“Fem pensament crític per una acció revolucionària o almenys per una acció transformadora”

Aina Serra i Julià

En el primer capítol del Pòdcast de Jornal.cat, la directora de Jornal.cat, Aina Serra, conversa amb Jordi Panyella de Pol·len Edicions i l’Institut de l’Ecoedició  per reflexionar sobre economia social i solidària, editorials independents i transformacions que es poden fer des de la vida quotidiana.

Llegeix la conversa o escolta-la a Spotify i Youtube.

Vas escriure un article d’opinió on deies: “L'economia social i solidària també som hippies amb qui compartim el sentiment de pertinença a la natura, la crítica al sistema i el desig de generar nous hàbits de vida, treball i consum. I també som punks, amb qui compartim el valor de l'autogestió, el do it yourself i la crítica a l'atomització del treball. I som heavys, amb qui compartim l'autenticitat de fer les coses perquè hi creiem. I som rapers, amb qui compartim la contundència del discurs. I som rastes i som cumba i som skinheads antifeixistes perquè volem fer de l'economia social i solidària un projecte d'emancipació”.

Què vol dir volem fer de l’economia social i solidària un projecte d’emancipació? 

Entenc que l'economia social i solidària està al servei de les persones. Això vol dir que està al servei dels desitjos de les persones per viure millor, per ser millors famílies, millors veïns, veïnes, millors persones. I no que les persones estem al servei de l'economia, d'una empresa o d'una organització.
 

Per què és la minoria la que està alineada amb aquesta manera d’entendre el viure?

La majoria de la gent volem viure bé. El que passa és que hi ha un sistema, que és el sistema capitalista, que va començar sent un sistema econòmic i ha acabat sent un sistema, diguem-ne civilitzatori, que com a tal, s'ha ficat dins dels cossos de la gent i dins de les ments de la gent.

Ens sembla que el normal és denigrar-nos a patir vuit hores al dia per tenir un salari i després aquest salari poder-lo gastar en allò que ens ve de gust. El que passa és que això s'ha anat accentuant i aquestes vuit hores et generen un desgast que les altres vuit hores que et podries dedicar a l'oci no tens energia per fer-ho.

Què hem de fer per no ser la minoria?

Agafar aquest desig compartit i mostrar-lo, que és el que feu a Jornal.cat, ensenyar que hi ha maneres de treballar, de fer economia d’acord amb aquest anhel.

Això té a veure amb la capacitat d’incidir en els canals multiplicadors de missatge. Els mitjans de comunicació és justament on es dona la producció cultural. Treballeu des d’aquesta línia tant a Pol·len Edicions com a l’Institut de l’Ecoedició?

Sí, vam començar explicant Pol·len com una editorial de pensament crític, però ara fa uns anys diem que fem pensament crític per una acció revolucionària o almenys per una acció transformadora. És a dir, no ens interessa només que la gent llegeixi els continguts que nosaltres compartim en forma de llibre, sinó que aquests continguts els siguin útils per adoptar uns models de vida d'acord amb aquesta transformació que considerem imprescindible.

Per què us autoanomeneu editorials independents? Què vol dir això?

El funcionament de les editorials independents depèn de l’edició i la venda de llibres. Això es contraposa a empreses que, tot i tenir una branca editorial, on fan negoci és a altres sectors. L'exemple més contundent que tenim a Catalunya i a l'Estat espanyol és l’Editorial Planeta. És una editorial que forma part d'un conglomerat de  comunicació, però també d'obra civil.
L'editorial li dona una visibilitat que després, quan es presenten a les licitacions per fer obra civil, ja tothom sap qui són i això els dona un avantatge.

Què vol dir obra civil?

Aeroports, carreteres... No fan cases, fan infraestructura.

Forma part del mateix Grup Planeta?

Sí. Forma part del conglomerat d'empreses de la família Lara...

Les editorials que us anomeneu independents i aposteu per aquesta manera de produir, sou solvents?

Sí, hi ha diverses editorials que hem fet deu anys o catorze anys, depèn de la data de referència que agafem. Però és cert que és complicat. Sempre explico una anècdota: vam demanar un crèdit a Coop57, la gran cooperativa de crèdit del sector cooperatiu, i ens van fer una avaluació i van dir que no complíem cap dels requisits econòmics. 

Ens van dir que el projecte els agradava, però ens van recordar  que la paraula préstec és confiança, i també amb el volum que demanaven havien d’estar segurs que es podia tornar.
 

"Els grans negocis del capitalisme sempre s’han fet amb la col·laboració de l'Administració pública del país on han operat"

El sector de l’automòbil, l’aviació o la banca estan més subvencionats que l’economia social i solidària, però l’economia social i solidària s’emporta la palma públicament de ser un sector subvencionat. Quina relació establiu amb l'Administració pública?

Dins d'aquest ideari del capitalisme hi ha un pensament fort que és el tema del mercat. El mercat s'autoregula; en aquesta autoregulació defineix allò que la gent vol i allò que la gent no vol. Allò que la gent vol, com que ho vol, ho adquirirà o ho comprarà; per tant, generarà beneficis. Això no és veritat, en el sentit que els grans negocis del capitalisme sempre s’han fet amb la col·laboració de l'Administració pública del país on han operat.

L’administració pública pot regular, per una banda, les disbauxes d'això que en diem mercat i, per l'altra, en el cas de l'Estat espanyol, pot servir com a element redistribuïdor de la riquesa. Per tant, demanem que exerceixi aquesta capacitat de fer polítiques redistributives, que no cal que les faci sempre des del sector públic, sinó que pot comptar amb el sector publicocooperatiu.

En aquesta línia, hi ha  serveis que haurien d'estar municipalitzats? Quin rol té el cooperativisme com a agent privat per donar resposta a aquests serveis?

Els sectors claus per a la reproducció de la vida han de ser públics, en el sentit que la comunitat o l'Estat en garanteix l'accés. Però, sense ser d’ànim de lucre, encara que no cal que la gestió sigui publicafuncionarial. Per tant, una cooperativa o una entitat del tercer sector vinculada al territori segur que ho porten a terme millor que l’administració pública.

Explica’ns la iniciativa que heu tirat endavant de l’institut de l’Ecoedició.

L'Institut de l'Ecoedició és una cooperativa de serveis que estudia, difon i verifica les pràctiques d’ecoedició. En el sector editorial, acompanyem les editorials i impremtes, i sobretot, calculem i minimitzem el seu impacte ambiental.

Ens vam constituir fa dos anys. Som una trentena d'entitats associades i oferim  un segell que es posa al llibre. Un segell verificat per una entitat tercera i que aprova tres criteris: que el llibre s'ha imprès allà on es distribuirà; que s'ha fet en paper 100% reciclat i/o certificat FSC —una certificació que garanteix l'origen-i que és sostenible de manera ambiental i social del paper, de la fusta.

Aquesta transformació cap a on va? Es mesura?

Com en molts àmbits de la vida, hi ha la part quantitativa i la part qualitativa. És important treballar la part qualitativa però també la  part quantitativa. Si diem que volem estalviar impacte ambiental, reduir l’impacte ambiental, hem de saber des d’on, quin és el punt de partida i quines mesures hem d’aplicar allà on tenim més impacte per poder minimitzar-ho. Per tant, s’ha de comptar.

Hi ha discursos que estan creixent els mitjans de comunicació: la visió de valors, el pensament de l’extrema dreta.. Roma Gallardo en una conversa amb Jordi Wild va dir: “no estic d’acord que perquè un tio és ric se li hagi de treure el 50%. És ric per alguna cosa”. Què penses?

És una interpretació absolutament injusta del que és la riquesa i del que és el nostre paper a la vida. Els qui més tenen no és veritat que s'ho hagin guanyat, sense treure mèrits de la gent que treballa. Però, tots tenim una família, tots tenim un entorn, tots tenim el que es diu capital cultural, i els que menys tenen segurament és perquè el seu capital cultural ha estat espoliat per aquest sistema.
 

"Les transformacions normalment esdevenen en els llocs on es fan tasques més de cuidar la vida"

Defenses que des de l’economia social i solidària pot fer transformacions revolucionàries des de llocs pròxims com el barri, l’escola, el despatx..

Hi ha un escriptor uruguaià que sempre diu que les transformacions normalment esdevenen en els llocs on es fan tasques més de cuidar la vida, sense molt discurs. Posa d'exemple les mares que s'organitzaven per poder oferir berenar als seus fills a les comunes d'alguns suburbis d'Amèrica Llatina.

Aquí, les famílies de La Floresta s'organitzen en un espai que es diu “El Rober Gratis” on
recullen roba, però no en el sentit intercanvi, sinó si tu necessites alguna cosa, t'ho pots endur i no cal que deixis res. Es reuneixen un cop a la setmana, però el xup-xup transformador que es genera allà és absolutament espectacular.