“L’Administració pública hem de fer de facilitadors”

Marta Rosique Saltor

Set anys després de la constitució de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), ja són 64 ajuntaments i 3 consells comarcals els que s’hi han sumat. Equips polítics i tècnics d’administracions locals i comarcals s’han bolcat a promoure l’economia social i solidària per tal que la relació amb el sector privat sigui des del benefici comunitari i no lucratiu. Entre els implicats, trobem el regidor de promoció econòmica de Salt (Gironès), Toni Vidal, i el tinent d’alcalde de Mataró (Maresme), Sergi Morales. Tots dos formen part del comitè executiu de la XMESS: l’un com a president i l’altre com a secretari. En aquesta conversa, parlem amb ells sobre els reptes del municipalisme pel que fa l’economia social i solidària i sobre com hi pot contribuir la XMESS.

Amb el suport de:

Quin vincle teniu vosaltres amb l'economia social i solidària a nivell personal? Com hi connecteu?

Sergi Morales (S.M): El fet que estigui treballant a nivell polític en l'àmbit de l'economia social ve donat per la meva vinculació amb el món de l'economia social des del punt de vista professional. La major part de la meva vida professional ha estat vinculat a projectes cooperatius amb diferents funcions. A la cooperativa històrica centenària que existia a Mataró, que era la cooperativa del Forn del Vidre, que és molt coneguda perquè va ser la cooperativa d'en Joan Peiró, que va ser un referent del cooperativisme al nostre país, que va ser ministre d'Indústria i que va ser afusellat pels feixistes. I a partir d'aquí, he anat passant per diferents cooperatives. Primer, per Escaler. Després, quan es va crear la cooperativa Suara, que és una de les cooperatives de l'àmbit social de referència a nivell de Catalunya, hi he estat vinculat. De fet, soc soci en excedència d'aquesta cooperativa.

Per tant, el meu aterratge i, de fet, gran part de la meva feina prèvia era justament intentar fer créixer el mercat social a les administracions públiques. En el cas de Suara, principalment. El que feia jo era licitar projectes a gestió de serveis d'atenció a les persones. En el moment que faig aquest canvi i començo a dedicar-me a la política, des de l'any 2019, quan entro a govern a l'Ajuntament de Mataró, sorgeix la possibilitat de poder treballar políticament des del govern de la ciutat per poder impulsar totes les polítiques en l'àmbit de l'economia social, de la seva difusió, del seu creixement, de la seva consolidació. I aquesta possibilitat a nivell més local s'amplia i es multiplica amb la possibilitat de poder treballar tot això en xarxa a altres municipis que tenen una sensibilitat similar, que som els que estem agrupats, en aquest cas, a la Xarxa de Municipis.

Toni Vidal (T.V): Jo, bàsicament, amb molta humilitat, en tenia més desconeixement. En l’àmbit laboral sí que coneixia alguna cooperativa com Suara, que és una de les més conegudes, i hi havia tingut relació. En el camp cooperatiu jo conec altres àmbits d'una vessant més informal: societats de suports mutu d’aquí a l’Alt Empordà i cooperatives del món agrícola. La primera vegada que em van nomenar com a representant de l'Ajuntament de Salt  vaig dir “uf, a veure què” i realment a mi s'ha obert un interès notable, perquè coneixes un munt d'experiències que es porten a terme des del món local i també des de la vessant del sector. El que intentem fer des de l'àmbit públic és intentar impregnar aquest model amb altres companys i companyes de l'Ajuntament i altres municipis per intentar fer créixer tot aquest sector.

"No només els que estem en promoció econòmica o economia social hem de tirar del carro sinó que hem d'estirar gairebé tots pels serveis que tenim en el municipi" - Toni Vidal

Quan entreu a l'Ajuntament, sigui des d'aquest coneixement més profund o amb la primera experiència, quina aposta trobeu que té l'Ajuntament respecte de l'economia social i solidària?

T.V: En el cas de Salt, ja hi havia el tema de la compra pública responsable i ja treballàvem amb centres especials de treball. Ja teníem aquesta mirada. Llavors jo també m’incorporo en aquesta regidoria amb el relleu d'un anterior regidor.  Per tant, ja s'havia anat avançant una mica. Però sí que és cert que hi ha una vessant que és que hem de fer una mica de pedagogia amb altres regidories. Vull dir, al final, el que és tan ampli i tan transversal, no només els que estem en promoció econòmica o economia social hem de tirar del carro sinó que hem d'estirar gairebé tots pels serveis que tenim en el municipi. Intentar, també, entrar per la part emocional. En tota pensada, repensar si en allò que estem fent hi encaixa l’economia social o no. El fet de repensar i pensar allò que estem fent, ja és interessant, i si llavors ho apliquem o no ho apliquem, doncs és molt millor aplicar-ho.

S.M: En el cas de Mataró, té una certa tradició en matèria cooperativa a nivell històric i és cert que es venien fent coses. D'entrada, havia començat ja a existir una via de contractació pública responsable. Teníem també l'experiència de la creació de la Fundació Unió de Cooperadors, fruit de la lluita del col·lectiu de la Unió de Cooperadors a la ciutat per recuperar el patrimoni del cooperativisme, que va ser espoliat durant el franquisme, i que gràcies a la seva lluita i a la implicació de l'Ajuntament i dels ens anteriors es va poder constituir aquesta fundació per posar tot aquest patrimoni al servei de la promoció del cooperativisme. L'edifici més emblemàtic és el Cafè del Mar i, per tant, es venia ja d'una història d'entendre la necessitat de fomentar un determinat nivell d'economia social. Mataró, des que es constitueix la xarxa l'any 2017, hi va ser.

Llavors, d'alguna manera, es tractava d'apuntalar allò que s'estava fent i també orientar en aquesta nova etapa en què jo m’incorporo a partir de l'any 2019. Parlant amb el sector, vam afrontar fer un pla estratègic de l'economia social que fixés una mica els objectius a la ciutat. És quan es crea també la Taula d'Economia Social i Solidària a la nostra ciutat, que és una taula de coordinació amb tots els centres de l'economia social a Mataró, que posem en marxa la Fira de l'Economia Social.

“La millor manera d'impulsar l'economia social és licitar i fer possible el creixement de l'economia social” – Sergi Morales

Quina és la millor manera d’impulsar l’economia social i solidària en l’àmbit municipal?

S.M: Una de les millors maneres d'impulsar l'economia social i solidària és contractar i fer possible el creixement. Això es fa a través de licitacions, es fa a través de l'elaboració dels plecs i aquí els que tenim la responsabilitat de promoure l'ESS hem d'anar de la mà de l'àrea de compres, dels tècnics dels diferents serveis, també dels interventors i els secretaris... Per tant, no es tracta tant d'allò que puguis fer tu des de la regidoria que té la responsabilitat d'impulsar l'economia social, sinó de com pots implicar i com pots fer aquesta feina transversal a tot l'Ajuntament, que no sempre és fàcil.

La Xarxa de Municipis de l’Economia Solidària ha anat creixent des que es va crear el 2017. A què creieu que es deu aquest creixement?

S.M: Jo crec que en la mesura també que la societat va evolucionant i que són més importants cada vegada determinats valors, com és posar les persones al centre de l'activitat econòmica, com és la gestió democràtica, com és posar en valor la proximitat, com és tenir en compte la sostenibilitat de les activitats... A mesura que això també va avançant a la societat, jo crec que per part dels ajuntaments i de totes les administracions -ara estem parlant de l'administració local més propera al ciutadà- doncs creix també aquesta sensibilitat. Ja no es tracta només de comprar béns o serveis, sinó de quina política podem fer des dels ajuntaments a través d'aquesta compra de béns i serveis.

I en la mesura que un es planteja com ho pot fer, això comença a generar un major interès. Ara, tenim ja 67 membres que participaran o que estan convidats a participar a l’assemblea: 64 municipis i 3 Consells Comarcals. En pocs anys, realment, la dimensió que està agafant aquesta xarxa pren molta rellevància i crec que és sobretot per aquesta qüestió de la utilitat. A vegades, fem moltes xarxes que no li acabem de trobar la utilitat.

Com ha de ser la Xarxa perquè tingui utilitat?

S.M: És molt important de cara a tots els membres, a tots els associats, sigui una xarxa que sigui molt útil, que sigui molt pràctica, que sigui un element de suport, d'ajuda, d'acompanyament, d'allò que jo puc oferir i que em poden oferir la resta a mi. A més a més, sempre ho posem en valor, sempre ho diem a les assemblees. A més a més des d'una perspectiva que no és una xarxa que estigui polititzada des del punt de vista partidista. Polititzada sí, però bàsicament apostem per fer una política determinada, no des del punt de vista partidista. Hi ha totes les sensibilitats dels diferents partits i això també suma i jo crec que enforteix i millora l'atracció que pot tenir la xarxa cap als municipis independentment del seu color polític. 

Quins exemples de bones pràctiques demostren l'aportació que pot fer el municipalisme a l'economia social i solidària?

T.V: Les administracions el que fem és prestar serveis. Llavors, quan tu veus que en un municipi un servei l’estan prestant mitjançant un model d’economia social, aquí hi ha una utilitat. Per tant, just allò que sembla que potser seria difícil, així és òptim. Llavors hi ha també la part creativa, ja que les prioritats també canvien. La llei de contractació també permet fer possible allò que d'entrada sembla que és molt més restrictiu. Per tant, obliga a fer-hi dos o tres voltes, ser més imaginatiu i, per tant, repensar les coses.

En el cas de Salt, intentem posar al centre les necessitats de les persones. En el nostre cas, som un municipi d’una extensió molt petita, amb una densitat molt alta de persones i d’origen divers. El que intentem visibilitzar és la precarització entre determinats col·lectius al mercat laboral, i ens adrecem casualment a tots els àmbits: el tema de cures de la llar i també un altre element que vam detectar en fer el pla estratègic, que és que hi ha petits arranjaments pel que fa al tèxtil. Vam veure que hi havia gent que tenia l’hàbit de cosir. Des d’aquí, vam decidir fer un programa o un projecte de capacitació i, també, molt important, relacional, de relació humana, de persones. Tenim un col·lectiu de cosidores i ara s’acabaran constituint com a cooperativa, i no paren de créixer.

S.M: D’exemples de coses concretes, podem agafar un exemple de Mataró, que serveix de model i que al mateix temps també Mataró l'ha copiat d'altres llocs. La gestió, per exemple, del bar del Cafè Nou, que és un equipament cultural municipal que al final el concurs aposta per fer-ho a través d'un contracte reservat, restringit des del punt de vista del que permet la llei. Reservat a la inserció dels centres especials de treball i, en aquest cas, gestionat per la Fundació Maresme. És una entitat de referència a la comarca que treballa en l'àmbit de l'integració laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i que a més a més col·labora amb els productors de proximitat de les Cinc Sènies de la ciutat. Aquest és un exemple que serveix de model i que al mateix temps nosaltres ens hem nodrit d'altres experiències, a Manresa o altres municipis que també ho havienfet abans.

Hi ha molts àmbits. Tenim diferents grups de treball, en matèria per exemple d'energia sostenible. En l'àmbit de la creació de comunitats energètiques. L'altre dia érem a Bellpuig, que és un municipi relativament petit, però que té una experiència molt interessant en l'àmbit de la posada en marxa de comunitats energètiques amb participació pública, de producció, de distribució del consum. O en l’àmbit de les monedes locals. Alguns ajuntaments han posat en marxa experiències locals, com pot ser Terrassa o altres municipis. O en l'àmbit d'un tema també està cada vegada prenent més importància, com pot ser la cessió del dret d'ús de sòl per a la promoció de cooperatives d'habitatge. Aquí Barcelona segurament és qui està liderant aquest tema. O en l’àmbit del finançament, com podem posar en marxa eines per facilitar el finançament de l'economia social als nostres municipis.

Detecteu reptes o àmbits en els quals voldríeu arribar des d'una mirada de l'economia social i solidària, que potser us trobeu que no hi podeu arribar per algun motiu?

T.V: L’altre dia estàvem al Consell Comarcal del Gironès i parlàvem d’un enterrament. Casualment, també ha nascut una cooperativa pel que fa als enterraments, que són cars. Hi ha gent que ha vist aquí un filó i diu que potser també a partir d'una cooperativa podem tenir una típica funerària. Això demostra que no ens podem autolimitar, el que hem de pensar és que tot és possible. L’economia social i cooperativa és una filosofia d’entendre les coses, que les coses es poden fer sense el sentit estricte del benefici econòmic a l'hora de prestar un servei.

Aquesta capacitat que teniu des de l'administració de veure la mirada des d'un punt més global i de saber detectar finestres d'oportunitats quan una necessitat no està sent resposta, teniu alguna manera de traslladar-la a l'economia social i solidària?

T.V: Una cosa que aporta la Xarxa és el fet de teixir aliances. O sigui, l’administració pública hem de fer de facilitadors. Jo penso que moltíssimes vegades el tercer sector o gent que està en un àmbit privat, necessita una administració que detecta moltes coses i que ha de fer de facilitador. Per exemple, soc sincer, personalment a mi no m’hauria acudit muntar una cooperativa funerària, però possiblement amb els ateneus cooperatius (que és un element, per mi, molt significatiu del que s'ha fet els darrers anys en aquest país) algú veu el filó.

 A nosaltres ens toca veure el nostre municipi i conèixer la realitat del nostre municipi i avançar amb aquesta filosofia: tot el que he de portar a terme, si ho puc fer amb aquest model, doncs ja intentarem que es faci així. Possiblement, on hem d’incidir nosaltres és que quan traiem un contracte, hi hagi una sèrie de controls o requisits que vagin en consonància amb el que és la política municipal que portem a terme.

S.M: A vegades és veritat que com a administració més propera tenim aquest contacte més directe amb els ciutadans, amb els col·lectius, amb les necessitats a peu de carrer que altres administracions que queden molt més lluny, però també és veritat que no sempre tenim tots els recursos per poder afrontar les solucions que requereix. Un dels problemes que tenim els ajuntaments i l'administració local és l'infrafinançament. Moltes vegades es parla molt de l'infrafinançament del nostre país, de Catalunya, però es parla molt poc de l'infrafinançament que és encara pitjor dels municipis, que hem de fer front a una sèrie de competències, a una sèrie de necessitats cada vegada més grans i amb uns recursos molt limitats.

Això jo crec que ens porta a, sobretot -que de fet és una de les línies de treball que tenim des de la XMESS- evitar duplicitats. És dir, allò que ja està fent algú, no cal que ho fem nosaltres. En Toni feia referència a alguns d'aquests actors: el paper dels ateneus, el paper de les comunalitats, les diferents federacions cooperatives que existeixen, la pròpia Confederació... D'alguna manera, si hi ha un servei o alguna cosa que ja algú el pot oferir... hi ha tot un ecosistema a Catalunya, de l'àmbit públic, privat, social, etc. que una de les coses que també volem promoure i treballem molt des de la XMESS és saber què fa cadascú per poder derivar i poder evitar aquestes duplicitats.

"Aquesta sensibilitat o aquestes xarxes estan més desenvolupades en entorns més metropolitans i, en altres àmbits del país, on no hi ha una presència o un impuls tan important" - Sergi Morales

Noteu diferències entre l’entorn urbà i l’entorn rural?

S.M: Aquesta sensibilitat o aquestes xarxes estan més desenvolupades en entorns més metropolitans i, en altres àmbits del país, on no hi ha una presència o un impuls tan important. És important que des de l'essència puguem arrossegar municipis de Terres de Ponent, del Camp de Tarragona, de l'alt Pirineu, perquè segur que nosaltres podem aprendre d'ells, de coses de l'àmbit de l'economia social que fan històricament però que no se li dona el valor que tenen, i nosaltres també els hi podem ensenyar. El repte que tenim com a xarxa també és poder anar una mica més enllà dels que són els entorns més metropolitans, que tenen una major presència. 

Quines diríeu que són les novetats que voleu aportar des de la junta de la XMESS?

T.V: Actualment, estem amb 67 membres a la xarxa. Això, quant a volum de població, estem molt presents. Però si posem aquests punts en el mapa, són molts els territoris on no arribem. Per tant, com a objectiu, tenim l’objectiu d’intentar arribar a pobles petits o micropobles.

Tampoc es tracta de créixer per créixer. O sigui, és possible que hi hagi gent que entra, que surt, però l'important és fer la feina a poc a poc i ben feta. Per tant, tot el que estem fent, penso que s'està fent amb sentit i lògica. Hem d'intentar impregnar els nostres organismes. No fem res formant part de la xarxa, si aquest coneixement només se l’emporta el regidor o la regidora que estem allà i el tècnic o tècnica.