El taller de la cooperativa Top Manta es troba a l’antic recinte industrial autogestionat de Can Batlló. Té una entrada senzilla, sense floritures. Però quan es creua el llindar de la porta, el paisatge canvia de forma radical. Destaquen els fils de colors, les teles variades, les màquines per estampar, per cosir, les grans taules per al patronatge, per tallar… i a les parets, fotografies reivindicatives de manifestacions del col·lectiu manter. Als diferents llocs de feina hi ha diverses persones que treballen relaxades i tranquil·les, confiades. Una imatge que destaca en contraposició a la venda ambulant al carrer. La cooperativa Top Manta es va crear el 2018 per solucionar les condicions de precarietat i inseguretat dels venedors a la manta. És una finestra laboral, residencial, vital i, per sobre de tot, de dignitat.
Quina és la teva història?
Soc l'Aziz, vinc de Senegal i tinc 40 anys. Al meu país d’origen era sastre de professió i un cop a Barcelona, vaig estudiar integració social. He viscut a Barcelona des de 2007. Durant el 2006 tenia la intenció d’anar a Europa a treballar perquè hi havia rumors que Espanya necessitava treballadors del camp. I vaig decidir venir.
Què et vas trobar quan vas arribar?
Un cop vaig arribar, vaig investigar com aconseguir feina als camps i em van dir que necessitava el NIE per poder treballar. I per aconseguir el NIE, necessitava un contracte de treball. No sabia com gestionar-ho. Buscava feina perquè em fessin un contracte i em demanaven el NIE. I si vas a la policia per demanar el NIE, et demanen aquest contracte, et mareges. Al final els meus companys em van dir que no em molestés a buscar tot això perquè no hi ha manera d'aconseguir-ho. De fet, em van dir que, per poder començar a tramitar el NIE, necessitava un arrelament social i, per aconseguir-ho, havia de ser aquí tres anys empadronat. Durant aquest temps vaig conèixer els manters, els meus companys. Davant la impossibilitat de trobar feina em van dir que l'única oportunitat que hi ha és fer la venda ambulant.
"Hi havia companys i companyes que van ser lesionats pels cops de la policia i alguns fins i tot van patir violència mortal"
Com era la feina de venedor ambulant?
A l'inici venia mocadors. I era molt difícil perquè sempre estàs perseguit per la policia, perquè és il·legal. I amb tot el que implicava: la violència policial, et perseguien, els seus insults… o et pegaven molts cops. Vaig estar resistint fins al 2015, quan vam decidir crear la nostra cooperativa popular dels ambulants. A l’inici va ser associació perquè l'objectiu era visibilitzar tota la violència que patíem en aquella època. Hi havia companys i companyes que van ser lesionats pels cops de la policia i alguns fins i tot van patir violència mortal. Recordo l'any 2015, l'última gota que va fer vessar el got, l'última acció que va provocar la revolució dins del col·lectiu manter: un company de Salou que va morir una matinada emmanillat. Segons la policia, va saltar des del balcó, però els companys que hi eren diuen que el van empènyer. Sigui com sigui, nosaltres sabem que tenia contacte amb la policia perquè estava emmanillat. Llavors vam començar a fer manifestacions per reivindicar que ja n'hi havia prou i vam organitzar-nos fent assemblees, sobretot perquè els companys fossin conscients que aquesta violència no es podia normalitzar. Hi havia companys que, fins i tot, pensaven que era normal perquè no tenien papers i tenien por que els deportessin. Però nosaltres vam dir que no era normal i havíem de donar la cara.
Primer va ser l’associació, però no us vau quedar aquí. Com vau arribar a crear la cooperativa?
A poc a poc, anàvem fent assemblees, reunions i va coincidir amb l'arribada de Colau al govern de Barcelona. Vam fer una taula rodona per parlar d'aquesta causa i l'Ajuntament ens va proposar crear una cooperativa per començar a regularitzar les nostres situacions. Aquesta cooperativa que es diu DiomCoop continua activa. Ho van aprofitar 15 companys i companyes que hi van començar a treballar. I nosaltres vam seguir la nostra lluita, no volíem formar-ne part perquè aquesta cooperativa vam pensar que era part de l'Ajuntament i crèiem que, si n’haguéssim format part, no podríem seguir denunciant tot allò que feia l'Ajuntament. D'alguna manera volíem ser independents. I per tant, vam continuar lluitant com a sindicat i dos anys després vam crear la nostra marca que és Top Manta. Després vam crear una cooperativa per aconseguir també la capacitat que té DiomCoop de regularitzar més persones, però sense dependre de l'Ajuntament.
"Fins ara hem aconseguit regularitzar més de 130 persones"
Què us aporta el model de cooperativa?
La cooperativa et dona més capacitat de regularitzar de manera massiva a la gent, perquè l’associació no t’ho permet. Tenim les dues figures. L'associació és la figura més reivindicativa de denúncia política i la cooperativa és l'empresa, on fem l'activitat econòmica i a través de la qual podem regularitzar a més gent. De fet, podem dir que fins ara hem aconseguit regularitzar més de 130 persones, no només dins de la cooperativa sinó també gràcies a la col·laboració d'altres cooperatives i entitats que també se senten part d'aquesta lluita.
En l'àmbit productiu, quina activitat s’hi fa a la cooperativa Top Manta?
És una cooperativa tèxtil, fabriquem roba de carrer, samarretes, xandalls, dessuadores, bosses de tela, gorres, qualsevol article bàsic que puguem fer. Estem oberts a ampliar totes les activitats i la producció que estem fent. De fet, no només estem fabricant per a nosaltres mateixos, per a Top Manta, sinó que tenim clients externs que també ens demanen peces, acceptem encàrrecs. També fem formacions, perquè tot i que les persones que venen tenen experiència en el món tèxtil, la majoria volen ampliar la seva experiència. Saben que aquí hi ha producció i, per tant, els facilita poder treballar i ampliar la seva experiència. Fem formació tant de patronatge com de confecció i després veiem si podem contractar-los o enviar-los a altres empreses que col·laboren amb nosaltres.
Per tant, teniu contacte amb altres cooperatives?
I no només cooperatives. Hi ha empreses que no són cooperatives, però que ens demanen perfils que molts cops no són del mateix sector. Aquí l'important és que la gent trobi feina. Ens agradaria molt que fos al mateix sector, però al final trobar feina és important.
"No volem que els nouvinguts i les nouvingudes visquin com nosaltres vam viure"
Trobar feina és la manera de trencar el bucle burocràtic que fa que el NIE depengui d’un contracte de feina, mentre que per tenir un contracte faci falta el NIE. La cooperativa ha estat la solució?
Sí, sobretot per trencar aquest cercle que nosaltres vam patir. Per a nosaltres era un obstacle. No volem que els nouvinguts i les nouvingudes visquin com nosaltres vam viure. Creiem que hem de buscar la manera que les persones nouvingudes puguin tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona. Un cop aconseguim que tinguin feina, no només hi surten guanyant les persones migrants, sinó que el mateix país se’n beneficia. Estem treballant no només per sensibilitzar les empreses, sinó també per canviar les polítiques, creiem que el govern és responsable de tot aquest patiment dels immigrants.
Vas estar vuit anys al carrer treballant en la venda ambulant, vas patir tota aquesta violència policial de la que parlaves. En aquest taller, a la cooperativa Top Manta, ha quedat enrere per a tu i per a tota la gent que és aquí?
La cooperativa va ser el que em va obrir la vida, al final. Va regularitzar la meva situació, em va donar feina i gràcies a això segueixo treballant. Jo coordino el taller, però també faig acompanyament com a integrador. Aquest taller és una manera també de protegir totes aquestes persones. Un dia va ser molt graciós, va venir aquí una escola de nens petits, infants, i es van sorprendre. Un nen molt petit va preguntar per què només hi havia persones negres i marrons treballant. I jo li vaig dir que a aquestes persones se'ls nega el dret a treballar en altres sectors i Top Manta els dona feina, els protegeix. Nosaltres només estem agafant persones que estan excloses socialment i a qui es nega el dret a treballar pel fet de no tenir NIE. Hi ha persones que arriben aquí i no trobem la manera de regularitzar la seva situació, però busquem la manera perquè ho aconsegueixin. Encara que sigui amb beques o algunes ajudes perquè pugui viure dignament, sense estar al carrer, que puguin trobar una habitació. Fem acompanyament perquè moltíssimes d'aquestes persones també pateixen el racisme immobiliari, pel fet de ser negre no els volen llogar una casa. I això jo crec que ho hem de lluitar conjuntament, no només nosaltres mateixos, sinó també les institucions han de facilitar l'accés als lloguers a les persones migrants.
Quantes persones formen part de la cooperativa, ara mateix?
Ara som unes vuit persones, l'any passat, el 2023, van sortir 15 persones que van acabar el seu cicle de formació i contractació. L'objectiu és recollir altres grups que estan en la mateixa situació, regularitzar la seva situació. Si necessiten fer formació, que ho facin i, un cop hagin regularitzat la seva situació, puguin buscar-se feina a altres llocs.
L’objectiu, doncs, és que la cooperativa Top Manta sigui un lloc de pas?
Sí, un refugi perquè moltes persones venen aquí per sentir-se segurs, per sentir-se com a casa seva. Aquí l'ambient que hi ha és molt familiar i per a nosaltres és molt important perquè hi ha persones que pateixen moltes dificultats durant la trajectòria de migració i necessiten algú que els ajudi psicològicament. Pel fet de no tenir papers fa por caminar pel carrer, et fa por trobar-te amb la policia i necessites informació. Totes aquestes qüestions que tens al cap és important tenir amb qui parlar-ho i que et pugui tranquil·litzar d'alguna manera. La gent també ve aquí buscant això.
Aquest acompanyament, a banda del taller, també es fa des de la botiga que teniu al Raval?
De fet, és el primer lloc que vam obrir. No només és una botiga, també venen persones per buscar amb qui parlar, passar el dia i demanar orientació. Al final, és un espai social on fem assessorament, acompanyament i formacions.
Coneixeu altres projectes com el vostre?
Som pioners, però les persones que ens copien el model es converteixen en un mirall per a nosaltres, tots som un equip. Hi tenim relació i, de fet, animem molts companys, molts grups arreu d'Espanya perquè facin el mateix. Vam anar a Madrid, a València, a Saragossa, on ja hi ha cooperatives i organitzacions com nosaltres. Jo només desitjo que aquesta lluita serveixi perquè les persones autòctones puguin sentir-la com si fos la seva perquè, al final, el nostre objectiu és aconseguir una societat millor.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari