“Proposem seguir construint territoris rurals resilients i fer front als macroprojectes des d’aquestes propostes”

Marta Rosique Saltor

La cinquena edició del Festival Rural de l’Economia Social i solidària (FESS Rural) enguany se celebra a la Vall del Corb, on es pretén instal·lar una central solar. L’indret escollit no és en cap cas casual: és un missatge de l’economia social i solidària de l’àmbit rural en contra dels macroprojectes. La trobada pretén ser un espai de coneixença de les diferents iniciatives rurals i comunitàries i vol visibilitzar l’aposta per relocalitzar les economies. N’hem parlat amb Annaïs Sastre, promotora del FESS Rural, sòcia de les cooperatives L’Aresta i Arran de Terra i membre de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona.

Aquest contingut s’ha elaborat en col·laboració amb FESS Rural.

Com s'entoma la cinquena edició del FESS Rural?  

S'entoma per primer cop a la Catalunya Sud. El FESS Rural va néixer al Ripollès, després ho va entomar la gent de la Garrotxa, de Terres Gironines, i després Pirineu i Pallars. Fa temps que diversa gent de la XES comentàvem que el podríem acollir també a la part de Sud de Catalunya, i llavors l'entomem amb molta il·lusió.

I l'hem entomat sobretot perquè és un territori molt despoblat que està molt autoorganitzat, que està fent molta feina, en molts eixos de treball diferents, amb una articulació amb criteris d’economia lligada al territori,  d'economia solidària. A més, és un territori que està just a cavall entre el Camp de Tarragona i el Ponent. Ens ha semblat xulo fer-ho en aquest territori de frontera  i reivindicar també aquests territoris més oblidats d'interiors del Camp de Tarragona.

Respecte les anteriors edicions, quin és el canvi principal, més enllà de la ubicació?

Hem sigut molt continuistes amb l'essència del FESS Rural. La idea és que sigui un procés de creació col·lectiu i el més important no és tant la part del festival, sinó tot el procés previ de coneixença entre les entitats que mai hem treballat juntes i les diferents xarxes d'economia solidària dels territoris. Hem seguit també amb l'esquema d'una part de continguts i debats estratègics per l’economia solidària rural, una part així més de gaudi que és l'espai de concerts i música, i l'espai del mercat ecosocial, que és l'espai on hi ha més entitats de l’economia solidària i hi ha una part de productes i serveis locals.

Com a novetat, cada any hi ha un lema central i nosaltres aquest any vam decidir que el lema fos el de macroprojectes. De fet, el vam formular com a positiu: “la vida que es defensa”. Sobre com ens organitzem per poder seguir vivint als territoris on vivim sense que la nostra vida es vegi totalment estroncada per la instal·lació de macroprojectes.

La Vall del Corb té set grans centrals eòliques. Ho heu ubicat allà amb aquesta lògica? Quin missatge es vol donar des de l'àmbit territorial?  

Aquí a la Conca del Barberà, a la Serra del Tallat, ja tenim un parc eòlic molt gran, però és que el tema és que a la Vall del Corb es vol fer una central solar. És una central solar amb una ocupació total de 400 hectàrees de plaques amb sol agrari, però amb una ocupació total de 700 hectàrees, que és una bogeria. Ara mateix és la central solar més gran ubicada a Catalunya. Per això també hem escollit la Vall del Corb, perquè la gent està superorganitzada, perquè hem presentar al·legacions, i també és una forma de visibilitzar aquesta lluita des del territori.

Ho enfoquem des la part propositiva. Nosaltres ja tenim un model de territori que abans que parléssim d'economia social i solidària ja existia. Un model de territori d'economies locals, de relats del territori. Nosaltres amb l'economia social i solidària el que hem fet és situar un altre contingut polític: el de continuar amb aquesta mirada.

"No només queixar-nos, sinó construir coses que siguin indestructibles, que no ens ho puguin desmuntar"

Quina visió contraposada aporta l’economia social i solidària?

El que proposem és seguir construint territoris rurals resilients des de la perspectiva de l'agroecologia de l’economia solidària, i fer front als macroprojectes des d'aquestes propostes. I no només queixar-nos, sinó construir coses que siguin indestructibles, que no ens ho puguin desmuntar.

Què demostren les iniciatives d'aquest territori a l’hora de promoure la vida que es defensa? 

Demostren que estem aconseguint fixar població als territoris rurals, que la gent pugui marxar a estudiar a fora però que vulguin tornar després. Estem aconseguint que la gent jove vulgui quedar-se als territoris rurals, intentant que hi hagi també serveis dignes. Serveis com l'accés a la cultura, serveis sanitaris, tots els serveis.

I després també demostrem que es poden generar propostes d'economies locals que reforcen i enriqueixen el territori. Per exemple, a la Vall del Corb es treballen tres línies de treball. Una és la regeneració d'habitatge, que és tot habitatge tancat, com casernes de Guàrdia Civil abandonades, que s’estan reconvertint en habitatge cooperatiu. Una altra línia és l'agroecologia, que és la diversificació agrària. Tenim territoris molt especialitzats de manera agrària, llavors la pagesia no té relleu i venen el seu producte preus molt baixos. Estem revitalitzant el sector agrari des de la diversificació, amb projectes de venda directa, amb projectes agroecològics, i hi ha moltíssima gent jove que està fent aquest tipus de producció. I després tota la part de gestió forestal amb temes de pastura, d’introduir la pastura.

Es tracta de tancar cicles econòmics, cicles de matèria en el món rural. I avui dia està passant i ho hem demostrat i està succeint.

Els que defensen macroprojectes han anat instal·lant el relat que el vincle entre el món agrari-ramader i la transició ecosocial poden ser contradictoris. L'economia social i solidària pot ser la clau d'aquest vincle?  

Sí, per nosaltres és la clau d'aquest vincle. Per a mi, l'equivalent de l'economia solidària en l'àmbit agroalimentari és l'agroecologia i la sobirania alimentària i els principis són els mateixos: treballar en xarxa, intercooperació, arrelament al territori, l'autoorganització, les xarxes locals...

La petita pagesia del territori és impensable que funcioni sense fer xarxa amb la resta d'economia local. Hi ha el ferrer o la ferrera que t'arregla el tractor, tota la gent que fa llavors, que conserva i intercanvia llavors, el que porta el fem de les teves vaques per femar els camps... Intrínsecament, l'agroecologia i la petita pagesia ja s'organitza en clau d’economia social i solidària.

També s’ha difós el missatge que les macrocentrals són una forma ràpida per avançar cap a la transició ecosocial. Hem de rebaixar una mica el ritme i fer les coses des de la base?

Més que més a poc a poc, també és com més petit. Com més petit i més com es relata la realitat i les necessitats del territori. Tota aquesta energia que es vol produir amb aquestes macrocentrals és energia per exportar, no és energia per la transició energètica de l'estat espanyol. És energia dirigida a l'exportació, i és la mateixa dinàmica sempre nord-sud.

O sigui, exportem producte agrari molt barat al nord i al nord s'elabora i ens compren producte agrari barat. És el mateix. Ara Alemanya i tot Europa, vol produir energia solar barata a l'estat espanyol i exportar-la al nord d'Europa a preus barats i carregar-se el territori d'aquí. El mateix que passa amb els purins, amb el sector porcí, etc. 

Llavors es tracta de fer un model local. De fet, a la Vall del Cord dissabte es presenta la comunitat energètica local. S'està creant una comunitat energètica local, que és una cooperativa de producció i consum d'energia a tota la Vall del Corb. Que no serà només d'un poble sinó que serà compartida entre tots els pobles de la Vall.

La gran diferència és que l’energia produida és beneficiosa pel territori.

Clar, que l'energia que produeix és distribuïda. És a dir, no pot ser que al Camp de Tarragona tinguem 100 macroprojectes de solar i d'eòlica i que a la resta Catalunya no hi hagi res. S'ha de fer local. El Sergi Saladié va fer també un estudi que diu que Catalunya es pot autoabastir energèticament només utilitzant teulades, territoris degradats i teulades industrials. No fa falta posar plaques en sol agrari. El problema sobretot és aquest, el d’ocupar 700 hectàrees de sòl agrari, que vol dir carregar-se tota l'economia local, tota la capacitat de producció d'aliments...

La gent diu que és un macrosolar i que després de 25 anys t'ho treuen. Després de 25 anys aquella terra està plena de ferralla, cables, ciment... Allò no val res un cop ja està ocupat.

També a poc a poc t’allunyes de la sobirania alimentària. Aquesta també és una de les qüestions.

Sí, i de la gent jove que s'està volent dedicar a l'agricultura. Vull dir, que la poca que hi ha que s'hi vol dedicar i que estan fent projectes superxulos de vendre en circuits curts de producció ecològica, doncs clar, aquests ja els deixes sense terratambé. És bastant tràgic.

De fet, a la Vall del Corb, a banda dels molins que tenim d'eòlica, també volen posar més molins al mateix lloc, que són nous molins a 200 metres d'alçada. És una bogeria. És convertir territori rural en un polígon industrial. Però clar, a banda, al Camp de Tarragona també volem parlar de macroprojectes i no de macrosolars, perquè tenim Hard Rock, que ja coneix tothom. Per sort després de deu anys de lluita, tota Catalunya sap què és Hard Rock. També hi ha el projecte Lote, que és un projecte que es vol posar a l'horta més gran de Catalunya, que és l'horta del Camp de Tarragona. És un projecte coreà de producció de bateries amb un consum d'aigua super heavy.

"És un constant cada dia, és una allau cada dia de macroprojectes, sobretot aquí a la part de sud de Catalunya"

I hi ha molts altres macroprojectes també que estan com amenaçant el territori. A la part de Ponent, hi ha tot el tema de la macrocentral de biogàs a la Sentiu de Sió. S'ha expulsat tota una sèrie de pagesos que fan ecològic fa molts anys, també d'allà els hi prenen les terres. És un constant cada dia, és una allau cada dia de macroprojectes, sobretot aquí a la part de sud de Catalunya.

Justament això demostra la necessitat de visibilitzar les iniciatives alternatives, com ho fa el FESS Rural. Què ha de passar al festival perquè es consideri un èxit?

D'una banda, jo crec que serà un èxit si als dos fòrums que tenim programats surten reflexions estratègiques que ens puguin ajudar a avançar a nivell de país, que allà surtin coses interessants per seguir avançant en l'economia social i solidària en territoris rurals. També ho serà que el mercat vagi bé, és a dir, que a les productores que muntin el mercat els vagi bé econòmicament, perquè per un pagès que està tota la tarda muntant una parada, està bé que almenys vengui tot el producte. Aquest seria un altre èxit. I l'altre és que estiguem a gust i que estiguem gaudint i que ens trobem i que fem xarxa.

"L'espai de Ruralitzem-nos també és un espai que té molt de valor, perquè pretén que sigui la primera trobada en l’àmbit de Països Catalans de projectes de desenvolupament local i rural"

Com es pot donar continuïtat al missatge? Es preveu la participació de moviments socials també al FESS Rural?

L'espai de Parem Màquines, que és l'espai d'articular les lluites de defensa del territori, l'hem organitzat amb gent que està implicada en els moviments socials defensa del territori i serà un espai de trobada també. Després, l'espai de Ruralitzem-nos també és un espai que té molt de valor, perquè pretén que sigui la primera trobada en l’àmbit de Països Catalans de projectes de desenvolupament local i rural. La idea és que aquesta sigui la primera trobada en l’àmbit de Països Catalans i que pugui tenir continuïtat i es pugui fer una trobada anual a partir d'aquest any de tots aquests projectes.

Hi ha molts projectes de ruralitat amb visió de desenvolupament local integral, però no estem gaire connectades i cada una ha estat treballant en la seva realitat rural. Un projecte de la Catalunya vella té unes característiques diferents d'un de la Catalunya nova, perquè el territori és diferent, l'estructura només de la població és diferent, i crec que serà superinteressant posar comú els reptes que tenim.

Tots tenim reptes bastant comuns: de problemes en la comunicació amb les administracions públiques, de governança, de governances molt horitzontals i molt diverses... Jo crec que això serà xulo. I tant de bo aquesta primera trobada doni peu a que aquesta coordinació a nivell de Països Catalans es vagi repartint la resta d'anys.