“Les claus són l’enfortiment, la representativitat, i la visibilitat”

Marta Rosique Saltor

Amb gairebé 90 anys d’història, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya viu per primer cop una copresidència de dues dones. Es tracta de Laia Bonastra i Ari Mendieta, que després d’entrar al consell rector fa dos anys, ara assumeixen el relleu de Guillem Llorens i es disposen a donar respostes des del cooperativisme de treball al nou context polític català. En aquesta entrevista en primícia, han reflexionat de forma conjunta sobre els reptes que volen assumir. La conversa ha tingut lloc en format híbrid, adaptant-nos a les necessitats de conciliació: un primer exemple de com volen gestionar la federació. 
 

Fa quant temps que sou sòcies d’una cooperativa de treball i com us vinculeu a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya? 

Laia Bonastra (L.B): Fa 20 anys que soc sòcia de la cooperativa Suara, i a la Federació hi hem estat sempre des de la cooperativa. De fet, a Suara sempre diem que tenim molt a agrair a la Federació i a la sectorial d'iniciativa social, perquè Suara és una fusió de tres cooperatives i ens vam conèixer treballant conjuntament a la sectorial d'iniciativa social i al Consell Rector de la Federació de Cooperatives. Gràcies a aquesta intercooperació generada en aquest entorn, vam poder fer una intercooperació a un nivell més i fer la fusió de Suara. Per tant, sempre hi hem estat vinculades.

Jo, personalment, a la Federació sí que vaig estar al Consell Rector d'Aposta, l'Escola de Cooperativisme, i a la sectorial d'iniciativa social també fa cinc anys que hi formo part. Al Consell Rector de la Federació vaig entrar-hi fa dos anys, amb l'Ari. 

Ari Mendieta (A.M): En el meu cas, sóc sòcia treballadora de la cooperativa l’Esberla, que és una cooperativa que té 11 anys i, per tant, fa 11 anys que soc cooperativista. En el nostre cas, la relació amb la Federació ha sigut molt de suport i acompanyament, perquè fa uns anys no existia tot el teixit comunitari de política pública que hi ha avui en dia, d'economia social i solidària. Per tant, vam tirar molt de la Federació perquè ens ajudessin com a cooperativa a transmetre el bagatge i la informació que necessitàvem per crear i consolidar la cooperativa.

Per tant, la relació amb Federació històricament sempre havia sigut molt de consum: de formació, amb Aposta... Fins que hi ha un moment que comencem també a estar més lligades als espais de participació, i així és com d'alguna manera natural entrant al consell rector, perquè formava part una mica de la trajectòria.  I també hi entrem fa un parell d'anyets, amb la Laia.

Per tant, que vosaltres assumiu el rol de copresidentes també és un retorn de tots aquests aprenentatges i acompanyament.

L.B: Totalment. Des del primer moment hem dit que és “posar-nos al servei de”. I des d'aquests aprenentatges i des de tot el que ens ha aportat a les cooperatives la Federació, d'alguna manera poder-ho retornar.

"Una de les coses que farem amb aquest consell rector divers és escoltar molt totes les veus i mirar d'integrar tot el que hi ha"

Com entomeu aquest repte i de quina anàlisi partiu? 

L.B: Jo crec que estem en un molt bon moment pel cooperativisme. Ho hem pogut veure fa poc, amb la visualització i la representació de la potència, en el Congrés del 125è aniversari. I ho acollim amb molta il·lusió. Amb responsabilitat, diria, i cert vertigen, perquè entomar un repte així sempre fa cert vertigen. Però també amb la confiança que nosaltres seguirem el camí que han anat fent moltes cooperatives durant tot aquest temps. Tant les que han entomat presidències, com les que han estat a Consell Rector, com les que han participat d'altres espais i que hem anat construint conjuntament el que és la Federació. 

La voluntat és seguir amb tot això i anar evolucionant també amb els reptes que ens anem trobant en l'àmbit social i en l'àmbit polític, que en tindrem uns quants. Tenim un consell rector molt divers, i sabem que podrem entre totes arribar a tot, no només la presidència. I això et dona tranquil·litat.

A.M: A mi em fa especial il·lusió fer el tàndem amb la Laia, perquè ens entenem molt bé però venim de realitats cooperatives molt diferents, i crec que això pot aportar un valor super interessant. Crec que a les dues ens fa una mica de vertigen, però crec que també forma part de la condició de dona i de tot el que hi ha darrere en aquest espai de representació política. Jo crec que ho farem molt bé, a la nostra manera. Segurament diferent de com s'ha fet en altres moments, però jo confio que ho farem de la millor manera que sapiguem. Una de les coses que farem amb aquest consell rector divers és escoltar molt totes les veus i mirar d'integrar tot el que hi ha.

Quina és la vostra manera?  

L.B: Molt des de l'escolta, des de posar-nos “al servei de” i de buscar punts en comú. No buscar el que ens separa i estirar forces d'una banda o l'altra, sinó buscar els punts en comú i posar-los com a fortalesa en el centre. Posar les cooperatives al centre amb la seva diversitat i des d'aquí enfortir el moviment cooperatiu. Tot plegat des dels diferents sectors, des dels diferents territoris, des dels diferents models organitzatius... Som molt diversos però tenim uns punts claus en comú.

A.M: El fet que siguem una copresidència, que és la primera que hi ha, i a més a més siguem dues dones, fa pensar que esdevindrà, naturalment, un lideratge molt femení. Crec que està fonamentat en aquests valors, que comentava la Laia. I crec que a la vegada també que les dues vinguem de cooperatives socials i del sector de les cures també farà segurament que el tarannà sigui el de posar la persona al centre. Té a veure amb el bagatge de cooperatives, però també amb el bagatge personal i una mica amb el tarannà que tenim.

"Ara tenim la incertesa de què vindrà i hem de poder influir en el fet que se segueixi tenint en compte i que se segueixi promovent i invertint en compra pública responsable"

Dèieu que aquesta copresidència us ha de permetre abordar els reptes que venen en l'àmbit social i polític. Quins identifiqueu que són aquests reptes? 

L.B: Evidentment, ens trobem davant d'un canvi polític. Hem tingut uns anys on s'han tingut molt més en compte els temes més vinculats a l'economia social i solidària i al cooperativisme. S'ha invertit en aquestes línies. Ara tenim la incertesa de què vindrà i hem de poder influir en el fet que se segueixi tenint en compte i que se segueixi promovent i invertint en compra pública responsable, en una economia diferent. També ens cal veure com podem enfortir o contribuir a enfortir les cooperatives per si no ens trobem en un escenari d'aquest tipus. Aquest és dels reptes més grans.

També ens trobem davant de moviments socials que s'estan extremant cap a la dreta, i això, evidentment, en els nostres espais socioeconòmics i sociopolítics no ho tenim molt de cara. Hi haurà lluites socials importants i cal veure com també des del cooperativisme hi podem donar resposta.

A.M: Amb l’augment de l’extrema dreta i el feixisme, que es contraposa als valors cooperatius, hem de crear una mica de discurs, posicionament o aliança amb tota la xarxa que lluiti contra això. I després hi ha tot el tema de la transició ecosocial: l’emergència climàtica i tota la pèrdua de drets socials. Llavors hem començat a fer aquest exercici, però cal acabar de veure com des del cooperativisme de treball, en aquest cas, acabem d'aterrar i enfocar una mica això. Perquè l'economia social i solidària ja fa temps que hi està treballant així en global, però des de les cooperatives de treball hem d'acabar de mirar com ho podem acompanyar.

Al Congrés del Cooperativisme es va afirmar que el cooperativisme no és un sector sinó que és un moviment. Cal actuar més com a moviment?

L.B: Jo crec que el cooperativisme en genèric, sí. Evidentment després, el cooperativisme de treball és també un espai socioeconòmic i crec que no hem de deixar de veure'l així. Al final, el centre és una organització del treball diferent. Una manera de fer, de produir, de donar servei molt diferent. I això és clau. El cooperativisme en general crec que és un moviment i que pot donar resposta en línia als valors que volem de cara al futur i als reptes que comentava l’Ari.

A.M: L'economia solidària o el cooperativisme no deixa de ser un sistema econòmic o un posicionament polític, i llavors des d'aquí sí que sempre es reivindica la transversalitat de les polítiques d'economia solidària. Perquè no estem parlant només d'economia i treball, que sempre se'ns encaixona allà. En el nostre cas, que som cooperatives de treball, sí que té tot el sentit del món, perquè ens dediquem a això.  Però quan ho estens una mica, ho hem de veure com un moviment, ho hem de veure com una extrapolació de tot. 

Actualment, les cooperatives de treball representen un 3% del model empresarial de Catalunya. En quins àmbits creieu que encara falta accedir?

L.B: Jo crec que hem d'enfortir molt tota la part industrial, en genèric. Després hi ha una altra part molt important, que és un sector molt clau a Catalunya i que en l'àmbit cooperatiu és més fluix, que és tota la part de turisme. De poder fer turisme sostenible des dels valors del cooperativisme. Per mi són dos dels àmbits on hem de poder posar mirada. D’altres estan molt més treballats i amb tradició molt més llarga.

Teniu previst impulsar nous projectes?

A.M: Com que som el mateix consell rector, i l’únic canvi ha sigut el de les persones de copresidència, el pla de treball col·lectiu és el mateix. Per tant, els projectes no varien. Però sí que portem mesos treballant en un canvi, en un procés de reflexió estratègica col·lectiva, que si tot va bé, tancarem en breus. Llavors, el consell rector estem dedicant moltes hores a albirar una mica, a fer l'anàlisi d'aquest context actual i de veure i projectar les línies estratègiques i els objectius dels propers anys. 

Quines són les relacions que voleu enfortir com a copresidentes?

L.B: Com a federació, tenim un rol molt important de representativitat, d'incidència i de visualització. Hem de poder mantenir i, si pot ser, ampliar tota la nostra influència tant en l'àmbit polític com legislatiu, per exemple, que és molt clau. I ja no només a Catalunya, sinó també en l'àmbit estatal, pel que fa a altres plataformes de tercer nivell. Hem de poder seguir treballant en aquesta línia i ampliar-la.

Ja hem iniciat molt més contacte amb les cooperatives federades que ja coneixen les inquietuds, i ara la Federació hem llançat tot el programa ‘Reptes del Cooperativisme’ per identificar què hi ha col·lectivament que veiem com a clau i que no estiguem desenvolupant encara des de la Federació. També tots els reptes de finançament, que també hem llançat una altra línia de projecte, perquè també veiem clar que és un altre aspecte que a totes les cooperatives ens caldrà. 

Quines serien les tres prioritats que us marqueu des de la copresidència?

L.B: Hi ha una part d'enfortir el cooperativisme de treball, i amb això vull dir tant enfortir les cooperatives, com la incidència i representativitat que podem tenir. La influència que podem tenir. Penso que aquesta és una línia clara que inclou moltíssimes coses.

Una altra és buscar aquests punts en comú punts en comú dintre del cooperativisme de treball i en el cooperativisme i en l'economia social. I enfortir-nos des d'aquest punt de vista, buscant les línies en comú. 

I veure com seguim treballant amb tot el que té a veure amb els principis cooperatius i amb els valors del cooperativisme, des de l'arrelament al territori, des de les governances... Com podem també evolucionar en els models de governança des dels moviments cooperatius.

Les claus són l’enfortiment, la representativitat, i la visibilitat, que ja són les àrees estratègiques en les quals hem anat treballant. Que es conegui el cooperativisme a la societat: a vegades parlem d'una manera que ens costa explicar-nos. 

"És important que des del cooperativisme de treball es pugui veure que podem treballar en tots els sectors"

Està contribuint el 125è aniversari a donar a conèixer el cooperativisme?

L.B: Un dels objectius era aquest, i jo crec que segur que millorarem aquesta visualització i aquest coneixement i reconeixement. Penso que el Congrés ha servit molt internament per veure'ns, més enllà dels que ens anem trobant en els espais més representatius, veure la força del cooperativisme i que se'ns vegi també de cara en fora. Però crec que queden moltes accions a fer i ens queda explicar-nos millor i fer-nos conèixer molt més per part de la societat en general.

El reconeixement és alt amb les dades que tenim, però se'ns coneix poc encara. I penso que és important que, per exemple, des del cooperativisme de treball es pugui veure que podem treballar en tots els sectors. És la gràcia també que tota activitat econòmica es pot fer des del cooperativisme. I això a vegades no es veu tant socialment.

A.M: També es tracta de donar valor a la diversitat de la realitat cooperativa, que al final és difícil contentar tothom i hem de poder visualitzar i visibilitzar tota la diversitat que hi ha. Cooperatives grans i petites, cooperatives més empresarials i més activistes, i posar en valor tot el tema del feminisme interseccional, la territorialització, les ruralitats... Estem encaminades i estem enfocades, però hem de fer emergir les realitats diferents que hi ha.