“Volem ser provocadors, irreverents i allunyar-nos de la correcció política”

Toni Alfaro Farrona

Elena Xifre és membre de l’entitat Basket Beat, centrada en la transformació social a través de l’art, l’educació i l’acció social. Alhora, exerceix de coordinadora del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya (FAACCC), un dels festivals de cultura comunitària més rellevants del panorama català, realitzat a la fàbrica de creació Fabra i Coats de Barcelona i impulsat per la mateixa Basket Beat en col·laboració amb el teixit associatiu, educatiu i veïnal. Parlem amb Xifre sobre el FAACCC que, després de les edicions de 2020, 2021 i 2023, arriba enguany a la seva quarta edició.

Com definiríeu què és el FAACCC?

El Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya vol ser un lloc de trobada amb corporalitats diferents. És un lloc per pensar, reflexionar i accionar sobre les arts comunitàries. Un festival que vol ser per les veïnes, per les professionals del sector i per les estudiants que estan començant al sector de la cultura comunitària. El que nosaltres com a organització volem amb aquest festival és reconèixer els processos de creació col·lectiva i reforçar-los. Ens agrada dir que la nostra manera de funcionar en aquest festival és en contra de la correcció política del moment, ser en contra d'aquest punitivisme que hi ha a la societat, i també en contra d'aquesta cosa tan identitària. D'aquí ve també el nom de FAACCC, perquè volem ser una mica provocadors, irreverents, i volem deixar de banda la correcció política tan flagrant, especialment a l'àmbit de l'esquerra.

Què enteneu per arts comunitàries?

És un concepte molt ampli i de vegades fins i tot nosaltres entrem en debat i no sabem ben bé com explicar-lo, perquè hi ha moltes definicions. El que podríem dir és que són arts de creacions col·lectives i creatives que poden arribar i estan destinades a persones que normalment no són als escenaris i no són professionals. També és una concepció de l'art com una eina que puguem utilitzar per a la transformació social. Té un vessant polític, però també implica democratitzar la cultura.

Què destaca del festival d'aquest any?

Aquest any fem un festival que hem fet molt més auster, molt més petit. L'any 2023 vam fer un festival de quatre dies, però aquest any el fem d'un dia, i per això també li diem ‘festival entre trames’, perquè l'hem plantejat entre dos festivals grans. Aquest any també el que hem fet ha sigut estar en col·laboració amb altres festivals de cultura comunitària, com ara el Festival Enre9 de Lleida, el Festival K-lidoscopi de Barcelona i amb L'Altre Festival que es fa a la Fabra i Coats, com el nostre. Dins de la nostra programació per aquest 2024, hem agendat una obra de producció de L'Altre i en el seu festival hi va haver una activitat nostra. 

“No teníem un espai de trobada: a vegades hi havia més aquest punt de competir per les subvencions que no de compartir les nostres pràctiques i reflexions”

Com ha evolucionat el FAACCC?

Aquesta és la quarta edició: en vam fer una el 2020, una altra el 2021 i una última el 2023. Es va començar a pensar aquest festival perquè hi hagués un lloc a on poder repensar les arts comunitàries amb totes les companyes de la cultura comunitària, perquè veiem que cadascú una mica estava en els seus "xiringuitos" i compartíem pocs espais en comú. I a vegades hi havia més aquest punt de competir per les subvencions que no de compartir les nostres pràctiques i reflexions, i no teníem un espai de trobada, no només entre les persones del nostre sector sinó també amb les veïnes de Sant Andreu, en aquest cas, i que hi hagués corporalitats i materialitats diverses.

Amb el temps hem anat creixent. Al 2020 vam fer una jornada online, però al 2021 va ser un festival bastant gran ja, i al 2023 encara una mica més gran. Vam dir que aquest any baixàvem una mica les revolucions perquè el del 2023 va implicar un cost humà i econòmic bastant dificultós, i ens vam trobar que potser ens havíem passat una mica. I aquest any el que volíem fer era portar els projectes que vam començar l'any passat, entre els que es troben dues obres de producció del 2023, perquè no fossin un producte de consum que acabés quan acabés el festival sinó que els hi poguéssim donar més vida i recorregut. 

Què es poden trobar aquells i aquelles que s'apropin al FAACCC?

Al festival, per nosaltres, hi vol haver art, irreverència, humor i política. El rerefons sempre són propostes posicionades i polítiques. És una idea que teníem ja des d'un principi, quan vam crear el festival. En un sentit més pràctic, les entrades són totes gratuïtes, però ens és molt útil que qui vingui s'inscrigui a la web per poder fer un càlcul de quants assistents esperem en el festival. 

Com us organitzeu internament al festival?

Durant cada any, l'organització del festival ha estat liderada per l'entitat Basket Beat, però hi ha hagut sempre quatre grups de participació: el grup d'universitats, on participen diferents universitats del territori català, el grup d'entitats de cultura comunitària de Barcelona i el territori català, un grup internacional amb participació d'altres festivals europeus com el Mesh i l'ICAF, i finalment un grup de participació de veïnes. I des d'aquests grups de participació han sortit normalment tant la conceptualització com la programació del festival.

Aquest any, però, no hi ha hagut grups de participació perquè és una mostra molt petita i perquè recuperàvem obres i espectacles de l'any passat. Però sí que hi ha hagut col·laboració amb altres festivals. D'altra banda, a nivell econòmic, rebem el finançament de l'Ajuntament de Barcelona, de l'ICUB, així com de la Generalitat de Catalunya, principalment. L'any passat sí que hi va haver un dèficit econòmic bastant gran, i per això aquest 2024 hem volgut reduir una mica el festival. Més enllà d'això, comptem amb moltes persones voluntàries que ens ajuden, i som residents associats a la fàbrica de creació Fabra i Coats, des d'on tenim molt de suport tècnic i d'assessorament.

“Volem interpel·lar molts tipus de col·lectius, no ens limitem i intentem no posar categoritzacions: que no hi hagi aquestes etiquetes identitàries”

Com enteneu la comunitat al FAACCC?

L'entenem de forma molt àmplia, perquè molts dels que hi participen, per exemple, no són professionals del món de l'art. Però també és àmplia perquè volem interpel·lar molts tipus de col·lectius, no ens limitem a certs grups i intentem no posar categoritzacions: que no hi hagi aquestes etiquetes identitàries. Però sí que a nosaltres, a la llarga, ens agradaria pensar que aquest festival és de les veïnes de Sant Andreu. Crec que estem molt lluny encara d'això, i estem molt lluny que sigui realment comunitari, però anem pel camí que sigui col·lectiu, que sigui participatiu, perquè veiem que és el nostre nucli de coneixença i tenim ganes de fer-ho d'aquesta manera. 

Com d'important és la xarxa i l'economia social pel festival?

Nosaltres estem adherides com a Basket Beat a la XES, i per nosaltres és molt important l'economia social i solidària i poder treballar des d'aquest focus i aquesta mirada. Per exemple, nosaltres fem una paella comunitària i sempre intentem comptar amb proveïdors el més de proximitat possible. A més, ens agrada anar a la fira d'economia solidària i poder tenir vincles amb gent amb què puguem estar en la mateixa xarxa de consum. En aspectes més pràctics, a nivell d'ecologia, intentem sempre per exemple que en els gots, l'aigua de consum i altres elements emprem el mínim plàstic. Sempre treballem, encara que sigui amb petits detalls i petites accions, posar coherència a l'hora de fer el festival. No sempre ens en sortim? Correcte, però ho intentem. 

Com treballeu l'enfocament local i alhora internacional del festival?

Seguim una línia de col·laboració amb dos dels festivals de referència de les arts comunitàries, l'ICAF i el Mesh, per convidar a gent d'altres països, sigui d'Europa o de l'altra banda de l'oceà: l'any passat, per exemple, va venir Val Flores, una autora i activista queer molt important d'Argentina. Intentem que hi hagi la localitat però també una mica la globalitat. En aquesta edició, però, no hem convidat entitats o figures d'altres països, perquè com ho hem fet d'una magnitud molt més petita i donant-li vida a les coses que ja van succeir a l'edició anterior del FAACCC, hem decidit que no. Però sí que hi ha la intenció de fer-ho per la propera vegada. Malgrat tot, hem fet una crida oberta per Catalunya, per Espanya i per tot el món, però les propostes que ens han arribat no han sigut les que hem seleccionat. 

“Per nosaltres és important que puguem obrir el festival a tot el territori català, que no recaigui tot el pes en la centralització a Barcelona”

D'on solen venir els participants?

La majoria venen de Barcelona i del territori català, però també ens arriben de la resta d'Espanya. A l'edició del 2023 estaven convidades companyes de la REACC, red española de cultura comunitaria. Enguany, els grups de participació van de la mà d'Artibarri, que és la xarxa de cultura comunitària de Barcelona i de Catalunya. La idea és comptar sempre amb entitats de cultura comunitària del territori i amb companyies i col·lectius tant de Barcelona com de fora. Per nosaltres és important que, ja que portem el nom de Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya, no recaigui el pes en la centralització a Barcelona sinó que puguem obrir-lo a arreu del territori català. 

Quin futur preveieu pel FAACCC i quin paper voleu que tingui?

Com a col·lectiu és una pregunta que encara ens fem. De moment aquest any hem decidit fer una versió més reduïda. I haurem de veure com ens va ressonant aquesta pregunta sobre com volem ser d'aquí a un temps i cap a on volem anar. És un projecte viu i ho hem d'anar parlant, però estem aquí.