"Les meves vivències com a glosadora no són individuals, sinó col·lectives perquè responen a un sistema de dominació patriarcal"

Dei Sow Diallo

Berta Llos Casadellà és investigadora i docent de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Llos ha redactat el pròleg del llibre traduït al català "Revers. Testimonis de dones bertsolaris" de la mà d'Esti Lizaso i editat per Pol·len Edicions. Un text que empodera el feminisme col·lectiu i que parla de com adquirir eines per revisar, des de l’estima, les tradicions.

Com va sorgir l'oportunitat d’escriure el pròleg del llibre?

El llibre original està escrit en Euskera, però com a glosadora-que és com es coneix a les dones bertsolaris a Catalunya- volia contribuir a fer accessible aquesta realitat al territori català perquè tenia la sospita que era molt semblant a la nostra.

Així doncs, en una presentació de l’obra a la llibreria Calders de Barcelona, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a l’autora Uxue Alberdi, qui em va proposar escriure el pròleg del llibre en català.

Què és la glossa? Què significa per a tu?

És un càntic oral improvisat que segueix un patró melòdic. Una pràctica cultural que existeix arreu del món, però a Catalunya gairebé s’havia perdut i en els darrers 30 anys està en vies de recuperació.

Per a mi és un llenguatge, una eina comunicativa que estimo profundament. La glosa m’ofereix l’oportunitat de tenir un altaveu en un espai públic i, per això, sento la responsabilitat de reivindicar les desigualtats, transmetre missatges crítics i contingut polititzat.

Què fa innovador aquest llibre?

M’ha ajudat a entendre que les experiències que he sentit i viscut com a glosadora, en realitat, no són individuals, sinó col·lectives i que responen a un sistema de dominació. 

També, m’he adonat que aquestes mateixes sensacions les experimenten dones d’altres esferes com ara: escriptores, bomberes o periodistes. La conclusió és que és una estructura que opera igual en tots els àmbits perquè ha estat dissenyada per homes; i les dones, en algun moment, hem entrat en aquest sistema i ens hem hagut d’adaptar i sobreviure. 

Un altre element diferencial de “Revers. Testimonis de dones bertsolaris” que et dona com a lector/a és l’oportunitat de responsabilitzar-te d’aquesta situació. És a dir, de ser conscient que en un mateix espai tothom ocupa una posició diferent, i sobretot, desigual. Per tant, fer l’exercici de pensar com revertir les dinàmiques de poder naturalitzat que s’hi generen.

“És important no quedar-nos amb la crítica als mecanismes de violència, sinó en pensar com transformar-los”

Com hem d’actuar davant d’aquesta discriminació?

La resposta que dona el llibre és: articulació feminista. Moltes vegades, això es tradueix en fer xarxa amb dones o persones que contribueixen a construir una societat més equitativa. 

L’autora parla de dones feministes de diferents espais i temps. Per què és tan important aquest fet?

L’Uxue Alberdi utilitza referències de diverses feministes com ara Bell Hooks, escriptora i activista racialitzada als Estats Units, o Sílvia Federici, filòsofa i politòloga del segle XX, per aportar una mirada interseccional.

El síndrome de la impostora, sentir-nos desautoritzades o hipersexualitzades són situacions que aquestes referents ja denunciaven en el passat, i l’autora les utilitza com a reclam i com a validació, ja que freqüentment en el feminisme necessitem recolzar-nos en les veus d’altres companyes perquè ens creguin.

“Hem d'atorgar el poder i cedir llocs a aquelles veus i cossos que mai han estat al centre i preguntar-los les seves necessitats i prioritats”

Penses que el feminisme pot transformar la societat? 

El primer pas és entendre que vivim en una estructura desigual i, per tant, ser conscient del poder que tenim cadascú com a individu i com l’utilitzem en els espais que ocupem. D’aquesta manera, fer l’exercici d’imaginar i crear com ens agradaria viure amb els altres.  Jo com a dona sento certes opressions, però en altres eixos identitaris tinc privilegis. Tot això, em porta a analitzar l’espai que ocupo i pensar com puc transformar-lo.

Hem d'atorgar el poder i cedir llocs que haurien de tenir aquelles veus i cossos que mai han estat al centre i preguntar-los les seves necessitats i prioritats. I sobretot, tenir present de no reproduir les discriminacions que hem estat reivindicant.

Quan parles de “posar-se les ulleres del feminisme” et refereixes a això?

Sí, parlo de mantenir sempre una mirada crítica de les relacions de poder que operen en qualsevol espai.

Per exemple, com a decisió política, a vegades, parlo o canto en femení plural perquè sento aquesta responsabilitat de transformació. Per cert, no hauria de ser una feina única de les dones sinó per a tothom que tingui ganes de construir llocs millors.

Darrerament, se sent molt el terme equitat vs igualtat. Com qualifiques el feminisme? 

Defenso el feminisme des de la perspectiva de l’equitat perquè penso que respon millor al principi de justícia social.

Si donem la mateixa quantitat de temps a tothom per arribar a la meta final, però no tenim en compte des de quina alçada de la pista comencen a córrer, algunes persones segueixen tenint més oportunitats que d’altres per guanyar la cursa. Aquesta coneguda metàfora il·lustra el principi bàsic de l’equitat, per no reproduir desigualtats cal tenir en compte tots els punts de partida.

Com a docent, Com veus els infants i adolescents en la lluita del feminisme? 

En el transcurs de la meva tesis doctoral sobre l’estat de la coeducació als centres educatius de Catalunya, identifico principalment que la polarització de la societat s’ha traslladat a les aules. Trobo alumnat superfeminista amb un discurs potent i més consolidat que el dels adults. Alhora, existeix un gruix d’alumnat que percep el feminisme com un atac i una amenaça.

Què és la coeducació?

És el terme legal que s'utilitza a les lleis i política catalana per referir-se a la introducció de la perspectiva de gènere o feminista en el sistema educatiu. Jo em sento més còmode amb aquests últims conceptes, ja que el significat històric de la coeducació té a veure amb la finalitat d’educar nens i nenes conjuntament quan les escoles segreguen per gènere, i en canvi, actualment tenim un ventall més ampli de reptes: treball sobre violències masclistes, cura de les relacions, diversitat d’identitats,... 

Quins canvis esperes aconseguir amb la investigació?

Voldria contribuir a la transformació social i ser un suport per als docents que treballen per una educació més justa. A Catalunya, tenim un context de privilegi històric amb relació al moviment feminista dins del sistema educatiu, perquè un gran percentatge del professorat ja ha introduït aquesta perspectiva dins l’aula.

“Hem d’entendre l’evolució del nostre llegat històric com un acte d’estima i de positivisme, ja que estem defensant una cultura saludable on tothom pugui conviure en benestar”

El llibre també parla de tradicions. Per què són importants i què ens ensenyen? 

Conèixer les tradicions és important perquè reflecteixen el nostre llegat històric, es tracta d’una riquesa innegable que hem de cuidar. Però, al pròleg també assenyalo que generalment tenen un caràcter patriarcal, i moltes vegades, per aquesta condició històrica, sembla que les tradicions són intocables i intransformables. Penso que haurien de ser adaptables perquè la societat i els temps canvien. 

És a dir, que les tradicions s’han d’analitzar profundament i identificar quins factors patriarcals arrosseguem, per decidir què mantenim i què transformem perquè tingui sentit en la realitat actual. Per tant, hem d’entendre l’evolució del nostre llegat històric com un acte d’estima i de positivisme, ja que estem defensant una cultura saludable on tothom pugui conviure en benestar.