“A Mallorca es perd molt l’esperit col·lectiu; tenim grans individualitats, però pocs exercicis comunitaris”

Aina Serra i Julià

Ens trobem un matí de tardor en l’ambient distès i agradable del pati de l’espai de cultura Can Alcover, a Palma, arran de la signatura d’un conveni entre el diari dBaleras i Jornal.cat per compartir continguts i fer comunitat entre les respectives audiències. Amb un cafè entremig, compartim animosament reptes culturals, lingüístics i comunicatius de les realitats balear i catalana.

Sou un entramat de mitjans de comunicació en català a les Balears, com neix tot això?

L’emissora Ona Mediterrània va començar a emetre el 31 de desembre de 2012, per la Diada de Mallorca. Neix dins la campanya de resposta pel tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, que va fer el Consell de Mallorca durant l'administració Bauzá. Dins d’aquesta campanya, hi havia una comissió que organitzava protestes i accions, i una línia de feina va ser la creació d’un mitjà de comunicació. Amb l’ajut d’en Francesc Ribera (Titot), que va venir a viure aquí uns mesos, vàrem estructurar el que seria l’emissora Ona Mediterrània i vàrem crear l’associació Ona Mediterrània, amb seu a Palma, que té com a objectiu promoure mitjans de comunicació en català.

I a partir d’aquí?

Vàrem anar creant una programació a partir d’un petitíssim equip professional, i encara s’estructura de la mateixa manera. Matins professionals de ràdio generalista d’actualitat econòmica, política, social, esportiva, etc; i horabaixes de voluntariat, de gent que fa programes d’una hora fets per associacions com, per exemple, Jubilats per Mallorca, Joves per la Llengua o ATTAC Mallorca. I després tenim un programa que tanca l’emissió pels vespres: ‘El crepuscle encén estels’. És un dels programes amb més reconeixements i premis... és un referent de la ràdio de les Illes Balears i incomprensiblement, els varen fer fora d’IB3.

I quina és la vocació del mitjà de comunicació? Quin tipus de contingut? Quina és la vostra aposta?

L’aposta de la ràdio és bàsicament ser altaveu dels moviments socials de Mallorca i de les Illes Balears. Aquí els moviments més potents són els de defensa del territori, del medi ambient, de defensa de la llengua i la cultura, i també, evidentment, tots els que van a favor dels drets socials, sindicats i per descomptat també del moviment feminista. Aquests serien un poc els eixos principals. Dins d’això, la ràdio té molt de contingut cultural. Hi ha molta programació que és dedicada a alguna disciplina cultural concreta. I també associativa. És a dir, hi ha algunes associacions que tenen una hora a la setmana per fer el seu programa, en què bàsicament difonen les seves feines, els seus focus principals i també la seva agenda d’activitats. Això és, per tant, la ràdio.

"Una de les feines importants que hem pogut fer és la d’anar creant una agenda pròpia de qüestions que eren menyspreades o tractades de manera caricaturesca per part de grans mitjans i que noltros hem aconseguit capgirar"

 I el Diari de Balears, com entra a l’equació? 

El 2015 aquesta associació va rebre una oferta per part del Grup Serra, que és el principal grup de comunicació d’aquí a escala local. El Grup Serra, després de passar relleu des Diari de Balears, que durant desset anys es va encarregar d’editar-lo, el va passar a Ara Balears, però es va quedar el web com a Diari de Balears, i aleshores mos varen oferir la possibilitat de gestionar aquesta capçalera. Ens va fer especial il·lusió perquè és una capçalera històrica, important, que ha significat moltíssim per a Mallorca i per a les Balears. Per tant, vàrem dir que sí, vàrem fer un acord i des de 2015 duim també el Diari de Balears, que és bàsicament un diari digital, encara que té una edició local de tant en tant en paper.

I el diari té els mateixos objectius i vocació que la ràdio? 

Sí, també té el focus més o manco allà on te deia. També crec que ha estat capdavanter en la denúncia i reivindicació dels drets lingüístics, que també crec que hem estat capaços de posar a l’agenda. Aquesta qüestió i moltes d’altres. Jo crec que una de ses feines importants que hem pogut fer és sa d’anar creant una agenda pròpia de qüestions que eren menyspreades o tractades de manera caricaturesca per part de grans mitjans i que noltros hem aconseguit capgirar. Normalment, el fet que hi hagi un mitjà que no silencia aquella qüestió o que la posa damunt s’agenda, també obliga els altres a haver-ne de parlar i a haver-ho de tenir present, encara que sigui a vegades a sa contra, encara que sigui amb una percepció diferent, però aquesta crec que és una funció important.

"Com a director m’he hagut de dedicar, per una banda, que no mos tancassin i, per altra banda, aguantar les pressions de les màfies que operen a Mallorca i les illes Balears, i que se prenen molt seriosament tot aquest món de la comunicació"

Com valores doncs aquests anys?

Durs. Jo, com a director m’he hagut de dedicar, per una banda, que no mos tancassin i, per altra banda, aguantar les pressions de les màfies que operen a Mallorca i les illes Balears, i que se prenen molt seriosament tot aquest món de la comunicació. Jo a vegades ho comento amb la nostra gent, a escala d’associació i de mitjans de comunicació: moltes vegades pareix que se nos prenguin més seriosament ells que del que noltros mos hi prenem. És a dir, Canal 4 s’ha molestat a denunciar-nos, a intentar que mos tancassin. El nivell màxim de pressió va ser l’any 2017, just en el moment que s’apropava es referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Llavors aquí va haver-hi un tancament total per part de totes les estructures de poder. El Corte Inglés i Endesa mos retiraren la publicitat…

És clarament una història de resistència, de persistència...

Sí, sí, noltros, per exemple, teníem un acord amb una empresa que era Cellnex, que mos feia el manteniment no només d’Ona Mediterrània sinó també, perquè nosaltres en som els responsables a través de l’associació, de l’arribada aquí de Catalunya Ràdio i de Catalunya Música. I Cellnex, el 30 d’agost de 2017, mos envia un burofax dient que l’endemà deixa de tenir qualsevol relació amb noltros; que nos paga per avançat uns lloguers que teníem, però que se desvincula completament de noltros. És a dir, va haver-hi un moment d’una certa paranoia... Tot era intentar aïllar i debilitar el moviment d’autodeterminació de Catalunya.

Com a mitjà que sou, esteu en contacte amb les iniciatives del territori, com estan els moviments socials a les Illes; com està el moviment feminista obrer, ecologista? En quin estat es troba?

Jo crec que, curiosament, les Illes Balears sempre han tengut aquesta imatge de cara a s’exterior d’una certa ociositat, d’una certa calma (l’illa de la calma), però, en canvi, crec que som una societat prou organitzada. Hem estat una societat amb xarxa, on les persones que la formen sempre han tengut referències, contactes amb molta gent. Per tant, crec que se pot dir que la societat mallorquina i cada una de les illes han estat societats en xarxa, i això s’ha perdut molt.

S’ha perdut?

En certa manera. Aquí els moviments socials recullen un poc aquesta tradició. Es moviment ecologista és potent, sobretot en tant que moviment de defensa de la terra, és a dir, en tant que moviment de defensa del medi. Alguns d’ells parlen que durant anys han estat defensors d’una toponímia: “Salvem es Trenc”, “Salvem sa Dragonera”. Això ha estat molt important, i avui en dia el canvi climàtic a poc a poc els han fet entrar dins s’agenda. Però el moviment ecologista balear és un moviment referent a escala europea. El GOB de Mallorca i el GOB de Menorca són les entitats més potents en l’àmbit des continent europeu, quant a capacitat de mobilització, quant a capacitat d’influència, etcètera.

I en els altres àmbits?

Després també hi ha el moviment de la cultura i el país, o així s’ha definit els darrers anys, liderat per l’Obra Cultural Balear. És una entitat també de referència i durant molts anys ha fet feines molt diferents en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana, de la defensa dels drets lingüístics, de la promoció de la cultura pròpia d’aquí, de la promoció dels mitjans de comunicació en català, per exemple. Noltros ens volem considerar fills també de l’Obra Cultural, en certa manera. I també de la reivindicació dels drets col·lectius del poble de les illes Balears. I aquests dos són els moviments que al llarg de la història han mobilitzat més gent durant molts anys, per exemple a través de les diades per la llengua i la branca juvenil, representada per Joves de Mallorca per la Llengua, amb l’Acampallengua, Correllengua…

A propòsit la llengua —a vegades ho comentam quan venim a Mallorca—, la sensació és que el català de base l’estau mantenint aquí més que nosaltres allà; és a dir, que vas al Baix Llobregat i no se xerra català. I, en canvi, aquí gent potser no molt ideologitzada xerra mallorquí, el xerra convençut i no li facis xerrar foraster.

Sí, això és així, però també és vera que en l’àmbit de les illes Balears s’està bipolaritzant. Les zones més dinàmiques econòmicament són on s’està perdent més identitat i més presència de la llengua catalana. La llengua catalana té una presència normal i que fins i tot té la capacitat integradora i la capacitat de sumar nous parlants a tot el que seria el centre de Mallorca, de Menorca i a Formentera segurament. Però, en canvi, la zona de tot el que seria la badia de Palma, la zona costanera de Mallorca i Eivissa és on la presència dels usos socials de la llengua està retrocedint de manera més gran. Un dels reptes més grans a escala lingüística, però també per la cohesió social, és la permanent arribada de nous habitants a Mallorca i a les Balears. Rebem aproximadament entre trenta i quaranta mil nous ciutadans cada any. Llucmajor en deu tenir més o manco... com si cada any vengués un Llucmajor sencer nou! Això, sumat al poc interès que hi ha hagut per part dels responsables polítics, fa que en aquests moments s’estigui creant una societat on la cohesió social pot patir i on la llengua catalana en certs espais públics està desapareixent.

I el feminisme a les Balears, on queda en tot això?

Crec que hi va haver un boom que ara ha quedat una mica matisat per una certa divisió interna del moviment, però que, en tot cas, déu-n’hi-do també el que ha avançat pel que fa a conscienciació del conjunt de la ciutadania. Jo crec que són palpables els avenços importantíssims que ha fet aquest moviment. La reivindicació dels drets socials durant molts anys ha estat anestesiada per sindicats, per una poca voluntat de mobilització, i per una certa pau social molt marcada pel sector turístic, i que s’han cuidat que no hi hagués molta crispació en aquest àmbit. I, després, un moviment que s’ha recuperat —perquè sempre hi havia hagut una trajectòria, aquests darrers anys havia desaparegut i ara ha tornat— el moviment per la pau, per dir-ho de qualque manera. S’ha creat una plataforma civil a Mallorca per la pau, que recupera la tradició històrica d’uns moviments pacifistes molt importants aquí a Mallorca. I finalment, clar, el moviment que ara —que segurament té una certa connexió amb aquell que dèiem ecologista— és el moviment contra la turistificació, contra la massificació, contra els efectes d’aquesta…

"Se comença a recuperar una mica la memòria històrica del cooperativisme a escala catalanobalear"

I què tal està s’economia social i solidària (ESS)? Com la llegiu voltros a les Balears? 

Mira, la idea que tenim molta gent és que hi ha molt poca tradició i molt poca cultura, per exemple, del món cooperatiu, cosa que se comença a desmentir ara, se comença a recuperar una mica la memòria històrica del cooperativisme a escala catalanobalear.

Justament! Amb els 125 anys des cooperativisme, el que es commemora és una aliança catalanobalear.

Però aquí s’havia perdut molt la memòria. No sé en quin moment històric cal situar-ho, probablement, a la Guerra Civil, però a Mallorca se perd molt l’esperit col·lectiu; tenim grans individualitats, però pocs exercicis comunitaris, pocs exercicis que posin valor a aquesta idea de la cooperació, la comunitat... Ara s’està començant a fer bona feina de recuperació. La seguirem de prop.