“Els drets humans no depenen de majories al Parlament”

Marta Rosique Saltor

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat la raó a una associació de dones majors de 64 anys de Suïssa que van denunciar el seu govern per no implementar les mesures suficients contra el canvi climàtic. L’entitat en qüestió es diu KlimaSeniorinnen, i ja tenen més de 3.000 membres. Una de les seves fundadores és Pia Hollenstein, que és infermera i va ser parlamentària, per la qual cosa coneix de prop els efectes de la crisi climàtica a la salut, així com les vies d’incidència política. En parlem amb ella, poc abans que assisteixi a la Fira del Llibre Ecoeditat  a Sabadell.
 

En quin moment vau decidir organitzar-vos?

A Holanda hi havia una ONG que acusava el govern i van guanyar, i aquest va ser l’impuls per Greenpeace per pensar què podíem fer a Suïssa. Van promoure una gran investigació a l'oficina ambiental i van descobrir que per guanyar calia estar més afectat per la crisi climàtica. Si no, no es podia guanyar.

Nosaltres sabíem en aquell moment que les dones grans estan més afectades: moren més durant les onades de calor, tenen més calor, col·lapsen... Molt més que cap de les altres persones de la societat. Això no vol dir que no afecti els homes, les persones asmàtiques o els nens, però la possibilitat de guanyar és més gran si agafes un grup ampli de persones que pateixen molt més durant les onades de calor. Per aquest motiu, vam creure que havíem de fundar una associació amb dones de més de 64 anys.

Va néixer des d’una visió global i no tant local.

Greenpeace Suïssa va fer la proposta i va buscar algunes dones que volguessin aquesta associació. Em van demanar formar part de l’executiva de l’associació, i les normes de l’associació ja estaven creades. Nosaltres, vuit dones, hi érem des de l’inici. Des de fa vuit anys. Però abans que fundéssim l’associació, ja hi havia hagut una gran investigació sobre els àmbits en els quals Suïssa no fa els deures.

Us coneixíeu amb les altres dones? D’altres moviments socials?

A algunes sí que les coneixia. Les vuit que ho vam fundar vam preguntar a altres dones que coneixíem si estaven interessades a entrar a l’associació. Coneixia algunes, però no totes. Al començament érem només 60 i ara som més de 3.000. Tot dones majors de 64. Érem 2.500 fins a Estrasburg, i des que vam guanyar, hem rebut més de 1.000 mails.

Abans d’arribar als tribunals, vau provar altres vies?

Jo vaig ser parlamentària, i vaig experimentar que al Parlament no fan la seva feina. Vam intentar-ho, vam fer iniciatives, però gairebé mai teníem la majoria. De vegades la gent diu que això que demanem s'ha de fer al Parlament nacional. És cert, però al llarg dels anys no han fet prou. Per tant, l'última possibilitat era anar als tribunals de Suïssa, i quan vam perdre totes les possibilitats via tribunals de Suïssa, llavors vam anar a Estrasburg.

No com els joves de Portugal, que van anar directament a Estrasburg i la seva demanda no va ser acceptada perquè no havien passat pels tribunals locals i nacionals.

"Ningú pensava que podíem guanyar"

Quina va ser la resposta dels parlamentaris quan van veure que apostàveu per la via judicial?

No gaire. La majoria van pensar: «deixeu-los fer a aquestes dones velles». Ningú pensava que podíem guanyar. No esperaven que guanyéssim.

I vosaltres, esperàveu guanyar?

Hi confiàvem, però no esperàvem guanyar-ho tot. Hi va haver quatre dones que van fer la seva pròpia demanda, que no van ser acceptades perquè hi anaven a títol personal, però l’associació sí que va ser acceptada.

Poc abans que vosaltres, sis estudiants portuguesos van denunciar 32 estats al Tribunal Europeu de Drets Humans per la discriminació cap al jovent que suposava la inacció dels governs quant al canvi climàtic. A ells, però, no els van acceptar el cas. Des de KlimaSeniorinnen, vau posar-vos en contacte amb ells per conèixer els obstacles que s’havien trobat?

No sabíem gaire sobre ells. Els vam conèixer quan vam tenir la vista oral fa un any a Estrasburg.

Al TEDH vau demandar el govern suís per vulnerar el dret a la vida i el dret a la vida familiar i per no introduir la legislació i les mesures necessàries que havien promès. Quin era el vostre objectiu? Quina legislació i mesures esperàveu?

La nostra anàlisi va demostrar que els objectius que Suïssa havia assumit eren tan baixos, que no arribaven ni a l'Acord de París. Eren inferiors que aquests. Per arribar-hi, els objectius havien de ser més alts que aquests. I en la nostra demanda al govern, abans d’arribar a Estrasburg, vam escriure en quines àrees Suïssa incompleix allò que ha de fer per llei. A Estrasburg vam poder provar que Suïssa no prenia les mesures importants.

Pel que fa a les mesures, Suïssa ha d’augmentar el pressupost destinat a rebaixar el CO₂ al Consell de Ministres.

Vau contactar al govern suís abans de tot plegat?

No al govern sencer, però sí al Ministeri de Medi Ambient, que ens va donar les gràcies, però no vam sentir res més d’ells. Fins que gairebé dos anys després, la resposta va arribar. Ens van dir que la situació no era tan dolenta, que feien molt i que si els demandaven, els ramaders també podrien reclamar que el turisme els afecta i que nosaltres no érem tan especials.

Ha canviat aquesta resposta després de la sentència del TEDH?

Després del veredicte, un dels portaveus del govern va dir que s’ho prendrien seriosament. De fet, Suïssa és un país que sempre ha dit que els Drets Humans són importants, i van dir que s’ho mirarien, que s’ho prendrien seriosament i que s’ho estudiarien. Però no esperaven que ens en sortiríem tant. Per ara no coneixem cap altra reacció, però està bé perquè l’executiu ha hagut de dir que s’ho estan mirant.

"Hi està havent un debat a Suïssa sobre si haurien d’acceptar el veredicte o no"

Però al Parlament, la dreta i alguns altres consideren que el veredicte és horrible, i en el moment hi està havent un debat a Suïssa sobre si haurien d’acceptar el veredicte o no. Tenim uns parlamentaris ben estranys. Hi ha un grup parlamentari que diu que és un tribunal estranger i que no és res per nosaltres. Però no se n’adonen que aquest tribunal és també el nostre, ja que som membres del Consell Europeu, i aquest tribunal és el tribunal del Consell Europeu.

Com esteu preparant el seguiment de la sentència, per aconseguir que el govern prengui mesures?

El nostre advocat ja ha escrit una carta a aquells que estan preparant ara les seves comissions. Si ho fan, ho veurem. I quan aquesta decisió de la comissió vagi al Parlament, escriurem a tots els parlamentaris.

Quina repercussió heu tingut arreu d’Europa? Han contactat amb vosaltres gaires entitats i moviments socials?

I tant. Des que el veredicte es va fer públic, tenim moltes reunions virtuals. Volen saber com ho hem fet, ens conviden... Com a Catalunya. Tenim molta gent pendent. Quan hi va haver la vista pública, vaig parlar al Canadà, Londres, Emirats Àrabs, Austràlia i a molts països europeus, és clar: Itàlia, Alemanya, Àustria... una de les meves companyes ha fet diverses entrevistes pel New York Times, The Guardian... Vam tenir dos moments importants: la vista i quan vam anar a conèixer el veredicte.

Què recomanaries a altres moviments que vulguin seguir les vostres passes al TEDH?

La nostra primera qüestió era que Suïssa violava els drets humans amb la seva política. Però s’ha tingut en compte que Suïssa té uns objectius no prou elevats i, per tant, es vulneren els drets humans, i també que no se’ns ha convidat a presentar el nostre cas als tribunals nacionals.

Les ONG que vulguin anar a Estrasburg, si no passen per totes les portes locals, en el seu país, no podran. A més, a títol individual, no ho podran fer.

"Tots els països han de pensar quin és el fet que faria que una ONG guanyés"

Ara ens podem trobar Estats que admetin presentar aquests casos en els seus tribunals nacionals per dificultar la via a Estrasburg.

Exacte. Jo diria que farien bé de no esperar que tinguin un nou cas al seu país. Haurien de canviar la seva política contra el canvi climàtic ara, no haurien d’esperar. És important, i si no hauran d’anar a Estrasburg. Tots els països han de pensar quin és el fet que faria que una ONG guanyés. No només Suïssa ha d’elevar els objectius, tots els altres països també.

Com a activista, expolítica i infermera que ets, conclouries que la millor manera de reclamar accions contra el canvi climàtic és organitzar-se, fer-ho per la via judicial i posar el focus en la salut, especialment?

Aquest ha estat el nostre cas, però aquest és només un aspecte. Els joves han de centrar-se en el seu futur. Hi ha diferents enfocaments que s’han de reclamar. Nosaltres soles, les dones grans, no aconseguirem prou solucions. Fins i tot ara que la nostra incidència és gran i hem guanyat molt. Les altres vies també són necessàries: les relacions públiques, també són necessàries.

El vostre cas pot obrir la porta a un diàleg intergeneracional?

Vam tenir molt contacte amb els joves quan van fer la vaga pel clima. De tant en tant ens convidaven a parlar.

Quin ha estat el teu major aprenentatge durant aquest procés?

Els drets humans són molt importants. Són valuosos per tots nosaltres i no depenen de majories al Parlament. Fins i tot si tens un Parlament de dretes, els drets humans s’han de respectar sempre. No depenen de la majoria. Això és important.

I una altra cosa. No ens podem permetre perdre l’esperança. Alguns joves pensen que està acabat, però aquesta no és una bona manera d’enfocar-ho. No ens podem permetre fer massa poc perquè si no serà massa tard.