“Les escoles es fan grans en la mesura que cooperen amb l’exterior”

Toni Alfaro Farrona

Marta Rebollar és la presidenta de la Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya (Escoles Coop). Alhora, és directora del centre educatiu Escola Cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels. Aquest doble vessant, sumat al seu paper de mestra, li permet tenir un punt de vista global sobre la qüestió educativa en l’àmbit del cooperativisme i l’economia social i solidària. Parlem amb Rebollar sobre la tasca d’Escoles Coop i com es casa la complexitat del món educatiu amb la perspectiva social de l’associacionisme cooperatiu.

Com es compaginen les tasques a la direcció d'un centre i la presidència d'Escoles Coop?

La direcció del centre sempre és la prioritat, i en el cas d'Escoles Coop el càrrec de presidència és un càrrec no remunerat; en diríem "polític". En aquest últim cas, hi ha un equip tècnic que és qui va duent a terme tota la feina més del dia a dia: no ho estic fent jo tota sola. Les decisions a Escoles Coop sempre les pren el consell rector i, a partir d'elles, l'equip tècnic va treballant diferents aspectes. Tenim, a més, una cooperativa de comunicació que treballa amb nosaltres. Cada setmana tenim les reunions pertinents, i em vaig reservant les estones per treballar-hi, però la meva feina fonamental és ser directora i mestra en una escola. Penso que això és fonamental: des del meu punt de vista, no es podria ser directora sense seguir donant classes i sense continuar sent mestra, perquè perdria la perspectiva de quina és la situació pedagògica i el moment social en què viuen els infants, i alhora el fet de ser directora de centre és el que em permet tenir una visió global del que necessiten les escoles cooperatives en general. Són com tres peces importants: el fet de ser mestra, el de ser directora del centre i, en tercer lloc, la presidència d'Escoles Coop. Tot això em permet ser la veu de les escoles cooperatives. 

En què consisteix la tasca que fan des d'Escoles Coop?

A la cooperativa treballem des de 1979, i ens hem anat reconfigurant al llarg del temps. Evidentment, servim com a representació de totes les escoles cooperatives, però sempre hem pensat que d'alguna manera no podíem oblidar la formació en l'àmbit cooperatiu. Les escoles cooperatives necessiten certa formació en aquest sentit: com funciona un consell rector, com incloure nous cooperativistes... Per tant, vetllem perquè totes les escoles tinguin assessorament i formació sobre cooperativisme en general. A més a més, ens preguntem i treballem per saber què necessita una escola cooperativa en tant que centre educatiu, quins són els trets diferenciadors respecte a altres menes d'escoles, i intentem desgranar i fer aquest relat. Hi ha cooperatives de consum, formades per les famílies, i integrals, que són les formades per famílies i mestres. Però no oblidem que la funció última de les escoles són sempre els infants i alumnes joves, per tant al llarg de l'any fem tota una sèrie d'accions que repercuteixen directament en els alumnes.

El nostre gran projecte és el de les Cooperatives d'Alumnes, que implica traslladar el nostre model cooperatiu a l'alumnat de totes les edats perquè coneguin com funciona; des d'aquí també treballem amb la fira de cooperatives d'alumnes, els jocs florals, els jocs cooperatius anuals que fem amb tots els grups de cinquè de Primària de les escoles cooperatives, les assemblees d'alumnes...

“No ens interessa només crear una estructura de serveis per les cooperatives, sinó també fomentar el cooperativisme en tots els seus vessants”

És a dir, que hi ha un esforç que també destinem a la promoció i treball sobre cooperativisme als infants i joves que creixen a les nostres escoles. D’altra banda, també fem una tasca important d'interlocució amb el Departament d'Educació; en aquest cas a Escoles Coop tenim dos vessants: estem lligades a Educació, però també tenim projectes amb el Departament de Treball, ja que també formem part del consell rector de la confederació de cooperatives CoopCat, i treballem amb cooperatives agràries, de consum, d'habitatge... Tot això ens dona un ventall de projectes que pensem que han d'acabar repercutint d'alguna manera en les nostres escoles i alumnat. 

Aquestes propostes van encaminades a un ensenyament per projectes i enfocat a la pràctica?

En certa manera, sí. Dins el projecte de CoopCat, per exemple, enguany hem fet una prova pilot del projecte ViureCoop on alumnes -en aquest cas de quart de Secundària- han anat a empreses cooperatives de diferents àmbits, i allà els han explicat com funcionen, amb exemples des d'una assessoria jurídica fins a una gestoria. I els ho han explicat perquè vegin que hi ha tota mena d'empresa que poden ser cooperatives. Crec que la riquesa que tenim a Escoles Coop és que ens sembla molt important anar creixent en tota aquesta capacitat d'intercooperació. Perquè al final les escoles es fan grans en la mesura que cooperen amb l’exterior, així com treballant per una societat del coneixement en què l'alumnat, les famílies i tota la comunitat educativa entengui com és l'educació cooperativa i què implica l'economia social i solidària. I el projecte de Cooperatives d'Alumnes és l'àmbit a on els infants i joves posen en pràctica uns aprenentatges en coherència amb la seva formació a l'escola. Això permetrà que quan es facin grans entenguin fins a quin punt el fet de formar una cooperativa és una alternativa viable. No ens interessa només crear una estructura de serveis per les cooperatives, sinó també fomentar el cooperativisme en tots els seus vessants, i això dirigit a les persones que ja són cooperativistes, a les que ho volen ser i als infants i joves que estan creixent.

Quina tipologia d'escoles formen part d'Escoles Coop? 

Majoritàriament estem conformats per escoles concertades. Aquest concert és una subvenció, però sovint es confon la manera de ser amb la manera en com ets finançat. Tot i que costa, sempre intentem trobar l'espai dins el Departament d'Educació, perquè sempre es busca aquesta significació cooperativista; no només es tracta de ser escoles sense ànim de lucre, sinó amb un marcat caràcter cooperatiu. A més, sempre hem volgut significar-nos com a escola no elitista econòmicament parlant, a diferència del que la vox populi diu d'altres escoles concertades. El que al final és més important és que qui és usuari d'una escola cooperativa vegi que els fons públics no només es destinen a la tasca educativa, sinó que tots els beneficis reverteixen en el projecte d'escola, com a qualsevol altra cooperativa. 

“Sempre hem volgut significar-nos com a escola no elitista”

Fins a quin punt hi ha llibertat respecte al currículum escolar?

Doncs com a qualsevol altra escola. Però sí que és cert que, dins de la part que es pot decidir des del centre, hi ha una part comuna entre els centres d'Escoles Coop que implica introduir els valors cooperatius dins tot el que es treballa a l'escola, practicats en primera persona del plural. Quan nosaltres diem que hem de ser solidaris, és evident que tots els centres treballaran la solidaritat, no podem apropiar-nos d'aquests valors; però sí que dins el nostre tarannà del dia a dia, els alumnes creixen embolcallats d'aquests valors, amb un sentit d'equip molt potent. No és la llibertat de fer o desfer, sinó que l'ADN de l'escola cooperativa porta immers uns valors que s'inculquen des de l'exemple a l'alumnat. Per nosaltres és molt més senzill crear cooperatives d'alumnes des del nostre propi model o parlar de cooperativisme o d'economia social que potser per una altra escola que no té aquestes realitats tan presents en la seva quotidianitat: ho treballem de forma transversal al llarg de tota l'etapa educativa; no depèn d'una persona o un mestre concret, o bé d'una promoció que sigui més sensible amb aquest tema, sinó que aquest treball està integrat en tota la vida de les escoles.

Com entomen els difícils resultats de l'últim informe PISA des d'Escoles Coop?

Primerament, hem de destacar que l'informe PISA té una part dedicada a l'escola concertada en què es veuen resultats boníssims, i aquesta part s'ha obviat i s'ha intentat esborrar. L'escola concertada en general va obtenir una puntuació molt bona dins de les proves PISA. Malgrat tot, qualsevol resultat l'hem d'analitzar, l'hem d'entomar i hem de veure en què s'ha de millorar. En general, les escoles cooperatives hem sigut reactives, i nosaltres hem dut a terme les nostres pròpies autoavaluacions, i aquestes avaluacions ja fan que tots els nostres equips ja vagin treballant tots aquests temes. Això va molt lligat a tot el replantejament que hi ha hagut per part de determinades escoles per tal que les metodologies que s'empren a escala pedagògica afavoreixin la millora de la comprensió lectora en tots els sentits, per exemple. Però tenim clar que aquests resultats no són una sorpresa, i la comprensió lectora ha minvat per moltes raons que ja s'han definit per activa i per passiva: hi ha menys concentració, ús excessiu de pantalles per part de nens i nenes molt petits, menys lectura... Jo diria que en general els equips de totes les escoles han sigut reactius a aquests resultats. Però insisteixo que s'han minimitzat pel que fa a premsa els bons resultats de l'escola concertada. Malgrat tot, tot s'ha de mirar i revisar: nosaltres estem fent unes sessions amb professorat de les escoles per veure com millorar, per exemple, l'ús de la llengua catalana als centres. A partir d'aquí, organitzem grups de treball a on venen aquells qui es decideix des de cada cooperativa per veure què podem fer i què ens podem explicar de manera col·lectiva perquè ens ajudi a tots a incrementar l'ús de la llengua catalana a les escoles. 

Quin perfil d'escola es busca incloure a Escoles Coop?

Que sigui una escola registrada com a cooperativa. Escoles Coop està formada per cooperatives, i no demanem cap altra sensibilitat o requisit per formar-ne part. Evidentment, no diem que les escoles hagin de participar o sumar-se a tot, es munten moltes coses i cada centre participa en allò que considera rellevant.

“Ens interessa fomentar el cooperativisme a tot arreu, i no només a les escoles cooperatives”

Com es finança i s'organitza Escoles Coop?

Nosaltres ens financem a partir de les aportacions de les escoles i com a part de CoopCat, amb les subvencions associades a la nostra tasca com a federació. A nivell organitzatiu, nosaltres cada any, durant l'inici de curs, ens trobem totes les escoles cooperatives i fem un acte a on venen representants de cada centre. Normalment fem algunes activitats, i en aquest últim curs, per exemple, va ser ‘la Màgia de l'Escola Cooperativa’, i durant tot l'any hem anat tots treballant diferents aspectes sobre la màgia com a metàfora dins l'escola cooperativa. Fem aquest inici de curs i una reunió de final de curs a on, òbviament i com a tota federació, celebrem l'assemblea a on assisteix tothom. Se celebra, per una banda, l'assemblea d'Escoles Coop, però també hi ha l'assemblea d'Alumnes Coop, a on també poden participar alumnes d'altres tipologies de centres, com de l'escola pública. A nosaltres ens interessa fomentar el cooperativisme a tot arreu, i no només a les escoles cooperatives. 

Quins reptes de futur té Escoles Coop?

Nosaltres el que volem organitzativament, des del consell rector, és que totes les escoles que formen part d'Escoles Coop se sentin representades, tant en la interlocució amb els diferents departaments de la Generalitat com en trobar resposta a les inquietuds més pròpies de cada centre cooperatiu en què els puguem ajudar. Hem de tenir una escolta activa a nivell social, per tal de ser reactius a diferents situacions que es puguin donar. També ens encantaria créixer, clar, i hi ha algunes escoles cooperatives que no formen part d'Escoles Coop i els hi insistim. Però el veritable repte és continuar, seguir actius, i no caure en ser una organització purament estructural, sinó que l'objectiu és fer que passin coses. Volem seguir provocant que passin coses.