“Els edificis esdevenen la nostra tercera pell”

Contingut fet en col·laboració amb Surtdecasa.cat
Judit Monclús

Continuar apostant pel valor de la proximitat i del territori. Aquest és un dels objectius de Lluerna Arquitectura, l’estudi d’arquitectura cooperativa que la Sandra Alcázar i l’Agnès Guasch van obrir fa cinc anys a Solsona (Solsonès). Es tracta d’un projecte arrelat a un territori majoritàriament rural, que aposta per la sostenibilitat, l’eficiència, la salut i la consciència ecològica.

Com sorgeix Lluerna Arquitectura? 

Lluerna Arquitectura va néixer ara fa cinc anys fruit de la necessitat de crear un espai d’arquitectura diferent del Solsonès, basat en els valors de l’economia social i solidària, del cooperativisme i de l’arquitectura sostenible. De fet, és el primer estudi d’arquitectura cooperativa de les comarques centrals. Nosaltres vam estudiar la carrera plegades i també vam compartir experiències laborals de forma conjunta. Aquest fet i la constatació de l’avinentesa en valors i criteris professionals i personals va derivar en la creació d’aquest projecte en comú. 

Quina és la vostra metodologia de treball?

Entenem l’arquitectura com la capacitat de donar una resposta adequada a cada projecte particular, amb un equilibri entre disseny, tècnica i bé comú. Ho fem construint o rehabilitant espais des d’una mirada respectuosa, de mínima demanda energètica i amb materials de baix impacte ambiental, naturals i saludables. També treballem per fer una arquitectura accessible, econòmicament sostenible, transparent i honesta, que pugui gaudir-ne tothom. 

Quins són els principals reptes de l’arquitectura actual?

Creiem necessari donar resposta a aquelles necessitats socials i arquitectòniques que ens envolten i que des del coneixement tècnic podem contribuir a revertir: manca d’habitatge i emergència climàtica.

Per què poseu en marxa el projecte ‘RE-HABITA!’?

La principal missió del projecte RE-HABITA! és la implementació de nous serveis tècnics per a la realització de projectes de rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica i salut mitjançant els Programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Fons Europeu Next Generation. El projecte neix amb la triple finalitat d’aportar solucions al context global d’emergència climàtica, al creixent problema de manca d’habitatge de la comarca i al deteriorament progressiu de les seves edificacions d’alt valor patrimonial en un context majoritàriament rural.

"El paper de l’arquitectura és transcendental per repensar els sistemes de construcció del segle XX, que abusaven indiscriminadament dels sistemes actius de combustió fòssil per construir i condicionar els edificis"

Què cal tenir en compte a l’hora d’aportar solucions al context actual de crisi climàtica a través de l’arquitectura?

El sector de la construcció és un dels sectors amb més impacte davant les emissions globals de CO₂ al medi ambient. Per això, el paper de l’arquitectura és transcendental per repensar els sistemes de construcció del segle XX, que abusaven dels sistemes actius de combustió fòssil per construir i condicionar els edificis. Els edificis de consum gairebé zero són l’única alternativa possible en l’escenari actual d’emergència climàtica. Per això, és primordial treballar des d’una mirada conscient, amb una filosofia respectuosa cap al medi ambient, incorporant els coneixements i recursos de l’arquitectura vernacular i bioclimàtica, i optimitzant les estratègies actives de producció energètica renovable. L’arquitectura del segle XXI ha de servir per revertir els errors del passat i avantatjar-nos del saber ancestral i de les noves tecnologies per obtenir uns edificis sostenibles, saludables i eficients.

"Per revertir la crisi residencial és necessari posar fil a l’agulla i propiciar polítiques d’habitatge fermes i valentes des de l’administració pública"

Quines solucions considereu per pal·liar la manca d’habitatge, sobretot en entorns rurals?

És una qüestió complexa. Per revertir la crisi residencial és necessari posar fil a l’agulla i propiciar polítiques d’habitatge valentes des de l’administració pública. Els pobles i micropobles són els que més acusen la crisi del despoblament, però també s’hi afegeixen un alt nombre d’habitatges distribuïts arreu del territori: les masies. Moltes tenen indicis de desocupació i la majoria estan en mal estat de conservació o ruïna, fet que implica una degradació de les edificacions i també del paisatge i de les dinàmiques rurals que s’hi desenvolupen. Una de les principals dificultats per reactivar aquest tipus d’habitatge és la seva realitat urbanística. En aquests municipis és on més freqüenta el sòl no urbanitzable, que sol ser competència de les comissions d’urbanisme de cada província o regió, que redacten la norma des d’una òptica urbana que, quan s’intenta aplicar a l’entorn rural, no encaixa. 

"Fomentar materials naturals, d’origen i producció respectuosos i de baix impacte ambiental, no només impacta sobre la petjada ecològica, sinó també sobre la nostra salut"

Com es crea una arquitectura saludable?

Els edificis esdevenen la nostra tercera pell. Per això resulta tan important prendre consciència de la influència que tenen sobre la nostra salut, tenint especial cura en l’elecció dels materials que els conformen. Els materials d’origen natural com les fibres vegetals, la pedra, la fusta, la ceràmica i la calç es troben majoritàriament en l’arquitectura tradicional, i per això resulta relativament senzill treure’n profit. Tenen propietats molt beneficioses per a la salut, com la higroscopicitat i la transpirabilitat, regulen la humitat interior i eviten l’aparició de condensacions, fongs i emissions tòxiques i radioactivitat. Fomentar materials naturals, d’origen i producció respectuosos i de baix impacte ambiental, no només impacta sobre la petjada ecològica, sinó també sobre la nostra salut. 

Parleu de bioconstrucció. Què aporta als habitatges?

S’entén per arquitectura passiva o bioclimàtica aquella que s’integra en els cicles naturals i els utilitza, s’adapta i aprofita les condicions climàtiques i mediambientals de l’entorn (clima, orientació, assolellament, vents...) i en treu el millor partit en benefici de les necessitats, confort dels seus usuaris i l’impacte sobre la natura. Aplicant estratègies passives en el disseny de l’edifici –que no requereixen la producció d’energia per funcionar– es pot reduir la demanda energètica fins a un 70%. Per tant, és el primer factor clau per aconseguir el màxim confort amb el mínim consum energètic. A més, aquesta pràctica usa materials naturals per obtenir uns espais interiors més saludables i confortables.

L’aplicació de solucions sostenibles és indiferent al tipus d’edificació en què es faci?

Les solucions sostenibles són aplicables a qualsevol mena d’actuació, però és cert que n’hi ha que són molt més agraïdes. Per exemple, en intervencions de rehabilitació d’edificacions de nuclis antics, masies, etc., juguem amb l’avantatge que l’edifici ja està construït amb materials ecològics (pedra, fusta, ceràmica) i, per tant, és més fàcil i econòmic adaptar-s’hi amb materials que responguin a la mateixa tipologia constructiva. En canvi, amb obra nova sovint és més difícil aplicar criteris d’ecologia i salut per la reticència que encara hi ha a escala general, sigui per qüestions econòmiques o de concepte.    

La vostra feina, llavors, també té cert vessant pedagògic per fer que els vostres clients prenguin consciència de tots aquests aspectes que hem comentat?

Exacte. A l’inici dels nostres projectes procurem explicar la nostra filosofia perquè prenguin consciència no només del vessant mediambiental, sinó també del de la salut. La gent no n’és conscient, però els ambients interiors estan molt més contaminats que els exteriors a causa dels materials tòxics que contenen (materials contemporanis sintètics) i cal prendre consciència de la gran influència que tenen en la nostra salut.

En comparació amb altres països, quin és l’estat de salut actual de l’arquitectura sostenible a Catalunya?

Altres països, sobretot els nòrdics, tenen molt més arrelat el concepte d’arquitectura com a eina de creació d’espais saludables i eficients. Per exemple, la construcció amb fusta, la gestió dels boscos, etc., són qüestions que ja han esdevingut una realitat. Nosaltres encara n’estem molt lluny i cal fer-ne molta pedagogia.

Per què opteu pel model de cooperativa a Lluerna Arquitectura?

El nostre model d’arquitectura ens permet la intercooperació amb altres entitats del territori que persegueixen els mateixos valors ètics. Teixir xarxes i crear sinergies amb altres entitats del territori, altres disciplines, etc., ens ajuda a enriquir les perspectives pròpies i assolir uns resultats millors als nostres projectes.

Per què són importants els projectes d’economia social solidària com el vostre?

Creiem que ara més que mai són totalment necessàries aquelles iniciatives i projectes que tinguin un impacte social, ambiental i econòmic positiu al territori i que tinguin en consideració els valors ètics de l’economia social i solidària, i del bé comú.