural i política del territori. M'encantaria que d’aquí a uns anys la Seu d’Urgell sigui, per exemple, un punt dins del circuit literari per on passen les autores quan presenten un llibre. Esdevenir un punt més de referència.