“Defensam potenciar l’ESS i alhora crear economia de proximitat”

Aina Serra i Julià

En un territori on predomina el sector turístic, però on justament és en aquest on manca la incidència de l’ESS, les alternatives al capitalisme ho tenen fotut. Amb tot, continuen amb força i iniciatives com el Mercat Social de les Illes Balears o la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS) ho demostren. Jordi López és enginyer tècnic i agrícola, i està especialitzat en medi ambient. Està implicat en l’àmbit de la inserció social i la gestió de residus, i és precisament així com va conèixer REAS Balears. Actualment, és el president de Mercat Social, una confederació d’entitats de segon nivell de l’ESS i del tercer sector de Mallorca.
 

En quin estat de salut consideres que està l'ESS a les illes Balears?

No és el territori on l'ESS tingui espais quantitativament més rellevants, però sí que és ver que és un sector dinàmic. És a dir, dinàmic vol dir que apareixen noves iniciatives. En els darrers anys sobretot han sorgit iniciatives de cooperació de consum.

Quin percentatge de l'economia representa?

Bé, hem de dir que una mancança que tenim és la de les mancances estadístiques. Hi ha aproximacions. La més rellevant és el que fa el Consell Econòmic i Social, un informe anual sobre economia i mercat de treball en el qual hi ha un capítol sobre ESS, a la qual quantifica. La quantificació que fa és que l'economia social i la civil representen al voltant del 2% del conjunt de les empreses.

Sabem que en aquesta quantificació no s'inclou una part que sí que és significativa, que són les activitats econòmiques vinculades al sector no lucratiu, al sector social. Associacions i fundacions amb activitat econòmica, centres especials d'ocupació en el sector social o empreses d'inserció... Però és l'única aproximació que tenim.

Hi ha un perill d'involució ara?

Bé, en concret, de les polítiques d'economia social pensam que hi ha coses que no canviaran. La llei de cooperatives, en concret, en el seu moment es va aprovar amb un ampli consens. Concretament, el Partit Popular va votar a favor i Vox s’hi va abstenir. Pensam que no la canviaran, que no hi haurà canvi... No se ficaran en aquell jardí. No, no, hi ha altres coses que ens preocupen més, que són les paranoies que veuen aquesta gent, entre les quals crec que de moment no entra el moviment cooperatiu, afortunadament.

Si haguéssim d'avançar cap a un utòpic, cap a on voldríem que avancés el sector cooperatiu a ses Illes? Quins hàndicaps trobeu?

Hi ha una realitat que és que en l’economia de ses Illes segurament l'autònoma és on des del punt de vista quantitatiu l'economia social i el moviment cooperatiu tenen un pes menor. Hi ha una estadística que recull CEPES [Confederació Empresarial d’Economia Social] que mostra l'economia social que diuen de mercat, és a dir, excloent-hi la part del tercer sector social, i a les Balears indica que és del 0,7%.

No sabria dir quin n’és el motiu: si és un motiu cultural, que té a veure amb el fet que som més individualistes, amb mals precedents que han creat reticències... Evidentment, nosaltres no ens podem quedar amb aquesta justificació cultural. Nosaltres pensam que, sigui certa o no aquesta possible interpretació cultural, un fet objectiu és que les polítiques públiques no han estat prou continuades i prou potenciades en les darreres dècades, des que tenim autonomia, des del 1983.

“A ses Illes, l’economia social i el moviment cooperatiu no tenen un pes important en l’economia autònoma”

I a la vegada pot tenir a veure amb la conformació econòmica de les Illes basada en el turisme?

Hi ha una realitat, i és que el turisme no és un sector econòmic en el qual hi ha presència de l'ESS. L'ESS té presència en l'estat agrari, en l'estat agroecològic, i en concret també en el món de l'ensenyament.

Clar, si el sector turístic és el majoritari i si al sector turístic no tenim presència, és evident que és una de les vies...

Una de les vies per potenciar l'ESS és potenciar les activitats econòmiques que contribueixen a la diversificació econòmica: potenciar agricultura, economia circular, transició energètica, serveis, indústria cultural. Per exemple, dins l'economia de les cures, també és un sector on podria tenir més potencial. Hi ha alguna experiència d’alguna petita cooperativa que actua dins l'àmbit d'economia de les cures, però tampoc és molt rellevant i és un sector potent amb una gran capacitat de generar activitat econòmica i ocupació, d'escoletes a cura de gent gran o més col·lectiva.

Per tant, nosaltres sí que defensam —i és molt important perquè forma part del nostre discurs— la vinculació entre potenciació de l'ESS i diversificació econòmica. Són dos conceptes que van paral·lels. I diversificació econòmica en criteri d'economia local. No estem parlant de diversificació econòmica per saber-ne treure capitals i crear indústria globalitzada, sinó de crear economia de proximitat, i l'ESS té aquesta capacitat.

I clar, arran de 2020 s'ha accentuat molt el discurs d'un enfocament del model econòmic cap a una economia més local i més diversificada que no doni tant d'experiment. I clar, aquí, en aquest debat l'economia social pot treure pit, perquè nosaltres contribuïm a una economia local, diversificada, que no només pot crear riquesa i ocupació en els sectors econòmics que no són els que vivim, que no depenen de les situacions a escala global: que si s'encareix el petroli, o que si hi ha conflicte bèl·lic, o que si hi ha pandèmies, etc.

“Nosaltres defensam que és important diversificar l’economia, crear economia de proximitat: potenciar l’ESS”

Comentàvem quines polítiques públiques sostingudes en el temps us ajudaria a anar tirant endavant. Quin tipus de polítiques públiques teniu al cap?

Primer diré el que sí que s'ha fet un poquet, perquè no podem dir que partim de zero.  Des de com a mínim 2016-2017, i un poc abans —però d'una forma no continuada—, sí que hi ha subvencions públiques per part dels governs, sobretot orientat a empreses cooperatives i empreses d'inserció. També es fomenta la creació d'ocupació, per exemple, hi ha ajudes per al manteniment de llocs de treball de les empreses d'inserció o per a incorporació de sòcies a cooperatives de treball o per al manteniment de llocs de treball a cooperatives de treball. Per tant, aquestes ajudes existeixen, s'han de fer valer.

Està bé. Evidentment, una de les virtuts que té l'economia social és que crea ocupació. Crea ocupació de qualitat en les cooperatives de treball o contribueix a la inclusió en les empreses d'inserció. Tanmateix, és una visió un poc reduccionista limitar les polítiques públiques d'economia social a polítiques de foment de l'ocupació.

 

Com si fossin una política activa d'ocupació més, no?

Sí, això s'ha donat en els darrers anys. És possible que això continuï i que no canviï a pitjor, però nosaltres pensem que el que falta són polítiques més com a sector, és a dir, polítiques de moment del sector públic. Del sector de l'ESS, més enllà de les subvencions a les empreses concretes.

Per exemple, en el tema dels contractes reservats per a empreses d'inserció social i d'ocupació social, no estem del tot malament, s'han fet coses interessants, però encara hi ha molt potencial de creixement. Però bé, jo crec que el que fa falta, sobretot, són polítiques per potenciar i per donar visibilitat l'economia social com a sector, més enllà de les ajudes individuals o subvencions individuals per a empreses d'economia social.

“Calen polítiques per potenciar i donar visibilitat a l'economia social com a sector, més enllà de les ajudes individuals o subvencions per a empreses d'economia social”

En sectors estratègics com podria ser l’habitatge, les finances, les infraestructures o la indústria, hi ha iniciatives en marxa?

En principi, en indústria, no, pràcticament no hi ha res. Més enllà del que seria tot el que se pot considerar sector industrial, però va lligat a l'economia circular. En termes més de gestió de residus, per exemple. O sigui, hi ha una relació molt estreta entre recollida tèxtil i economia social.

Dins el tema de finances, anem a remolc d'iniciatives estatals. Aquí hi ha un grup local de la Coop 57 que encara no té estatut de grup local perquè no té el mínim de socis, però actua com a grup local. També hi ha un grup d'iniciativa territorial de Fiare.

I habitatge?

Sí, n’hi ha. A ses Illes Balears tenim grups promotors de cooperativisme d'habitatge. Però aquí això és una heroïcitat. Ses Balears estan densament poblades, tenen molt poc territori i aconseguir solars a preus assequibles és impossible. Aquí hi ha grups promotors, que no són cooperatives, són grups promotors que tenen vincles amb Sostre Cívic.

I en l'àmbit rural?

És molt complicat. Hi ha projectes que se desfilen per desesperació, perquè duen molts anys tocant portes, no veuen perspectiva de futur... I és curiós perquè, se dona la circumstància que a ses Illes Balears sí que tenim una normativa favorable en el model d'habitatge de cessions. És a dir, hi ha una regulació que en teoria seria favorable per desenvolupar el model, però si no superam l'obligat preu de certs centenars i no se fan cessions de dret de superfície per part d'administracions públiques...

 

“Participem en un grup de treball informal en l'àmbit dels Països Catalans on treballem per un espai lingüisticocultural propi”

Has anat dient que aneu a remolc, entenc que aneu a remolc de Catalunya. Hi ha una consciència de Països Catalans en el moviment de l'ESS?

Com a àmbit lingüístic està clar que sí; dins del món de la ciutadania hi ha una necessitat compartida pel tema local. Nosaltres, evidentment, si apostam per l'economia local, també apostam per la cultura local. Entenem els Països Catalans com un espai cultural, lingüisticocultural, i no ho entenem com un espai polític o administratiu, en el sentit d'institucions públiques. Participem en un grup de treball informal en l'àmbit dels Països Catalans, que és un Coòpolis cooperatiu de Barcelona, Castelló i València. I evidentment, sí que, per dir-ho d'alguna manera, toquem una forta sensibilitat cap a un espai lingüisticocultural propi.

Aquest projecte en l’àmbit dels Països Catalans, quin objectiu té? Amb quina motivació se crea?

Un poc va ser per intentar afavorir la transferència de coneixements i les bones pràctiques en l'articulació de territoris cooperatius. Per tant, el motiu principal són els territoris cooperatius. Un territori cooperatiu és una política pública, que deia jo abans, que va més enllà de potenciar iniciatives individuals i tenir iniciatives com a sector. Un territori cooperatiu és un espai físic, que pot ser una ciutat, un barri o una comarca, on diferents iniciatives d'economia solidària es posen en comú. La intercooperació els dona una mateixa visibilitat pública i així s’afavoreix un desenvolupament col·lectiu més enllà del desenvolupament.

Des de Mallorca, en què podeu destacar?

Crec que, com a coses a destacar, és important el que té el cooperativisme del sector agrari, també l'agroecologia és un moviment que té bastant... Hem de dir que tenim un model d'organisme de certificació ecològica que també és bastant participatiu i que no passa en tots els territoris. És un organisme encarregat que la certificació agrari-ecològica tingui una bona relació amb el moviment social, l'agroecologia... El moviment social és bastant potent, i és un moviment molt dinàmic, i fins i tot avui en dia podríem dir que tots els joves pagesos que s'incorporen a l'agricultura són agroecològics.