“Treballem des d’un marc transformador amb eines molt consistents”

Marta Rosique Saltor

Fenòmens com el greenwashing o el pinkwashing ens han demostrat que una empresa convencional té moltes eines a l’abast per fer creure que defensa uns valors socials quan l’impacte que genera és contrari a aquests. Per tal d’assegurar una coherència real, el projecte de Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que recentment ha estat reconegut per la Comissió Europea i l’OCDE, ha establert uns criteris d’impacte social, ambiental i de bon govern. N’hem parlat amb Ruben Suriñach, tècnic del projecte i economista, amb qui també hem reflexionat sobre els reptes del sector.

Hi ha cada cop més consumidors responsables? És a dir, més persones que consumeixen tenint en compte l’impacte de les seves compres?

En els aspectes ambientals, sobretot. És una tendència que ha crescut des de fa molts anys, l'augment del consum ecològic. Hi ha informes de les organitzacions de consumidors que constaten que hi ha un augment de sensibilitat de les persones consumidores cap als productes ecològics.

Llavors, quan introdueixes la dimensió d'economia social i cooperativisme, jo crec que no és tan clar. Segurament, la tendència a Catalunya potser és més forta en aquest sentit perquè hi ha molt suport a l'economia social i solidària. Hi ha una adhesió històrica del cooperativisme, llavors, segurament aquí tenim una mica més de sensibilitat entorn d'això. Però no et diria que és comparable l'augment de la sensibilitat en l'ecològic, per exemple, en el consum ecològic.

Aquesta sensibilitat ajuda que hi hagi més iniciatives en el mercat social?

Doncs no sabria què dir-te. Tinc la sensació que s'han posat molt més en marxa dispositius d'acompanyament a l'oferta que no tant a la generació de demanda. O sigui, els Ateneus Cooperatius, per exemple, estan molt centrats en la creació i acompanyament de cooperatives. I sí que hi ha, per exemple, les fires; s'han fet moltes fires territorials, fires locals, que en realitat tenen aquest punt d'intentar arribar a la ciutadania i tal. Però crec que no està prou equilibrat.

És a dir, que potser hem sobredimensionat l'acompanyament a l'oferta en relació amb l'acompanyament a la demanda, que és el que ha de sostenir a mitjà i llarg termini la viabilitat econòmica dels projectes.

En el repte d'aconseguir que l'economia social i solidària arribi a un públic més ampli, el mercat social també ha d’incloure algunes SL?

Jo crec que quan pensem en l'economia social i solidària hem de pensar molt més en comarques o territoris que no són Barcelona, ni que són el barri de Sants, per posar-t'ho en termes així clars. I quan vas al territori, la veritat és que no hi ha quasi cooperatives.

"La diversitat d'actors que estan fent economia des d'una altra lògica no és necessàriament cooperativa"

El que hi ha són autònoms agroecològics, hi ha associacions de consumidors, hi ha empreses d'inserció que potser són SL... O sigui, la diversitat d'actors que estan fent economia des d'una altra lògica no és necessàriament cooperativa.

Com aconseguim apropar-nos a aquests altres actors?

Jo crec que és irreal pensar que l'economia social i solidària es desenvoluparà només a partir del cooperativisme. O sigui, el cooperativisme és com una mica una via per arribar potser després a dir: "ei, no heu pensat fer-vos cooperativa, ja que sou dos autònoms treballant?".

Però quan vas a la realitat dels pobles i a les ciutats més petites, o comptes amb les SL o no hi ha camí. Llavors jo crec que el Balanç Social és una eina molt bona per ensenyar els valors de l'economia social i solidària a les empreses convencionals. Fes el Balanç Social, mira el que et demana i mira si potser no estàs tan allunyat d'això.

"El Balanç Social és una eina molt bona per ensenyar els valors de l'economia social i solidària a les empreses convencionals"

Us esteu trobant amb empreses que s'apropen a altres iniciatives com la responsabilitat social corporativa o els criteris ESG i que ho fan perquè no coneixen que hi ha altres eines, com el Balanç Social?

Sí, en el nostre cas, jo el que he percebut és que els agrada l'eina, però no els agrada el marc. Els fa por el marc, perquè parlem de capitalisme, i llavors és com que, ostres! I també parlem en general amb paraules molt estranyes. Vull dir que ja només el terme ‘economia social i solidària’ són tres paraules. És un concepte molt llarg. Llavors per això, per mi el Balanç Social és una bona eina per aproximar-se. I que passin coses com això de l'OCDE o de la Comissió Europea per mi és interessant, perquè envia senyals que no som quatre punkis sinó que treballem des d'un marc transformador amb eines molt consistents.

Quan neix Balanç Social, a quina necessitat respon en aquell moment?

En aquell moment neix més perquè les cooperatives de treball que no s'identificaven amb l'economia social convencional volien una eina que les identifiqués com a economia solidària, que les identifiqués més enllà de la forma jurídica, com que estaven tenint una acció transformadora. I una eina que fos més o menys senzilla perquè no eren empreses que poguessin dedicar molts recursos als processos de reporting. Llavors anava sobretot des d'aquesta perspectiva.

I actualment pretén ampliar-se més i arribar a nous horitzons.

Sí, clar, ara són 270 que el fan cada any. I el fan per motivacions diverses. Algunes ho fan per motius molt polítics i ideològics: "jo ho faig perquè soc a l'ESS, però no tant perquè m'interessi el Balanç com a eina". D'altres ho fan perquè els interessa molt el Balanç com a eina de millora interna. De fet, de les 270 n'hi ha potser 90 que no són sòcies de la XES. O sigui que hi ha un volum d'entitats que el fan i que no són sòcies, no estan adherides a l’economia social i solidària. D'altres ho fan perquè els interessa com a eina comunicativa, de responsabilitat social... bé, és una barreja.

Recentment, s'ha aprovat el projecte de llei de l'economia social i solidària, on heu participat com a XES mitjançant l’AESCAT. Com creus que pot contribuir aquesta llei, el dia que s'aprovi, a la feina que fa el Balanç Social?

O sigui, jo crec que, d'una banda, ens treu feina, perquè davant la manca d'una eina pública que identifiqués l'economia social i solidària com a tal, la llei proveu un registre, que està inspirat, o almenys hem d'intentar que estigui tot l'inspirat possible, en els indicadors del Balanç Social. En els criteris que definirà què és economia social i solidària i què no ho és, i què és objecte de la llei.

Llavors jo espero que el resultat sigui prou ambiciós i equiparable amb el Balanç Social per a estar satisfets que al final els criteris de Balanç Social s'han traduït en el registre. A nosaltres l'espai que ens queda com a Balanç Social, una mica treta aquesta feina de fer de registre a l'ombra, per dir-ho així, és que sigui una eina útil per a les entitats, sobretot en clau de millora interna. Que sigui una eina per anar fent el monitoratge del seu funcionament en aspectes no monetaris i la part de comunicació cap a fora, com a eina reputacional. El segell de Balanç Social va més enllà d'un registre, vol dir que tinc un compromís, és l'excel·lència en economia social i solidària.