Anna Fernández és una de les persones que hi ha darrere de Pam a Pam, el mapa més complet de l’economia social i solidària a Catalunya. Des que va entrar a Setem i després a la XES, ja fa deu anys, ha estat picant pedra per fer arribar al màxim de gent possible les iniciatives de consum ètic, cooperatiu i solidari i també d’impulsar l’ESS i millorar l’abast de l’ESS a tot el territori català.
Com arribes a l’economia social i solidària?
Vaig estudiar ciències polítiques, i m’interessava la part de relacions internacionals. Volia fer cooperació internacional i ho vaig fer durant uns anys. Però en un moment vaig entrar molt en crisi amb el concepte de cooperació per al desenvolupament, perquè no veia gens clar el consens social que tenim sobre el que vol dir el “desenvolupament”. Amb aquesta crisi vaig decidir que no volia dedicar-me més a la cooperació internacional i que volia canviar el que passa aquí. Vaig entrar a SETEM, on sobretot fèiem campanyes d’incidència en drets laborals, amb un component internacional però centrat en el consum des d’aquí. I un dels temes que treballàvem des de SETEM era comerç just. Vam començar a transformar-ho en comercialització justa i no només les relacions entre nord global i sud global sinó ampliar la mirada. SETEM també va començar a participar a la XES i vaig ser una de les dues persones que feia l’enllaç.
I t’hi acabes quedant.
Em vaig enamorar de la XES: de cop em van quadrar moltes peces, perquè era posar en dubte el què és desenvolupament, i es basava en transformar la nostra realitat des d’unes des d'unes pràctiques econòmiques que posaven els valors en el centre. Materialitzant el que era treballar per la democràcia econòmica des de la pràctica. Vaig estar militant com a activista a la XES des del 2010 i vaig passar de militar a treballar-hi l'octubre del 2015 en el que va ser un canvi molt natural. Des de llavors estic treballant per impulsar i enfortir l'economia solidària al nostre país.
Quan dius que et qüestionaves una mica el concepte de desenvolupament, a què et refereixes?
Entenc que la cooperació internacional és necessària, que es pot fer des de moltes mirades i molts llocs i que pot ser transformadora. Però em generava molts dubtes pensar que estem exportant un model que a mi em fa entrar molt en crisi. No som nosaltres la societat desenvolupada: si el desenvolupament és aquest creixement infinit, aquest ignorar el nostre entorn natural i la interdependència que tenim amb la natura, el menyspreu per la vida més enllà d'allò productiu o la invisibilització de tot el treball reproductiu….
Hi ha tanta feina per fer, per construir unes relacions productives i reproductives justes i solidàries, que el que jo sento més coherent és treballar des d'aquí per canviar aquesta realitat. El moviment de l'economia solidària és internacional, i al sud global ens porten prou avantatge. Van néixer molt abans les economies populars a Amèrica Llatina.
Quin és l’origen i evolució de la XES?
Té un origen tropical: neix al Fòrum Social de Porto Alegre l’any 2003. Catalunya té un moviment cooperativista molt potent, i ja existien diferents enxarxaments. Però així com l'economia social està reconeguda per llei i aquesta regula qui hi pertany segons la forma jurídica (el cooperativisme, les mutualitats, les associacions del tercer sector social, etc,), a la XES entenem que la transformació social depèn de com fas les coses, de les pràctiques que duen a terme les empreses, més que de la forma jurídica del teu NIF.
Per això hem creat eines com el Balanç Social en primer lloc i després Pam a Pam, que va néixer a SETEM es va construir amb la XES i ara es gestiona des de la XES. Són projectes i eines que avaluen les pràctiques de les empreses, i alhora orienten amb propostes de millora per a que siguin més transformadores.
Quin origen té Pam a Pam?
Va néixer el 2013 a SETEM com una prova pilot. Per tant, ja té més de 10 anys. Era una idea que teníem com un run-run. A SETEM hi ha moltes campanyes d'incidència i mobilització molt referents, com la campanya Roba Neta —sobre drets laborals de les persones que confeccionen la roba que vestim—, amb temes de comerç just, finances ètiques, etc. Tot en un sentit de denúncia. El missatge arribava, però ens deien: “Si tot funciona tan malament, què puc fer?”. Ens demanaven una llista de llocs on consumir responsablement, però això és impossible de fer. Teníem molt clar que ni tan sols teníem la informació suficient per fer una llista real. Vam començar a pensar en com crear un espai que pogués aplegar la intel·ligència i el coneixement col·lectius.
Com que era tot molt nou, vam fer una prova pilot només a Barcelona i amb tres sectors que coneixíem, que era el tèxtil, l'alimentació i la banca. Volíem que fos un projecte comunitari amb la idea de formar gent perquè anessin a conèixer els comerços que tenien al seu barri, i vam crear un primer qüestionari amb 15 preguntes. El llançament de la prova pilot va superar les nostres expectatives i en el primer mes de llançament ja vam rebre molts missatges on ens deien que era molt necessari, i que per què no l’ampliàvem.
“Pam a Pam és la base de dades d'economia solidària més extensa que hi ha a Catalunya”
Com evoluciona fins al que és ara?
Aquell mateix any ens vam posar a treballar i un any més tard vam demanar la col·laboració de la XES. En un any vam aconseguir armar la mateixa plataforma on Pam a Pam ja era de tota Catalunya, de tots els sectors. Amb la prova pilot havíem après: el primer qüestionari era només en preguntes de sí o no. Vam veure que allò es quedava curt, i vam crear un nou qüestionari on el que fem és valorar les pràctiques que duen a terme les empreses en funció de tres blocs: organització interna, impacte social i impacte ambiental. Hi ha 15 criteris i cadascun dels criteris té 5 indicadors de compliment. Això ens dona una informació més acurada de què estan fent les iniciatives.
Després de 10 anys, tenim 1.600 punts en el mapa. Crec que ara mateix és la base de dades d'economia solidària més extensa que hi ha a Catalunya. Ha sigut un camí i una aventura molt interessant perquè va néixer amb la idea de facilitar el consum responsable, però en el moment que vam ampliar tota l'economia solidària també hi havia molts serveis que podien servir per a empreses. Hem vist que PAM a PAM també serveix per a buscar proveïdors, que utilitzen administracions locals també per trobar proveïdors.
Quines fortaleses i reptes de les iniciatives us ha permès detectar Pam a Pam?
Quan ens vam adonar que disposàvem de moltíssima informació sobre les pràctiques que duen a terme les iniciatives d'economia solidària, des del 2014, juntament amb Balanç Social, publiquem anualment l'Informe del Mercat Social Català, en què analitzem les dades agregades de les dues eines per a detectar fortaleses i reptes del moviment i detectem quines pràctiques estan més esteses dins de l'economia solidària. Per exemple, la democràcia interna, la transparència i l’arrelament territorial estan molt estesos i amb molt bones pràctiques. Però hi ha reptes en perspectiva feminista o en cohesió social i antirracisme. En programari lliure i cultura lliure tenim un repte brutal i és dels criteris amb menys compliment. L'any passat vam fer-lo temàtic sobre la sostenibilitat ambiental i ens trobem que en temes d'intercooperació o de consum energètic tenim moltíssim de camí per recórrer.
“La majoria de voluntaris de Pam a Pam han acabat treballant en economia social i solidària”
Tornem al Pam a Pam. Per tu què és el que ha permès el pam a pam?
Hauria estat molt més fàcil agafar una base de dades i pujar-la en un mapa si l'únic objectiu fos que la gent trobés iniciatives on fer un consum més responsable. Però ens va semblar molt més interessant que fos també una eina d'aprenentatge i de formació. Això ha sigut molt interessant perquè qui s'ha apropat més a Pam a Pam ha estat un públic molt jove: en les formacions obertes que oferim a la ciutadania, la majoria de gent que s’apunta és jove. Al final, Pam a Pam ofereix una formació molt vivencial sobre què és l'economia solidària: entrevistar iniciatives que són molt diverses, i a través d'entrevistar-les pots conèixer com es practica l'economia solidària des de molts llocs diferents.
A més, incloem projectes comunitaris on potser no hi ha gent remunerada com un grup de criança, un grup de consum, un hort urbà... Això també és economia solidària, i en les iniciatives més comunitàries veiem pràctiques de democràcia interna molt més potents. Tota aquesta part formativa i vivencial fa que les persones que participen a Pam a Pam experimentin l'economia solidària des de moltes vessants. La majoria dels que han passat per Pam a Pam ha acabat treballant a l'economia solidària. Llavors aquesta part està sent molt enriquidora. I és una eina que facilita l’articulació d’iniciatives de tot el territori.
Podria créixer més enllà de Catalunya, per exemple, per incloure tots els Països Catalans?
No, però tenim alguns mapes agermanats. La tecnologia de Pam a Pam està feta amb programari lliure, i quan ens han vingut d'altres territoris interessats per replicar l'eina els hem facilitat el codi. Al País Valencià vam acompanyar la creació d'un mapa molt similar que es diu Tornallom, a Euskal Herria vam acompanyar el naixement de Batura. També ens han arribat demandes d'altres territoris que no han acabat sortint però hem estat acompanyant, com Andalusia o Madrid. La idea no és ampliar el territori de Pam a Pam sinó afavorir les eines perquè cada territori pugui crear-se-les segons les seves necessitats.
“A la XES hem treballat en contra del desànim i el col·lapsisme davant la crisi climàtica, en com fer la transició ecosocial”
De quines maneres treballeu els reptes que detecteu des de la XES?
Per exemple, en el repte més ecològic vam detectar aquest colapsisme i desànim general, una manca de perspectives de futur. Es va generar una línia de treball en transició ecosocial i la campanya de Futurs im(possibles), on en un any s’han fet tallers on han participat més de 700 persones. Amb la idea de mirar, a través de quatre escenaris on podríem estar el 2040, on voldríem estar el 2040, quines coses haurien de passar per arribar a un futur desitjable. I d’aquesta manera, poder desactivar la sensació de que no hi podem fer res i trobar eines i discursos per canviar aquest desànim.
Valors com la democràcia, el feminisme o els drets laborals són inherents de l'economia social i solidària o s'han de treballar?
En condicions laborals, per exemple, que la forquilla salarial sigui de 1 a 1 o entre 1 i 2 és absolutament majoritari. Això té una lectura positiva perquè s'està apostant des de l'ADN per una redistribució dels recursos. Però alhora, si la forquilla salarial és de 1 a 1 però el salari és de 500 euros, no és un sou digne. Dins de l'economia solidària, especialment en les iniciatives que neixen, hi ha una identificació molt forta amb el projecte, però pot haver pràctiques d'autoexplotació. Tot el que té a veure amb democràcia interna, presa de decisions, participació i condicions laborals molt redistributives sí que està molt a l'ADN de l’economia solidària.
Quan parlem de perspectiva feminista, en canvi, surten indicadors millors que en l'economia convencional però sí que creiem que hi ha bastant de camí per recórrer. Alhora, l'economia solidària és un moviment molt autocrític. Abans quan preguntàvem si havien revaloritzat i repartit les tasques reproductives en moltes iniciatives era com si els hi haguessin preguntat una marcianada, però és un discurs que ha anat calant i ara et pots trobar millors i pitjors pràctiques però hi ha més preocupació.
L’antiracisme per molta gent ara sí que és una mica més marcià i estem treballant en com donar eines. S'ha creat una nova comissió a la XES d'antiracisme que programa formacions per a com incorporar aquesta mirada i aquesta perspectiva dintre les organitzacions, quines eines es poden donar perquè es puguin contractar persones i regularitzar papers, etc. En els darrers anys al sector de cures s'ha fet moltíssima feina. És un sector que està creant molt de discurs, està sent molt transformador i està sent una eina per moltes dones per dignificar la seva feina, tot i que queda molt camí per recórrer.
En el marc de l’emergència climàtica, es parla de decreixement, que també implica les empreses. I això pot entrar en contradicció en algunes cooperatives de l’economia social, que creixen i d’aquesta manera arriben a més gent. Com ho veus?
El creixement que es planteja des de l'economia solidària és interessant perquè sovint parteix de la intercooperació, un paradigma de creixement compartit a diferència de la competitivitat. Sí que és cert que hi ha moltes iniciatives que han crescut en facturació i nombre de treballadores, i és necessari per tenir un teixit fort i consolidat.
Com qualsevol moviment econòmic, s’han de gestionar tensions. Els primers anys després del 2015, quan en molts municipis van guanyar les eleccions forces que volien ser transformadores, es van abocar recursos públics a l'economia solidària, i hi va haver uns anys de tensió en aquest creixement. Perquè de sobte van augmentar els recursos i aquest ADN de pràctiques de democràcia interna i condicions laborals justes va generar reflexions: moltes persones hi entraven a treballar però no se sabia si duraria molt, per tant no tothom entrava com a sòcia, i moltes iniciatives van haver de cerar nous espais i metodologies de participació.
Quins exemples trobem d’aquesta intercooperació per créixer?
En el món del cooperativisme d’habitatge: actualment hi ha desenes de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús al nostre país. I s’ha creat una sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús on hi ha moltes comunitats, cooperatives d'arquitectes i entitats de promoció del model, que estan treballant juntes per fer incidència política i articulació. D'aquí també han sortit projectes d’intercooperació més econòmics per enfortir el model, com per exemple, Perviure, que és una cooperativa, que s'ha creat des d'una cooperativa d'arquitectura, una cooperativa d'acompanyament a grups i una gestoria, per donar un servei integral a la creació d’una nova cooperativa d’habitatge. És un exemple de creixement, on no ha sigut una iniciativa que ha dit incorporo un servei i creixo, sinó que ha detectat una necessitat i s’ha unit amb altres iniciatives i experteses per a oferir un nou servei des d’una nova cooperativa.
O per exemple en el sector de l’energia. Som Energia, ha crescut molt en els darrers anys. I ara també han aparegut les comunitats energètiques, que és un moviment més de base i molt més territorialitzat. Per tal d’enfortir la lluita pel canvi de model energètic i caminar cap a la transició ecosocial, s’han unit diverses cooperatives (Som Energia, Som Mobilitat, CoopDevs...) per crear Som Comunitats. És un creixement gestat des d'unir diferents experteses i cooperatives.
O en el sector de l'alimentació, un dels reptes brutals és la distribució i la comercialització, i es gesten projectes d’intercooperació per a cercar solucions. Per una banda trobem el naixement de cooperatives de segon grau com SomEcologística que agrupa totes les distribuïdores ciclologístiques del país per treballar coordinadament. Per altra banda, la XES a través de Pam a Pam participa juntament amb Arran de Terra i l’Aresta en un projecte que es diu la Einateca Agroecològica on intentem donar recursos i acompanyar i fomentar un espai de suport mutu a xarxes alimentàries locals.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari