A la República Txeca, el cooperativisme d’habitatge està intentant treure cap, en paral·lel al naixement d’un sindicat de llogateres, per defensar que l’habitatge és un dret i crear una estructura paral·lela al mercat privat. Ho fan sense gaire recursos ni oportunitats, emmirallant-se en el moviment cooperatiu català. Amb voluntat d’establir-hi relació i intercanviar experiències, les cooperativistes txeques Renáta Farkašová i Marika Volfová van assistir al Congrés del Cooperativisme a Catalunya. Va ser així com vam poder conversar sobre la crisi de l’habitatge, les maneres comunes de donar-hi resposta i el context en què es troben els espais on participen: la cooperativa d’habitatge social První Vlaštovka (Primera Oreneta), la xarxa Sdílené domy (Cases Compartides) i la cooperativa de segon grau European Cooperative Society.
En què consisteixen la vostres cooperatives d’habitatge?
Renáta Farkašová (R.F): La nostra cooperativa d’habitatge és a Praga i encara no hi vivim, perquè no tenim premís de construcció. No podem començar la construcció que és necessària perquè és utilitzat com a hotel amb restaurants. No està habilitat per viure.hi. La nostra cooperativa és una resposta a la crisi de l’habitatge a Praga. Necessites més de 25 salaris anuals nets per comprar un apartament de 75m2 a Praga. Està molt malament. Volem viure amb altra gent en una casa, en solidaritat i ajudant-nos uns als altres, i viure-hi de forma indefinida.
Marika Volfová (M.V): Jo soc membre d’una cooperativa social. Som propietaris d’una casa al nord de Bohemia. Formem part de la mateixa xarxa de cooperatives de la qual forma part la Renata. És com una organització paraigua amb diversos projectes d’habitatge, que té per objectiu comprar les cases sense que es puguin tornar a revendre. Les estem traient del mercat perquè volem que l’habitatge sigui un dret i no un negoci o una inversió. Som propietaris d’aquests habitatges com a cooperativa. En el meu cas, som propietaris des de fa dos anys i hi vivim deu persones, i esperem que en siguem més. Sobretot gent amb trajectòria activista en moviments socials com el feminista o l’ecologista. Ens vam mudar a la ciutat on vivim perquè volíem apostar per descentralitzar el moviment i ser presents en una regió amb molts canvis ambientals, perquè és una regió minera.
"Tenim una llei nefasta que permet que els contractes de lloguer siguin de curta durada: un any o fins i tot menys, un mes o una setmana!" – Marika Volfová
L’emergència de l’habitatge sembla que impacta arreu i amb uns efectes semblants. En quina situació es troba l’habitatge a Praga i a República Txeca?
R.F: Crec que més del 80% de les propietats són de propietat privada. Quan vius del lloguer, normalment tens un any de contracte i després et poden pujar el preu o fer-te fora. És normal mudar-se cada any a causa d’aquest contracte.
M.V: Realment, depèn de les regions. A Praga, una part important del salari va destinada al lloguer. Tenim una llei nefasta que permet que els contractes siguin de curta durada: un any o fins i tot menys, un mes o una setmana! En alguns casos la gent viu en situacions precàries pel fet que els poden fer fora de casa d’un dia per l’altre. Això també desencoratja la gent a organitzar-se en contra dels propietaris i reclamar millors condicions.
A altres regions, on hi ha grans propietaris d’habitatge, tenen molt males condicions pels arrendadors. En aquelles zones no hi ha tanta tradició d’organitzar-se, però tampoc ho fan perquè tenen por que puguin perdre l’habitatge fàcilment.
Hi ha habitatge públic?
R.F: Gairebé tot l’habitatge està privatitzat. Si n’hi ha és per policies i no per la ciutadania en general.
Com afecta el turisme als preus de l’habitatge? Hi ha algun moviment anti-turisme massiu?
R.F: Alguna cosa hi ha, però no amb gaire capacitat mobilitzadora.
M.V: Sí que hi ha un sindicat de llogaters, que no és oficialment un sindicat, que és una organització de base que es va començar a organitzar fa dos anys. És l’únic moviment de bases que està defensant els drets de les persones llogateres. Intenten proveir suport pels llogaters, per exemple quan han de negociar amb el propietari el retorn de la fiança. És força comú que els propietaris no retornin la fiança encara que la llei els oblida. La gent organitzada està aconseguint que com a mínim s’apliqui la llei. També s’organitzen per baixar els preus en la negociació dels contractes. Està començant, però ja té uns quants centenars de membres. Està creixent molt ràpid perquè és una situació urgent per molta gent.
"Molts dels organitzadors del sindicat de llogaters són també els membres de les cooperatives d’habitatge. Tractem ambdues lluites de la mateixa manera" – Marika Volfová
Quina relació hi ha entre el vostre sindicat de llogaters i el cooperativisme d’habitatge?
M.V: La connexió és que molts dels organitzadors del sindicat són també els membres de les cooperatives d’habitatge. Tractem ambdues lluites de la mateixa manera. Mentre s’afirma que la resposta a la crisi de l’habitatge és organitzar-nos, obtenir el poder i la capacitat per lluitar contra els propietaris i allò que és injust, una altra resposta pot ser organitzar-se en cooperatives i crear una estructura paral·lela que pugui ser replicada en diferents territoris.
Amb quin finançament compta l’habitatge cooperatiu txec?
M.V: A Txèquia, si ets propietari ets com un rei. Pots fer el que vulguis al teu regnat. La propietat és un factor molt important per la gent, perquè el record del passat comunista encara hi és. El cooperativisme i les cooperatives d’habitatge tenen un problema de recursos, perquè els bancs txecs no ens volen deixar diners. Odien les coses socials i també les cooperatives. Els bancs alemanys, que coneixen aquest model, voldrien deixar-nos diners però no és possible perquè no formem part de la zona euro. No tenim gaires diners. Tenim préstecs directes, els nostres estalvis... i el nostre projecte té un gran préstec d’una fundació alemanya.
R.F: En el nostre cas, no en tenim cap.
No hi ha cap subvenció pública per l’habitatge cooperatiu, per tant.
R.F: No. Això es deu a que les cooperatives estan integrades a la mateixa llei que les corporacions empresarials, i l’estat no pot ajudar les cooperatives per no destorbar el mercat. Seria contrari a la Llei.
M.V: La nostra llei no distingeix entre una cooperativa social i una empresa, i la prioritat d’una cooperativa no és el negoci i l’ànim de lucre.
Com es troben la resta d’àmbits del cooperativisme?
M.V: A inicis del segle XX, hi havia una gran tradició de cooperatives d’habitatge, d’energia, d’assegurances i de finances. Tot això va quedar destrossat, oblidat i amb un malnom. La gent va deixar de confiar en les cooperatives. Ara, torna a créixer en resposta a totes les crisis que s’estan amuntegant i l’economia solidària s’està veient com una esperança per cobrir les necessitats. Així, estan apareixent cooperatives de consum, cooperatives d’energia... De fet, ens emmirallem molt amb Som Energia, ja que nosaltres no tenim res així. Hi ha molt interès en la idea de compartir l’energia. Estic bastant optimista amb això. A banda, també mantenim algunes cooperatives antigues, però que no són tan democràtiques i són una mica rígides.
R.F: També depèn de l’edat dels membres de la cooperativa.
"De tant en tant sento històries d’èxit de cooperatives catalanes, sobre cooperativisme d’habitatge, per exemple. Però no estem connectats. Simplement us admirem" - Renáta Farkašová
Renata, també formes part de la European Cooperative Society. Quin és el rol d’aquesta entitat?
R.F: Aquesta plataforma cooperativa ajuda a que els projectes cooperatius tinguin sortida. Integra diverses cooperatives d’habitatge, per exemple, d’Eslovènia, Hongria, Croàcia, Txèquia i Sèrbia. Hi ha també una cooperativa de finances de Croàcia que està intentant impulsar un banc cooperatiu europeu des de fa deu anys. També tenim experts per ajudar grups locals perquè desenvolupin els seus projectes i algunes organitzacions mundials que ajuden.
Com veieu el cooperativisme català des de República Txeca? Acostumeu a tenir-hi relació?
R.F: De tant en tant sento històries d’èxit de cooperatives catalanes, sobre cooperativisme d’habitatge, per exemple. Però no estem connectats. Simplement us admirem.
M.V: Jo no hi tinc connexió, però conec l’experiència del cooperativisme d’energia, que és una gran inspiració. El fet que hi hagi tanta gent organitzada en cooperatives i tanta confiança entre vosaltres ens indica que hauríem d’aprendre a confiar més entre nosaltres i construir des de la solidaritat. També penso que hauríem de tenir més connexió per ensenyar-nos mútuament.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari