En el quart capítol del Pòdcast de Jornal.cat, la directora del diari de l’economia social i solidària, Aina Serra, conversa amb Jordi Rojas, president de la cooperativa Opcions per reflexionar sobre l’activisme dels petits gestos, l’engranatge i els reptes de l’economia social i solidària.
Llegeix la conversa o escolta-la a Spotify i Youtube.
A Jornal.cat ens agrada la idea que els petits gestos transformen la vida quotidiana...
És un debat intern i també col·lectiu que tinc sovint. Els petits gestos són importants, ho deia el Capità Enciam, però ho són si desencadenen alguna cosa que transcendeix al gest individual. Soc defensor del pas de l’individual al col·lectiu perquè sense això, som poc o gens transformadors, i no hi ha projecte col·lectiu.
Ets una persona amb una gran trajectòria en el sector de l’economia social i solidària. Explica’ns aquest recorregut.
És un camí que ve de lluny. Començo amb el moviment sindical, és a dir, dels últims anys de l'oposició al franquisme, per tant, m’inicio en l’activisme en la clandestinitat l’any 73-74. En aquest període planto la llavor interna i m’adono que cal organitzar-se i transformar la realitat si no t'agrada.
Com vius el canvi del moviment sindical actual?
Amb dolor. Vaig organitzar-me a les Comissions Obreres quan eren el principal moviment sindical a Catalunya, i visc amb dolor veure com un moviment sindical es transforma en un element més de l’estructura institucional.
En la meva evolució, quan faig el pas del món sindical a l'activisme polític implicant-me en moviments, com per exemple, el despertar del 15M, entrant aíxi en una segona etapa i tot el període que hem viscut en aquest país durant el Procés, començo a veure que allò que reivindicàvem des dels moviments sindicals i des del sindicalisme més antic, també durant la república és: l’economia social i solidària, el cooperativisme i els moviments que defensen models de democràcia diferents.
També em vinculo a moviments com Parlament Ciutadà, que treballen per un model de construcció de democràcia de bases, amb més participació directa de les persones en tot allò que ens afecta. El món de l’economia social i solidària i el cooperativisme és el moviment reivindicatiu que recull l’esperit transformador que el sindicalisme de classe ha defensat tota la vida: combatre un model socioeconòmic i un model de vida que condemna la majoria de la societat a una vida mediocre i a una vida indigna.
"Des de l'ESS és imprescindible que siguem capaços de traslladar a la societat que tenim propostes que milloren la vida col·lectiva".
L’economia social i solidària que ens pot semblar natural o genuïna, però no és gens majoritària, no és coneguda o realment és molt minoritària. Què ens passa com a moviment? O què ens passa com a societat?
Estem veient una involució col·lectiva cap a posicions individuals i col·lectives molt més conservadores. És cert que l'economia social i solidària és un moviment que incideix sobre segments petits de la societat, i si volem transcendir aquests espais és imprescindible que siguem capaços d'il·lustrar allò que fem, ensenyar que altres maneres de fer les coses són possibles, són viables i són millors. Hem de traslladar a la societat que tenim propostes que milloren la vida col·lectiva.
Però tenim un adversari i un enemic poderós: el capitalisme. És un monstre intel·ligent, amb capacitat d'actuació, d'adaptació, de transformació, que ha colonitzat els nostres marcs mentals. I combatre això ens està costant molt, perquè treballar els canvis de marcs mentals, d'imaginaris i culturals, és el més complicat que hi ha.
El capitalisme porta vigent els últims 10.000 anys, és un 2% del temps. Per tant, és un marc mental que ens han imposat fa poc com si fos l’única manera de viure.
És veritat. En una dimensió històrica, el capitalisme té pocs anys de vida. Però també és cert que el curt període del capitalisme es produeix en un moment concret de la història. Fa escassament cent anys, la capacitat de transformació, d'acumulació de coneixement i de canvi social era molt baixa comparat amb el que és ara. És a dir, algú naixia i moria pràcticament en la mateixa situació.
Sempre explico que la meva mare va néixer a una casa sense llum, i es va jubilar treballant 8 hores davant d'un ordinador. Aquest salt d'una persona nascuda als anys cinquanta o seixanta del segle passat és increïble.
És el moment en què el capitalisme s'ha fet fort i, per tant, és un període que és difícil de comparar a altres de la història. Segurament, això té a veure amb aquesta capacitat de construcció del marc mental. És curiós perquè per a molta gent jove és inimaginable que hi hagi un model socioeconòmic diferent d'aquest. Això respon al fet que el capitalisme s'ha consolidat en aquest període on les transformacions i els canvis són d'aquesta dimensió com la de la teva mare.
"Els que podem viure en el marc de l’economia social i solidària som un segment petit i privilegiat de la societat"
Consideres que és possible viure 100% en el marc de l'economia social i solidària?
No és possible i, per tant, tampoc ens hem d'estar fustigant. D’altra banda, cal tenir present que els que podem viure en el marc de l’economia social i solidària, som un segment petit i privilegiat de la societat. Per tant, hem de ser capaços de reconèixer això i entendre que la nostra obligació i el nostre compromís és construir horitzons d'esperança per a la majoria de la ciutadania.
Per què dius “privilegiats”?
Som un segment de la població amb poder adquisitiu, amb capacitat d'accés a la cultura i a la informació, amb formació universitària majoritàriament, i per tant, amb una visió crítica davant del món i de la vida que ens situa en aquest segment. Alguna gent crítica el fet que això ho qualifiquem de privilegi quan hauria de ser una normalitat, però en tot cas ens situa en un grup petit de la societat.
Estic llegint un llibre interessant del David Fernàndez que es diu ‘No robaràs’, de la sèrie de Fragmenta Deu manaments. I ell diu: "Jo visc un 81% de la meva quotidianitat en l'economia social i solidària". Però també diu: "Només un 13% de la humanitat viu en situació de privilegi de democràcies liberals". I d'aquest 13% el segment que podem accedir a tot això, a comprar de proximitat, ecològic, contractar serveis, etcètera, som una minoria. Per tant, si intentéssim que tota la ciutadania visqués en el marc de l'economia social i solidària, tindríem un problema perquè no tenim capacitat per donar resposta a això.
Quina relació penses que hauria de tenir aquest marc mental amb l’administració pública?
Soc un convençut que la quotidianitat i els petits gestos són importants perquè desencadenen coses col·lectives. Aquestes coses col·lectives han d'incidir políticament. Sense aquesta incidència política, la transformació és molt difícil. Si l'activisme no té com a voluntat i com a objectiu important incidir en l'agenda política i en els poders públics perquè la política contribueixi a la transformació de la realitat, és molt difícil.
Fins que la política no se sent condicionada pels moviments socials i per la pressió social per introduir regulacions i lleis de transformació i de canvi, la transformació és molt complicada. La política és un gran tractor del consum, dels canvis culturals, dels canvis de model en tots els àmbits. Per tant, aquests tres passos —el gest quotidià individual de cadascú, transformar-lo amb gestos col·lectius i que això conformi moviments que pressionin la política i que intentin canviar també el model polític en què vivim— són imprescindibles si volem transformar la realitat de la majoria de la ciutadania.
Personalment, és el meu compromís en el món, el meu sentit de la transcendència, ja que és el que deixo del meu pas per aquest món.
"Els valors de l'ESS construeixen models amb un teixit socioeconòmic més redistributiu, més equitatiu i que ocupa espais del capitalisme"
Els projectes en els quals estàs vinculat, tant la revista “Opcions” com la XES, tenen una forta vocació de democratitzar, estendre, informar. Sempre diem que part de la transformació té a veure atenir informació.
És intentar arribar a altres capes de la ciutadania menys informades i conscienciades, i també intentar ajudar que es configurin projectes de consum, al voltant de l’economia social i solidària.
Si ocupem bé els espais i ens consolidem en els llocs, estarem entenent models de vida més equitatius, més justos, i per tant no caldria aquesta gran fal·làcia del capitalisme que defensa que no passa res perquè una gran empresa guanyi molts diners, perquè la fiscalitat vindrà després a redistribuir. Sabem que la fiscalitat té instruments infinits per eludir-la, no ja per enganyar-la, sinó senzillament per, des de la llei, eludir-la la. Calen models als quals no calgui la fiscalitat per redistribuir, perquè són redistributius i són equitatius en la seva essència.
Quins són els reptes de creixement del sector?
L'economia social i solidària ha de concentrar esforços en aquells sectors en els quals ja té una certa fortalesa perquè poden ser models tractors i tenir un lideratge important per il·lustrar altres maneres de fer les coses. També, hem de ser capaços de conviure amb projectes de petites i grans dimensions que mostrin que el cooperativisme pot donar resposta en totes les dimensions. Si som capaços de consolidar-nos en sectors on som clarament una alternativa a l'economia hegemònica, començarem a guanyar per una banda i per l'altra.
Actualment, seguim veient com les licitacions -l’Ajuntament de Barcelona i moltes administracions- encara les guanyen les grans corporacions com Sacyr i Eulen. Per tant, hem d’aconseguir que l’economia social i solidària condicioni les polítiques públiques i la compra pública de manera més responsable. Així tindrem alguns indicis de millora i de creixement.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari