“Volem que tota veïna pugui tenir accés i eines per poder produir cultura en primera persona”

Dei Sow Diallo

Víctor Jiménez Sánchez és enginyer de projectes culturals i investigador en cultura digital comunitària. També és activista cultural i participa en diferents espais i moviments socials com la XES (Xarxa d'economia solidària) o la comissió d’activitats culturals de la FESC (Fira d'Economia Solidària de Catalunya). L’any 2017, va cofundar Bit Lab, una entitat sense ànim de lucre que desenvolupa projectes culturals al territori amb la finalitat de democratitzar l’accés a la cultura a través de projectes comunitaris.

Com explicaries BitLab a algú que no us coneix?

Som una cooperativa cultural on dissenyem projectes col·laboratius per la transformació social. Apostem per tenir eines ètiques en el món cultural que responguin a les nostres necessitats i que es relacionin millor amb els valors de l’economia social i solidària, del suport mutu i del cooperativisme.

Per a nosaltres és important dissenyar projectes per a transitar cap a un internet social i solidari que tingui unes coordenades no capitalistes, antiracistes, feministes, solidàries, horitzontals i que representin els valors del cooperativisme.

Quin tipus de projectes desenvolupeu? 

Els projectes que desenvolupem il·lustren de manera clara el propòsit de la nostra cooperativa. Una d’aquestes iniciatives és PlataformESS, un espai  de suport mutu que vam activar durant la pandèmia de la covid-19 per poder desenvolupar de forma autogestionada les activitats que s'estaven anul·lant presencialment utilitzant eines digitals ètiques. L’objectiu era ampliar la sobirania tecnològica i audiovisual per a no dependre de grans plataformes capitalistes i extractivistes com Instagram, Facebook, YouTube, Google, TikTok on perdem el control de què es fa amb les nostres dades.

Per tant, el que vam fer és mancomunar l’adquisició i configuració d’un servidor, el vam instal·lar a un CPD (Centre de Processat de Dades) a l’Hospitalet gestionat per eXO (expansió Xarxa Oberta) i Guifi.Net, una Xarxa d’Internet Lliure comunitària. Les persones que gestionen la connexió a internet del nostre servidor són companyes del món del cooperativisme i de la sobirania tecnològica. A més, si tenim un problema, podem agafar el telèfon, trucar a en Pedro i ens ho arregla.

Vols dir que és un entorn proper?

Sí, és com Som Connexió. Quan tinc un problema, truco i parlo amb una persona. Per a nosaltres és important construir projectes digitals de caràcter tecnològic, a on coneixem les persones que cuiden les nostres infraestructures. Així doncs, per BitLab humanitzar els processos tecnològics és fonamental.

Explica'ns més projectes...

Un altre projecte que m’agradaria destacar perquè il·lustra la missió de BitLab és Mapa Sonor. Una iniciativa que hem codissenyat amb la ciutadania amb la finalitat de reflexionar al voltant de la relació de les persones amb l’espai públic a través del so.

Seguim una metodologia de ciència ciutadana que consisteix a identificar punts de la ciutat, enregistrar els sons de l’espai públic, documentar les fonts sonores i les qualitats psicoacústiques per a fer recerca col·lectivament entorn com responem les persones a l’espai sonor públic. És a dir, fer recerca al voltant de les emocions que percebem en relació amb aquelles fonts sonores d’aquell espai públic.  Tot el procés el fem utilitzant tecnologies de codi obert i tot el contingut el llicenciem en obert. Utilitzem Audicity, Freesound i gravadores pròpies. 

La primera iniciativa la vàrem realitzar a Sant Andreu el 2019, on vam  fer un experiment col·lectiu a la Meridiana amb 50 persones i totes elles van documentar sons de cotxes i un entorn acústic molest, concloent que aquell espai públic en aquell paisatge era molest. Per tant, vàrem fer un retorn científic a l’administració perquè des d’un punt de vista d’urbanisme participatiu es pogués pacificar aquella zona determinada.


Per què són importants aquests programes?

Perquè volem democratitzar la cultura, és a dir, que tota veïna pugui tenir accés i eines per poder produir cultura en primera persona.
 

Què suposa democratitzar la cultura?

Aquest concepte s’explica molt bé amb el projecte ‘Arxius Oberts’. Durant més de cinc anys hem estat treballant en col·laboració amb el ICUB (Institu de Cultura de Barcela) perquè tot arxiu públic de la ciutat es pugui visualitzar de manera accessible, així com reutilitzar lliurement al ser béns comuns digitals. Per exemple, si vull veure i reutilitzar les fotos del fotoperiodista Pérez de Rozas, allotjades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, poder disposar d’una interfície accessible per accedir de forma fàcil.

Per a això, el veïnat primer ha de conèixer l’existència d’aquests arxius i continguts multimèdia, ja que si no saben d’aquests béns comuns digitals, el seu valor social es redueix de manera significativa. Per tant, treballem per dissenyar activar espais on democratitzar les dades i continguts de cultura, on difondre i donar-ho a conèixer perquè hi hagi un retorn a la comunitat. Apostem pels béns digitals oberts i reutilitzar perquè això permet a qualsevol veïna explicar històries des d’altres mirades, aportar nous relats, noves narratives que no són les hegemòniques per entendre la societat. 

"La cultura és un bé comú i des d’un punt de vista de drets culturals hem de garantir l’accés a la cultura"

Quin impacte té en la societat?

La cultura és un bé comú i des d’un punt de vista de drets culturals hem de garantir l’accés a la cultura. Des d’aquesta perspectiva, no té molt de  sentit que ens costi dos milions d’euros sostenir el Liceu i que com a veïnes que no podem pagar 100 euros per veure les òperes del Liceu no el puguem gaudir. Creiem que és important defensar altres models de producció i consum cultural.

En aquesta línia, tampoc és just que molts dels grans festivals de Barcelona que es produeixen, per exemple, al fòrum de la ciutat, siguin privats i lucratius, perquè estem socialitzant la inversió i utilitzen recursos públics i alhora privatitzen el benefici.

D’altra banda, des de BitLab aposteu pel món audiovisual i de contingut en català amb la plataforma La Guixeta. Quin valor diferenciat aporta?
 

Tres elements. La primera és que apostem per posar la creadora o la productora de continguts al centre i que hem dissenyat la plataforma pensant en una monetització ètica i des del suport mutu. La segona és que tota la plataforma és amb codi obert, és a dir, qualsevol persona que vulgui, pot veure què passa amb les dades i continguts. A La Guixeta es pot auditar i veure què fan els algoritmes. 

En l'àmbit informàtic, treballar amb codi obert té molts avantatges, ja que qualsevol informàtic que vulgui aportar millores al codi i algoritmes, pot desenvolupar lliurement de forma solidària. Pel que fa a continguts, aquesta filosofia l’entenem perfectament amb la Viquipèdia, que l’anem construint col·lectivament. El tercer aspecte és que tot el contingut que pugem a la plataforma està llicenciat amb llicència CC (Creative Commons) i permet que cada creador pugui escollir com llicencia el seu material i com el comparteix.

També vull destacar de la Guixeta que no volem allotjar vídeos que reprodueixen i permeten determinades violències com a Tik Tok. A la plataforma apostem per contingut cultural, social i polític, garantint la llibertat d’expressió sense fomentar l’odi, per exemple, no volem permetre continguts racistes i masclistes.

"La tecnologia és una eina que ens permet assolir una fita o produir una acció, per tant, no és neutra"

Parlant de xarxes socials. Com entens la tecnologia?

És una eina que ens permet assolir una fita o produir una acció, per tant, la tecnologia no és neutra. Amb les xarxes socials es dona veu a determinades mirades que ens generen conflictes amb la nostra visió d’entendre el món des del cooperativisme, el suport mutu i l’economia social i solidària.
 

De quina manera podem fomentar el codi obert?

Demanem que des de l’administració pública s’aposti per utilitzar entorns tecnològics de codi obert. Amb diners i recursos públics es financen desenvolupaments de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), empreses que no respecten la confidencialitat i privadesa de les nostres dades.

Com consideres que la tecnologia pot contribuir a l’economia social i solidària?

És important que en els processos comunitaris es creïn espais de transferència on les persones siguin conscients de l’impacte que pot tenir la tecnologia. En aquesta línia, entenem la relació de la tecnologia amb el món de l’ESS des del disseny participatiu i des d’un procés dirigit per la mateixa comunitat.

També, si realitzo un projecte i el documento tot de forma oberta, es poden activar espais d’intercooperació, això pot servir per compartir aprenentatges, alhora que dificultats i obstacles amb la mateixa comunitat. 

Quines consideres que són les dificultats tecnològiques que poden tenir les entitats de l’economia social i solidària?

Diverses. Està el tema de l’escletxa digital, l’alfabetització digital o la captació tecnològica. Des de BitLab, defensem els processos d’aprenentatge a través de la pràctica. Cal imaginar-se noves formes de transferència de coneixement, però alhora cal dissenyar de forma conjunta amb la comunitat, solucions digitals més usables i robustes

D’altra banda, també hem de ser conscients dels recursos que tenim des de l’economia social i solidària. No tenim els recursos monetaris de les grans empreses capitalistes, les quals moltes vegades fan col·laboracions amb universitats públiques d’on extreuen i s’aprofiten de coneixements pagats per totes.
 

"Hem de decréixer a escala digital"

Quins són els reptes d’aquesta transformació digital?

Molts. Hem de començar per decréixer a escala digital. Per això es poden fer diverses coses,  per exemple: projectes pensats per funcionar a una escala petita i que consumeixen pocs recursos de computació informàtics, webs més eficients a nivell de codi, continguts mèdia més comprimits, és a dir, que ocupin menys espai, per a ser transmesos per Internet generant menys consum elèctric i, per tant, reduint la nostra petjada ecològica. 

Com veus el panorama de la digitalització en els pròxims cinc anys?

Molt esperançador, perquè estem activant projectes com PlataformESS, la Guixeta o Som Audiovisual, que és una cooperativa per aportar solucions ètiques i responsables en l’àmbit audiovisual. Però, també preocupat perquè els kits digitals de les empreses segueixen contractant a grans corporacions informàtiques molt opaques, i l’administració segueix apostant per les solucions de Microsoft i Google, incloses les escoles.  

Has esmentat uns quants cops aquestes grans plataformes. Què en penses d’elles?

A Google, la Unió Europea els ha multat per incomplir les normatives. És una plataforma que utilitza la seva posició dominant en el mercat per vendre dades privades que extreu dels correus electrònics.

Als Estats Units, ja hi ha molts estats que les escoles i la comunitat educativa s’estan organitzant per a denunciar la dependència i les conseqüències pel que fa a la salut mental per joves i infants, que s’estan observant per culpa de l’algorítimica de Facebook i Instagram. A Tik Tok, trobem discursos molt masclistes, racistes i d’extrema dreta sense cap control.