Guillem Llorens és diplomat en arquitectura tècnica i tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Fa molts anys que està vinculat al moviment cooperatiu i, actualment, és copresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En representació d’aquesta entitat, és president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. A més, és soci fundador i president de la cooperativa Sepra i també és president de l’Associació Economia Social de Catalunya.
Com valores l'estat del cooperativisme a Catalunya?
Crec que el cooperativisme català passa un bon moment, amb exemples notables d’èxit a tots els nivells, tant pel que fa a entitats federatives com a organitzacions o empreses cooperatives. Tot i haver-hi carències en alguns sectors, tenim un cooperativisme molt divers, i això li dona una riquesa i una idiosincràsia molt pròpia del nostre país.
Tenim molts reptes, sens dubte, però l'evolució és molt positiva, com demostren els 125 anys des de la primera assemblea del cooperativisme català. Aquesta tradició és una herència que hem d'agafar amb responsabilitat, fer-la el més gran possible i aconseguir que el màxim de persones del nostre país es moguin, es relacionin, treballin o consumeixin d'acord amb els valors cooperatius.
Quins són aquests reptes que té el sector?
El principal repte és fer entendre al nombre més gran possible de persones que, a través del moviment cooperatiu i les seves iniciatives, aconseguirem de manera més ràpida els canvis socials i econòmics que creiem que són necessaris.
Per tant, hem d’obtenir visibilitat i creixement tant del cooperativisme més empresarial com del cooperativisme més de base. Que creixin les empreses i els projectes cooperatius és important perquè vol dir que hi ha més persones treballant al sector i, per tant, amb unes millors condicions laborals. D’altra banda, també és important que creixin les iniciatives més diversificades arreu del territori català, ja que la presència del cooperativisme condueix l'economia cap a un canvi necessari.
Crec que a vegades pensem que tot el cooperativisme és igual i, en conseqüència, no identifiquem quins són els reptes a resoldre. Però, si ho féssim correctament entendríem que tots els cooperativismes són imprescindibles.
Hem de ser conscients que vivim en una bombolla per dos motius: un, per gaudir d'aquesta bombolla i, dos, per ser conscients que per arribar a convèncer i explicar el missatge hem de ser molt didàctics.
Augmentar en visibilitat. A vegades ens convé recordar que som la minoria de la minoria de la minoria.
Sí, som entre un 7% i un 15% els que realment practiquem o consumim de manera activa cooperativisme. Per tant, sovint no som conscients que és una bombolla i que tenim la gran sort de viure-hi, perquè proporciona un benestar general que en altres entorns no existeix. I quan tens companys que t'expliquen anècdotes d’ambients laborals externs al sector, te’n fas creus de certes coses que encara passen.
Per tant, crec que hem de ser conscients que vivim en una bombolla per dos motius: un, per gaudir d'aquesta bombolla i, dos, per ser conscients que per arribar a convèncer i explicar el missatge hem de ser molt didàctics.
El cooperativisme no està present al sector industrial ni als grans eixos estratègics del país, tot i que algunes iniciatives comencen a caminar cap aquí. Això pot suposar un problema?
És veritat que no tenim un cooperativisme industrial molt fort. Però, l’economia catalana es basa en la seva indústria o es basa en els seus serveis? És a dir, potser el que no hem de fer és demanar al cooperativisme allò que no és l’economia catalana.
En general, tenim major presència als espais de les persones, on tenim un major avantatge perquè no són lucratius, però en aquells espais on hi ha molt més lloc a l’especulació ens costa més poder transportar els nostres valors.
El Bloc4BCN és un molt bon exemple de treball públic o cooperatiu, de com fer política de veritat i fixar objectius de manera conjunta.
Sabries destacar projectes que et semblen tractors del cooperativisme? És a dir, aquells que ens estiven endavant com a sector.
Depèn de quin àmbit ens centrem. Per exemple, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), hi ha grans projectes que estan fent de tractors pel que fa a la visibilitat, la cultura, les cures i l'energia, entre d’altres. Per exemple, Som Energia em sembla un projecte tractor perquè ha generat un canvi en la filosofia del cooperativisme de consum en un sector clau com és la transició energètica.
Projectes com aquest demostren l'evolució i la diversitat del cooperativisme i la necessitat i la capacitat d'innovar de les persones per trobar respostes des dels nostres valors als reptes que se'ns van presentant.
El Bloc4BCN també en seria un exemple?
Sí, és un projecte que sorgeix d'una reivindicació veïnal de fa molts anys, però que també pot veure la llum gràcies a l'estratègia de ciutat. Crec que aquesta estratègia a Barcelona és un molt bon exemple de treball públic o cooperatiu, de com fer política de veritat i fixar objectius de manera conjunta.
El fet que hàgim estat capaços de seure en aquests espais amb Ajuntament i Generalitat és un molt bon exemple per a altres territoris. Un projecte d’aquesta mida només pot passar a Barcelona o a l’AMB, però per a altres territoris pot ser un bon exemple de com fer les coses.
Què més li demanaries a l’administració pública?
La promoció i difusió del cooperativisme també és responsabilitat pública. Per tant, també depèn de l'administració pública quina força tingui aquesta presència. Li demanaria que promogués el cooperativisme amb la màxima força, perquè crec que l'avenç del sector juga en favor de les persones, del planeta i, en general, d’actuar amb un impacte positiu el més gran possible.
Aquests darrers anys crec que s’ha fet una bona feina des de l'administració, on la voluntat ha anat in crescendo. Esperem que en el futur es mantingui i així siguem capaces de veure si aquesta feina ha donat bons resultats.
El 125è aniversari ha de ser un moment per celebrar, però també per fer mostra de la nostra força, d'aquesta realitat que també hem sigut.
Amb relació a la Federació de Cooperatives de Treball, com valores la feina feta durant aquests sis anys?
El principal orgull que tinc del projecte és la seva alta participació. És a dir, hi ha moltes persones que el colideren i hi ha molts espais que funcionen a través de diferents persones. Crec que la gran riquesa del projecte és haver aconseguit aquesta organització de responsabilitats compartides. També hi ha moments i processos que han anat més lents, però si ens posem a valorar allò que s'ha assolit i intentem fer una mirada cap enrere, la veritat és que podem estar contents de la feina feta.
Des de la Confederació hem intentat generar un espai molt més ric, de confiança, i sinergies molt positives entre tot el sector cooperatiu i, des de la Federació, pensar quins serveis i funcions podem donar a les cooperatives federades, crear espais d'intercooperació en l'àmbit sectorial i aconseguir que els projectes es puguin trobar i parlar.
I amb relació a la Confederació, què representen els 125 anys pel cooperativisme català?
És un moment d'orgull cooperatiu molt important. Hem de celebrar els milers de persones que hem passat pel cooperativisme durant aquests 125 anys, les quals amb l'esforç col·lectiu i la intel·ligència col·lectiva hem volgut donar solucions als reptes de cada moment. I el cooperativisme de fa 125 anys evidentment no té res a veure amb el cooperativisme del 2024, però és curiós perquè comparteix els mateixos valors.
Ha de ser un moment per celebrar, però també per fer mostra de la nostra força, d'aquesta realitat que també hem sigut. És una celebració i també una excusa per fer-nos visibles, treure el nostre orgull i anar a buscar aquell públic proper al cooperativisme i als seus valors. Però, sense oblidar que som una bombolla i que, per tant, potser hem guanyat algunes passes de presència, però ens en queden moltes per fer.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari