“Existeix una Llei Rider, però les plataformes continuen explotant amb pràctiques fraudulentes”

Amàlia García i Fargas

Mensakas és una cooperativa de ciclologística de la ciutat de Barcelona que va néixer fa sis anys com una alternativa als serveis de repartiment d'empreses com Deliveroo o Glovo. Un projecte que se situa als antípodes del "paisatge natural de la ciutat", dominat per les motxilles i les furgonetes d'unes poques empreses. Les dues persones embarcades en aquesta aventura són Núria Soto i Roger Bartomeu. Amb elles conversem sobre el capitalisme de plataforma, l'ús dels algorismes i els reptes del cooperativisme en sectors precaritzats.

Com va néixer el projecte de Mensakas?

Núria Soto (N.S): Mensakas va néixer l’any 2018 arran de les lluites de Riders X Derechos, una plataforma sindical que s’organitza en l'àmbit estatal per defensar els drets de les treballadores de repartiment a domicili. En aquella època, part dels fundadors de Mensakas havíem començat a treballar com a ryders i a descobrir què s’amagava darrere un model laboral que es venia sota un discurs de llibertat i flexibilitat. Ara hem normalitzat aquest panorama, però llavors ens venia de nou i vam haver d’entendre a què ens enfrontàvem a la mateixa precarització de fa cent anys, camuflada sota noves tecnologies. Va ser en aquest context de crítica i de mobilització que un company, el Mario, va tenir la idea d’organitzar el nostre propi model de repartiment. 

Així doncs, la lluita per unes condicions de treball dignes forma part de l’essència de Mensakas. Partint d’aquí, quins valors vertebren el projecte?

Roger Bartomeu (R.B): Els valors de Mensakas parteixen de la premissa de posar a les persones per davant del capital. Cuidar l’equip i no situar els interessos purament econòmics per sobre de tot. Pot semblar molt evident, però algunes de les notícies de l’economia de plataforma que han cridat més l’atenció han sorgit quan algú ha tingut un accident i han preguntat abans per la pizza que per ell.

N. S: Aquesta aposta també implica una personalització del servei. Les grans multinacionals de l’economia de plataforma busquen la rendibilitat econòmica o l’optimització del servei a través de la despersonalització de les persones treballadores i la competició entre aquestes. La nostra manera de sobreviure és fer precisament el contrari, personalitzant el servei i cooperant, entre nosaltres i amb altres iniciatives de l’economia social i solidària (ESS).

Els valors de Mensakas parteixen de la premissa de posar a les persones per davant del capital. Cuidar l’equip i no situar els interessos purament econòmics per sobre de tot.

En un context en què el capitalisme de plataforma segueix creixent a un ritme vertiginós, quina és la situació actual dels repartidors a l’Estat espanyol?

R.B: El capitalisme de plataforma s’aprofita de perfils molt vulnerables, gent per a qui aquesta feina és l’única manera de guanyar diners. Sense tenir a mà estadístiques concretes, moltes de les persones que treballen com a repartidors són persones migrades, sovint sense papers. Hi ha gent que, tot i que treballa, no pot pagar un lloguer o tenir unes condicions de vida dignes. El problema és que, malgrat tot, aquestes plataformes ofereixen l’oportunitat de sobreviure o generar ingressos per sobre del salari mínim, encara que això sigui a costa de treballar 14 h de dilluns a diumenge. A moltes persones el sistema no els deixa cap altra sortida.
 

N.S: També és important assenyalar la manera en què l'Estat deixa actuar a aquestes empreses. Hi ha nombroses sentències judicials a favor de les treballadores, una del Tribunal Suprem, i existeix una Llei Ryder, però les plataformes continuen explotant amb pràctiques fraudulentes. Al final, qui té més poder sobre el dia a dia de les treballadores no és l'estat, sinó la plataforma. Això també té un impacte en alternatives com la nostra; ens treuen fora del mercat perquè poden petar-lo a costa de la vulneració de drets laborals.

Què es pot fer en aquest context? És imprescindible articular un cooperativisme de plataforma?

R.B: El cooperativisme és una eina molt valuosa a l’hora de proposar una organització que no caigui en els paranys de l’economia capitalista, sense negar les dificultats que comporta l'organització horitzontal. Perquè la veritat és que és tot un repte de governança i un aprenentatge continu. Amb tot, anem creixent a poc a poc i cada vegada som més les persones que sostenim el projecte.

N.S: Darrere de l’estructura cooperativa de Mensakas hi ha una idea política. Quan la plusvàlua de la feina és per a les mateixes treballadores, són aquestes qui decideix què fer amb el valor que s’està generant. Això en el cas del capitalisme de plataforma és molt important, perquè a través de la tecnologia i l’ús d’algorismes s’obté una quantitat enorme de dades que generen beneficis. Aquí ja no estem parlant d’explotació, sinó d’un sistema extractiu: la força de treball genera unes dades que les treballadores no venen, se’ls roben. És per això que parlar de cooperativisme de plataforma és molt important. Estem en un model econòmic on és necessari apostar per la tecnologia i, per tant, es tracta de poder repensar-la des de l’ESS.

Amb CoopCycle hem vist que fer les coses col·lectivament és clau per a fer front al sistema i, és per això, que estem fomentant la intercooperació en altres àmbits

Parlant de tecnologia, Mensakas formeu part de CoopCycle, una federació de cooperatives d’entrega en bicicleta des d’on s’ha desenvolupat una aplicació pròpia. En què consisteix?

N.S: L’aplicació de CoopCycle és una aplicació de codi obert que es va començar a desenvolupar a França en el mateix moment en què aquí estàvem vivint les protestes de Riders X Derechos. En un principi des de Mensakas vam començar a desenvolupar una aplicació pròpia, però finalment vam decidir unir-nos a CoopCycle i no recórrer camins paral·lels. Actualment som més de 80 cooperatives arreu del món que utilitzem aquesta eina, que desenvolupem entre totes a mesura que podem. Amb aquesta aposta hem vist que fer les coses col·lectivament és clau per a fer front al sistema i és per això que estem fomentant la intercooperació també en altres àmbits.

Quins paràmetres s'han tingut en compte a l’hora de crear l’aplicació de CoopCycle?

R.B: Seguint amb el que deia la Núria, un punt interessant d’aquesta aplicació és precisament l’ús que fa de les dades. De fet, l’ús que no fa de moltes dades. A diferència de les eines que utilitzen altres plataformes, l’aplicació CoopCycle no emmagatzema ni ven dades de moviment o dades personals. Per altra banda, també és important remarcar que és una aplicació de codi obert i, per tant, es pot saber com funciona. Això contrasta amb l’opacitat d’empreses com Glovo, que amaguen el funcionament dels algorismes que fan servir.

N.S: A banda de no emmagatzemar dades, CoopCycle no fa servir algorismes per a l’organització del treball. Actualment, el debat se centra en la necessitat de regular l’ús d’algorismes per a l’organització de la feina, però ens hem plantejat si hem d’automatitzar aquests processos? No podem limitar l’entrada d’algorismes en certs aspectes? Amb l’aplicació de CoopCycle qui assigna les tasques són persones i, per tant, el procés d’organitzar la feina té en compte factors humans. Aquí sorgeixen molts debats, perquè, per exemple, podrien existir algorismes interactius des de l’ESS. Però cal tenir en compte que vivim en un context en què les empreses creen aquests algorismes per augmentar la productivitat i els gestionen amb total opacitat, amagant els biaixos discriminatoris amb què funcionen. Per això crec que és interessant no tenir-ho tot automatitzat i ser conscients que, si en algun moment ens proposéssim fer-ho, ho farem de manera horitzontal i amb un altre objectiu.

La rendibilitat d’un projecte sempre és un repte i dins de l’ESS sovint és la gran contradicció. Volem fer les coses diferents, però xoquem amb les dificultats per dur-ho a terme

Amb tot, és difícil mantenir la viabilitat econòmica d’un projecte com el vostre?

R.B: La viabilitat econòmica és el gran repte. No és fàcil arribar a pagar els salaris i de vegades acabem dedicant hores no remunerades al projecte, quan fem tasques reproductives que no són hores de bicicleta. La rendibilitat d’un projecte sempre és un repte i dins de l’ESS sovint és la gran contradicció. Volem fer les coses diferents, però xoquem amb les dificultats per dur-ho a terme.

N.S: Mensakas és un projecte de trinxera, perquè neix dins d’un sector mot precaritzat i en contra d’un model imperant que és molt salvatge. Això fa sentir cert orgull, perquè és una lluita molt difícil i, tot i això, l’estem duent a terme. Un dels grans reptes és veure com podem créixer i amb qui volem créixer. Intentar ser el màxim competitives que puguem i, alhora, fer valdre els valors que ens diferencien d’altres plataformes. Molta gent treballa amb nosaltres precisament per aquest valor afegit.

Una altra realitat amb què topeu és el fet que formeu part d’un sector molt masculinitzat. Què feu per a intentar trencar amb la bretxa de gènere?

N:S: A Mensakas intentem ser cada cop més dones i identitats dissidents. De fet, cobrem un 5% més, per fer valdre què significa per a nosaltres treballar en un sector tan masculinitzat i a l’espai públic. També considero que és molt important que estiguem presents als llocs de responsabilitat. Tot i això, encara ens queda molta feina per fer i no sempre és fàcil dedicar-hi temps i energia. També és difícil incorporar noves sòcies, ja que un percentatge molt alt de les persones que s’interessen per a formar part del projecte són homes cis. Anem avançant a poc a poc, però crec que anem pel bon camí.