“La universitat s’ha d’apropar a tot el que està passant al voltant”

Marta Rosique Saltor

Els postgraus d’‘Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Postgrau en ‘Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social’ del TecnoCampus, el centre adscrit de la Universitat Pompeu Fabra, ja han obert les seves inscripcions per al curs 2024-2025. Abans que comenci el nou curs, n’hem parlat amb els seus coordinadors, Rosa García-Hernández i Ismael Hernández, que consideren prioritària la intercooperació entre l’alumnat dels dos postgraus.

Com neix la idea de crear aquests postgraus?

Rosa Garcia-Hernández (R.G): En el cas del postgrau de la Universitat Autònoma, aquest any és la vuitena edició, i neix per la conjunció de tres actors. D'una banda, neix perquè des de la Facultat d'Economia hi havia un grup de professors que volíem treballar aspectes una mica diferents de l'economia. Volíem treballar l'economia més alternativa que, de vegades, en els plans docents no s'hi dona la cabuda. Érem un grup de professors que teníem ganes de començar a treballar aquests temes i veure com els podíem anar introduint, i també hi havia una demanda dels estudiants. A les assignatures els explicaven què és una empresa, però no que hi ha cooperatives i altres formes jurídiques. I la universitat s'ha d'apropar a tot el que està passant al voltant.

Després, també hi havia la necessitat del mateix sector, d'entitats de l'economia social i solidària de l'entorn de la universitat. En aquest cas, de Sabadell, que també veien que calia aquesta formació. I, en tercer lloc, el tercer agent seria l'administració pública, que en aquell moment era l'Ajuntament de Sabadell, que també s'hi va implicar. La interacció entre el món universitari acadèmic, la necessitat del sector i l'administració pública va suposar el seu naixement. Ara és diferent, però en els seus inicis va ser això.

I en el cas del Tecnocampus?

Ismael Hernández (I.H): Hi ha moltes coses en comú, però en el cas del Tecnocampus és iniciativa del professor Eloi Serrano. Ell havia treballat en una societat laboral, i havia tingut molta experiència propera amb la manera de gestionar una empresa d'economia social. Després, la seva vida acadèmica el va portar a desenvolupar recerca i constituir la càtedra d'economia social. De crear al Tecnocampus una mena de centre de recerca al voltant de l'economia social.

Precisament un cop constituït això, va sorgir l'oportunitat de crear un postgrau. Com deia la Rosa també, a partir del contacte amb el sector que tenia el professor Serrano, hi va haver necessitat de crear un postgrau que li donés una mica de prestigi professional al fet de gestionar, desenvolupar i emprendre en l'àmbit de l'economia social. Es va aprofitar una mica el bagatge del Departament d'Empresa del Tecnocampus, i es va pensar crear un postgrau especialitzat particularment en el tema més de la gestió, és a dir, d'eines per poder desenvolupar projectes en l'àmbit de l'economia social i solidària.

"Molt sovint es troba a faltar aquesta visió més crítica, que incorpora els reptes i els desafiaments econòmics i socials als quals hem de fer front com a societat"

En tots dos casos, els estudis d’Economia i Empresa no incloïen l’economia social i solidària. Té poc prestigi en l'àmbit acadèmic?

R.G: Suposo que també passa amb altres disciplines. Sempre hi ha uns enfocaments més mainstream, que donen més punts, i després apareixen aquests altres enfocaments que són una mica o molt alternatius. El tema està en el fet que des de la Universitat has d'explicar tots els punts de vista, totes les maneres de pensar. I, a partir d'aquí, que cadascú triï aquella que més li agrada. Molt sovint es troba a faltar aquesta visió més crítica, que incorpora els reptes i els desafiaments econòmics i socials als quals hem de fer front com a societat.

Pel que fa al prestigi acadèmic, és veritat que cada cop més hi ha revistes indexades que incorporen aquestes visions més crítiques. Això va al final en funció de quanta gent citi i es baixi els articles que s'hi publiquen. Però sí que és veritat que són temes que en l'àmbit del currículum acadèmic no donen tant prestigi.

I.H: Hi estic totalment d'acord, però també des del punt de vista de l'administració. És a dir, hem tingut alumnes tant a l’Autònoma com aquí al Tecnocampus que venen de l'administració, normalment dels serveis de promoció econòmica. Tècnics. Quan tu vols muntar un negoci a la teva vila, al teu municipi, normalment és molt fàcil: “Si no ets autònom, S.L.”. És la via ràpida. Es dona per fet. I tampoc coneixen la resta de formes jurídiques que estan més vinculades a l'economia social i amb les quals et pots organitzar d'una altra manera.

"Des del punt de vista organitzatiu i de l'impacte que pots generar al territori i la visió que li pots donar al teu negoci, és diferent si ho constitueixes des del punt de vista d'economia social"

Al final, la idea de negoci i de l’empresa serà molt similar. Però des del punt de vista organitzatiu i de l'impacte que pots generar al territori i la visió que li pots donar al teu negoci, és diferent si ho constitueixes des del punt de vista d'economia social.

Creieu que la creació dels vostres postgraus ha influït d'alguna manera en el currículum de la Facultat d’Economia i Empresa, que era tan difícil de canviar?

R.G: No ho hem aconseguit. Els postgraus són com formacions complementàries o especialitzacions. O sigui, la gent que acabi ADE o Economia es pot especialitzar. Però no, és molt difícil. Només en les nostres assignatures ho anem incorporant.

I.H: Al Tecnocampus sí que particularment vam tenir l'oportunitat, que va aprofitar precisament ja fa anys el mateix professor Serrano, d'aprofitar una assignatura i reconvertir-la en una assignatura que en definitiva és Economia Social. No és que hàgim canviat el grau, sinó que vam trobar l'oportunitat de dotar de contingut una assignatura, fonamentalment en temes d'economia social, que és el que es treballa a l'assignatura. I és obligatòria.

Els dos postgraus neixen a prop de ciutats on el cooperativisme ha tingut molta importància: Mataró i Sabadell. Creieu que això també us ha permès crear més xarxa tant amb el sector com amb gent que no coneixia l’economia social i solidària?

I.H: Sí, jo aquí en el territori, sí. I sempre pensem que pel Tecnocampus la nostra influència és el Maresme, però també hem arribat més enllà: a Badalona, fins i tot a Barcelona també. I sí que ens ha permès d'alguna manera ampliar i tenir estudiants que no eren del mundillo de l'economia social pura i dura. I això sempre ha passat.

R.G: El perfil d'estudiants és molt variat. Els primers anys teníem molts tècnics d'Ajuntament. Els ajuntaments creaven places de tècnics especialistes en economia social i solidària, com era el cas de l'Ajuntament de Terrassa o altres ajuntaments, i això ha anat baixant. Però sí que tenim estudiants. De Sant Joan de les Abadesses, de Girona... gent de diferents territoris. I alguns que no saben gaires coses d'economia social.

En quin moment aposteu perquè els dos postgraus facin trobades conjuntes?

R.G: Va ser fa dos o tres anys. Des del postgrau de la UAB teníem la idea d'intentar fer xarxa, i vam contactar amb altres universitats. Jo vaig veure que una línia interessant era fer formacions, Treballs de Fi de Postgrau (TFP) i altres sessions conjuntes. Llavors vam començar i ja s'han pogut fer algunes sessions conjuntes. El seu postgrau és més de gestió i el nostre és més generalista, però hi ha punts en comú. Jo crec que ha sigut interessant que es vegin les cares, perquè els alumnes són diferents i de diferents territoris, i els permet crear sinergies.

"Estaria bé que poguessin arribar a més gent, que hi hagués més persones que puguin gaudir d'aquests postgraus"

Quins són els pròxims reptes pels postgraus?

I.H: Una de les coses que hem parlat moltes vegades és el fet d’intentar ampliar. Vull dir, tenim dos postgraus consolidats en universitats catalanes que cobreixen una bona part del territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que estaria bé que poguessin arribar a més gent, que hi hagués més persones que puguin gaudir d'aquests postgraus.

I per aquest espai d’intercooperació que heu generat entre tots dos postgraus?

R.G: Que entre ells puguin fins i tot fer projectes conjunts i que es coneguin.

I.H: Per part nostra és crear l'escenari propici perquè puguin sorgir aquestes col·laboracions. Després si sorgeixen és una altra història, però intentar crear un espai que permeti això.

I entre el personal docent i investigador quina intercooperació hi ha?

I.H: Una experiència que ha estat molt positiva és que la Rosa em va convidar a ser membre del tribunal dels treballs de finals de postgrau i després ella va venir a avaluar els treballs de final de postgrau. Així, també et poses en contacte amb els professors de cada banda, i també coneixes amb més detall el perfil de les recerques de treball de postgrau que s'han fet.