“Vull fer un gran acord de país per a l’economia social i solidària”

Aina Serra i Julià

La seu de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del carrer Sepúlveda, 148 de Barcelona ens acull per fer la primera entrevista que es publicarà del nou director general, David Bonvehí. Amb una trajectòria vinculada a la política des del món convergent (com a president del PdeCat, diputat al Parlament de Catalunya en tres legislatures i alcalde de Fonollosa) i al cooperativisme agrari com a advocat, encara el nou càrrec amb el repte de trobar un encaix amb el sector que permeti impulsar polítiques de país alineades amb els valors de l’economia social i solidària.
​​​​

Fa cent dies que ha començat el nou govern i cinquanta que ha entomat la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme. Quines són les primeres impressions?

Les primeres sensacions són molt positives. D’entrada perquè m'he trobat una direcció general amb un equip tècnic que es creu molt l'economia social i solidària, estic content i agraït per la rebuda. A més, he confirmat que és un sector que té ganes de construir les polítiques conjuntament amb la direcció general. Així, he començat amb moltes reunions per copsar més la realitat, el batec del dia a dia de tots els actors que hi ha a l'economia social i solidària. I en el marc del govern, puc dir que és un govern cohesionat, que té ganes de governar per tothom i que es creu l'economia social, que se li vol donar visibilitat i fomentar-la.

Al moment del nomenament, hi havia diverses apostes sobre qui ocuparia el càrrec. Potser hi havia qui esperava algú amb un vincle més fort amb el sector?

Jo, primer de tot, vinc aquí a servir Catalunya i a servir les persones de Catalunya. La meva trajectòria professional sempre ha estat aquesta. Vaig treballar molts anys a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, vaig posar-hi moltes hores i vaig recórrer el país fent fusions. De fet, vaig tenir l'accident de cotxe en un desplaçament per anar a posar d'acord unes cooperatives perquè fessin projectes viables. He demostrat que conec el sector. També en la meva experiència com a alcalde; tothom pot dir que vaig fomentar l'economia social al meu municipi, més que ningú. Soc defensor del territori, soc defensor de l'economia de proximitat i, també com a diputat al Parlament, vaig ser ponent relator de la llei de cooperatives, perquè m'ho creia. I vaig intentar fer una llei molt àmplia, en què tots els sectors s’hi sentissin identificats. 

A més, abans d'acceptar la proposta que em van fer el President i el Conseller, vaig trucar a algunes cooperatives que tinc de referència i el sector em va animar a fer aquest pas.

Com valora la feina feta fins ara a la direcció general?

Reconec molt la feina feta pels anteriors directors generals els últims anys. Hi ha un sector estructurat: des de les federacions, confederacions, cooperatives, també el tercer sector i la xarxa d'economia solidària que he anat coneixent, que era la part que desconeixia més. 

Crec que el sector està actiu, està endreçat, està fent coses i també reconeix molt la feina que s'ha fet aquests últims anys aquí. Per tant, vinc a sumar. 

Quin creu que és el valor que pot aportar la seva trajectòria a l'economia social i solidària?

L’economia social ha de ser més gran, ha de ser més important perquè és una economia que, des del meu punt de vista, pot aportar una societat molt millor que la que tenim fins ara. Des d’aquí, m'agradaria aportar dues visions. La primera és que conec molts actors econòmics, polítics i socials del país, per tant, crec que puc ajudar a fer que l'economia social i solidària sigui vista com una part important de l'economia, que ha d'estar al centre de les polítiques econòmiques que es fan en el país. En aquest sentit, doncs, puc ajudar que l'economia social i solidària tingui més aliats que els que ha tingut tradicionalment.

D’altra banda, m'agradaria, conjuntament amb el sector, fer un gran acord de país, un acord econòmic, social i polític per a l'economia social i solidària. Li hem de donar forma, però crec que és la manera perquè aquesta economia tingui molt més pes, sigui més visible, la societat la conegui més i hi tingui molts més consumidors.

Quin encaix té l’economia social i solidària en el model d’economia capitalista de l’actual govern?

El govern ha definit que aposta per un model econòmic competitiu, just i sostenible. Crec que un model econòmic competitiu, just i sostenible té a veure també amb l'economia social i solidària. Per tant, jo em veig capaç de fomentar que l'economia social i solidària sigui un element important al govern. Crec que és un govern que intentarà donar a l’economia social i solidària la importància que es mereix. 
 

Quant a la seva direcció general, quins reptes preveu?

Plantejo els reptes en diversos eixos. D’entrada, un dels objectius que han de guiar els quatre anys vinents és tenir un marc normatiu català. Això vol dir que hauríem d'aprovar la llei d'economia social i solidària de forma ràpida i també altres normes de caràcter inferior que també poden ajudar a tenir un marc molt més favorable.

“No podem fer veure que l'economia convencional quan li convé sigui economia social. Això no va així” 

D’altra banda, crec que l'economia social i solidària ha de ser àmplia i diversa, que la normativa ja ho indica, però jo també crec que ha de ser així, ja que és un sector ampli ideològicament. No és una qüestió de forma jurídica, és una qüestió de valors. I en aquesta línia, no podem fer veure que l'economia convencional quan li convé sigui economia social. Això no va així. L'economia social té uns valors clars que ha de preservar i ha de ser defensada pel govern d'acord amb els seus valors.

Seguiria amb una economia social que ha de ser útil. Això vol dir que l'economia social no ha de tenir por d'afrontar els grans reptes que té el país. Penso en els temes d'habitatge, energètics, d'atenció a les persones...  Alhora, l'economia social ha d'estar abanderada per grans projectes de país, que ja els tenim; projectes amb escala, projectes que no ens ha de fer por que siguin grans, així com per tota la xarxa de projectes més petits, que crec que mantenen l'essència d'aquesta economia social i solidària i se senten còmodes no entrant als projectes de gran escala. En aquesta línia, hi hauria també l’entrada en sectors estratègics on encara no té massa presència, com el sector industrial, per exemple. 

I finalment, destacaria que hem de treballar en una economia social territorialitzada. L'administració ha tingut aquesta mirada àmplia del país i ha de seguir essent així. 

Pel que fa al marc normatiu, preveu alguna modificació a la llei d'economia social i solidària que ja es va aprovar?

Anunciarem en les pròximes setmanes quin dia entrem la llei al Parlament, però durant aquests cinquanta dies he intentat copsar si hi havia alguna discrepància en els grups parlamentaris o part del sector i no ho he notat. Crec que és una llei bastant consensuada. La majoria dels articles ningú els discuteix. El Parlament decidirà, però crec que en cap cas no faran desvirtuar la filosofia i l'exposició de motius de la llei.
 

“Hauríem d'aprovar la llei d'economia social de forma ràpida”

Com s’ho farà per a fer transversals els valors de l'economia social i solidària amb macroprojectes com el Hard Rock o l'ampliació de l’aeroport del Prat?  

No és competència de la meva direcció general. Jo crec que això són temes que abordarà el Govern amb qui li toqui, que abordarà el Parlament per majories parlamentàries. Nosaltres, des de l'economia social i solidària, intentem defensar el nostre model sempre a cada territori, però aquests són temes de país, i no em pertoca a mi decidir què ha de fer el govern i com s’han d’encarar.

I per irradiar el model de l’economia social i solidària al territori?

Penso que la Xarxa de Municipis per a l'Economia Social i Solidària ha de ser més xarxa. S'ha fet una gran feina des de l'Ajuntament de Barcelona i altres municipis que s'ho han cregut molt i ara l’hem de seguir: municipis grans, municipis petits, municipis rurals, municipis metropolitans i de totes les tendències polítiques. Governi qui governi en aquests ajuntaments, hem d'evidenciar que cal l’aposta local per l’economia social i solidària. Molts ajuntaments ja ho tenen present en el seu dia a dia, vetllen per les empreses amb valors dels seus municipis, només cal acabar-les d’enxarxar.
 

Des de la Direcció General, com valoreu la col·laboració publico-comunitària? És un model que defenseu?

És un model que per primer cop estarà expressament recollit en una llei, si s'aprova la llei d'economia social i solidària consensuada. Per tant, no és menor que aquest model es reconegui legalment. I, per tant, un cop aprovat al Parlament, el Govern i jo mateix hem de treballar en la seva implementació. No obstant això, és un model nou. La Direcció General hi ha apostat en els últims anys i se li ha de donar temps per valorar-ne l’impacte.

"Cap programa canviarà de dalt a baix, ni es deixarà de fer. Al contrari, continuïtat"

Es preveu alguna reformulació d'alguns en els programes que s'havien impulsat, com els Ateneus, Comunalitats, Ocells de Foc, Singulars…?

Els canvis que es preveuen en aquests programes són de coses que el sector i els actors ens han dit que s'han de millorar, però cap programa d'aquests canviarà de dalt a baix, ni es deixarà de fer. Al contrari, continuïtat.

Finalment, com imagina el sector d'aquí a quatre anys o d'aquí deu? 

L'economia social i solidària no es veurà com una cosa residual i diferent. Crec que hi haurà projectes que s'hauran consolidat, i també m'agradaria que les normatives en l'àmbit administratiu fomentin més que qui vulgui fer activitat cooperativa tingui més facilitats per fer-ho.