“Sense sobirania alimentària, acabarem menjant merda”

Contingut fet en col·laboració amb Surtdecasa.cat
Judit Monclús

Les Refardes és una cooperativa amb seu a Mura (Bages), que treballa per recuperar varietats locals de llavors tradicionals, antigues, lliures o del país amb la col·laboració de diferents productors d’arreu de Catalunya. Enguany, celebra vint anys apostant pel treball en xarxa per retrobar el patrimoni genètic i agrícola i contribuir així a la consecució de la sobirania alimentària.

Com i quan sorgeix el projecte Les Refardes? 

Les Refardes neix l’any 2004, gràcies a la consolidació del projecte Esporus de l’Escola Agrària de Manresa. En aquest projecte, l’Ester Casas, cofundadora de Les Refardes, hi participava activament. Arran de poder observar que hi havia interès per part de la gent envers l’ús de varietats locals de llavors, vam decidir fer un projecte a part que tingués un caire més productiu i comercial per poder arribar a més gent i, d’aquesta manera, fer que aquestes llavors es mantinguin vives en els diferents horts dels pagesos. Així, actualment, Les Refardes som una cooperativa sense ànim de lucre i tenim la nostra seu a Mura, a la comarca del Bages. Hi treballem, en plena dedicació, l’Ernest Tasias Casanovas, la Núria Serra Aymerich i jo mateixa. Després, també formen part de Les Refardes els divuit productors que tenen finques repartides per tot Catalunya i amb qui ens coordinem per obtenir les diferents varietats de llavors locals. En resum, vetllem per una coherència i ecologia en tot el procés, des de la sembra fins a la venda de llavors.

El vostre objectiu és recuperar llavors catalanes, però també d’arreu del món. Com ho feu?

Ho fem posant-les en circulació. Per a nosaltres, una varietat és realment recuperada quan entra en un circuit en el qual molts hortolans les planten als seus horts i, al seu torn, en tornen a guardar llavor i la continuen multiplicant i oferint al seu cercle de proximitat.

Com es conserven aquestes llavors per poder distribuir-les després?

Les nostres llavors es conserven en una cambra on es controla la temperatura i la humitat perquè es puguin mantenir estables durant tot l’any. Utilitzem sobres de paper pel seu envasat perquè, d’aquesta manera, permetem que la llavor pugui transpirar.

Qui contacta majoritàriament amb vosaltres per obtenir les vostres llavors i qui ho pot fer?

La major part dels nostres clients són persones que tenen un hort familiar, tot i que cada vegada més estem aconseguint arribar a productors professionals que es dediquen a vendre en mercats. Des de Les Refardes oferim diferents formats en relació amb la quantitat de llavor. Això ens permet arribar als diferents públics i, d’aquesta manera, també fer arribar les varietats locals tant als horts familiars com als mercats i als planters.

"Cal que tinguem una actitud proactiva per mantenir vius els valors de l’agroecologia"

De fet, amb Les Refardes també afavoriu la creació de xarxa entre agricultors i consumidors. En el cas dels segons, cal més pedagogia pel que fa a la realitat de la pagesia o creieu que hi ha cada cop més consciència?

Estem convençuts que cal més pedagogia i més consciència per part dels consumidors. És un camí llarg que cal continuar transitant sense abaixar la guàrdia, ja que és com la lluita de David contra Goliat. Cal que tinguem una actitud proactiva per mantenir vius els valors de l’agroecologia.

En l’actual context de crisi climàtica, té sentit la recuperació d’aquestes llavors?

Totalment! Les llavors de varietats locals han arribat als nostres dies després d’haver sobreviscut al llarg de milers d’anys, on les adversitats han estat moltes. Però elles continuen estant aquí, nodrint-nos i alimentant-nos amb colors, olors, gustos i nivells de nutrició excel·lents. Cal continuar treballant amb aquestes llavors adaptant-les a les noves situacions climàtiques per tal de no dependre de les grans multinacionals amb les seves llavors modificades genèticament.

Per què és necessària la sobirania alimentària?

La sobirania alimentària és necessària per poder decidir com ens volem alimentar, amb quins aliments ho volem fer, i com i qui volem que els produeixi. Sense sobirania alimentària, acabarem menjant merda.

Amb la recuperació d’aquestes llavors, per què considereu que també es recupera una cultura?

Aquestes llavors van lligades al territori i als usos que els hi han donat les persones que s’han dedicat i es dediquen a la pagesia, que les han anat guardant any rere any. Cada pagès ha anat seleccionant les varietats en funció de l’ús que li volia donar. Per tant, això també vol dir que aquestes llavors van sovint lligades a receptes de certes zones del territori.

També procureu recuperar receptes, usos i tota classe de vivència vinculada a les diferents varietats. És fàcil trobar aquesta informació?

Hi ha diferent gent que recull aquesta informació, tant en llibres com en altres documents. Des de les diferents entitats de la Xarxa de Graners de Catalunya es guarda part d’aquests coneixements. Per la nostra part, a la pàgina web de Les Refardes també intentem oferir part d’aquesta informació.

"Mantenir el patrimoni genètic de les diferents espècies col·labora directament amb la biodiversitat del planeta"

Per què és important mantenir aquest patrimoni genètic?

Mantenir el patrimoni genètic de les diferents espècies col·labora directament amb la biodiversitat del planeta. A part, pel que fa a aquest patrimoni en l’àmbit de biodiversitat cultivada, mantenir totes aquestes varietats vol dir que estem mantenint tota la genètica que s’ha anat treballant des de fa milers d’anys. Això ens proporciona un gran ventall de possibilitats, com ara l’adaptació d’aquestes espècies al medi, l’aportació de resiliència davant les adversitats climàtiques i la possibilitat d’empoderar-nos en el nostre camí cap a la sobirania alimentària.

Heu detectat un augment per l’interès dels productes de la terra, especialment els darrers anys, per part de la gent jove?

Desgraciadament, no trobem que hi hagi massa interès entre aquest sector de la població. Encara falta fer molta pedagogia entre la gent jove. A la majoria d’escoles els donen menjar-escombraries i molts cops, les famílies no tenen mitjans econòmics per comprar menjar de qualitat ni terra per conrear-lo. Clarament, tenim un problema generacional greu i l’administració no posa fil a l’agulla per solucionar-lo.

De fet, han sorgit recentment altres iniciatives que també aposten per la recuperació de llavors. A què creieu que és degut?

És degut a un treball de difusió i sensibilització per part grups pioners en la temàtica i en la preocupació per l’erosió genètica, fet que succeeix dia a dia. També es deu a la falta de llavor ecològica i de varietats tradicionals, i al treball en xarxa dels diferents projectes que han sorgit arreu del territori.

"Es tracta d’una cultura de vital importància per la humanitat i que mai apareix en cap informatiu televisiu, en cap debat polític, i tampoc en cap assignatura curricular d’escoles o universitats"

Una part del vostre projecte també és la formació. Quines són les inquietuds majoritàries per part de la gent que acudeix als vostres tallers i xerrades?

La major part d’aquestes persones vol conèixer el món de les llavors en general, ja que es tracta d’una cultura de vital importància per la humanitat i que mai apareix en cap informatiu televisiu, en cap debat polític, i tampoc en cap assignatura curricular d’escoles o universitats.

Quin valor aporta al projecte el fet de dur-lo a terme a través d’una cooperativa?

El fet de tenir una estructura horitzontal fa que l’objectiu de la cooperativa estigui focalitzat en la multiplicació i distribució de les llavors de varietats locals per tal que aquest patrimoni es mantingui i arribi al màxim de persones, que es pugui mantenir viu. Això fa que es posi al centre les llavors i no pas el lucre de l’entitat.

Per què són importants els projectes d’economia social solidària com el vostre?

Creiem que són importants perquè així hi ha iniciatives socioeconòmiques que posen al centre les necessitats de les persones en relació amb valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació i el compromís. I tots aquests valors s’acompanyen de la voluntat d’un canvi social.

Hi ha plans de creixement per a Les Refardes?

Ara mateix, no ho tenim previst. En un escenari com l’actual, en què la burocràcia t’ofega i el sistema econòmic no et cuida, no tenim gens de ganes de créixer. A més, sempre hem cregut que, per al territori, és millor que hi hagi diferents microprojectes ben enxarxats que no pas un que sigui molt gros.

Així doncs, quins són els vostres reptes de futur?

Doncs els nostres principals reptes són sobreviure i poder mantenir les llavors disponibles.