“Quan analitzem les premisses inicials dels projectes trobem que es poden desenvolupar sense la necessitat de construir tant”

Aina Serra i Julià
Dei Sow Diallo

El tercer capítol del Pòdcast de Jornal.cat, la directora del diari de l’economia social i solidària, Aina Serra, conversa amb Bernat Colomé de la cooperativa Arqbag per reflexionar sobre arquitectura social, habitatge cooperatiu i sostenibilitat.

Llegeix la conversa o escolta-la a Spotify i Youtube. 

Arqbag promou nous models de relació entre les persones, l'habitabilitat i el territori. Recentment, l’habitatge cooperatiu està ocupant molt espai en els mitjans de comunicació, tenint en compte que a Catalunya hi viuen  cinc-centes persones. Com funciona el model de l’habitatge cooperatiu?

El model d’habitatge cooperatiu no només aposta per habitatges amb espais individualitzats, sinó per llars que es complementen amb llocs d'ús comú o compartits. Més enllà d'això, hi ha l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Un model de desenvolupament d'habitatge en sòl públic, és a dir, en sòl que se cedeix. En el cas de la cooperativa, cedit per l’ajuntament durant 75 anys. 

Exposes una manera de viure que col·lectivitza la vida. Però pot haver-hi la disjuntiva de l’accessibilitat. És per tothom  l’habitatge cooperatiu?

Avui dia no és un model accessible econòmicament per a tothom, ja que els mateixos cooperativistes han de fer front al cost de l’habitatge. Quan són promocions no massa grans o no massa senzilles de desenvolupar, els costos no són el que haurien de ser.

Estem conversant en l’espai Sabasco, que és fruit d’un projecte d’intercooperació en el qual vau treballar per testejar nous materials de bioconstrucció. És aquest el camí? 

Apostem per aquest camí perquè és el viable. Ens trobem en un moment que falten recursos fòssils, per tant, la construcció ha de fer una reflexió, ja que fins ara ha tingut una mirada individualista o d’autoresponsabilitat. 

Des d’una perspectiva política, no hi ha un benefici a l’hora de construir sense impacte ambiental o sense generar un impacte econòmic en allò que beneficia ambientalment. Llavors, avui dia, treballar amb bioconstrucció és car. 

Consideres que passa com l’habitatge cooperatiu, que encara són propostes que no  estan democratitzades?

Sí, falta consciència política per equilibrar els dos sistemes. La nostra aposta és per la bioconstrucció, ja que és l’única manera amb la qual podrem seguir construint.

"Hi ha un parc d'habitatge social, d'aproximadament d’ un 2%,que hauria de ser superior per poder contrarestar els preus especulatius sense fre"

Com conviu el plantejament de què l’administració pública ha de dedicar recursos a l’habitatge cooperatiu per davant de l’habitatge social?

Per l’Administració és una sortida construir habitatge cooperatiu perquè no tenen suficients recursos per fer l’habitatge social que haurien. És a dir, el parc d’habitatge social que hi ha, que és un 2% aproximadament, hauria de ser superior  per poder contrarestar els preus especulatius sense fre. 

A Arcbaq enteneu l'arquitectura des de la gestió transversal dels recursos energètics, ambientals, econòmics i socials. Com i des d’on us sentiu còmodes treballant?

Hi ha una reflexió prèvia del model d’empresa que volem. Quan estudiàvem la carrera d'arquitectura, el cent per cent dels despatxos on ens emmirallàvem amb els professors que teníem eren d’empreses convencionals. I nosaltres, apostem per una manera de treballar diferent, sempre plantejament la resposta que hem de donar de forma transversal. No volem fer una arquitectura especulativa econòmica, aspirem a associar-nos amb més gent, intercooperar i posar les persones al centre.

Aposteu per resoldre necessitats?

Exacte.

En aquesta línia, a Arqbag teniu un punt d'arquitectura comunitària i feu molts temes de processos participats. 

Diem que el tipus d’arquitectura que fem també és social perquè treballem per les persones. Quan treballem amb objectes està molt clar, però quan no són només objectes, sinó que són equipaments, són espais públics, són plans urbanístics, llavors aquí és on entra la dimensió més comunitària. Però, al final el procediment és el mateix, és a dir, la detecció de necessitats de les persones és igual amb una caseta de dues persones com per un centre cívic.
 

En Pere Fuertes, el director de la Facultat d'Arquitectura de la UPC parla de l'oxímoron que comporta el concepte de 'creixement sostenible'. Actualment, és un terme que està bastant en crisi. Com l’enteneu vosaltres?

La pregunta prèvia per nosaltres aquí és: Creixement en què? Si parlem de recursos fòssils hem de reduir perquè s’estan acabant. Què vol dir reduir això? Construir amb un impacte més baix. Sempre ens trobem, ja sigui en habitatges cooperatius, entitats individuals o equipaments, que quan analitzem les premisses inicials es poden desenvolupar d’una altra manera sense la necessitat de construir tant. Per tant, evolucionar és créixer sense construir tant, o sense construir tant impacte.

Dins del món de l’arquitectura, és possible un mercat social?

És possible, però és car. A Catalunya i en l’àmbit europeu, ha sortit una nova normativa que pretén fixar no per un preu, sinó  fixar un impacte en certs materials de construcció. Esperem que sigui l’avantsala a generar un impacte econòmic, i que al final surti més car construir fent impacte.

Es tracta d’integrar els danys col·laterals que genera la construcció dins dels costos, perquè si no els models alternatius són més cars.

No és només pels recursos, també és un tema d’impacte hídric. Per exemple, construir amb formigó, significa fabricar a 1000 a 1 respecte als blocs de terra que hi ha aquí on estem conversant, l’espai Sabasco. Per tant, fins que no tingui una repercussió econòmica serà més barat.
 

Arqbag  participeu en diversos espais de dinamització del cooperativisme català perquè enteneu la cooperativa com un lloc de militància en el marc de l’economia social i solidària.

Pensem que aquesta manera de fer arquitectura, no tan objectual, sinó més social o de relacions, implica incidir en els espais polítics, sigui des de la Federació o des dels ateneus cooperatius, perquè són les plataformes des d’on desenvolupem arquitectura.

"Sense mercat social, no es pot assolir el dret a l’habitatge"

En el context actual, veiem una liberalització del mercat immobiliari que no posa límits al preu de l'habitatge. Com vetlleu per aquests temes des d’una cooperativa d’arquitectura?

Existeix una altra realitat i és que el cost de la producció va pujant. Però, no parlem d'un cost de construcció, sinó d'un cost del sòl. És a dir, va pujant el cost del sòl per especular, en aquest cas, amb el  lloguer o  amb la venda d'habitatge. Considerem que la problemàtica és d’arrel, i que la situació de la liberalització del mercat de l'habitatge es pot donar si hi ha un mercat social que pot contrarestar-lo. Sense aquest mercat social, no es pot assolir el dret a l’habitatge.